Pla Institucional d'adaptació dels estudis a l'EEES

 

 

 


Què és el Pla Institucional d'adaptació dels estudis a l'EEES?

Una iniciativa del Consell de Direcció per tal de generalitzar a tots els estudis de la Universitat Pompeu Fabra l'adaptació al paradigma docent del'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

El Pla contextualitza els elements per a dur a terme el canvi metodològic i estableix un conjunt d'accions per a la seva posta en marxa i el seu seguiment.




Objectius del Pla Institucional

Els objectius principals del Pla són:

(*) Pla en tres anys. Adaptació progressiva per cursos en cada titulació, iniciant l’experiència pel primer curs.


Descripció del Pla Institucional

El model metodològic promogut en el Pla Institucional té els seus orígens en el Manual d'Introducció a la Docència - Horitzó Bolonya, especialment a la 1a i 2a part del llibre.

El Manual, que ha obtingut la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, va estar elaborat sota la direcció acadèmica del professor Francesc Pedró i la coordinació tècnica de Marta Comellas. Hi van participar trenta-nou professors i vint-i-tres persones de l'Administració i Serveis.

Amb posterioritat a la publicació del Manual, va elaborar-se per part del Programa per la Qualitat Educativa, un document per tal de plantejar al Consell de Direcció de la UPF la posada en marxa del canvi metodològic a tots els estudis de la UPF.

El document, titulat "Adaptació del Paradigma Docent de l'EEES - Pla d'Acció UPF", assenyala els eixos clau per a l'adaptació dels estudis (marc estratègic, pla d'actuació i calendari), i en destaca l'Annex 2 "El mètode Bolonya" com a orientador del canvi metodològic.

Cal tenir present que el document era el punt de partida per a la posada en marxa del Pla, però que d'acord amb les orientacions acadèmiques de cada centre o estudi i la disponibilitat pressupostària, les previsions del document han estat adaptades per a cada estudi que ha iniciat l'experiència d'adaptació al canvi metodològic de l'EEES.

La valoració dels diferents documents i de l'experiència adquirida amb la posta en marxa del Pla Institucional ha permès extreure'n els plantejaments que figuren a la Guia per a l'organització docent segons els requeriments de l'EEES. Aquesta guia, encara en fase d'esborrany i pendent d'aprovació, ha estat presentada a degans i directors de centre i a directors de departament el dia 27/02/08.



Implantació

El Pla Institucional d'Adaptació dels estudis a l'EEES s'inicià el curs 2005-06 amb els estudis d'Administració i Direcció d'Empreses, Economia, Humanitats, Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interprestació. Els quatre primers estudis varen integrar-se alhora al Pla Pilot del DURSI. En el cas dels Estudis de Publicitat i Relacions Públiques, calia realitzar l'adaptació a l'EEES de manera obligatòria en tractar-se d'un estudi que s'iniciava aquell curs i era un requisit fixat en la programació universitària de la Generalitat.

Cal fer esment que els estudis de Biologia, Lingüística i l'Enginyeria de Telecomunicació ja varen dur a terme experiències prèvies pel que fa el canvi metodològic. Els estudis de Biologia desenvolupen l'aprenentatge basat en problemes (ABP); els estudis d'Enginyeria de Telecomunicació, l'aprenentatge basat en projectes (ABP); i, finalment, els estudis de Lingüística un model específic.

Els següents quadres recullen la situació dels estudis, nombre d'estudiants i nombre d'assignatures que s'han adaptat al nou model pedagògic.

 
Curs Acadèmic Estudis
2004-05
  • Biologia*
  • Lingüística
  • Enginyeria de Telecomunicació
2005-06
  • Administració i Direcció d’Empreses*
  • Economia*
  • Humanitats*
  • Publicitat i Relacions Públiques*
  • Traducció i Interpretació*
2006-07
  • Dret
  • Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
  • Enginyeria tècnica de Telecomunicació
  • Enginyeria en Informàtica
2007-08
  • Ciències Polítiques i de l’Administració

(*) Integrant del Pla Pilot del DURSI (actualment DIUE) per a l’adaptació de les titulacions a l’EEES.

 

Incorporació d'estudiants de nou accés als estudis adaptats a l'EEES

Curs 2007-08

Estudis
Estudiants
Administració i Direcció d’Empreses
168
Biologia
60
Ciències Polítiques i de l’Administració
160
Dret
330
Economia
168
Enginyeria en Informàtica
84
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
80
Enginyeria tècnica Informàtica de Sistemes
67
Humanitats
168
Publicitat i Relacions Públiques
80
Traducció i Interpretació
159
Total
1.524

 

Incorporació d'estudiants de nou accés als estudis adaptats a l'EEES el curs 2007-08:

Total estudiants nou accés primer curs UPF
Total estudiants nou accés estudis EEES
% estudiants EEES
2.086
1.524
73,05%

 

Total d'estudiants incorporats a estudis adaptats a l'EEES*
Estudis
Estudiants
Administració i Direcció d’Empreses
537
Biologia
255
Ciències Polítiques i de l’Administració
171
Dret
705
Economia
550
Enginyeria en Informàtica
83
Enginyeria de Telecomunicació
89
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
131
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
163
Humanitats
549
Lingüística
53
Publicitat i Relacions Públiques
241
Traducció i Interpretació
633
Total
4.160

(*) No incorpora estudiants de les assignatures adaptades en el marc del Pla de Mesures de la UPF.

 

Evolució del nombre d'assignatures incorporades a l'EEES:
 
Total assignatures titulació
Total assignatures EEES
2004-05
1.172
99
2005-06
1.207
251
2006-07
1.245
606

 


Formació

En el moment d'establir un nou marc universitari que afecta als models d'ensenyament i d'aprenentatge, la formació de professorat esdevé un element que impulsa i facilita el canvi institucional.

La UPF durant aquests darrers cursos ha planificat diferents accions formatives dirigides a donar suport als canvis institucionals i, concretament, al Pla Institucional. Aquestes accions formatives s'han concretat en cursos, tallers, seminaris, etc., juntament amb assessoraments personalitzats al professorat.

Antecedents

Tot i que el Pla Institucional començà al 2005, la UPF ha anat formant als seus professors en metodologies actives, pròpies de les noves metodologies docents universitàries, des de el 2002.

Dins d'aquesta formació s'han realitzat cursos sobre:

- L'estudi de casos, dirigits als departaments de Dret i d'Economia i Empresa.

- L'Aprenentatge Basat en Problemes i Projectes (ABP), destinat als estudis d'Enginyeria de Telecomunicació.

En l'àmbit de formació continuada i sota el nom d'Escoles, professors de la UPF van explicar els seus coneixements en docència i les seves experiències docents, impantint diferents cursos sobre la planificació per competències, l'avaluació continuada, la programació d'activitats, entre d'altres.

Per altra banda, es va desplegar tot un sistema d'assessoraments personalitzats dirigits al professorat de la UPF, amb l'objectiu de facilitar l'adaptació a Bolonya, afavorir l'estil personal de cada professor i fomentar la confiança davant dels canvis.

A mode de resum, el total de les accions formatives en el transcurs del 2002 al 2005 ha estat:

Accions formatives
Núm. d'hores formatives
Assistents als cursos de formació
94
734
922

El nombre d'assessoraments que es van realitzar són:

Núm. de professors assessorats
Núm. d'hores realitzades
101
700

 

El Pla Institucional i la formació: cursos 2005/2006 i 2006/2007

El Pla Institucional, a partir del curs acadèmic 2005-2006, va desencadenar una sèrie d'accions formatives específiques, pels centres que van participar en aquesta experiència.

En la primera fase del Pla Institucional, durant el curs 2005-2006, els Estudis d'Enginyeria de Telecomunicació, la Facultat d'Humanitats i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, tres dels estudis que van acceptar el repte de dur a terme l'experiència del canvi, es van involucrar també en la formació del seu professorat amb la finalitat de facilitar l'adaptació a Bolonya:

En el curs 2006-2007, els estudis d'Enginyeria de Telecomunicació van mantenir els cursos dedicats a ABP, per professors i tutors, i van començar la formació "Aplicant Bolonya", un curs d'iniciació a la docència universitària basat en els nous plantejaments didàctics universitaris.

A més, amb motiu de l'inici dels màsters oficials, es va començar a realitzar formació específica sobre competències, continguts i avaluació continuada, als professors que participaven en el Màster en Salut Pública.

El Pla Institucional i la Formació: Curs 2007/2008

En el transcurs del 2006-2007 es va elaborar un pla de formació pel curs següent, amb un disseny més acurat que respon a:

1. Els resultats de l'avaluació del Pla Institucional d'adaptació dels estudis a l'EEES

L'avaluació del Pla Institucional va permetre dissenyar i programar una sèrie de noves accions formatives configurades en "Tallers Bolonya" amb el següent format:

  • Sessions presencials amb la presentació d'un tema (1 hora de durada)
  • Presentació d'exemples de professors amb experiències (1 hora de durada)
  • Sessions Pràctiques (3 hores de durada)

Els temes principals que sorgeixen dels resultats de l'avaluació feta als estudis implicats en el Pla institucional, van ser dissenyats com a cursos de formació continuada per a tota la universitat sota els següents títols:

1. Com puc distribuir la meva assignatura en activitats dins i fora de l'aula?

2. Com puc planificar les competències i els continguts de la meva assignatura?

3. L'avaluació continuada, en què consisteix? Com puc planificar-la?

4. El seminari: què puc treballar i cóm ho puc avaluar?

5. Experiències de tutories eficaces a la UPF

6. Creació de materials didàctics en diferents entorns d'aprenentatge

7. Dinàmiques en grups petits i seminaris

2. La petició de formació específica dels departaments

A més de la formació proposada a partir de l'avaluació dels estudis integrats en el Pla Institucional, l'experiència formativa en els departaments anima als Estudis d'Enginyeria de Telecomunicació a programar cursos i aprofundir la formació del professorat. La demanda de cursos de formació es concreta de la manera següent:

Curs 2007/2008
Programa
Hores
Aplicant Bolonya 26
Perfil de l'estudiant de Telecomunicació 12
Les xarxes de formació: els tutors Bolonya 14
D'estudiant a estudiant: Tutors juniors 12

3. Les accions formatives del CQUID vinculades a l'EEES

Altres accions formatives durant el curs 2007-2008 relacionades amb el Pla Institucional són:

El curs 2007-2008 ha començat amb les II Jornades de Bones Pràctiques Acadèmiques a la UPF, resultant de l'aplicació del Pla Institucional i que van tenir una alta participació, així com, molta implicació del professorat de la UPF.

El format de les jornades va consistir en el següent:

Els temes que es van tractar durant les sessions van ser:

Temes
Les bones pràctiques acadèmiques a la UPF
Qualitat a l'aula: el canvi metodològic a la universitat
De la teoria a la práctica: profesores y estudiantes en el EEES
Nous continguts per a nous objectius de formació (criteris per al disseny de propostes docents)
El proceso de convergencia europea: oportunidad para mejorar nuestra docencia

Aquestes jornades han rebut un ajut de l'AGAUR en el marc de les diferents activitats de formació en metodologia ECTS que està promovent el Consell Interuniversitari de Catalunya, convocatòria ECTS 2006.

El programa de Formació Inicial en Docència Universitària (FIDU) s'adreça als investigadors que estiguin realitzant un programa de postgrau (màster, doctorat) a la UPF, així com, als doctors recents, dins dels cinc anys següents a l'obtenció del títol.

L'objectiu del FIDU es proporcionar formació inicial, a aquests docents novells, d'acord amb els nous paradigmes metodològics i, especialment, en l'àmbit de l'EEES.

Aquest curs es realitza al llarg del tot el curs acadèmic i té una durada de 500 hores distribuïdes de la següent manera:

Els temes que es tracten en aquest curs relacionats amb l'EEES són:

Temes
L'estructura de la universitat i què és l'EEES? Conseqüències per a les universitats catalanes
Com he de pensar la planificació d'una assignatura
Els estils d'ensenyament i d'aprenentatge
Estratègies docents per a l'ensenyament i l'aprenentatge
L'avaluació dels estudiants

A aquest curs assisteixen 17 participants repartits entre els departaments de Ciències Politiques i Socials, Humanitats, Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i Dret.

L'objectiu de la formació contínua és que els docents puguin assumir, amb major eficàcia i satisfacció, els processos de convergència i harmonització a l'EEES. Aquesta formació està dirigida a tots els professors de la UPF.

La programació actual per aquest curs relacionada amb l'EEES és la següent:

Temes
El procés d'ensenyament i d'aprenentatge en els estudiants
Elaboració d'un pla docent
Com puc planificar les competències i els continguts de la meva assignatura?
La planificació d'activitats d'aprenentatge fora de l'aula
El seminari: què puc treballar i cóm ho puc avaluar
Dinàmiques en grups petits i seminaris
La tutoria eficaç, cara a cara amb l'estudiant.
Com puc dissenyar materials per a entorns en línia?
Com puc dissenyar materials d'aprenentatge per a entorns presencials?
Creació de materials didàctics en diferents entorns d'aprenentatge
Disseny de projectes a una assignatura
L'avaluació continuada, en què consisteix? Com puc planificar-la?
Les diferents d'activitats d'avaluació contínua
El portafoli d'aprenentatge, un tipus d'avaluació continuada
Xarxa de formació: tutors per a professors en formació inicial


Avaluació

Avaluar la implementació del model d'adaptació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), és un dels objectius principals que recull el Pla Institucional. Per aquest motiu, ja en el curs 2005/2006 s'inicià l'Avaluació del Mètode Bolonya, des del PQE.

L'objectiu d'aquesta avaluació per tant, és centra en el funcionament de la implementació de la nova proposta organitzativa i metodològica proposada a la UPF, en les titulacions que es troben en procés d'experimentació vers els requeriments pedagògics que planteja l'EEES.

Els resultats que ofereix l'avaluació són utilitzats amb una doble finalitat, d'una banda oferir indicadors i evidències al professorat i als responsables acadèmics de com està funcionant la nova metodologia i de quines són les impressions de professors i estudiants, la qual cosa ha de permetre emprendre accions de millora a nivell individual i/o col·lectiu. I d'altra banda, detectar aquells aspectes del mètode de caràcter pedagògic, que més dificultat d'implementació comporten. Això ens ha permès elaborar propostes de formació més ajustades a les necessitats reals del professorat i a detectar quines modificacions són adients per a la consolidació de la nova proposta d'organització i metodologia docent.

Val a dir que aquesta avaluació s'ha centrat en els estudis de Grau, per bé que a partir del curs 2006/2007 es produeix la implantació dels estudis oficials de Màster, que ja incorporen la nova metodologia des de l'inici.

 

El model d'avaluació iniciat en el curs 2005/2006

Al llarg del curs 2005/2006 es va iniciar una avaluació que es centrava en l'anàlisi de tres eixos: el rendiment acadèmic, la satisfacció, i el desenvolupament del procés d'ensenyament i aprenentatge, en les assignatures d'aquelles titulacions que introduïen el nou mètode.

Els objectius principals d'aquesta avaluació eren:

  1. Detectar les possibles variacions en el rendiment acadèmic dels estudiants que participaven en l'experiència.
  2. Detectar el grau de satisfacció amb l'experiència, entre els estudiants i docents.
  3. Descriure les característiques dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge posats en pràctica a les assignatures.

Per donar-hi resposta, es van emprar diverses fonts i tècniques de recollida de dades: l'aplicatiu SIGMA per a les dades de rendiment, l'aplicatiu institucional AVALDO i un questionari d'opinió específic per a les dades de satisfacció, i aquest mateix qüestionari creat en el marc de l'avaluació, per a obtenir dades sobre el desenvolupament del procés d'ensenyament i aprenentatge.

Les dades i les valoracions obtingudes, a tall de conclusions, foren un instrument útil per tal de sistematitzar la reflexió entorn a la implementació de l'adaptació a l'EEES.

L'anàlisi trimestral dels tres eixos (rendiment, satisfacció i desenvolupament del procés d'ensenyament i aprenentatge) en totes les assignatures de les titulacions que introduïen el nou mètode, va permetre elaborar diversos informes d'avaluació del Mètode Bolonya.

Acabat el procés i després d'un any d'avaluació, es va fer l'esforç de recollir, en un decàleg, aquells elements que es mostraren més determinants per al canvi metodològic. Aquest decàleg, volía ésser una eina útil per a la implementació del canvi metodològic cap a l'EEES, oferint algunes orientacions i fomentant la reflexió entorn alguns temes clau del Mètode Bolonya.

 

Model d'avaluació curs 2006/2007

Després d'un any d'aplicació del model d'Avaluació de l'Experiència Pilot d'adaptació a l'EEES, es considerà necessari revisar alguns elements de l'avaluació, pels motius següents:

  1. Es volia augmentar la participació dels estudiants.
  2. Agilitzar el procés de tractament i anàlisi de les dades i la presentació de resultats.
  3. Considerar la possibilitat d'introduir tècniques d'anàlisi per aprofundir en la detecció de punts forts i punts febles del mètode d'ensenyament-aprenentatge.
  4. Optimitzar la difusió dels resultats entre el professorat per tal que l'avaluació fos més útil com a eina de millora de la pràctica docent.

També és va valorar que el qüestionari dirigit als docents no permetia extreure conclusions i que potser sería més adequat un mètode d'anàlisi de tipus qualitatiu. I s'introduí alguna modificació metodològica, preparant doncs, una nova proposta d'avaluació per al curs 2006/2007:

El qüestionari d'avaluació dirigit als estudiants es va mantenir però amb alguns canvis:

Els resultats obtinguts aquest curs, també han estat recollits en diversos informes trimestrals, un per a cada una de les titulacions amb assignatures que experimenten la nova metodologia Bolonya. I el professorat implicat també ha rebut l'informe específic de la seva assignatura, amb les freqüències de resposta obtingudes al qüestionari d'opinió dels estudiants. Finalment s'ha elaborat un informe global de l'avaluació del curs 2006-2007.

Cal recordar que en el curs 2006/2007 també s'ha iniciat la implantació dels Màsters Oficials, tot i que aquests no s'han incorporat a l'avaluació.

 

Model d'avaluació curs 2007/2008

Aquest curs, el model d'avaluació presenta continuitat vers el del 2006/2007. No s'han introduït canvis, a fi i efecte de consolidar el model i obtenir una série contínua de dades.

De moment, s'ha fet la distribució dels informes del primer trimestre, tant dels informes globals de cada una de les titulacions com dels informes específics de les assignatures.


Assegurament de la Qualitat

Un dels objectius fonamentals de l'EEES és aconseguir la qualitat del sistema d'ensenyament superior a Europa.

En aquest marc, l'assegurament de la qualitat del canvi de paradigma docent que impulsa el Pla Institucional de la UPF, queda reflectit en les mesures que conté el document "Mecanismes i Òrgans de Seguiment i Assegurament de la Qualitat en la implantació de la prova pilot d'adaptació a l'EEES".

A grans trets, les mesures a tirar endavant pivoten sobre tres comissions amb composició i funcions específiques.

Una primera comissió de caire intern dins de cada estudi amb presència del CQUID. Una segona comissió, també específica per cada estudi, que garanteix la presència i aportacions d'agents externs de l'entorn professional i social. Finalment, una comissió interestudis, presidida pel Vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica, per tal de garantir l'anàlisi de les avaluacions realitzades en el procés d'adaptació a l'EEES i d'establir sinèrgies entre els diferents estudis.

Atès el seu caire general del conjunt d'estudis de la UPF que té la comissió interestudis, s'incorporen tot seguit les actes d'aquesta comissió:


El procés d'adaptació d'un estudi

 

Per a la posta en marxa de l'adaptació a l'EEES en el si de cada estudi es realitzen un seguit d'accions, les principals de les quals es descriuen tot seguit.

 

La figura del coordinador EEES

El coordinador EEES dinamitza i vetlla per l'aplicació de les línies d'acció definides amb el vicerectorat, el deganat i el CQUID. Les seves funcions estan centrades en assessorar, tutoritzar i liderar l'equip docent de l'estudi; coordina la progressiva evolució de les accions de disseny, desenvolupament i avaluació que ha de dur a terme el professorat així com els processos de gestió necessaris en el si del centre.

Relació dels coordinadors nomenats en els Estudis.

 

Establiment del model docent: flexibilitat i factibilitat

Previ a l'inici de l'experiència docent i tenint com a punt de partida l'arquitectura per a construir un model docent que planteja el Pla Institucional, cada estudi determinarà, conjuntament amb el Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Professorat, el model pedagògic que tirarà endavant, tenint en compte els recursos de professorat.

D'aquesta manera s'estableix el % d'hores de docència sobre el crèdit, el % de magistralitat o seminaris sobre aquesta docència, el nombre d'estudiants per seminari, el desenvolupament d'activitats acadèmiques específiques (tallers amb un nombre diferent d'estudiants que el corresponent a seminaris), etc.

Tot aquest conjunt de pautes configuraran un model específic per a cada estudi.


Plans docents d'assignatura

Un dels elements destacats en el canvi de paradigma docent preconitzat per l'EEES és la confecció del Pla Docent de l'assignatura.

A aquests efectes, el Pla Docent es configura com l'instrument on s'hi redissenya l ’assignatura, que conté explícitament el desenvolupament de l’activitat de l’estudiant, tant allò que farà dins de l’aula com el que haurà de fer fora de l’aula, així com el calendari d'assignacions, classes magistrals i seminaris, i els recursos bibliogràfics i digitals recomanats.

La UPF, a nivell obligatori pels estudis de Màsters oficials i com a marc de referència per a les assignatures dels estudis que formen part del Pla Institucional, va aprovar el model de Pla Docent, mitjançant acord del Consell de Govern de de 4 d'octubre del 2006.

El Pla Docent aprovat s'adequa a les directrius publicades per l'AQU Catalunya.

 

Incentius

Els estudis que s'incorporen al Pla Institucional reben un incentiu de 24.000 € anuals per a cadascun dels cursos que inicien l'adaptació al nou marc metodològic.

La dotació econòmica pot destinar-se a qualsevol despesa adreçada a tirar endavant el procés d'adaptació a l'EEES, llevat la remuneració directa pel professorat o el material informàtic.

Anualment cal justificar, mitjançant una petita memòria, les despeses en què s'ha incorregut.

 

Beques-col·laboració per a estudiants

La Universitat promou la formació integral dels estudiants facilitant-los la possibilitat de desenvolupar activitats de col·laboració amb els estudis que formen part del pla institucional d'adaptació a l'EEES. Els becaris de l'EEES duen a terme activitats de suport relacionades amb el disseny de les assignatures, l'elaboració de materials i l'organització d'activitats docents als diferents estudis.

S'han convocat les següents beques de col·laboració, que comporten un ajut econòmic pels estudiants:

Curs acadèmic 2005/2006: Resolució. Bases

Curs acadèmic 2006/2007: Resolució. Bases

Curs acadèmic 2007/2008: Resolució. Bases

 


 

L'elaboració d'aqueta web ha estat possible gràcies a l'ajut de l'AGAUR, en el marc de la convocatòria ECTS 2006 (Resolució EDU/2789/2006, de 21 de juliol)


 

Darrera actualització: 3-04-2008