Estructura del Máster
El Máster tiene el objetivo general de formar a los estudiantes en las características generales de las empresas destinadas a la investigación de medicamentos y productos biotecnológicos que serán utilizados en la prevención y el tratamiento de las enfermedades humanas.
El Máster tiene dos itinerarios que el estudiantes puede escoger. El primero, denominado Industria Farmacéutica, está centrado en las actividades de las empresas de este ámbito, tanto las propiamente farmacéuticas como las organizaciones de investigación por contrato (Contract research organization, CRO). El segundo, denominado Biotecnología Médica, se dirige a la formación en el ámbito de las empresas biotecnológicas de orientación biomédica. Ambos itinerarios comparten diversas áreas de formación común.
Calendario
El curso académico se extiende del 22 de septiembre de 2009 al 30 de junio de 2010. Las actividades presenciales de las asignaturas propias del Máster se realizarán en primer trimestre del curso 2009-2010 que finaliza el 4 de diciembre, con un horario lectivo entre las 11 y las 13 h de lunes a jueves. El viernes por la mañana se reserva para actividades de trabajo en grupo y para la impartición de créditos de formación transversal.
Los exámenes de las asignaturas del Máster se realizarán dentro del período comprendido entre el 9 y el 23 de diciembre.
Formato y metodología
Para completar el Máster deben desarrollarse un total de 60 ECTS que incluyen asignaturas obligatorias de cada itinerario y optativas dentro del Programa Oficial de Postgrado de Biomedicina.
Las asignaturas obligatorias del itinerario de Industria Farmacéutica son Desarrollo de Fármacos y Productos Sanitarios y Farmacognosia y Tecnología farmacéutica, mientras que las del itinerario de Biotecnología Médica son Los sistemas biológicos y la ingeniería genética y Procesos biológicos aplicables en la actualidad en los campos de la salud.
El Máster se estructura en un primer trimestre en el que imparten las asignaturas propias (obligatorias y optativas), mientras que el segundo y el tercer trimestre se reservan para la realización de las prácticas correspondientes en dedicación exclusiva.
La metodología empleada en el Máster para la docencia presencial será una combinación de clases teóricas, actividades de aprendizaje basado en problemas y seminarios de revisión de artículos, presentaciones y debates desarrollados por los estudiantes.
Los idiomas de las clases serán preferentemente castellano y catalán, con la utilización ocasional del inglés. Cuando sea posible, el idioma se adaptará a los conocimientos lingüísticos de los estudiantes.
Objetivos
Generales
- Conocer los principios de la investigación biomédica en la empresa.
- Aprender los compromisos bioéticos de la investigación farmacéutica y biotecnológica.
- Conocer los elementos básicos de la comunicación científica oral y escrita.
- Aprender las implicaciones sociales de la actividad científica.
- Conocer los principios básicos de la actividad profesional en las empresas.
Itinerario Industria Farmacéutica
- Conocer el ciclo de investigación de nuevos medicamentos en sus ámbitos preclínico y clínico.
- Aprender las características de las empresas farmacéuticas y de las empresas de investigación bajo contrato.
- Conocer los principios de los productos naturales de interés farmacéutico.
- Aprender las características básicas de la tecnología farmacéutica.
- Aprender a desenvolverse en el ámbito de la empresa privada.
Itinerario Biotecnología médica
- Estudiar las características de los sistemas biológicos para comprender sus posibles aplicaciones.
- Conocer los principios de la ingeniería genética.
- Describir los procesos biotecnológicos aplicados actualmente al campo de la salud humana y su aplicación al desarrollo de productos biotecnológicos.
- Analizar las empresas biotecnológicas desde el punto de vista legal y ético.
- Aprender a desenvolverse en el ámbito de la empresa privada.
Temas generales que se tratarán en las asignaturas obligatorias
Itinerario Industria Farmacéutica
- Investigación farmacéutica preclínica: fases química, farmacéutica, farmacológica y toxicológica.
- Investigación clínica: características de los ensayos clínicos y su realización práctica.
- Proceso de autorización y comercialización de los medicamentos.
- Características del marketing farmacéutico.
- Estructura de la industria farmacéutica: características, departamentos y articulación orgánica.
- Principios éticos que rigen la investigación y la comercialización de medicamentos.
- Aspectos económicos de los medicamentos.
- Principales moléculas de interés farmacognóstico.
- Procesos generales de extracción de sustancias naturales.
- Introducción a los procesos de obtención de medicamentos.
- Formas farmacéuticas y vías de administración de medicamentos
Itinerario Biotecnología médica
- Ingeniería genética: desde los principios básicos a las técnicas más avanzadas en la actualidad.
- Generación de diversidad y nuevas funciones. Evolución dirigida. Ingeniería de proteínas. El cribaje de alta eficiencia (High throughput screening).
- Ingeniería y métodos de selección de anticuerpos. Moléculas tipo anticuerpo, nuevos scaffolds. Ejemplos de aplicación.
- Genómica y proteómica en biotecnología. Otros "omics"
- Identificación de dianas para diagnóstico y terapia por métodos biotecnológicos.
Principios de validación
- Generación de animales modificados genéticamente: transgénicos, knock-out, siRNA. Indicaciones de su empleo.
- Terapias actuales con base biotecnológica: moléculas químicas, péptidos, hormonas, proteínas terapéuticas, anticuerpos, terapia génica y sus variantes, vacunas recombinantes, terapia celular, medicina regenerativa, ingeniería y scaffolds de tejidos.
- Fases preclínica y clínica. Farmacogenómica. Métodos de administración. Nuevos sistemas de diagnóstico, microarrays. Estudio de empresas biotecnológicas. Patentes. Confección de un plan de negocio.
Optional subjects:
Cell Communication.
Genes and Cell Function.
Model Organisms in Biomedical Research.
Genomes and Systems.
Comunicació Científica (classes are in Catalan).
Història de la Biologia i Medicina (classes are in Catalan).
Elements of Biocomputing.
Epidemiologia.
Introducció a la Biomedicina.
Science in Action.
Optional subjects:
Cell Communication.
Topics:
Biology of cell surface receptors: ligand recognition and signalling pathways
- Introduction to cellular receptors for extracellular signals.
- Ligand recognition and signaling pathways coupled to multisubunit receptors. The T cell receptor paradigm.
- Integration of complementary signals. Immune co-receptors and co-stimulatory molecules.
- Control of cell functions, differentiation and survival by inhibitory receptors.
- Cell adhesion molecules. Integrins and selectins. ML-B 28 SEP
- Regulation of cell motility, adhesion and gene expression by chemokine receptors.
- The JAK-STAT cytokine receptor signalling pathway and cell differentiation.
- The TNF family of receptors. Regulation of survival and apoptosis.
- Self-nonself discrimination by immune pattern recognition receptors.
- The IKK/IKB/NF-kB pathway. Multiple post-translational modifications.
- MAP Kinases. Scaffold proteins that joint signal cascades and are conserved during evolution.
- The calcineurin/ NFAT pathway. Different intensity delivers a different signal outcome. Composite transcription factors and pathway convergence.
- PI3-K/ TOR and LKB/ TSC pathways. Energy and nutrient sensors controlling cell growth, viability and death. Delivering signals to transcription and translation.
Biology of ion channels: structure, function and signalling pathways
- Introduction to ion channels.
- Membrane receptors with ion channel activity.
- Ion channels and cellular excitability I. Structure-function studies of Na+ channels.
- Ion channels and cellular excitability II. Structure-function studies of K+ channels.
- Ion channels and cellular excitability III. Structure-function studies of Cl- channels.
- Ion channels and cellular excitability IV. Structure-function studies of Ca2+ channels.
- Stimulus-secretion coupling. Synaptic transmission.
- Regulation of ion channels by phosphorylation.
- Regulation of ion channels by G-protein.
- Ion channels and cellular excitability V. Structure-function studies of cationic TRP channels.
- Cellular responses to physical stimuli: temperature, osmotic stress, mechanical stress.
Genes and Cell Function
Exams will be between the 9th and 23rd of December.
Objectives:
In this course, we will describe some advanced techniques in Molecular Biology (15 h; session A1 to A10). Furthermore, the second objective of this course will be the description of very basic processes in the transmission of genetic information (24 h; session B1 to B6)
Format and methodology:
The first block (A: Useful methods in Genetic Engineering; 15 h) is composed of 10 sessions (1.5 h each). Each one will try to cover basic methodologies for the study of cellular processes at the molecular level. 10 experts on specific Molecular Biology techniques will give seminars on the topics described below.
The second block (B: Fundamentals of DNA, RNA and protein synthesis; 24 h) is composed of 6 sessions. Each one of them, of about 4 h, will include:
2 h of theory by an expert
2 h for a topic-related seminar; the seminar (1 h), given by an invited speaker, expert in the field of interest, will be preceded by a tutor-based session of 0,5 h, where the students will describe one or several papers of the invited speaker. After the seminar, the students will have another session (0,5 h) to summarize the main conclusions of the talk.
Topics.
Block A: Useful methods in Genetic Engineering
Session A1: Basic techniques in genetic engineering
Session A2: DNA microarrays
Session A3: DNA Sequencing & analysis of genomes
Session A4: Protein-DNA and protein-RNA interactions
Session A5: Chromatin isolation; ChIP analysis
Session A6: Protein-Protein interactions ; IPs, WB, two-hybrid
Session A7: Knockout of cellular activities
Session A8: Genetic manipulation of animals for research
Session A9: Introduction to Flow Cytometry
Session A10: Basic techniques in microscopy
Block B: Fundamentals of DNA, RNA and protein synthesis
Session B1: Replication
Session B2: Regulation of transcription (I)
Session B3: Regulation of transcription (II)
Session B4: Splicing
Session B5: Regulation of translation
Session B6: Regulation of protein stability.
Model Organisms in Biomedical Research.
Schedule:
The course comprises 5 weeks, with classes beginning the last week of October and ending the first week of December. Classes are from: 14pm to 16pm, Monday to Thursday.
Exams will be between the 9th and 23rd of December.
Information about the module
Functional and molecular studies in yeast, Drosophila, zebrafish and mice have improved the understanding of fundamental problems of human development, growth and disease. The scope of this course is to analyze in depth the applicability of different model systems to human physiopathology. Applications of genetic recombination and modified organisms to biotechnology and biomedicine will be discussed as well as emergent developments in gene therapy and regenerative medicine.
This advanced module consists in 5 ECTS (125 hours for the student) with a maximum of 60% of attendance hours. The program consists in 25h of lectures, 5h of attendance to seminars of invited speakers and 10h of work on papers of the invited speakers.
Main aims
i) To acquire knowledge on the main used animal models in biomedical research.
ii) To know most of the available tools in animal models.
iii) To develop skills in acquisition, critical processing, and communication of scientific information, and proposal and discussion of hypothesis.
The format and distribution of the classes will be:
a) lectures will be used to present an overview of current topics;
b) lectures presented by the students;
c) seminars about a specific subject given by invited speakers expertees in that field.
Classes will be in English. Students need to have a good background in cellular and molecular biology, biochemistry and molecular genetics.
Topics.
- The transformation of the model organism: model organisms in developmental biology.
The transfiguration of the model organism. Visualizing cells and tissue polarity (C. elegans and D. melanogaster as invertebrate models). From worms and flies to vertebrates: triumphs of reverse genetics (the mice model). Forward with genetics: from flies to fish ... and mice. What's left? The classicals in experimental embryology (Xenopus and chick). What's next? Connections to human health. - Model organisms in biomedical research: the advantage of unicellular eukaryotes.
The importance of the intact genome structure. The use of a unicellular eukaryote (yeast) in: DNA repair and genome stability, telomers and aging, cell cycle control (S. cerevisiae vs S. pombe). Parallel in higher eukaryotes: genome instability in human cancers - From unicellular eukaryotes to multicellular ones. The use of invertebrate models.
The elegant worm (C. elegans) in the study of immunity and aging. The knowledge from the microRNAs and developmental timing genes in life-span regulation. What we can learn about us knowing more about Drosophila? Lessons in age-related memory impairment, cancer and tumor growth (epithelial polarity and proliferation control: links from the Drosophila neoplastic tumor suppressors), aging / lifespan.The advantage of unbiased genetic screens in Drosophila. - Let's fish! Why fishes are so useful in biomedical research?.
Introduction to fish models: fugu as a good system for genomic studies, and zebrafish for genetic analysis. New avenues using zebrafish as a biomedical research model: compound screening for vascular biology (development of high throughput small molecule screens); genetic and molecular basis of aging and longevity. - Heading to an anthropocentric view : the use of the mouse as a model.
What give us mice that other organisms do not? Tailoring the genome. From telomers / organism aging / cellular senescence to cancer (cancer resistance, tumour growth, metastasis). Human disorders (from cognitive impairments and affective disorders to compulsive disorders and drug addiction). Vascular targeting: recent advances and therapeutic perspectives. The big challenge: gene therapy and regenerative medicine (stem cells).
Genomes and Systems.
Schedule:
The course comprises 5 weeks, with classes beginning the last week of October and ending the first week of December. Classes are from: 8:30 to 10:30am, Monday to Thursday.
Exams will be between the 9th and 23rd of December.
Objectives:
This module tries to give an in-depth view on the biological implications of genome variation, including individual and species differences from viruses to humans giving tools to analyze the genome diversity in all kind of organisms and all kinds of variation, from single base differences to chromosomal reorganizations. Both its evolutionary base and its functional implications will be approached. It will give a fresh view to many aspects of present biology and biomedicine, including genetic bases for complex diseases, evolutionary medicine, functional analysis, pharmacology, structural biology, systems biology, comparative genomics and many others.
One of the main interests for students is the fact that each student will present a paper in which his/her special research interest will be related to an evolutionary perspective. Thus each one will learn the evolutionary-genomics-technological techniques in tight relation to the particular subject of interest.
Topics:
Weeks 1 and 2:
Introduction. Lessons from the variation in the genome. What can we learn of comparing genomes: from population history to the understanding of function.
Dynamics of variation in the genome.
- Genome variation: The measure of the genetic variation at the DNA level: polymorphisms, heterozygosity, number of segregating sites, nucleotide diversity, _ estimators.
- The meaning and measure of the genetic differences between populations. Measure and representation of genetic variation. Partioning FST, trees and 2D representations.
- Genetic variation dynamics in populations. The general framework of population genetics. Hardy-Weinberg equilibrium. Factors that alter the equilibrium: mutation, selection, drift and migrations.
Genetic drift and its effects. Effective population size. Examples of drift in humans and other organisms. The Wrigth-Fisher model.
The biological meaning of mutation. Mutation and disease. Evolutionary changes in nucleotide sequences. Estimating the number of nucleotide substitutions between DNA sequences. Rates and patterns of nucleotide substitution.
Selection. Types of selection: purifying, balancing and positive selection. The neutral theory of molecular evolution.
Gene genealogy and coalescent theory. Departures from neutrality: basic tests from sequence data. Detecting natural selection from polymorphism and divergence data.
Recombination and linkage disequilibrium: concept and measures. Haplotypes and their estimation. Recombination hotspots. The structure of recombination and LD in the human genome. TagSNPs, informativeness and portability
Week 3: Applications of the genetic analysis
Genome projects and Biobanks. The Human Genome Project as a paradigm of sequencing genomes. Resequencing projects. Maps of genomes. The HapMap and ENCODE projects. Private initiatives: Perlegen, Celera, Gennaissance, DeCode Genetics. Biobanks and P3G. Ethical aspects
The genomic view into the genetic bases of diseases. The common variant common disease hypothesis. Use of haplotypes and of functional networks. Applications to linkage mapping and association studies. Whole Genome Scans and the present and future of the study of the genetic bases for common diseases. The CeGen as a service platform.
Paleogenetics. Retrieving DNA from ancient remains. How old DNA has been obtained? mtDNA from human remains and Neanderthals. Going into the nucleus. New sequencing technologies applied into ancient DNA. The Neandertal genome.
Week 4: Genome evolution
Evolution by transposition and horizontal transfer. Types and dynamics of transposable elements. Transposable elements in the human genome. Alu sequences. Evolutionary and phenotypic implications
Gene conversion and non-homologous recombination. Rates and evolutionary implications of concerted evolution.
Gene duplication and exon shuffling. Gene families and new functions. Dating duplications. Pseudogenes. The making of complexity in a genome.
Genome organization at the chromosomal level and above.
Dynamics of segmental duplications and their implication for genome instability and function. Chromosome evolution.
The gross structure of the genome. Coupling chromosomal and sequence organization and evolution. Isochores, CG content, distribution of genes. Dynamics of segmental duplications.
Week 5: Lessons from viruses
Small replicating genomes. Mutation in viruses. The case of RNA viruses in disease and response of the host..
Evolution in the viral world. The phylogenetic meaning of quasispecies.
Genome interactions: evolution of pathogens and disease. Selection and responses to drugs. Functional networks and the applications of system biology.
Viruses in the eukaryote genomes. Evolution by horizontal transfer and transposition. Types and dynamics of transposable elements. The load of retroviruses in the human genome.
Comunicació Científica (classes are in Catalan).
Objectius generals
- Proporcionar una visió general sobre les relacions entre l'activitat científica i la societat, amb especial èmfasi en els coneixements i les actituds públiques envers la ciència, així com en la necessitat de comunicar la ciència a la societat.
- Dotar l'estudiant de les tècniques bàsiques per millorar la seva capacitat de comunicació (oral i escrita) tant per a audiències especialitzades, com per al públic general.
- Familiaritzar els estudiants en el coneixement del funcionament dels mitjans de comunicació i en les principals formes de relació entre científics i periodistes.
Metodologia docent
Tot i que una part del programa es realitzarà a partir de classes magistrals - especialment pel que fa als temes 1 i 2-, una part significativa del curs s'impartirà de manera pràctica, a través de l'anàlisi de casos, de pràctiques de redacció, elaboració d'informes, pràctiques de comunicació oral, etc. Els continguts del tema 3 es treballaran de forma eminentment pràctica.
Programa
Tema 1. Ciència i societat:
- Percepció pública de la ciència: coneixement, interès, confiança i actituds socials vers la ciència i els científics.
- Biotecnologia i societat.
- Motius per comunicar la ciència a la societat.
- Principals vies per a la comunicació social de la ciència: a) mitjans de comunicació; b) lLlibres i revistes de divulgació científica; c) museus i centres de ciència.
- Iniciatives públiques per apropar la ciència i els científics al gran públic.
- Breu història de la divulgació científica.
Tema 2. Relacions entre la comunitat científica i els mitjans de comunicació
- Representacions de la ciència i dels científics als mitjans de comunicació.
- La ciència que no surt als mitjans.
- Relacions entre científics i periodistes.
- El paper de les oficines de comunicació institucionals.
Tema 3. Ètica de la comunicació científica
- Transparència i declaració d'interessos.
- Responsabilitat i dret a la informació.
- Comunicació de resultats científics en cas de risc per a la salut o per al medi ambient.
- Certesa i incertesa: comunicació de dades contradictòries.
- Comunicació en situació de crisi.
- La importància de la comunicació en les relacions entre comunitat científica i organismes polítics i administratius.
Tema 4. Tècniques de comunicació
- Comunicació científica per a audiències especialitzades: a) planificació i estratègia en la publicació a revistes científiques: selecció de la revista, estructura de l'article d'investigació, correspondència amb els revisors. b) Elaboració de projectes de recerca; c) elaboració d'informes i memòries dins el marc institucional. d) Articularitats del llenguatge científic.
- El científic com a agent de comunicació audiovisual: a) relació amb els mitjans: convocatòries de premsa; la roda de premsa; els comunicats i els dossiers de premsa; participació a TV, ràdio i actes públics per a audiències no especialitzades; l'entrevista i el debat; l'article d'opinió; Internet com a mitjà d'interacció entre científics i periodistes. b) Redacció periodística versus redacció científica. c) Comunicació de crisi / polítiques públiques de comunicació científica.
Història de la Biologia i Medicina (classes are in Catalan).
Objectius generals
- Mostrar a l'estudiant el caràcter històric i social de la biologia i de les ciències de la salut, els seus mètodes i conceptes.
- Presentar a l'estudiant la metodologia pròpia de la història de les ciències en general i de la medicina i la biologia en particular, així com les indicacions necessàries per a la confecció d'un treball sobre un dels aspectes històrics i epistemològics d'aquestes disciplines.
- Presentar l'evolució històrica de la disciplina per ajudar l'estudiant a entendre el seu desenvolupament i els debats actuals.
- Ajudar l'estudiant a entendre l'origen i la transformació de conceptes i de tradicions històrics concrets dels quals s'ha originat la biologia, especialment la seva relació amb les ciències de la salut.
Programa
Tema 1. Filosofia natural al món antic. El concepte de malaltia a les primeres civilitzacions. Aristòtil. La medicina hipocràtica. La biologia a Bizanci. Galè: teoria i pràctica galènica. Galenisme i medicina medieval.
Tema 2. Les ciències biològiques al Renaixement. Vesal i els estudis anatòmics. Alquímia, terapèutica i la medicina de Paracel. La filosofia natural al segle XVII. El coneixement de les primeres estructures orgàniques i les seves funcions. Servet, Harvey i el descobriment de la circulació de la sang. Borelli i la nova filosofia mecanicista.
Tema 3. Les qüestions biològiques a la Il·lustració. Les teories orgàniques i la mecànica. Carl von Linne. El debat sobre el preformisme. Descartes i el dualisme cosment.
Tema 4. La biologia com a teoria general de la vida. Goethe i la biologia de l'època. Romanticisme i Naturphilosophie. El naixement del terme biologia. La teoria cel·lular i el seu impacte en les primeres dècades del segle XIX.
Tema 5. Els orígens de la fisiologia experimental. Els laboratoris de fisiologia experimental i les figures de Magendie i Bernard. El desenvolupament del mètode científic en les ciències mèdico-biològiques.
Tema 6. La teoria de l'evolució. L'obra de Darwin i la seva influència social i religiosa. Antiseleccionisme i neodarwinisme.
Tema 7. El naixement de la genètica. Investigacions empíriques sobre criança i híbrids vegetals. Qüestions de mètode: observació versus experimentació.
Tema 8. Els nous marcs epistemològics de desenvolupament. Les lleis de Mendel. La síntesi de la genètica i l'evolució. Els nous plantejaments de recerca a la biologia.
Tema 9. La diferenciació de les ciències de la vida i la cerca de teories generals Institucions i teories biològiques a finals del segle XIX i principis del XX. Revolució industrial i el moviment sanitarista.
Tema 10. El desenvolupament de la microbiologia. Avenços tecnològics i observacions empíriques. La vinculació dels microorganismes a la malaltia: Pasteur i Koch.
Tema 11. El coneixement de la resposta immunitària. Els mecanismes de defensa i protecció. La immunitat humoral i cel·lular: l'obra de Metchnikoff i Ehrlich.
Tema 12. Les bases històriques de la terapèutica farmacològica. L'aïllament dels principis naturals. El desenvolupament de la instrumentació de mesura: febre, termòmetres i antipirètics. L'aparició del mètode científic: Claude Bernard. Els primers medicaments racionals: els arsenicals i el concepte de ‘bales màgiques'. Identificació social i consideracions històriques sobre l'ús de substàncies d'abús.
Tema 13. El naixement de la biologia molecular. Les teories entre 1930 i 1950. El descobriment dels àcids nucleics. Un nou model: l'ADN i la seva estructura de doble hèlix. El dogma central de la biologia molecular: el traspàs d'informació per la connexió ADN-ARN-proteïna.
Tema 14. Immunització i vacunes. Conceptes prejennerians sobre resposta immunitària. Jenner i la vacunació antivariòlica. Pasteur i la vacunació antiràbica. La vacunació antipoliomielítica i el fi de la pòlio. Impacte social de les vacunacions. Situació de les vacunacions a l'inici del segle XXI.
Tema 15. El coneixement del cervell. Sensacions i emocions en la medicina grega. Descartes i la separació cos-ment. Thomas Willis i l'organització funcional del cervell. El descobriment de la conducció elèctrica als nervis. Els descobriments de Paulov. El naixement de la neurologia clínica. La teoria neuronal i Ramón y Cajal. El concepte de sinapsi. El desenvolupament de la teoria de la neurotransmissió: les figures de Langley, Dale i Loewi. La comunicació intracel·lular i el coneixement dels segons missatgers.
Tema 16. El desenvolupament de la biologia molecular i els inicis de la biotecnologia L'ADN recombinable. Biotecnologia i obtenció de substàncies biològiques. L'exemple de Genentech i els fàrmacs d'origen biotecnològic. Aspectes històrics de l'anàlisi del genoma humà.
Tema 17. Importància històrica de les malalties. El concepte històric de malaltia. Les malalties socials i professionals. Les epidèmies a Europa i les seves conseqüències. Les malalties infeccioses i la colonització d'Amèrica. Malaltia i societat en el segle XX. L'estigmatització d'algunes malalties: el cas de la tuberculosi, el càncer i la sida. Les teories envers el càncer durant el segle XX.
Tema 18. Principis d'epistemologia aplicada a la biologia. Epistemologia de la resolució, de la precisió i de l'exactitud. El concepte de prova i de veritat. Inducció i deducció en recerca. Epistemologia de la causa. El concepte de biaix i de variable de confusió.
Activitats complementàries
Tres visites a institucions lligades a temes del programa.
La institucionalització de l'atenció mèdica.
Història dels hospitals. El concepte d'hospital asilar. L'hospital com a centre de formació mèdica. Evolució dels hospitals al segle XX. [Visita a l'antic Hospital de la Santa Creu i actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]
Naixement i desenvolupament de la indústria farmacèutica.
La farmàcia abans del segle XIX. L'aïllament dels productes naturals al segle XIX. Les primeres indústries farmacèutiques a Alemanya. El creixement d'una nova indústria al segle XX. Aparició de la indústria farmacèutica a Catalunya. [Visita al Museu Cusí d'Història de la Farmàcia al Masnou]
La Societat Catalana de Biologia: la seva contribució a la recerca biomèdica catalana.
L'obra científica de la Mancomunitat de Catalunya. La Societat Catalana de Biologia i l'Institut de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. Les figures de Turró, Pi i Sunyer, Bellido i Carrasco i Formiguera. Relacions internacionals i obra científica [Visita a l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona].