La Universitat Pompeu Fabra ocupa la vuitena posició en el rànquing de les universitats públiques espanyoles que avui publica el diari El Mundo. El rànquing classifica els millors centres universitaris espanyols -71 públics i privats de tot l'Estat- que imparteixen les cinquanta carreres de primer cicle més demandades pels estudiants el passat mes de juny, i de cadascuna d'elles en destaca les cinc millors universitats on s'imparteixen. Si es tenen en compte els centres públics i privats, la UPF se situa en la novena posició.
Nou de les titulacions que s'imparteixen a la UPF se situen entre les cinc millors universitats de l'Estat. Concretament, tres titulacions de la UPF ocupen la primera posició: Ciències Empresarials, Ciències Polítiques i de l'Administració, i Comunicació Audiovisual; quatre en segona posició : Administració i Direcció d'Empreses, Economia, Humanitats i Relacions Laborals i, finalment, Dret, juntament amb Traducció i Interpretació, es troben en cinquena posició.
Aquests resultats tenen especial rellevància si es té en compte que la UPF només imparteix catorze de les cinquanta titulacions recollides en el rànquing, fet que certifica l'alt nivell del conjunt de les carreres ofertes per la Universitat.
El Mundo destaca que la UPF és una universitat de qualitat que aposta per "la innovació i l'atenció personalitza i que es caracteritza pel seu potencial tecnològic". També valora com a aspectes positius l'ampli ventall dels nous programes de doctorat -21 màster oficials i 10 programes de doctorat- que faciliten l'especialització dels seus alumnes i la recerca d'alt nivell.
La classificació obtinguda per les titulacions que apareixen al rànquing del 2008 respecte a l'edició de l'any 2007 és la següent:
Criteris de selecció del rànquing
L'informe, que El Mundo publica en la seva vuitena edició, presenta les dades de 48 universitats espanyoles, de les 82 possibles. Ha considerat 25 criteris valoratius, repartits en tres grans apartats. El primer és un qüestionari a 2.000 professors de tot Espanya (amb una ponderació del 40%). El segon apartat recull les dades de la pròpia universitat -demanda universitària, recursos humans, recursos físics, pla d'estudis, resultats i informació de context- (que suposen el 50% de la valoració final). S'inclouen també criteris valoratius sobre l'adaptació de les universitats a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
Finalment, també es tenen en compte diferents indicadors externs , que puntuen conjuntament un 10%, com ara resultats de rànquings internacionals, informes de l'ANECA, memòries d'autoavaluació dels centres, o resultats d'informes d'universitats espanyoles, entre d'altres.
> Rànquing d'El Mundo on apareixen les titulacions de la UPF (10 pàgines, document en pdf)
> Rànquing complet d'El Mundo (28 pàgines, document en pdf)
L'edifici del Dipòsit de les Aigües, seu de les biblioteques General i de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF, és una de les prop de cinquanta biblioteques clàssiques de tot el món incloses en el llibre Classical Library Buildings of the Word.
Aquesta publicació, promoguda per la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i editada a finals del 2006 per la Biblioteca de Shanghai, aplega exemples d’edificis de biblioteques amb un interès artístic, arquitectònic o històric remarcable a nivell mundial.
Es tracta d’una cuidada edició bilingüe en anglès i xinès, basada en l’obra New Library Buildings of the World, publicada el 1999, i s’inclouen un total 47 biblioteques de 22 països. El llibre inclou un breu text descriptiu de la història i les característiques més rellevants de totes elles, a més d'unes quantes fotografies de l'interior i l'exterior dels edificis.
En l'apartat dels edificis més destacats de l'Estat, el Dipòsit de les Aigües comparteix l'espai amb dues altres biblioteques de la ciutat de Barcelona: la Biblioteca de l'edifici històric de la UB i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
La construcció del Dipòsit de les Aigües, obra de Josep Fontserè, data de l’any 1876, però no va ser fins al 1880 que es va inaugurar amb la funció de regular el cabdal d’aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i regar els seus jardins. Es tracta d’una construcció calcada d’un prototip romà, formada per un laberint d’arcs paral·lels de maó de 14 metres d’alçària, que es creuen en una volta de canó i que s’estenen com per efecte d’un mirall al llarg de 65 metres de profunditat.
Després de més de 100 anys d’usos diversos –asil municipal, magatzem dels bombers, vestidor i parc mòbil de la Guàrdia Urbana, arxiu de justícia, etc.– va passar a ser propietat de la UPF l’any 1992. Un cop rehabilitat segons el projecte dels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio, el 1999 va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat. Actualment, ja estan en funcionament ¾ parts de l’edifici. La superfície rehabilitada és de 14.850 m2.
Segons l'estudi l'Atlas digital de la España universitaria, realitzat per un equip de geògrafs de la Universitat de Cantàbria dirigits per Pedro Reques Velasco, la Biblioteca de la UPF ocupa el primer lloc entre les biblioteques universitàries i científiques espanyoles —públiques i privades—, atenent a un conjunt d'indicadors que l'estudi ha estandaritzat i cartografiat.
Els indicadors emprats en aquest treball han estat interpretats i elaborats a partir de l'Anuario de las Bibliotecas universitarias y científicas españolas, editat per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas), i s'han estructurat en sis apartats diferents: infraestructures, com ara el nombre de places de lectura per estudiant; recursos bibliogràfics, atenent al nombre de monografies i revistes científiques disponibles per als investigadors; despesa i inversió, com, per exemple, la despesa realitzada en noves adquisicions per usuari o en revistes per investigador; noves tecnologies, que, entre d'altres indicadors, inclou la freqüència de visites a la web, els articles electrònics a l'abast dels investigadors, o les consultes al catàleg per usuari; personal de biblioteca, pel que fa al nombre de tècnics i becaris i, en darrer terme, hi ha l'indicador d'usuaris, que ha tingut en compte el nombre de visites, els préstecs per usuari i els préstecs interbibliotecaris realitzats.
Operar conjuntament amb tots aquests indicadors ha fet possible establir un rànquing qualitatiu de les millors biblioteques universitàries i científiques espanyoles, en què cinc biblioteques universitàries catalanes estan entre els deu primers llocs de la classificació. Així doncs, encapçala la classificació la UPF i, a continuació i per aquest ordre, trobem les biblioteques de les universitats Internacional de Catalunya, Pública de Navarra, Navarra, Lleida, Girona, Salamanca, SEK, Carlos III de Madrid i, en desena posició, la Universitat de Barcelona.
Els continguts de l'Atlas digital de la España universitaria aborden la situació de l'ensenyament superior a Espanya des d'una perspectiva geogràfica i la relaciona amb tres elements clau: l'oferta, la demanda i els recursos, tant educatius —docents, personal administratiu i serveis, equipaments i infrastructures universitàries— com econòmics.
Els articles publicats pels investigadors de la Universitat Pompeu Fabra són els que presenten un nombre mig de cites per article més alt (13,5 cites per article) de les 71 universitats de l'Estat espanyol, segons es desprèn de l'estudi “Informe anual 2006 sobre la visibilitat de la Universitat Rovira i Virgili”, que, elaborat per aquesta Universitat, es basa en les dades de l'Institute for Scientific Information (ISI) i que assenyala la qualitat de les publicacions de la UPF. A continuació i per aquest ordre, segueixen la Universitat Autónoma de Madrid i la Universitat de Barcelona, i totes tres superen el nombre de deu cites rebudes per article.
Aquest mateix treball posa de manifest que la UPF també lidera, per davant de les universitats Autònoma de Madrid, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili, el rànquing d'universitats espanyoles segons el nombre de publicacions científiques (383) per professor funcionari (289), que es tradueix en una ràtio de 1,33 publicacions per professor.
La informació utilitzada en l'elaboració de l'informe s'obté a partir de l'explotació de les publicacions recollides al Current Contents i a l'Essential Science Indicators de l'Institute for Scientific Information (ISI), en les àrees de ciències de la salut i de la vida; ciències socials; ciències experimentals; enginyeries; tecnologies; arts i humanitats. En el conjunt d'aquestes àrees, les universitats catalanes tenen presència en el 23 % de les publicacions estatals i en el 26 % de les cites rebudes.
>> Informe anual 2006 sobre la visibilitat de la URV (document pdf de 50 pàgs.)
Fins al juny del 2006, les universitats espanyoles havien obtingut un total de 243,7 milions d'euros de finançament de projectes de recerca a càrrec de la Unió Europea.
Aquesta dada sobre la participació dels centres públics d'investigació en el 6è programa marc de recerca de la Unió Europea (2002-2006) va ser coneguda durant una jornada sobre la iniciativa Eurociencia-Ingenio 2010, que va tenir lloc a Madrid el passat 7 de juliol, i on també es va fer públic que tan sols set universitats superen els deu milions d'euros de finançament, entre les quals hi ha la Universitat Pompeu Fabra.
Així i segons les dades del Ministeri d'Educació i Ciència, la UPF, amb un volum de finançament obtingut de 13,2 milions d'euros, ocupa la cinquena posició en la classificació del finançament de projectes europeus de les universitats espanyoles.
Dues universitats politècniques -la UPC i la Politècnica de Madrid- amb una subvenció de 27,9 i 24,5 milions, respectivament, encapçalen la llista. Les segueixen la UB (17,3) i la UAB (13,5).
Cal destacar, a més, que la UPF participa en 43 projectes finançats per la UE i en cinc d'ells actua com a coordinadora. Aquests resultats són particularment rellevants, sobretot tenint en compte que són dades en valor absolut, sense prendre en consideració la massa crítica total del personal docent i investigador de cadascuna de les institucions.
D'altra banda també cal destacar una altra dada força positiva en relació amb la contractació de projectes de recerca amb empreses. Així i fins al juny del 2006, el volum de contractes entre el personal docent i investigador de la UPF i les empreses ha assolit la xifra de 3,5 milions d'euros, que suposa un increment del 300% en relació amb el mateix període del 2005. Bona part d'aquest increment és a conseqüència de la participació de grups de recerca de la UPF en el marc de grans projectes finançats pel programa CENIT d'incentivació de la col·laboració Universitat-Empresa.