La darrera setmana de febrer es va dur a terme,  amb un notable èxit d'assistència i compliment d'objectius, la primera Barcelona School on Biomedical Informatics, promoguda des de la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) i organitzada en col·laboració amb els projectes europeus del 6è programa marc BioBridge i QosCosGrid i amb la xarxa d'excel·lència del setè programa marc Virtual Physiological Human (VPH), així com l'Instituto Nacional de Bioinformática (INB).

Jordi Villà i Freixa, professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i coordinador del màster oficial en Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut de la UPF, ha estat el responsable d'aquesta activitat que ha comptat amb la participació de 35 alumnes de postgrau, 16 dels quals van provenir de la UPF i 19 d'altres institucions acadèmiques.

L'escola va consistir en una innovadora fórmula que va combinar la presència de tretze ponents experts en el camp de la bioinformàtica, que van conduir conferències plenàries i tutorials, seguit de sessions de treball en grups on els alumnes varen aplicar alguns dels coneixements adquirits durant les sessions matinals i van aplicar a exemples d'interès biomèdic.

En el decurs de l'activitat, es van plantejar tres casos exemplars. Concretament,  sobre isquèmia i reperfusió coronària en cardiomiòcits; EPOC i fibrosi quística, respectivament. Els alumnes, van aportar la pròpia experiència en camps de recerca tan distants com les matemàtiques o la computació,  i la medicina per tal de proposar possibles protocols integrats d'ús d'eines bioinformàtiques en la solució d'aquests problemes mèdics tan rellevants.

L'Escola s'ha basat en dos projectes de recerca prioritaris per la Unió Europea

En aquesta primera edició, l'Escola ha emprat en les eines computacionals desenvolupades per dos projectes STREP (Specific Targeted Research Projects) del VI Programa Marc dels quals la UPF en forma part: QosCosGrid i BioBridge. 

El projecte BioBridge té com a objectiu principal desenvolupar eines de programari capaces d'integrar els coneixements específics provinents de la genòmica, la proteòmica i la metabolòmica mitjançant eines provinents de la biologia de sistemes per tal de construir un nexe d'unió entre la pràctica clínica i les ciències bàsiques experimentals. 

El projecte QosCosGrid (acrònim de Quasi Opportunistic Supercomputing for Complex Systems Simulations in Grid Environments) és una plataforma computacional que busca optimitzar com les simulacions de sistemes complexes es poden realitzar en entorns de càlcul grid altament distribuïts, acostant-se al paradigma de computació en superordinadors i amb un cost molt menor.