En acabar els estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració, alguns alumnes decideixen continuar estudiant, i cursen o bé un segon cicle (Ciències del Treball o Periodisme, per exemple) o bé un curs de postgrau o un màster, aquí o a l’estranger. D’aquests, uns quants tenen clar que volen continuar una carrera acadèmica i incorporar-se a la Universitat i fer-hi recerca: són els que nodreixen el nostre curs de doctorat i d'altres. Tanmateix, la majoria d’estudiants que s’acaben de graduar opten per cercar feina. Molts la troben ràpidament -un 60% abans dels tres mesos–, i ben aviat disposen d’un contracte indefinit (un any després de la graduació el tenen més d’un 50%) i treballen en feines força relacionades amb allò que han estudiat.
En el període immediatament posterior a la fi dels estudis de llicenciatura, la majoria combinen d’una manera o altra estudis i treball, canvien de feina, s’ho pensen i repensen fins que, finalment, normalment al cap d’uns tres anys, solen estabilitzar-se professionalment. En què? En quines feines? En contra del que se sol pensar, els estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració ofereixen uns coneixements i unes competències útils en molts camps laborals, no només en l’àmbit directament polític i administratiu. Així, els nostres antics alumnes estan treballant en camps que van des de les empreses privades de consultoria i serveis, fins als diferents àmbits de les administracions públiques nacionals i internacionals, passant per les ONG, els partits polítics, les fundacions, els gabinets d’estudi, etc.
A continuació presentem les principals recomanacions que els responsables de la Facultat van transmetre als assistents a la xerrada sobre les sortides laborals de Ciències Polítiques i de l'Administració el dia 27 de maig del 2009. Seguidament, hi podreu trobar els passos que han seguit uns quants llicenciats en Ciències Polítiques a la UPF fins a aconseguir la seva situació laboral actual.
Responsables de la Facultat
Jordi Guiu, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials Les seves recomanacions per als nous llicenciats en Ciències Polítiques van fer especial esment al fet que els recents llicenciats s'han d'espavilar i moure's per trobar un lloc de treball.
Afirma que trobar una feina no és gens difícil, malgrat reconèixer que inicialment no és gaire fàcil que aquesta sigui realment bona.
Tot i això, considera que després es va progressant ràpidament, especialment entre aquelles persones que decideixen complementar les primeres feines amb la continuació dels estudis, ja sigui a través d'un màster en alguna de les disciplines de la ciència política, com si es continua estudiant una nova carrera.
Caterina García, vicedegana de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
La Caterina va fer especial esment de la seva disciplina: - les relacions internacionals.
La Caterina creu que quan s'acaba la llicenciatura en Ciències Polítiques cal moure's i anar a buscar i encarrilar esforços per aconseguir treballar en la branca de la disciplina que més agradi, i que encara que potser les primeres feines no hi estaran del tot lligades, probablement després ja aniran apareixent oportunitats.
A més a més, si no se sap què fer quan s'acaben els estudis es comença a treballar i ja s'aniran trobant camins.
Pel que es refereix a la branca de les Relacions Internacionals, considera que hi ha dues premisses molt importants:
- cal acumular experiència, si convé mitjançant voluntariats, treballs amb beques, etc. En aquest sentit cal demostrar molt d'interès per la disciplina, més enllà de la remuneració econòmica que es pugui aconseguir inicialment,
- cal saber idiomes, són d'una rellevància vital.
Per altra banda, en el camp de les Relacions Internacionals es pot treballar en dos àmbits:
- Públic: normalment en el camp de la diplomàcia. S'ha de passar una oposició que és difícil d'aconseguir. També hi ha la possibilitat de treballar en el Ministeri d'Afers Estrangers; en les institucions autonòmiques, com ara el Patronat Catalunya-Món de la Generalitat de Catalunya, o en institucions internacionals com ara l'ONU o la UE. L'accés en aquestes places, tanmateix, està normalment reservat a persones que fa bastants anys que treballen en la disciplina de les Relacions Internacionals.
- Privat: ONG, empreses d'avaluació de projectes, consultories d'assistència sobre països, etc.
Miquel Salvador, coordinador de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior
Va parlar de la seva especialitat: la branca de les ciències polítiques relacionada amb la gestió i l'administració pública.
Va recalcar que és un àmbit on hi ha una elevada demanda de treball i on els llicenciats en Ciències Polítiques disposen d'una visió transversal molt útil.
Entrar a l'Administració no vol dir necessàriament fer oposicions: per exemple, el 65% dels que treballen als ajuntaments és personal laboral; malgrat tot, a llarg termini, si es vol aconseguir una plaça en alguna administració pública hom s'acaba fent funcionari.
També es pot treballar des del món privat per a l'administració pública, en empreses consultores diverses, les quals valoren molt el perfil polivalent dels llicenciats en Ciències Polítiques.
Experiències d'exalumnes
La següent mostra de trajectòries professionals vol oferir alguns exemples de les diferents peripècies vitals, educatives i laborals que segueixen els nostres graduats en acabar els seus estudis de llicenciatura.*
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
També podeu trobar alguns enllaços interessants a: