Lluís Costa
Doctor en Història. Director de l’Arxiu Municipal de Begur
En l’era de les noves tecnologies, de la teranyina mundial i de la globalització s’ha fet possible el que semblaria la major contradicció de la humanitat: tenir notícia del què passa a l’altre cantó del planeta de forma instantània, mentre que som incapaços de saber el que preocupa el nostre veí; en definitiva acostumem a tenir moltes dificultats per conèixer la realitat més propera, la del nostre territori, la del nostre àmbit més quotidià. A Catalunya el fenomen de la premsa comarcal ha assumit, des del principi, la funció d’oferir aquella informació que difícilment podem obtenir en d’altres mitjans. És la grandesa dels instruments de comunicació local.
Cal dir que amb la mort del dictador
Franco i la progressiva recuperació de les llibertats amb la posterior
constitució dels primers ajuntaments democràtics naixia un fenomen pràcticament
desconegut fins aleshores, que és el de la premsa municipal. S’encetava una
nova concepció de la vida política local, que passava per la preocupació dels
governants per difondre l’acció municipal i per informar els ciutadans de la
gestió de l’Ajuntament. Malgrat l’elevada dosi de novetat que la premsa
municipal incorporava a la societat catalana, cal considerar-la, en part, com
un fenomen imbricat en la tradició de premsa comarcal que ha caracteritzat la
Catalunya de les darreres dècades del segle XX. Fins i tot, en alguns casos la
premsa municipal ha desenvolupat les funcions pròpies de la premsa comarcal.
Aquesta nova situació contrastava amb l’anterior règim on la foscor i la nul·la
transparència informativa dominava la gestió de l’Estat i de la resta de les
administracions. Existia una mínima voluntat de comunicació i, per tant, en
general, la població desconeixia el com i el perquè es prenien determinades
decisions, i quina era la destinació dels seus impostos.
La premsa local –i per tant, també, la
municipal– ha esdevingut un instrument de transmissió d’informació, per bé que
sovint, sobretot la municipal, ha tingut com a objectiu complementari –a voltes
prioritari– la transmissió de valors i de models ideològics. I cal no oblidar
que el poder i l’impacte d’aquests mitjans de comunicació no s’explica per una
activitat espectacular i excepcional, sinó que precisament la seva influència
rau en la seva presència constant i reiterada en els domicilis dels ciutadans.
Des d’una òptica local, aquests mitjans són susceptibles de disposar d’un
notable protagonisme en el procés de conscienciació ciutadana, ja que amb les
seves afirmacions o amb el seus silencis poden arribar a incidir en la
configuració de determinades estructures mental dels ciutadans. Des d’aquest
punt de vista, la premsa municipal es situa en la vaporosa línia que separa la
informació de la propaganda.
La premsa municipal, entre el control i el model d’informació local
A partir de les eleccions generals, i
sobretot després de la celebració, el dia 6 de desembre de 1978, del referèndum
per a l’aprovació de la Constitució espanyola, el gran objectiu dels partits
polítics fou la preparació de les eleccions municipals. No en va,
l’Administració local experimentava un retard considerable pel que fa a la
introducció de la democràcia en els seus òrgans de govern. El 3 d’abril de 1979
se celebraven les primeres eleccions municipals de la nova etapa democràtica.
Era la culminació d’una reiterada i urgent reivindicació popular que exigia la
renovació de les corporacions locals paralitzades per la seva manca de
legitimitat i penúria econòmica. El canvi polític dilatava les expectatives de
millora real en els pobles i ciutats de Catalunya, atès que els remarcables
dèficits d’equipaments i serveis esperonaven determinats moviments populars de
caràcter reivindicatiu. Sens dubte, la Constitució de 1978 establia un marc
jurídic per a l’Administració local, que quedava definitivament configurat amb
la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local.
Així mateix, la Constitució proclamava
que el govern i l’administració municipal corresponien als respectius
ajuntaments, integrats per l’alcalde i els regidors. La democràcia municipal es
constituïa per mandats de quatre anys. Després d’aquest període es tornen a
convocar eleccions. Cal dir que la figura de l’alcalde dins de l’ajuntament té
un pes específic molt determinant. La legislació li atribueix unes funcions que
permeten l’exercici del càrrec de forma presidencialista. Així, els membres de
la Comissió de Govern poder ser designats íntegrament pel mateix alcalde, al
marge de la composició política de l’ajuntament, malgrat que aquesta acostuma a
ser una pràctica molt inusual. Aquesta posició preeminent de l’alcalde en el
consistori ha provocat que, sovint, en els eleccions municipals la ciutadania
voti més funció de la personalitat de l’alcalde que no pas de la seva llista
electoral.
L’efervescència política que havia portat la democràcia activà un procés de conscienciació ciutadana necessitat d’instruments de participació, que en l’aspecte periodístic tindria el seu reflex, sobretot, en els butlletins d’associacions de veïns, de partits polítics i d’entitats cíviques. Els ajuntaments s’afegiren progressivament en l’eclosió de mitjans de comunicació. En els primers temps de la transició democràtica la florida de revistes i butlletins municipals fou espectacular. L’any 1981 ja hi havia en el conjunt de tot Catalunya 179 publicacions municipals, que en el cas de les comarques gironines es concretaven de la següent manera[1]:
Alt Empordà............7
Baix Empordà.........6
Gironès...................7
Ripollès..................3
La Selva.................8
Evidentment, l’edició de premsa municipal podia respondre a interessos molt determinats que cercaven el manteniment en el poder per part de l’equip de govern. José Ignacio Bel Mallen ha detectat aspectes poc edificants en els butlletins municipals i que entrarien en contradicció amb el que hauria de ser el seu gran objectiu de defensar la transparència informativa. Així mateix, Ben Mallen denuncia l’escassa presència dels grups polítics de l’oposició, el gran nivell d’autococomplaença informativa, els escassos nivells d’opinió (gairebé sempre al servei de l’equip de govern), manca de credibilitat i poca amenitat per la manca de professionalitat.[2]
Amb tot, la premsa municipal participa activament en el teixit periodístic català i la seva funció, avui per avui, esdevé gairebé imprescindible. És cert que existeix el model de premsa municipal clarament propagandístic, però al cantó d’aquest hi ha la publicació rigorosa que assumeix plenament les característiques de la revista local i que conjumina la informació municipal, amb les notícies més generals –d’àmbit local– i la difusió cultural. Com expressava la revista municipal de Torroella de Montgrí, El Montgrí, en el seu número 0 del mes de febrer del 1993: “la democràcia la garanteixen per sobre de tot les eleccions lliures, i, també, la transparència en el govern que en el municipi es fa palesa en la reunió del Ple, que és públic, i en les actes, que pot consultar qualsevol veí. Encara massa sovint, però, la informació no arriba a tots els veïns, no tots tenen coneixement dels elements necessaris per poder opinar en tota llibertat; elements que van del coneixement físic, econòmic, social, cultural… històric i, sobretot, actual del municipi fins a la informació puntual, i que han de permetre l’autèntica participació democràtica que no es pot basar en el “m’han dit que diuen que…””.
Sovint, com dèiem, la manca de professionalització deriva cap a l’elaboració de productes periodístics d’escassa qualitat, amb tractaments informatius poc dinàmics i atractius, amb poca imaginació en la presentació dels continguts i en la maquetació de la revista i amb una minsa participació de la ciutadania. Cal remarcar, però, que a Catalunya hi conviu un model de revista que ultrapassa els objectius de ser simplement un mitjà d’informació municipal i que actua, així mateix, com un vehicle d’expressió i participació popular i un instrument de difusió de la història i de la cultura del municipi on s’edita. És en aquest punt on convergeixen els interessos propis de la premsa municipal i de les revistes locals, o sigui, quan es desenvolupa una funció fonamental com a mitjà de comunicació local, com a aglutinador i propulsor d’iniciatives culturals, i com a eina imprescindible per a la projecció del municipi.[3]
A redós d’Internet i de la seva aparent i il·limitada font de recursos informatius naixia a Girona, l’any 1999, l’Agència Catalana de Notícies INTRA-ACN –opera per Internet a www.noticies.net– que subministra informació d’elaboració pròpia a més de 150 capçaleres, ràdios i televisions, la majoria de caràcter local i comarcal, que són els que disposen de menys recursos, però que són els més propers al ciutadà. L’Agència Catalana de Notícies fou endegada amb fons públics procedents del consorci per a la Comunicació Local i Comarcal.
De moment els grans diaris ja tenen
“penjades” les seves edicions a la xarxa, mentre que a la premsa comarcal les
edicions electròniques són molt més escasses, i en la majoria dels casos només
introdueixen una selecció d’articles i notícies de l’edició en paper. A les
comarques gironines el setmanari de Figueres Empordà fou un dels primers d’oferir la seva edició a través
d’Internet. Cal destacar que el mateix Bisbat de Girona s’introduïa, ja l’any
1997, en la teranyina mundial i creava la seva pàgina web on, entre d’altres
coses, es poden consultar els seus propis mitjans de comunicació, com ara el
full parroquial. Un estament tradicionalment d’evolució lenta s’avançava a la
majoria d’empreses periodístiques gironines.
A final de l’any 1999 el Diari de Girona introduí a la xarxa
l’edició digital del periòdic, posteriorment ho féu El Punt i, des de l’any 2003, Presència
també és a Internet, com a publicació associada al diari electrònic Vilaweb
i a l’adreça www.presencia.info. En
aquesta pàgina, se’n pot consultar la portada, el sumari amb els principals
temes tractats a cada número, i el dossier.
D’acord amb aquest context, i com no podia ser d’una altra manera, la presència d’Internet en els ajuntaments és molt generalitzada i augmenta notablement dia a dia. El progressiu nombre d’internautes que visiten les pàgines dels ajuntaments confirmen la conveniència que tenen els responsables municipals per vetllar per aquest sistema de comunicació. Evidentment, la funció bàsica dels webs municipals és facilitar la gestió i els tràmits entre el ciutadana i l’administració, la qual cosa evita temps i desplaçaments.
Les revistes municipals, progressivament, també es van incorporant a l’oferta informativa d’accés telemàtic dels ajuntaments. Com podrem comprovar més endavant pel cas del Baix Empordà, a més de la versió tradicional en paper, cada vegada més sovintegen rèpliques de la mateixa edició, però en format electrònic.
Crisi i voluntarisme en la informació local
La comarca del Baix Empordà, objecte geogràfic de l’estudi, abasta el sector meridional en què hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l’Empordà, inclou els municipis empordanesos compresos entre els més septentrionals dels que vessen majoritàriament les aigües al Ter, al N, i el sector de les Gavarres i la vall d’Aro, al S. Totalitza 36 municipis, amb una extensió total de 700,47 km2 i una població aproximada de 90.000 habitants. Confina a tramuntana amb l’Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i la Selva i a llevant amb la mar.
El Baix Empordà disposa d’una generosa tradició de premsa comarcal que ha fet que una bona part dels seus municipis hagin tingut històricament els seus mitjans de comunicació propis. Es tracta de la confirmació d’una característica bastant generalitzada arreu de Catalunya, però que al Baix Empordà es manifesta amb tota rotunditat. Sens dubte, la comarca també participa d’una peculiarietat ben pròpia d’aquest model comunicatiu local: la feblesa financera, que sotmet a la precarietat econòmica a la majoria de projectes editorials. Molt sovint la subsistència de la premsa local i comarcal depèn de la subvenció que rep de l’ajuntament, amb la qual cosa s’origina una situació certament perillosa, atès que pot derivar cap a la dependència i sotmetiment de la revista als designis de l’equip de govern municipal de torn. Amb tot, si s’analitza, des d’una altra perspectiva, aquesta vinculació de la premsa local amb l’ajuntament, cal destacar un fenomen descrit anteriorment, però a l’inversa. És a dir, si en ocasions la premsa municipal pot actuar, en certa manera, com a instrument de comunicació amb funcions de premsa local, aquesta, en municipis on no existeix premsa municipal, pot esdevenir, també, un mitjà d’informació municipal, que edita, fins i tot, els acords del Ple i la Comissió de Govern de l’ajuntament.
Un altra greu problema que afecta la premsa local és el de les insfraestructures. Moltes d’aquestes revistes tenen veritables problemes per poder disposar de locals on organitzar la redacció. Aquest dèficit pot provocar, de nou, una dependència de l’ajuntament, atès que pot arribar a ser la institució municipal qui cedeixi el local al consell de redacció d’una revista, com fou el cas d’El Drac de La Bisbal d’Empordà.
Citem, també, per cloure aquest reguitzell de dèficits de la premsa local i comarcal, que provoca que sovint s’estableixi una relació amb l’ajuntament, la qüestió dels consells de redacció, els quals la majoria de les vegades treballen des del més pur voluntarisme (de fet, es tracta d’una característica aplicable als centres d’estudis locals i comarcals i a gran part de la societat civil i del teixit associatiu que es mou en els àmbits de la cultura popular). Retornant a la primera qüestió, la de manca de finançament, és la gran responsable de la inexistència de professionalisme (entenem, és clar, en aquest sentit, cobrar per treballar) en el sector. Els redactors es veuen obligats a fer tots els papers de l’auca –escriure, concertar publicitat o distribuir–, una circumstància que acostuma a acabar amb la paciència i els bons desitjos professionals dels periodistes. Naturalment, aquesta situació no és produeix en les revistes municipals on l’economia no és un factor condicionant. En tot cas, aquí el problema seria més d’aptitud i coneixement periodístic dels responsables de les publicacions municipals, situació que s’agreuja en el cas dels municipis demogràficament més reduïts, llevat d’honroses excepcions.[4]
Cal tenir molt present, també, que al Baix Empordà existeix una publicació d’àmbit comarcal: La Proa, un setmanari que recupera el nom d’una antiga capçalera palamosina. La Proa que porta per subtítol “diari del Baix Empordà”, fa sovint la funció de revista municipal en recollir les informacions generades pels ajuntaments. La intenció dels editors d’aquesta publicació, sorgida l’estiu del 1993, és la de crear “una plataforma de comunicació comarcal”. En aquest sentit, es pot interpretar que La Proa representa característiques periodístiques de la premsa municipal, de la mateixa manera que aquesta, com hem dit, assumeix, en ocasions, algunes funcions de la premsa comarcal.
La premsa municipal, poble a poble
La
migradesa bibliogràfica en relació al fenomen de la premsa municipal és encara
avui molt notable i, per tant, comença a ser urgent escometre la tasca
d’intentar quantificar i analitzar, des d’un punt de vista històric, la premsa
editada per l’administració municipal.[5]
Per
elaborar la investigació a la comarca del Baix Empordà, pel què fa a les fonts
d’informació, establírem contactes directes amb tots i cadascun dels
ajuntaments que formen la comarca –un total de 36– i, en els casos que
existissin, amb els seus corresponents arxius municipals i també amb l’Arxiu
Comarcal de la Bisbal. Abans d’entrar a comentar amb un cert detall cada cas,
apuntem els percentatges resultants de l’anàlisi de diverses variables.
Així,
dels 36 municipis que formen la comarca, 22 d’ells publiquen o han publicat
premsa municipal –un total de 34 revistes o butlletins–, que representa un 61%
del conjunt dels municipis. A l’actualitat es publiquen 24 revistes o
butlletins. Des d’un punt de vista cronològic, dir que els primers temps (anys
1978 i 1979) es publicà un 14,7% del total, en la dècada dels vuitanta un
23,5%, en la dels noranta un 38,3% i a partir de l’any 2000 fins el 2004, un
23,5%. A remarcar, que segons manifestacions dels propis ajuntaments,
actualment s’està treballant en projectes informatius que en un futur proper
s’han de concretar en noves revistes municipals.
La
periodicitat de la premsa municipal es mou entre l’anual –sobretot, per
municipis demogràficament molt modestos–, la semestral i la trimestral, per bé
que existeix una àmplia i variada gamma de periodicitats, moltes de les quals
esdevenen d’una gran irregularitat al no mantenir una constància en l’edició de
la revista.
Les
noves tecnologies, com ja hem apuntat anteriorment, van arribant a
l’administració municipal i molts ajuntaments ja disposen de la seva pròpia
pàgina web, de la qual penja, en alguns casos, la seva revista o butlletí. De
total de les revistes editades pels
ajuntaments aquests anys, un 32% estan a la xarxa. Un percentatge que es
magnifica si ens atenem al fet que està calculat pel conjunt històric de les
publicacions i, per tant, durant molts anys internet encara no havia arribat a
casa nostra. Si ens fixem exclusivament en les revistes que es publiquen avui
dia, el percentatge s’incrementa moltíssim.
La
font d’ingressos de la premsa municipal prové, naturalment, del pressupost de
l’Ajuntament. No obstant això, en alguns casos –especialment quan la revista té
un caràcter més proper a la premsa comarcal– una part del finançament arriba de
la publicitat. Del total de les publicacions, un 38% inclou publicitat a les
seves pàgines.
La
redaccions de la premsa municipal poden estar constituïdes, d’una banda, pels
mateixos serveis tècnics de l’Ajuntament –àrea de Cultura, Arxiu Històric– o
bé, de l’altra, per col·lectius i associacions del municipi, que creen els
equips de redacció dirigits, en gran mesura, per algun membre de l’Ajuntament,
en preferència de caràcter polític (regidor). Amb tot, també hem constatat
algun cas en què l’Ajuntament es veu incapaç d’endegar un projecte periodístic,
per modest que sigui, i no disposa del teixit associatiu necessari, aleshores
contracta alguna empresa aliena al Consistori, i al mateix municipi, que tindrà
cura de l’edició de la revista municipal.
A
continuació especifiquem i analitzem, de manera individualitzada i per
municipis, tota la premsa editada a la comarca del Baix Empordà.
“Es pedrís llarg” és el banc de pedra adossat a la paret de l’església parroquial que dóna a la plaça de la vila. Aquí, els begurencs i els turistes hi prenen la fresca a l’estiu, i és un lloc cobejat a l’hivern, durant les estones de sol. Amb aquest nom, però, es va batejar el principal mitjà de comunicació escrit existent avui en el poble.
Amb tot, convé recordar que hi hagué un precedent en el camp de la premsa de Begur: Tu y yo, editat l’any 1961 a iniciativa de la parròquia i com a portaveu del Casino Cultural. L’impulsor, el rector Josep M. Mir, va aconseguir la col·laboració d’un grup de persones amb una vocació per les lletres i pel poble encomiable. L’any 1963, Tu y yo deixa d’aparèixer, però ja s’havien editat més de 25 números. Per bé que fins a l’any 1962 es publica en multicopista, per tant de recursos econòmics precaris, i malgrat les estretors polítiques, hem de dir que es tractava d’una revista d’una dignitat rellevant. Gairebé 25 anys després de la desaparició de Tu y yo, i en una situació política absolutament reeixida, surt al carrer el primer número d’Es Pedrís Llarg: era el mes de setembre de 1987. L’editor ja no prové del sector parroquial, sinó que ara és l’Ajuntament el responsable de la publicació.
La seva periodicitat trimestral no permet –lògicament- oferir les notícies d’actualitat, però sí que facilita una informació exhaustiva dels esdeveniments. La línia temàtica de la revista s’ha mantingut fins al número corresponent al mes de setembre-desembre de 1989. A partir del número següent –l’11– es produeix un lleuger canvi: introducció d’una secció editorial, augment del contingut cultural i superior participació d’autors de reconegut prestigi intel·lectual. Aquesta etapa coincideix amb l’establiment d’una Redacció estable i específica: l’Arxiu Històric Municipal. S’han conservat òbviament, les seccions d’informació municipal i ciutadana, la casa de la vila, begurencs...
Es Pedrís Llarg ha viscut d’una manera constant l’evolució del poble. A través de les seves pàgines es pot constatar la irrefrenable dinàmica d’un poble en progrés.
Els pocs més de 600 habitants que resideixen a Bellcaire disposen, des del 1996, d’una revista municipal, el títol del qual té connotacions històriques: El Castell. Una part de la revista –la portada i la contraportada– es pot consultar per internet, malgrat que no existeix un arxiu virtual que reculli les edicions anteriors.
Tot just haver-se posat en funcionament els primers ajuntaments democràtics, apareixien els Quaderns d’informació municipal. Fins a l’actualitat en què es publica la segona època del butlletí El Mundial –atès que havien transcorregut quatre anys de l’anterior butlletí l’hem tractat com una publicació apart–, la Bisbal d’Empordà, llevat de la major part de la dècada dels noranta, i també en períodes molt puntuals, ha tingut premsa municipal. El fet de disposar de revistes locals d’informació general, com ara El Drac, la premsa municipal s’ha dedicat de manera molt exclusiva, al llarg del temps, a oferir notícies estrictament generades per l’Ajuntament, a diferència de molts altres municipis on la premsa municipal, com hem dit, també actua com mitjà d’informació amb un abast temàtic més diversificat.
La voluntat de
l’Ajuntament de Calonge d’editar un butlletí d’informació municipal es despertà
de manera molt primerenca. El juny de 1976 es publicava una mena de butlletí
bilingüe, però sense contininuïtat, per la qual cosa no l’hem considerat com a
referent inicial. En canvi, i encara abans de les primeres eleccions
democràtiques, l’any 1978 –i fins el 1979– sortia un primer butlletí que
reemprengué la publicació, per bé que durant molt poc temps, l’any 1980.
Caldria esperar més de 20 anys –el desembre del 2001– per veure la llum la
tercera etapa del butlletí municipal de Calonge i el qual manté a l’actualitat
la seva cita amb la ciutadania calongina.
La revista Vall d’Aro
es començà a publicar poc temps després de la celebració de les primeres
eleccions municipals. De contingut estrictament municipal, es publicava en les
dues llengües oficials del país: el català i el castellà. La periodicitat era
mensual, per bé que amb el pas del temps es convertí en molt irregular. Va
deixar de sortir l’any 1987, quan havia publicat 59 números. Des de fa uns
anys, la informació local està coberta per una revista d’iniciativa privada: El Carrilet.
Amb una periodicitat molt esparsa –cada sis mesos– que dificulta la informació més puntal, El Mercadal és l’òrgan periodístic de l’Ajuntament de Corçà.
Segons manifestacions del mateix Consistori, Fontanilles i el seu agregat Llabià van assajar l’edició d’un butlletí municipal de forma molt casolana, però “poc després, el fort augment de la feina de l’oficina municipal va fer que l’equip de govern deixés d’editar-lo, ja que va considerar prioritària la feina de secretaria”. No hem considerat com a publicació aquesta primera experiència. Ara bé, el mes de juliol de 2004 el municipi Fontanilles –de només de 165 habitants– s’ha incorporat de ple dret en el conjunt de municipis que l’Ajuntament editant el seu òrgan de comunicació: Puig Vilar. Atesa la migradesa demogràfica és ben lògic que la periodicitat del mitjà sigui anual. Per l’elaboració de la revista l’Ajuntament ha contractat una empresa aliena al municipi.
Segons declaració de la pròpia revista, El Rampí malgrat estar promogut directament per l'Ajuntament, no es tracta en cap cas d'un butlletí estrictament institucional. Al contrari, està obert a les aportacions i a les inquietuds de tots els veïns i vol ser el reflex plural dels diferents pobles que constitueixen el municipi: Vullpellac, Fonteta i Peratallada. Per aquest motiu, a banda de la informació pròpiament generada per la institució local —plens, obres, projectes, edictes...— també informa dels principals esdeveniments socials i culturals de Forallac.
El primer número d'El Rampí es va publicar el 1993. La publicació va néixer per l'afany d'un important col·lectiu de gent del municipi que tenia interès a dotar el seu municipi d'un mitjà de comunicació propi. Els promotors de la publicació van decidir batejar-la prenent com a nom de capçalera un estri molt característic de pagès, que s'utilitza per arreplegar la palla o l'herba segada, i també per gratar la terra. El rampí és una eina que consta d'un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o ferro. D'aquesta manera es va voler associar la publicació al caràcter agrícola i pagès de la major part dels nuclis de Forallac. Amb els anys, tant el nom de capçalera com la publicació s'han consolidat plenament.
Al llarg de dos anys, el butlletí va anar apareixent de forma més o menys regular, fins que la publicació va entrar en un període d'inactivitat, provocat, en part, pel gran volum de feina que comportava la seva edició. Malgrat tot, l'Ajuntament es va proposar recuperar-lo i va apostar fort per la seva utilitat. Així va ser que el mes de març de 1998 va tornar a publicar-se.
Gualta
La revista de Gualta El Pont naixia l’any 2001. En la seva primera editorial ja reflexionava al voltant de la necessitat de crear instruments d’informació local en un context dominat per les noves tecnologies i per la interconnexió a nivell mundial, fet que podia desatendre massa sovint el coneixement i la comunicació en el marc més proper. De periodicitat anual, l’alcalde acostumava a signar els editorials, per bé que el contingut general de la revista presenta una pluralitat digna de les revistes comarcals.
El Crit és una revista editada per l’Associació Cultural i Recreativa de Mont-Ras, amb el suport explícit de l’Ajuntament, la qual cosa la converteix en el clàssic òrgan d’informació municipal, amb seccions tan habituals en aquesta mena de premsa com l’escrit editorial de l’alcalde o la transcripció dels acords del Ple i de la Comissió de Govern. Amb tot, i segons ens expliquem els editors, l’any 1995 un grup de gent de Mont-Ras i rodalies varen voler reactivar una associació inoperant, era l’Associació Cultural i Recreativa de Mont-Ras. L’esmentada associació es va proposar fomentar la cultura i fer conèixer Mont-Ras amb molts aspectes. Després de dos anys d’activitats i de poder aglutinar molts esforços van creure convenient substituir la revista de la Festa Major (que es tractava d’una revista anual i amb un contingut propi d’un programa de Festa Major amb publicitat) per una revista que expliqués de manera més general les activitats que es feien en el poble, i que sortís per Nadal i per la Festa Major.
El nom de la revista evoca la història de Mont-Ras. En el poble hi ha la llegenda de la pubilla de Cal Gall i el Pirata que la va reptar. Quan la portava cap al seu vaixell, i arribant a una cala de Mont-Ras, la pubilla va voler treure’s la vida tirant-se per el penya-segat. A partir d’aleshores l’indret és conegut amb el nom de “La Cala del Crit”. A l’actualitat la revista edita un suplement anomenat “Looping”.
La tradició històrica de la premsa a Palafrugell es va reemprendre el mes de gener del 1962 amb la sortida al carrer del primer número de la Revista de Palafrugell. Es tractava d’una iniciativa del regidor municipal Francesc Alsius, impulsada des del Patronat de l’Escola d’Arts i Oficis, ens municipal creat l’any 1961 per promoure la cultura i les arts a la vila. La direcció anava a càrrec de mossèn Frederic Tapiola. La relativa vinculació de la revista amb l’Ajuntament va propiciar que en certa mesura es tractessin alguns temes d’informació municipal. A la segona meitat dels anys setanta es produïren modificacions en el consell de redacció de la revista, amb l’entrada de gent més jove. Contràriament al què s’esperava, els canvis no garantiren la continuïtat del projecte periodístic, i al començament de l’any 1978 es deixava de publicar, en ple debat sobre les primers eleccions municipals que encara haurien de tardar poc més d’un any. Amb tot, semblaria agosarat, i així ho afirmen persones vinculades històricament a la publicació, considerar a la Revista de Palafrugell com un òrgan municipal. En tot cas, en els orígens, l’Ajuntament hauria pogut actuar d’aixopluc de la revista, atès que encara faltaven quatre anys per a la promulgació de la Llei de Premsa i l’edició de publicacions estava sotmesa a un estricte control
El relleu en l’àmbit de la premsa a Palafrugell fou pres per Can Bech l’any 1981. El nou projecte fou assumit plenament pel Consistori i, per tant, a diferència de la Revista de Palafrugell –que es torna a publicar des de l’any 1992, editada per l’associació cultural El Pou d’en Bonet– prenia un marcat caràcter institucional i polític i “encara que d’una manera potser menys acusada en els seus inicis, en què era l’únic mitjà d’informació general del municipi, la seva finalitat no és altra que reflectir l’opinió de l’equip de govern del moment. Això és així a pesar que, per cortesia, en l’apartat d’opinions sempre hi ha tingut entrada tots els partits representats al Consistori”.[6] Can Bech és un butlletí que de manera reiterada ha canviat de format i de periodicitat. En els primers temps es publicaven articles en català i castellà. En els primers anys noranta treia un suplement d’un tema monogràfic sota el nom genèric de “Quaderns de Can Bech”.
Palamós és un dels pocs municipis de la demarcació de Girona on en ple franquisme assajà una experiència d’editar una publicació de caire municipal. La revista mensual Proa de Palamós surt l’1 de desembre de 1955 i s’inscriu de ple en les característiques d’una revista municipal. Inicialment portava el subtítol “Órgano de la Casa de Cultura” i més tard “Órgano Casa Municipal Villa de Palamós”. Ara bé, el cas de La Proa seria similar al què hem comentat de la Revista de Palafrugell: l’Ajuntament feia de paraigua per facilitar l’edició d’una publicació, la qual cosa fa que no les hàgim considerat estrictament com a premsa municipal.
L’esquema del contingut, s’articulava a partir d’informacions generals: cinema, art, música, esport, retalls d’història local, butlletí religiós, i sobresortint lògicament el noticiari de l’Ajuntament. L’idioma català des d’un bon principi gaudia d’una certa prodigalitat, que va, amb el temps, en constant augment.
Malgrat l’aixopluc municipal, les penúries econòmiques i l’escassesa de col·laboracions eren les principals causes de la seva persistent estagnació. La quantificació del tiratge en la darrera època assenyalava un nombre oscil·lant de 500 exemplars. D’una tendència ideològica conscientment insípida, Proa es planteja la seva existència des de la perspectiva de la humilitat i la impotència característica de les seves pròpies limitacions:
“D’un poble se’n té memòria segons els fets històrics i segons les obres dels seus fills. I els que mes darrera mes i any darrera any, curen de la persistència d’aquesta Revista palamosina, treballen –no hi ha cap dubte- perquè Palamós pugui ajuntar a les seves moltes glòries i als seus molts fets transcendentals, aquesta migrada, esquifida, insignificant obra, tant com vulgueu, però plena de voluntat i d’estima per les coses nostres”.
La revista no sobreviu massa temps al franquisme ja que desapareix l’any 1976, quan, fins i tot, constava de manera nominativa com a director l’alcalde de Palamós Francesc Fernández Sutirà. La Proa reapareix l’any 1979 –ara ja ben deslligada de l’Ajuntament– i es publica com a revista local fins el 1993 que es convertirà en setmanari comarcal.
Malgrat el remarcable pes demogràfic de la vila, s’obriria un llarg parèntesi fins a tornar-se a publicar premsa municipal al municipi. Des de l’any 1988 fins el 1994 l’Ajuntament publicà la revista Carta Pobla. Segons informa el mateix Ajuntament, a l’actualitat s’està treballant en un projecte per editar un periòdic d’informació municipal i general.
El nom de la revista evoca la història del municipi: la Torre de les Hores, que representa un dels principals símbols arquitectònics de l’actualitat i es tracta de la torre d’homenatge de l’antic castell de Pals, d’època medieval. La Torre de les Hores és una revista d’informació municipal i cultural que disposa de la col·laboració d’associacions culturals i veïnals del municipi.
Des de l’any 2000 es publica semestralment El Montori.
Significatiu cas d’un municipi de menys de 200 habitants que edita cada tres mesos una revista municipal.
Molt poc dies després de la celebració de les primeres eleccions municipals, l’Ajuntament prenia l’acord de publicar un butlletí municipal. El dia 10 de juny de 1979 sortia el primer número, però malgrat la urgència de crear un mitjà de comunicació local, l’experiència fou relativament curta: al cap d’un any i mig ja desapareixia el butlletí. A finals dels anys vuitanta l’Ajuntament encetava un nou projecte informatiu, per bé que lligat directament a l’Arxiu i amb uns continguts exclusivament culturals.
Cal apuntar que la institució municipal ha sentit sovint la necessitat de crear mecanismes d’informació, però han estat experiències molt puntuals i sense continuïtat, per la qual cosa no hem trobat adient incloure-les en les fitxes. Ens referim als casos de L’Inventari, publicació de l’àrea de comerç anual que va sortir els anys 2002 i el 2003, i L’Observatori de Sant Feliu de Guíxols, editat una única vegada –el maig del 1999– per l’Agència de Desenvolupament Local, Àrea de Turisme.
El municipi de Santa Cristina d’Aro publica amb certa regularitat des de l’any 1983, per bé que en tres èpoques diferents, un butlletí amb un contingut essencialment d’informació generada per l’Ajuntament, així com per les activitats de les associacions del municipi.
L’any 1968 apareixia a Serra de Daró el número 1 d’una revista anomenada AVANÇ. Una revista endegada des del Centre Cultural i que es presentava en societat amb unes línies marcades per la il·lusió i les bones intencions d’un col·lectiu compromès amb la seva societat i amb ganes de dir coses: “Una possibilitat de diàleg públic. Hom podrà exposar les seves idees, les seves conviccions de qualsevol fet, en qualsevol qüestió humana o social. Un donar a conèixer a contrallum uns fets polítics. Una crítica oberta al poble de totes aquelles coses que avui comenten a les cantonades sense treure’n ningú profit. Cartes obertes és la secció destinada a publicar les opinions del poble. Comentaris culturals sobre llibres, música, teatre. Informació sobre la marxa del Local, sobre agricultura, curiositats, etc. Tot això és i serà el periòdic de Serra de Daró.
Tot un repte en un període de plena vigència de la dictadura i d’absolut control de la premsa –malgrat la Llei Fraga de 1966–. Avanç no era una revista municipal i l’experiència durà poc més d’un any. Tot un mèrit, ateses les circumstàncies històriques i l’escàs volum demogràfic del municipi. Gairebé trenta anys després del darrer número d’aquell Avanç i ara sota l’impuls de l’Ajuntament tornava a sortir al carrer una revista amb el mateix nom, i amb una voluntat continuïsta. Es pretenia entroncar amb la línia oberta per aquells joves que es van engrescar en engegar-la encara en plena dictadura franquista: “Els mitjans tècnics seran ben diferents, però ens uneix un esperit d’acció que té moltes semblances. Si bé hem dit que està impulsada des de l’Ajuntament, el nou AVANÇ no vol ser de cap de les maneres un butlletí municipal. Volem que sigui un òrgan obert, una plataforma des de la qual tots i cadascun dels veïns hi pugueu dir la vostra. Des del consell de redacció un instem a participar-hi, a expressar les vostres inquietuds. Amb això pretenem que es converteixi en una plataforma des de la qual es compleixi la responsabilitat de fer conèixer allò que és nostre, allò que ens identifica com a poble. I en la mesura que ho aconseguim, allò que ens identifiqui com a poble viu, amb inquietuds, com una comunitat oberta a la gent de fora i orgullosa del que li és propi”.
Torroella de Montgrí és un dels pocs municipis que pot presumir de disposar de premsa municipal des del mateix any de les primeres eleccions, el 1979, fins avui, i d’haver mantingut de manera ininterrompuda la cita amb els seus ciutadans. El plantejament que feren en l’editorial del primer Butlletí d’informació municipal representa una clara declaració d’intencions en l’àmbit de l’administració municipal i és aplicable, òbviament, al conjunt de la trajectòria periodística municipal de Torroella: “Una de les coses que vam dir fou que informaríem de manera directa, clara i puntual dels assumptes municipals. Hi hem pensat i creiem que teniu a les vostres mans l’eina adequada per a rebre la informació que tots necessitem si volem aconseguir una autèntica comunicació entre el poble i els seus representats a la casa de la vila. Aquest butlletí, que d’ara endavant sortirà regularment, vol ésser el portaveu de les activitats de l’Ajuntament i vol fer-se ressò de les inquietuds del municipi.
Volem que no hi hagi més rumors ni falses notícies a l’entorn de l’Ajuntament. Desitjaríem que s’acabés allò de “M’han dit que diuen que a l’Ajuntament...” Ens agradaria que el butlletí fos de tots i això ho aconseguirem amb la participació del màxim de gent possible. Si voleu fer sentir la vostra opinió a tot el poble, el mitjà més adequat són aquestes planes. Feu-les servir. Si teniu alguna cosa a dir, no us ho estalvieu. Feu-nos-ho conèixer”.
En tot cas, quan surt, el mes de febrer de 1993, la revista municipal d’informació i cultura, El Montgrí, en el seu número 0 es fa una breu història de la premsa de Torroella, i en relació a la de les darreres dècades, recorden que el mes de juliol de 1975 sortia el primer número del Butlletí Informatiu del Casal del Montgrí, per “impulsar les activitats col·lectives dins la nostra vila i promoure l’interès per totes les nostres coses”. El Casal en aquells anys recollia les energies associatives del poble i les ganes de participació dels joves, i això es reflectia en el butlletí. Cal dir que el primer ajuntament democràtica, que publicava el Butlletí d’informació municipal esmentat estava format en bona part per joves que havien viscut l’activitat del Casal.
Durant tots aquests anys de democràcia, com també succeïa també a començaments de segle i durant el període republicà, diversos fulls i butlletins de partits o de grups han anat completant el panorama de publicacions del municipi.
Revista de periodicitat semestral que actua com a revista d’informació local.
L’any 1998 la població d’Ultramor decidia publicar la seva revista municipal. Aquesta circumstància s’inscriuria en un marc d’absoluta normalitat, sinó fos per la reduïda dimensió demogràfica del municipi: no arriba als 200 habitants, la qual cosa es podria interpretar en el sentit que les polítiques de comunicació no estan estrictament lligades a la potència demogràfica. L’editorial signada per l’alcaldessa denota l’estreta relació de la revista amb l’Ajuntament. Amb tot cal dir, que els continguts responen, en gran mesura, a els d’una revista comarcal, atesa la seva diversitat, per bé que la seva periodicitat –anual– dificulta extraordinàriament el contacte amb el lector.
En un municipi de poc més de 1.000 habitants és molt meritori la publicació d’una revista de les característiques de País Petit, ja que representa una clara mostra de premsa municipal –l’editor és l’Ajuntament–, però amb un contingut propi de la premsa comarcal. D’entrada, apuntar que el títol de la revista és el resultat d’una consulta popular feta durant vàries setmanes i que, finalment, va reeixir un nom de clares influències del personatge més popular del municipi: Lluís Llach. El consell de redacció és nombrós i el formen persones no necessàriament vinculades a la institució municipal. En el seu primer número, del mes de gener del 2004, expressen l’orientació dels seus objectius: “vol ser una publicació dedicada a la informació local, a les coses del poble, entès en el seu sentit més ampli. Naixem, doncs, sota la divisa de la independència i la pluralitat, que confiem que quedarà ben palès en el nostre tarannà”.
Nombre d’habitants: 3.748
Adreça web municipal: www.begur.org
“Revista municipal d’informació i cultura”
Any de creació: 1987
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Nombre de pàgines: 16 a 24
Format: 30x21 / 23x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 619
Adreça web municipal: www.bellcaire.net
“Revista de Bellcaire d’Empordà”
Any de creació: 1996
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: quadrimestral
Nombre de pàgines: 26 a 30
Format: 30x21
Publicitat: sí
Es pot consultar la revista per internet?: sí (només portada i contraportada)
Nombre d’habitants: 8.651
Adreça web municipal: www.labisbal.info
Any de creació: 1979
Darrer número: 1981
Periodicitat: irregular
Nombre de pàgines: 4
Format: 28x22
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
“Butlletí d’informació municipal”
Any de creació: 1983
Darrer número: 1991 (a l’any 1993 sortí un número solt)
Periodicitat: irregular
Nombre de pàgines: 6
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
“Full informatiu”
Any de creació: 1983
Darrer número: 1989
Periodicitat: irregular
Nombre de pàgines: 1
Format: 31,5x21,5
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
“Butlletí trimestral d’informació ceràmica”
“Terracota. Museu de terrissa i ceràmica”
Any de creació: 1990
Darrer número: 1994
Periodicitat: irregular
Nombre de pàgines: 4 a 12
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
“Butlletí de Cultura”
Any de creació: 1998
Darrer número: 2000
Periodicitat: mensual
Nombre de pàgines: 8 a 12
Format: 29,5x21,5
Publicitat: si
Es pot consultar la
revista per internet?: no
Any de creació: 2003
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: anual
Nombre de pàgines: 4
Format: 21x14,5
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
“Butlletí d’informació municipal”
Any de creació: 2004 (segona època)
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Nombre de pàgines: 12 a 16
Format: 29,5x21,5
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 8.282
Adreça web municipal: www.ajcalonge.org
Any de creació: 1978
Darrer número: es continua publicant (ha sofert moltes intermitències)
Periodicitat: bimestral
Nombre de pàgines: 16
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 7.905
Adreça web municipal: www.platjadaro.com
“Butlletí d’informació municipal”
Any de creació: 1979
Darrer número: 1987
Periodicitat: mensual
Número de pàgines: 8 a 12
Format: 31x22
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 1.174
Adreça web municipal: -
Any de creació: 1996
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: semestral
Nombre de pàgines: 20 a 28
Format: 30x21
Publicitat: sí
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 165
Adreça web municipal: –
“Revista de Llabià i Fontanilles”
Any de creació: 2004
Darrer número: és el primer número
Periodicitat: anual
Nombre de pàgines: 24
Format: 30x21
Publicitat: Sí
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 1.684
Adreça web municipal: www.forallac.com
Any de creació: 1993
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Nombre de pàgines: 12
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 334
Adreça web municipal: www.gualta.net
“Revista de Gualta”
Any de creació: 2001
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: anual
Número de pàgines: 30 a 44
Format: 30x21
Publicitat: sí
És pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 1.749
Adreça web municipal: www.montras.es
“Revista Semestral de l’Associació cultural i Recreativa”
Any de creació: 1997
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: semestral
Número de pàgines: 28 a 36
Format: 30x21
Publicitat: sí
És pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 19.635
Adreça web municipal: www.palafrugell.net
“Butlletí municipal d’informació”
Any de creació: 1981
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: mensual – bimestral - trimestral
Número de pàgines: irregular
Format: 21x29,50 – 41x30 - 30x21
Publicitat: sí
Es pot consultar la revista per internet?: sí
“Publicació periòdic de l’Arxiu Municipal de Palafrugell”
Any de creació: 1996
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: irregular
Nombre de pàgines: 8
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 15.968
Adreça web municipal: www.palamos. org
Any de creació: 1988
Darrer número: 1994
Periodicitat: mensual, bimestral
Número de pàgines: 4-6
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 2.143
Adreça web municipal: www.ajuntamentdepals.com
Any de creació: 1990
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: quadrimestral / semestral
Número de pàgines: 8 a 36
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 358
Adreça web municipal: -
Any de creació: 2000
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: semestral
Nombre de pàgines: 12 aprox.
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 196
Adreça web municipal: -
Any de creació: 2003
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Nombre de pàgines: 16
Format: 30x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet? no
Nombre d’habitants: 19.456
Adreça web municipal: www.guixols.net
Quaderns d’Informació Municipal
Any de creació: 1979
Darrer número: 1980
Periodicitat: mensual
Nombre de pàgines: 12
Format: 27.5x21.5
Publicitat: sí
Es pot consultar la revista per internet?: no
L’Arjau (a partir del novembre de 1997)
Any de creació: 1989
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: quadrimestral
Nombre de pàgines: 44
Format: 29.5x21
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: si
Nombre d’habitants: 3.536
Adreça web municipal: www.santacristina.net
“Butlletí d’informació municipal i ciutadana”
Any de creació: 1983
Darrer número publicat: es continua publicant
Periodicitat: quadrimestral
Número de pàgines: 16
Format: 30x21
Publicitat: no
És pot consultar la revista per internet?: sí
Nombre d’habitants: 176
Adreça web municipal: -
“Revista de Serra de Daró i Sant Iscle”
Any de creació: 1999
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: anual
Nombre de pàgines: 24
Format: 30x21
Publicitat: Sí
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 9.393
Adreça web municipal: www.torroella.org
Any de creació: 1979
Darrer número publicat: 1989
Periodicitat: anual (en van sortir 13 números)
Número de pàgines: 16 a 24
Format: 20x14 / 30x21
Publicitat. no
És pot consultar la revista per internet?: no
Periodicitat: irregular
Número de pàgines: 1
Format: 41x29
Publicitat: no
És pot consultar la revista per internet?: no
“Revista municipal d’informació i cultura”
Any de creació: 1992
Darrer número publicat: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Número de pàgines: 40
Format: 30x21
Publicitat: no
És pot consultar la revista per internet?: sí
Any de creació: 1992
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: bimestral
Nombre de pàgines: 4
Format: 30x21
Publicitat:
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 893
Adreça web municipal: -
Any de creació: 1996
Darrer número publicat: es continua publicant
Periodicitat: semestral
Número de pàgines: 40
Format: 30x21
Publicitat: sí
És pot consultar la revista per internet?: no
“Butlletí d’informació municipal d’Ullà”
Any de creació: 2004
Darrer número: es continua publicant
Periodicitat: trimestral
Número de pàgines: 8
Format: 30x10
Publicitat: no
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 203
Adreça web municipal: -
Any de creació: 1998
Darrer número: Es continua publicant
Periodicitat: anual
Número de pàgines: 36
Format: 30x21
Publicitat: sí
Es pot consultar la revista per internet?: no
Nombre d’habitants: 1.145
Adreça web municipal: www.verges.net
“Revista de Verges”
Any de creació: 2004
Darrer número: Es continua publicant
Periodicitat: semestral
Número de pàgines: 56
Format: 30x21
Publicitat: Sí
Es pot consultar la revista per internet?: sí
[1] Dades extretes de Josep M. Figueres, “Els butlletins d’informació municipal, línia per a la informació democràtica”, CEUMT. La revista municipal, Barcelona, núm. 59, febrer 1983, pàg. 7. Cal remarcar que la quantificació està feta a partir de l’anterior divisió comarcal, i per tant el Pla de l’Estany està integrat al Gironès.
[2] Bel Mallen, José Ignació (1990): El derecho a la información local, Madrid, Editorial Ciencia 3 Distribucions, pàgs. 122-124. Vegeu, també: Rabadán Perea, Josep Vicenç (2002): “Els butlletins d’informació municipal (BIM): entre la informació i la propaganda”, a López, R, F. Fernández y A. Durán (eds), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pàgs. 301-309; del mateix autor: Criteris teòrics i metodològics per a l’estudi de la premsa municipal a Catalunya: 1979-1999. Treball de recerca dirigit per Maria Corominas i presentat al Departament de periodisme de la UAB l’any 2000. Quant a la temptació d’exercir el dirigisme per part del govern local, respecte a la informació local és interessant llegir l’article de Marc Carrillo: “Boletines municipales y pluralismo informativo”, El País, 7 de juliol de 1996, on l’autor analitza els riscos d’un mal ús de la premsa municipal i el de Jaume Guillamet, “La informació municipal”, Serra d’Or, núm. 327, desembre 1986, pàg. 31.
[3] El Seminari Fundació Futura Local de Barcelona (www.futuralocal.org) ha editat el mes de juny de 2004 el document “Com elaborar un butlletí informatiu atractiu”, en el qual s’apunten els principis bàsics per la redacció d’un butlletí municipal, però que fa poca atenció a aquesta funció complementària de revista local i de difusió cultural.
[4] La problemàtica de la premsa local ha estat breument descrita a: Gerard Prohias, “Les revistes d’informació local. Entre la crisi i el voluntarisme”, Revista de Palafrugell, núm. 10, 1993, pàgs. 26-27.
[5] Una primera i modesta aproximació fou feta per: Jordi Navarro, “la premsa municipal un fenomen creixent”, Capçalera, Revista del Col·legi de periodistes de Catalunya, Barcelona, núm. 8, desembre de 1989. Per un cas més localitzat geogràficament, vegeu. Lluís Costa, La premsa municipal a la comarca de la Selva, Sils, Ajuntament de Sils, 1996.