Sebastià Serra Busquets

Professor d’Història Contemporània de la Universitat Illes Balears

Telèfon: 971173279

Adreça: Edifici Ramon Llull

Campus Universitari

07122 Palma (Mallorca)

EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA I CULTURA CATALANA, DEL TERRITORI I DE LA PROBLEMÀTICA SOCIAL A LA PREMSA DIÀRIA MALLORQUINA DURANT LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA*

Els punts de partida de l’estudi fan referència a un conjunt de característiques de la societat mallorquina a finals de la dictadura del general Franco. D’una banda hem de ressaltar la fortalesa del règim franquista a la societat mallorquina. Però també cal situar la creixent força dels col·lectius de ciutadans amb aspiracions democràtiques i amb una lenta, però creixent reivindicació de la democràcia i encara que de manera minoritària la creixent demanda d’autonomia.

Un altre aspecte central que cal ressaltar és el canvi important que a començaments dels anys seixanta ja s’havia donat d’una societat d’emigració a una societat d’immigració; i a on ja es veien els efectes del turisme de masses i de la creixent societat de serveis en detriment d’una societat amb un gran pes de l’agricultura.

Aquests anys de la transició política ja començant per els primers anys setanta presenten canvis accelerats en el territori, sobretot a la costa, i un primer boom de la construcció.

Els problemes socials comencen a accelerar-se, malgrat la dictadura hi ha demandes des de el món del treball, que en general no són ateses.

La llengua i la cultura pròpia de Mallorca en part s’havia mantingut, però per tradició familiar i per ser la llengua parlada “en el carrer”. Alguns petits grups del sector de la cultura i algunes entitats culturals a partir dels anys seixanta mantingueren activitats importants en aquest sentit que amb el temps adquireixen un valor especial.

Pel que fa a la premsa en general podem afirmar que trobam alguns símptomes d’obertura a partir dels anys seixanta que permeten afirmar alguns responsables i partícips dels mitjans de comunicació que la transició començà primer a donar-se en el món de la comunicació i posteriorment en el món de la política.

Ja a partir de la mort del general Franco observarem importants polèmiques, canvis o metamorfosis en el món dels diaris, i la incidència de canvis en general que van des de la publicitat, el consum, fins a la informació i l’opinió.

Convenim amb diversos protagonistes en que molts de professionals i els diaris en general preparen per la democràcia. En canvi respecte a l’autonomia no podem manifestar la mateixa rotunditat. S’en parla. Comença el debat, però en definitiva i pel que fa a l’autonomia a les Illes Balears, encara que amb algunes polèmiques i amb una determinada oposició es camina cap a una autonomia de “tercer nivell” que es concretarà el 1983 amb l’Estatut d’Autonomia després del pacte entre UCD i el PSOE.

A l’estudi que de fet només està començat dels diaris durant la Transició Política a Mallorca esbrinarem amb el temps la dinàmica de les diverses empreses, les diverses polítiques comunicacionals i el paper de la societat civil amb iniciatives més recollides o menys per la premsa. L’anàlisi de la premsa es absolutament necessari de forjar la “memòria de la transició”.

Però aquest anàlisi de la premsa ha de anar relacionat amb l’anàlisi de les transformacions a l’àmbit professional i amb l’anàlisi del moviment associatiu i de la dinàmica social en general.

Queda un altre aspecte central com a punt de partida: L’identitat del poble de Mallorca i el ressò que té a través de la premsa diària.

Aquest és un tema implícit a tota la recerca que es va efectuant i objecte d’amplis debats i contradiccions.

Marcarem una trajectòria històrica pel que fa a la premsa diària des de els anys seixanta. A principis de la dècada dels anys cinquanta, a causa de problemes econòmics que tenien els diaris La Almudaina i Correo de Mallorca es decidí fusionar les empreses editores i crear Premsa Mallorquina S.A.. El dia 2 de juny de 1953 sortia el primer número de Diario de Mallorca propietat de les empreses Prensa Mallorquina S.A. i Editorial Mallorquina S.A., i amb posterioritat de Editora Balear S.A. des de 1966. El grup Financer March ha tingut la majoria d’accions des d’aquesta darrera etapa i abans de passar a ser majoritària Prensa Ibérica S.A., Grup Moll, a partir del 1991.

La presencia de professionals i d’empresaris mallorquins entre l’accionariat del Diario de Mallorca ha estat important així com de sectors relacionats amb el catolicisme organitzat a la primera etapa encara que es pot afirmar que ha continuat a etapes posteriors.

A la dècada dels anys setanta es publicaven a Mallorca quatre diaris: Baleares propietat de la cadena de premsa del Movimiento, Última Hora que passà el 1974 de ser propietat de la família Tous, importants empresaris de la ciutat de Palma, a Pere Serra Bauzà que era periodista i editor; i actualment n’és el president del Grup de Comunicació Serra que aglutina ràdio, televisió i premsa. El Majorca Daily Buletin del mateix Grup de Comunicació Serra, publicació en anglès, que aparegué el desembre de 1962. El Diario de Mallorca del que hem fet referència i que els anys de la transició va tenir una forta presència del Grup March a l’accionariat.

A l’any 1981 es va començar a publicar El Dia a iniciativa dels empresaris Abel Matutes, Gabriel Barceló i Jaume Domènech.

Les tirades dels diaris des de l’any 1974 fins el 1983, any d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears segons les xifres de la OJD (CARDUS, 1998) (COMPANY, 1994) (SERRA, 1999) eren les següents:

Any	Última Hora	Baleares	Diario de Mallorca
1974	-	24810	17640
1975	13776	23505	22244
1976	16076	20840	22393
1977	18656	17138	20426
1978	19237	17096	21152
1980	25779	17062	21719
1981	27624	15866	24659
1982	25688	14268	24155
1983	30687	13109	24336

El Mallorca Daily Bulletin editava l’any 5164 exemplars el 1978, l’any 1981 n’editava 5866 i l’any 1983 arribava als 6812 exemplars.

L’evolució de les tirades es espectacular i els canvis a les tècniques i a dins el món dels professionals de la comunicació també. Va tenir importància decisiva a la població.

S’ha de concloure que durant els anys de la transició el decliu del diari del diari del Movimiento Baleares és evident, encara que la seva línia informativa i d’opinió a partir de la democràcia fos “oberta” i fins i tot rupturista respecte al passat del mitjà de comunicació. El Diario de Mallorca va tenir un increment important als darrers anys de la dictadura i es reconeix en general la seva influència a l’opinió pública en aquella etapa i després es manté una evolució dins l’estabilitat. Última Hora que el 1974 canvia de propietat inicia un llarg recorregut que des de l’etapa democràtica té un creixement de la seva difusió que es pot qualificar d’espectacular.

Una de les hipòtesis que hem tingut a l’hora de la recerca és respecte a la incidència de la premsa escrita tant des del punt de vista de l’implantació del sistema democràtic com des del tractament d’aspectes més concrets com podria ser el tractament del sistema autonòmic, la problemàtica social, la territorial i la lingüística educativa i cultural en general.

Hem d’afirmar que l’espai comunicatiu específic és l’illa de Mallorca amb poques referències en general a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. També s’ha de remarcar la poca referència que es fa a l’espai comunicacional de Llengua i Cultura catalana. Pel que fa a la política i notícies en general de l’Estat si que hi ha important espai a la premsa diària, així com dels temes internacionals més rellevants. Aquesta realitat referida a l’espai comunicacional és de llarga trajectòria.

Cal fer referència que amb l’arribada de la democràcia són poques les novetats pel que fa a l’aparició i desaparició de noves capçaleres diàries. Es fundaren dos nous diaris El Día des de 1981 i Diari de Manacor i Comarca entre 1990 i 1991. L’antiga capçalera del Movimiento del Baleares va ser reconvertida després de l’adjudicació del diari el 1984 al Grup Serra. Amb posterioritat, ja el 1996, es va convertir en el Diari de Balears, el primer diari en la història de les Illes Balears en català. També els anys noranta va aparèixer amb una curta durada La Voz de Baleares.

La premsa diària mallorquina sempre s’ha redactat en castellà amb excepció dels diaris en anglès i darrerament també en alemany. El català ha estat present a dins els mitjans de comunicació en castellà a través d’algunes seccions, alguns articles d’opinió i alguns suplements culturals. A partir dels anys vuitanta s’han intensificat aquestes seccions culturals i en general cal destacar suplements de patrimoni històric i artístic, d’història, de la Guerra Civil, de la Transició Democràtica, art, educació, cuina, biografies, turisme, medicina, la Gran Enciclopèdia de Mallorca i l’edició en català del Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador.

A l’hora de parlar de premsa mallorquina també hem de fer referència a l’anomenada premsa forana, local i comarcal que a partir de la segona meitat dels anys setanta i amb l’arribada de la democràcia va agafar una nova embranzida. Els anys vuitanta la trobam consolidada i ha anat perdurant. Aquesta premsa local i comarcal ompli un buit informatiu parcial. La majoria d’aquestes publicacions nasqueren entorn a entitats i centres culturals, delegacions de l’Obra Cultural Balear, entre altres. Eren i són publicacions setmanals, quinzenals o mensuals i en alguns casos bimestrals. Una de les principals preocupacions d’aquestes publicacions periòdiques des dels seus inicis ha estat la reivindicació i l’ús de la llengua catalana i de la temàtica local abundant també el tractament de la defensa del territori a partir del gran boom de la construcció a la costa, a les diverses onades del turisme de masses i també els primers problemes derivats de manca de qualitat a la construcció.

Però no tractam en el present estudi més que la premsa diària i concretam en els tres diaris escrits majoritàriament en castellà, Última Hora, Baleares i Diario de Mallorca.

A vegades és important recollir la percepció que tenen els propis periodistes de l’època que han viscut. El novembre de 1993 a un debat obert respecte als periodistes i a la premsa a Mallorca durant la transició democràtica un redactor i editorialista de l’època del Diario de Mallorca considerat en aquell moment com un diari que impulsava la transició democràtica és important. Andreu Ferret afirmava:

“Realment, ja els darrers anys de la mort de Franco la gent no escrivia amb llibertat, ni molt menys: basta veure que el dictador era intocable, la policia era intocable, els jutges eren intocables, els militars eren intocables, l’Església era intocable –hi havia tants d’intocables que només ens tocaven a nosaltres, pràcticament-. En qualsevol dels casos, hi havia al a societat i a la premsa, que n’era un reflex, unes ganes de llibertat, de democràcia, d’autonomia, d’amnistia que realment conduïen al canvi social. El canvi polític va venir després del canvi social, com passa moltes vegades i com passa generalment a les revolucions o a les transicions que es fan bé. La gent actua abans, i després hi ha una sanció política. Vull dir amb això que l’etapa més brillant per a la premsa varen ser els primers anys de la transició i els darrers anys abans de la mort del dictador. La premsa lluitava per un interès comú. Hi havia empreses periodístiques diferents; interessos ideològics contraposats, de vegades; la majoria de premsa era com ara, no era d’esquerres, però en qualsevol dels casos respiràvem una democràcia, una llibertat que si era d’esquerres, perquè en el règim aquell tot el que no era ell era d’esquerres, roig o perillós. Aquells varen ser els millors anys del periodisme: Els darrers abans de la mort de Franco i els primers després. Vàrem passar de totes formes, d’una etapa de censura o llibertat –“vigilada”- en una etapa d’autocensura i responsabilitat.” (SERRA, COMPANY, 1994, 37-38)

En general els periodistes democràtics exercien una funció didàctica respecte a molts de temes entre ells la democràcia, l’autonomia.....

A alguns moments aconteixements internacionals foren motiu per generar impactes a l’opinió pública. Destacaríem dos casos que a través dels diaris tingueren, pens una àmplia repercussió: el cop d’estat de Pinochet a Xile i la revolució dels clavells de Portugal. Encaria utilitzam les portades del diari Última Hora d’aquells primers anys setanta a l’hora d’analitzar la memòria històrica de la transició. També hem de donar importància a l’humorisme gràfic a la premsa diària de l’època que també a Mallorca va tenir certa importància.

Es clar que en moltes d’ocasions de l’anàlisi de la premsa de l’època també es dedueix una evolució curiosa de periodistes de l’època de la Dictadura que evolucionen cap a noves postures. En els debats públics que hem esmentat i que estan publicats hi ha afirmacions ben interessants respecte a aquesta metamorfosis de la dictadura cap a la democràcia i també respecte al que anomenaven alguns periodistes com a regionalització i localització de la informació.

El que havia estat director del diari Baleares de Falange i del Movimiento afirmava que en certa manera la transició era decepcionant “perquè l’eclosió de llibertat d’expressió que s’esperava no es va produir) (SERRA, COMPANY, 1994, 20). El seu anàlisi de l’evolució del propi Diario de Mallorca era que “Al Diario de Mallorca es va acabar la ganga de l’antifranquisme –contra Franco vivíamos mucho mejor- i va passar a ser un discret diari de dretes i liberal, això si, tècnicament molt ben fet i que, a més, va entrar dins la cosa regional, que era lògic” (SERRA, COMPANY, 1994, 21). Respecte al diari que dirigia durant la transició afirmava que va descobrir una redacció d’esquerres en el moment de la transició. A través de les pàgines del diari Baleares s’aprecia la difícil evolució d’un diari del Movimiento.

El que era director del Diario de Mallorca, Antoni Alemany, afirma que “voluntàriament i deliberadament” (SERRA, COMPANY, 1994, 22) el diari que dirigia significava la interrelació entre premsa i transició política. Feia èmfasi del caràcter democràtic i plural del diari.

Andreu Manresa que va ser periodista en aquelles èpoques a diversos diaris qualifica a Antoni Alemany i a Antoni Pizà directors del Diario de Mallorca i Baleares de “informadors i animadors del procés de la transició democràtica a Mallorca” (SERRA, COMPANY, 1994, 25). A la vegada afirma que les lluites per la democràcia es varen viure sense grans heroïcitats, manifestacions, ni vagues, ni organismes pluripartidistes sòlids. “Va ser una lluita afortunadament gens traumàtica, però també una mica elitista i grupúscula. Va, diguem-ne una coincidència i convergència, d’articles conjunts, petites organitzacions que tenien el seu ressò al diari com a principal element d’articulació” (SERRA, COMPANY, 1994, 25)

Jacint Planes Sanmartí, periodista que ha col·laborat al llarg dels anys a diferents diaris, Diario de Mallorca i Última Hora parlava de que voldria introduir la transició dels periodistes. Raonava respecte a que molts de polítics afirmaven que eren demòcrates de tota la vida, quan havien estat membres de Falange i del Movimiento, però que calia fer una anàlisi amb profunditat dels periodistes i els conflictes entre uns i altres. També els enfrontaments ideològics a partir de la consolidació de la democràcia.

Reclamava que seria prou important un “estudi de la transició de les empreses, dels periòdics, dels periodistes, dels mitjans de comunicació, durant la transició” (SERRA, COMPANY, 1994, 48)

Les conclusions inicials respecte a aquests debats entre periodistes protagonistes de la transició ens du a donar molta d’importància al que es publicava, però també als debats públics, als enfrontaments i en general a la tasca didàctica que s’exercia per a la consolidació de la democràcia.

L’any 1974 es publicava una enquesta realitzada el 1970 sobre els hàbits de lectura dels diaris per part de la població. El 69% dels treballadors afirmaven que no llegien diaris, el 30% de la classe mitjana també afirmava no llegir els diaris. Els que llegien els diaris de la classe treballadora afirmaven que els temes bàsics d’interès eren els esports, els succeïts, i a bastanta distància la vida social, la política internacional, la local i l’estatal. Els lectors de la classe mitjana afirmaven que els temes d’interès bàsics per a ells eren els internacional, els succeïts i a distància els locals, vida social, esports i política estatal. (DIVERSOS AUTORS, 1974, Vol. IIII)

Durant els anys setanta es comencen a tota Mallorca cursets per ensenyar a llegir els diaris a càrrec de periodistes, professors i sociòlegs. Aquests cursets s’organitzen a través d’entitats culturals com són ara Obra Cultural Balear i altres entitats com avantguarda en altres d’ocasions.

Tot un conjunt d’entitats socials que s’organitzaven o que es reestructuraven i agafaven nous impuls varen ésser protagonistes d’una gran part de l’activisme que anava des de les reivindicacions sindicals, d’associacions de veïnats, entitats culturals, grups de joves, associacions d’educadors i grups professionals que a través de les seves activitats, reivindicacions i de diverses plataformes generaven iniciatives, protestes i en general un dinamisme social que afavoria l’aparició de notícies i d’anàlisis diversos en els mitjans de comunicació. (SERRA, MARIMON, 1998, 80-82).

Respecte al tractament informatiu de la llengua i la cultura catalana el tema cal afirmar una gran diversitat respecte a les informacions i als anàlisis. En general hem d’afirmar que no existeixen molts d’articles ni una gran cura per la difusió de la problemàtica lingüística i cultural. Alhora de destacar temàtiques punyents hem d’esmentar els col·lectius que han fet campanya en contra de la unitat de la llengua catalana. A partir del 1972 es publiquen al Diario de Mallorca un conjunt de cartes al director signades per un col·lectiu amb el nom de Pep Gonella. Existirà una forta i llarga polèmica respecte a l’unitat lingüística.

Hi participen nombroses persones al llarg dels anys previs a la democràcia i durant la transició, però també en el moment en que es discuteix el Projecte d’Estatut d’Autonomia i amb posterioritat quan es fa el debat per a l’aprovació de la Llei de Normalització lingüística i la recepció de TV3. El debat es de llarga durada. L’actitud en general dels responsables dels diaris es d’una certa prudència i d’afavorir que la unitat de la llengua catalana sigui defensada. Els decrets que permeten el bilingüisme primer i la legislació autonòmica també així ho recolliran, tot i incloure la defensa de les modalitats.

Després de les primeres autoritzacions més teòriques que efectives del bilingüisme al final de la dictadura i començament de la democràcia, ja a l’etapa preautonòmica s’arriba a un acord a les institucions polítiques per tal de definir la llengua correctament. És amb posterioritat a les eleccions a les institucions preautonòmiques de 1979 quan es donen aquestes passes polítiques amb el decret de bilingüisme. Malgrat algunes polèmiques d’insistència de persones i entitats contràries es consolida aquest criteri des del començament del règim autonòmic. Cal recordar que la no existència de majoria absoluta a 1983 afavoria la negociació amb alguns aspectes de l’activitat política.

A èpoques anteriors respecte a qüestions lingüístiques caldria esmentar que el 1976 existeix una certa difusió de que es pot “impartirá la lengua nativa en preescolar y EGB” (BALEARES, 1976). Al mateix any el diari Última Hora dona prou noticies de la campanya de la cooficialitat de la llengua i del Congrés de Cultura Catalana. El diari Última Hora comença el 1976 una secció els dissabtes anomenada columna de foc a on s’hi troben col·laboracions de Francesc de Borja Moll, Blai Bonet, Antoni Serra, Aina Moll.....

La campanya pública “Per l’autonomia” i un conjunt d’activitats, manifestacions, etc. té forta presència als diaris tant després de les eleccions del 1977 com el 1978 i 1979. És molt significativa la diada per a l’autonomia del 31 d’octubre de 1977 que va significar la mobilització més nombrosa que s’havia realitzat fins el moment. Segons els diversos mitjans de comunicació els manifestants eren entorn als vint mil a Palma.

En general, però, no han existit grans campanyes d’opinió promogudes per els mitjans de comunicació respecte a la necessitat de defensa i ús de la llengua. Si en canvi han existit articles d’opinió contrastats, debats i prou informació.

Respecte al territori i a la seva defensa a la premsa escrita ha existit una informació creixent i amplis debats.

Ja en els anys seixanta trobam articles en defensa dels paisatges i que fan referència als nous problemes urbanístics que es donen.

La primera pàgina específica a un diari és la que va publicar el Diario de Mallorca a partir del 1971 amb el títol “Defensa de la naturaleza” a on diversos activistes i científics hi donaven la seva opinió. Va ser un precedent important seguit amb posterioritat per pàgines d’informació i opinió damunt el tema.

El 1973 va tenir gran importància a l’opinió pública la campanya “Par sí, Parquing no” amb referència al Parc de la Mar de Palma. Va existir una pressió ciutadana important que va acabar amb el canvi de criteri de l’Ajuntament. Prèviament a aquesta campanya també cal pensar que algunes notícies i articles d’opinió respecte a la saturació hotelera de determinades zones com pugui ser la Palmanova, Magaluf i la Platja de Palma són prou significatives.

El 1973 es plantejava la problemàtica de l’equilibri ecològic i ja es parlava del projecte d’urbanització de La Dragonera, de Cabrera, de S’Albufera.... i pocs anys després del Salobrà de Campos i Es Trenc, de les Salines d’Eivissa i Formentera i des de feia anys també es parlava de l’Albufera de Es Grau de Menorca. En general a la dècada dels anys setanta els diaris donaven moltes notícies de temàtica ambiental i recollien importants articles d’opinió. La premsa escrita potencia a els conservacionistes i acull molt positivament la fundació del GOB a Mallorca i dona difusió a les seves activitats i reivindicacions.

Són molt importants a les pàgines dels diaris les dues ocupacions de Sa Dragonera amb gran participació del col·lectiu “Talaiot Corcat” que significaren un gran impacte a l’opinió pública i les diverses campanyes que s’anaren articulant.

El setembre de 1983 té un gran ressò la manifestació per la protecció del Salobrà i Es Trenc avaluant-se per part del premsa amb més de deu mil persones les que es manifestaren.

La defensa del territori és assumida en gran part per la premsa escrita. Les informacions i les opinions d’aquests anys de la transició han propiciat l’increment de la mentalitat conservacionista a Mallorca que significa un dels trets essencials de temps més recents. A la premsa escrita també a diferents ocasions es denunciava el conformisme de molts de sectors mallorquins davant la destrucció paisatgística.

La defensa del binomi turisme, medi ambient i en determinades ocasions patrimoni històric i artístic es començava a forjar, encara que des de les institucions polítiques i des del món empresarial les actuacions eren oposades en moltes d’ocasions.

El tractament de la problemàtica social té diferents paranys i diferents etapes. A finals dels anys seixanta i començament dels anys setanta es comencen a publicar tot un conjunt d’articles en referència a la problemàtica immigratòria, a les condicions de treball i les problemàtiques dels treballadors d’hosteleria. S’aniran produint algunes denuncies davant les autoritats laborals, concretament davant l’inspecció provincial de treball i ja el 1971 i 1972 hi ha un seguit d’articles a Diario de Mallorca i Última Hora significatius. Algunes persones que provenen del catolicisme organitzat més progressista com Bartomeu Bennàssar o Carmel Bonnín mantenen una gran activitat i tenen important ressò. (BENNÀSSAR, 2004).

Un altre dels paranys és la problemàtica de l’atur que a partir de la crisi energètica i de la crisi ja començats els anys setanta fa que es vagi incrementant. L’any 1976 i també el 1975 són nombroses les notícies als diferents diaris, les manifestacions tenen ressò, així com els diversos actes de protesta. Els diaris recullen de forma intensa la manifestació de 4.000 treballadors d’hosteleria des del Portixol fins a la Delegació de Treball del dia 8 d’abril de 1976 que fou la més nombrosa de les manifestacions per a l’època. Les negociacions col·lectives i els convenis a partir dels anys setanta tenen una renovada importància i és a l’etapa de la transició quan s’observa una embranzida sindical tant a hosteleria com a construcció i a la pagesia.

Els sindicats de CCOO, UGT, Unió de Pagesos de Mallorca i l’STEI en el terreny de l’educació tenen una importància creixent i les seves lluites i reivindicacions els anys de la transició tenen cabuda a la premsa escrita.

De totes maneres llevades algunes excepcions no existeix gaire anàlisi damunt els paranys de la negociació col·lectiva per part d’editorialistes i responsables dels diaris.

Un ressò especial varen tenir algunes de les manifestacions importants que es donen a la segona meitat del 1976 com és ara la dels estudiants reclamant la creació de la Universitat de les Illes Balears que s’aconseguirà el 1978 i la manifestació de novembre del 1976 amb més de quaranta detinguts.

Cal esmentar un tercer aspecte important que són els actes de protesta i queixa constant que es fan quan s’han detectat les deficiències a l’urbanització “Los almendros” a Palma. El conflicte afecta a més de sis mil famílies i comença el març de 1977 i ha durat entorn a trenta anys el conflicte entre l’associació de veïnats i els promotors. Importants personatges de la “jet” hi han estat implicats.

El darrer parany de la problemàtica social a que hem de fer referència és el de la marginació social que ha tingut un gran ressò informatiu, encara que més a partir dels anys vuitanta amb importants lluites per aconseguir crear una xarxa d’atenció als marginats. De fet encara a època de la Diputació Provincial un dels capdavanters del moviment de la marginació Jaume Santandreu té els primers conflictes amb la institució.

A tall de conclusions podem afirmar que la premsa escrita va tenir una gran importància per tal d’informar a la societat mallorquina de problemes diversos socials, territorials i culturals, que aquesta informació es va veure afavorida per un bon conjunt de professionals d’aquests diaris i també per l’adequació de les empreses periodístiques a la nova etapa política.

Els impactes que arribaren al mallorquins i mallorquines crearen un llarg procés i en definitiva un aprenentatge per a la democràcia i per anar entrant en la dinàmica de l’autogovern.

Varen conviure als diaris persones que havien col·laborat amb la dictadura, amb persones compromeses amb la transició democràtica, amb la reforma democràtica i amb la ruptura democràtica. El bagatge que observam en els tres diaris analitzats Diario de Mallorca, Última Hora i Baleares es d’una gran riquesa informativa i d’una interessant evolució.

Bibliografia

- BENNÁSSAR Bartomeu(2004): Iglesia y Sociedad en Mallorca. De la dictadura a la democràcia(1974-1979).Editor Lleonard Muntaner, Palma.

- CARDÚS, Salvador(1998): La Premsa Diària de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya(1976-1996). Finestra Oberta 4, FUS, Grup de Fundacions, Barcelona.

- CARRIÓ TRUJILLANO, Bartomeu; COMPANY MATAS, Arnau i SERRA BUSQUETS, Sebastià (1996): La Premsa Mallorquina: actituds culturals i polítiques des de principis del segle XX. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana nº 52 pgs. 421-434. Palma.

- COMPANY MATAS, ARNAU(1993): Cent anys de premsa diària a les Balears. Ora Nova S.A. Palma

- COMPANY MATAS, Arnau i SERRA BUSQUETS, Sebastià (1994): Evolució i perspectiva dels estudis d’Història de la Premsa a les Illes Balears. Anàlisi 16, pgs. 165 – 184, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.

- COMPANY MATAS, Arnau(2002 ): La premsa a Mallorca, vol. XXIII. ps.281-286, Gran Enciclopèdia de Mallorca, Promomallorca, Palma.

- D.D.A.A.(1995): Memòria Viva o la crònica de Mallorca sota el Franquisme, durant la Transició i l’evolució dels darrers vint anys. Direcció Miquel Payeras Femenias. Publicació Grup Serra per als diaris Ultima Hora i Baleares. Palma.

- D.D.A.A.(1974): Situación Actual y perspectivas de desarrollo de Baleares. Vol. III. Coordinadores Bartolomé Barceló y Pons y Alejandro Pérez Manrique. Confederación Española de Cajas de Ahorros. Madrid.

- D.D.A.A.(2001): Franquisme i Transició democràtica a les Terres de Parla Catalana. Actes del II Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Edicions Cossetània. Valls.

- D.D.A.A.(1989): “ Baleares” número especial cincuenta Aniversario. Palma.

- D.D.A.A.(1993): Cien Años “Ultima Hora “. Tom II, 1944-1993. Palma.

- D.D.A.A.(1993): “Ultima Hora” 1893-1993. Palma.

- D.D.A.A.(2003): Cincuenta años de información. Diario de Mallorca. Especial cincuenta aniversario. Palma

- FERRET, Andreu(1997): La Huella del Maestro, Editora Balear S.A. Palma.

- GRUP D’ESTUDI DE LA CULTURA, LA SOCIETAT I LA POLÍTICA EN EL MÓN CONTEMPORANI –UIB- (2000): El Segle XX a les Illes Balears. Estudisi Cronologia, Edicions Cort, Palma.

- MANRESA, Andreu(1998): Balears S.A., Res Publica Edicions S.L. Eivissa

- MARIMON RIUTORT, Antoni i SERRA BUSQUETS , Sebastià (Coordinadors)(1998): La Transició a les Illes Balears. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.

- PAYERAS FEMENIAS, Miquel(1999): Les Utopies Esvaides. Crònica Política de la Transició Democràtica a les Illes Balears(1974-1978). Edicions Cort. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (Coordinadors)(1994): La Premsa, la ràdio i la Televisió des de la perspectiva històrica. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, (Coordinadors)(1994): Els Mitjans de Comunicació a debat. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià(1999): Prensa y Periodistas en Mallorca durante la Transición Democrática . En << Del Gacetero al Profesional del Periodismo.>> Carlos Barrera (Coordinador). Fragua Editorial- Asociación de Historiadores de la Comunicación pgs. 205-208. Madrid.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS(coordinadors) (2001): El Moviment associatiu a les Illes Balears des de finals segle XIX fins a l’Actualitat. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià(2002): Prensa y cambios sociales en las Islas Baleares en los años 60 . En La Comunicación Social Durante el Franquismo. Centro de Ediciones de la Diputación Provincial de Málaga. Pgs. 485-491. Málaga.

- BENNÁSSAR Bartomeu(2004): Iglesia y Sociedad en Mallorca. De la dictadura a la democràcia(1974-1979).Editor Lleonard Muntaner, Palma.

- CARDÚS, Salvador(1998): La Premsa Diària de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya(1976-1996). Finestra Oberta 4, FUS, Grup de Fundacions, Barcelona.

- CARRIÓ TRUJILLANO, Bartomeu; COMPANY MATAS, Arnau i SERRA BUSQUETS, Sebastià (1996): La Premsa Mallorquina: actituds culturals i polítiques des de principis del segle XX. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana nº 52 pgs. 421-434. Palma.

- COMPANY MATAS, ARNAU(1993): Cent anys de premsa diària a les Balears. Ora Nova S.A. Palma

- COMPANY MATAS, Arnau(2002 ): La premsa a Mallorca, vol. XXIII. ps.281-286, Gran Enciclopèdia de Mallorca, Promomallorca, Palma.

- DIVERSOS AUTORS(1995): Memòria Viva o la crònica de Mallorca sota el Franquisme, durant la Transició i l’evolució dels darrers vint anys. Direcció Miquel Payeras Femenias. Publicació Grup Serra per als diaris Ultima Hora i Baleares. Palma.

- DIVERSOS AUTORS(1974): Situación Actual y perspectivas de desarrollo de Baleares. Vol. III. Coordinadores Bartolomé Barceló y Pons y Alejandro Pérez Manrique. Confederación Española de Cajas de Ahorros. Madrid.

- DIVERSOS AUTORES(2001): Franquisme i Transició democràtica a les Terres de Parla Catalana. Actes del II Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Edicions Cossetània. Valls.

- DIVERSOS AUTORS(1989): “ Baleares” nº especial cinquenta Aniversario. Palma.

- DIVERSOS AUTORS(1993): Cien Años “Ultima Hora “. Tom II, 1944-1993. Palma.

- DIVERSOS AUTORES(1993): “Ultima Hora” 1893-1993. Palma.

- DIVERSOS AUTORES(2003): Cinquenta años de información. Diario de Mallorca. Especial cinquenta aniversario. Palma

- FERRET, Andreu(1997): La Huella del Maestro, Editora Balear S.A. Palma.

- GRUP D’ESTUDI DE LA CULTURA, LA SOCIETAT I LA POLÍTICA EN EL MÓN CONTEMPORANI –UIB- (2000): El Segle XX a les Illes Balears. Estudisi Cronologia, Edicions Cort, Palma.

- MANRESA, Andreu(1998): Balears S.A., Res Publica Edicions S.L. Eivissa

- MARIMON RIUTORT, Antoni i SERRA BUSQUETS , Sebastià (Coordinadors)(1998): La Transició a les Illes Balears. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.

- PAYERAS FEMENIAS, Miquel(1999): Les Utopies Esvaides. Crònica Política de la Transició Democràtica a les Illes Balears(1974-1978). Edicions Cort. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià(1999): Prensa y Periodistas en Mallorca durante la Transición Democrática . En << Del Gacetero al Profesional del Periodismo.>> Carlos Barrera Coordinador. Fragua Editorial- Asociación de Historiadores de la Comunicación pgs. 205-208. Madrid.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, Arnau (Coordinadors)(1994): La Premsa, la ràdio i la Televisió des de la perspectiva històrica. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS, (Coordinadors)(1994): Els Mitjans de Comunicació a debat. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

- SERRA BUSQUETS, Sebastià i COMPANY MATAS(coordinadors) (2001): El Moviment associatiu a les Illes Balears des de finals segle XIX fins a l’Actualitat. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma.

* Aquest estudi està inserit en el Projecte d’Investigació de la Càtedra Alcover-Moll-Villangomez (UIB) que porta per títol “La llengua i la cultura catalana a les organitzacions polítiques, sindicals i patronals a les Illes Balears en el segle XX”.