Resum

La tesi aborda el fenomen de la variació terminològica des d'una perspectiva lingüística i pretén analitzar l'ús real de la variació en el discurs.

Algunes de les idees que es defensen en la tesi són les següents: d'una banda, que des de la perspectiva de l'estudi en discurs dels termes cal posar en dubte alguna de les característiques que se'ls ha atribuït: per exemple, el concepte entès com un ens estàtic, aïllat i no subjecte a variació no es correspon a la realitat dels textos, on no es troben diferències determinants entre concepte i significat i on es constata que efectivament presenten variació.

D'altra banda també es defensa que els termes són unitats lèxiques i que, com a tals, es caracteritzen i funcionen: si bé se'ls pot reconèixer aspectes de referencialitat específica, en el treball es destaca que els termes, igual que les paraules, denominen (apunten a un concepte especialitzat, al seu contingut denotatiu) però també signifiquen (en el sentit que participen de les mateixes característiques del significat).

La tesi demostra la validesa de la hipòtesi genèrica de partida segons la qual el grau d'especialització dels textos condiciona quantitativament i qualitativament la variació denominativa, i també les hipòtesis específiques derivades:

1. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats hi ha menys nocions representades per més d'una denominació (nocions polidenominatives) que en els textos menys especialitzats; i també en el sentit que en els textos més especialitzats les nocions polidenominatives presenten un nombre inferior de denominacions diferents que les nocions polidenominatives dels textos menys especialitzats;

2. Els tipus de variació denominativa predominants difereixen segons el grau d'especialització dels textos;

3. La variació denominativa presenta un grau d'equivalència conceptual diferent segons el grau d'especialització dels textos; en els textos més especialitzats és superior que en els textos menys especialitzats.

Una de les aportacions més rellevants de la tesi té relació amb l'anàlisi de les causes de la variació denominativa en els textos especialitzats; a banda de proposar una classificació d'aquestes causes, l'estudi revela que són les causes estilístiques i cognitives les que tenen més pes específic en el fenomen analitzat.

La tesi està estructurada en dues parts: els tres primers capítols constitueixen el marc teòric i els quatre últims el treball empíric.

En el primer capítol del marc teòric, Terminologia i variació, es presenta succintament el tractament que ha rebut la variació des de la lingüística i es compara amb el tractament que ha rebut des de les diferents orientacions terminològiques. El segon capítol, Noció de sinonímia, està dedicat a la relació semàntica que mantenen les unitats denominatives que es troben en variació. En el tercer capítol la revisió bibliogràfica s'orienta cap a dos aspectes fonamentals de l'estudi de la variació: les causes i els tipus.

La part empírica s'inicia amb la presentació de la metodologia (capítol 4rt), i els capítols 5è, 6è i 7è estan dedicats a l'extracció i l'anàlisi de resultats. Concretament, en el cinquè capítol (Exploració quantitativa de les dades), es dóna resposta a la primera hipòtesi i s'explora si la variació denominativa manté alguna relació amb altres paràmetres que s'han aïllat per a les denominacions recollides en els corpus textuals. En els capítols 6è (Classificació formal i grau d'especialització) i 7è (Classificació semàntica i grau d'especialització) s'analitza la validesa de les altres hipòtesis.

Publicació al TDX (Tesis Doctorals en xarxa)

Accés al TDX