La meva tasca
Darrers llibres
- El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894), 2002.
- Almirall i el Diari Català 2003.
- Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904), 2004.
- Valentí Almirall i el federalisme intransigent, Afers, Catarroja, 2006.
- Francesc Pi i Margall i la Constitució de Cadis del 1812, Afers, Catarroja, 2008.
- Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894, Bellaterra, Barcelona, 2008.
- L'ebook Les dues guerres mundials i el període d'entreguerres (1914-1945), USQUID d'Humanitats, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2008.
Capítols de llibres i articles destacats
- "Juntas, tertulias y conspiración en la crisis del régimen isabelino. El caso de la ciudad de Barcelona, 1867-1868." en Hispania. Revista española de historia. 217, 2004, pp. 689-710.
- “Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). Federalismo y catalanismo” en Rafael Serrano (coord..): Figuras de la Gloriosa. Aproximación biográfica al sexenio democrático, Universidad de Valladolid, Valladolid, 2006, pp. 139-157
- “Francisco Pi y Margall y el problema cubano” en Martín Rodrigo (ed.): Cuba de colonia a República, Madrid, Biblioteca Nueva, 2006. pp. 299-319
- “Perspectives sobre el republicanisme català del segle XIX” en Papers del Museu d’Història de Catalunya, L’Avenç, 316-317, 2006, pp. 2-6
- “El projecte del federalisme intransigent barceloní. La ‘nación español’ i ‘el estado catalán’ (1868-1874), dins DD.AA. Una relació difícil. Catalunya y l’Espanya moderna. Editorial Base, Barcelona, 2007, pp. 373-398
Qui sóc?
Josep Pich i Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi «Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític», dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Actualment exerceix com a professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra.
Especialista en història del moviment catalanista, tant del seu vessant polític com del cultural, ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans de 2001 amb el treball Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista i el xxi premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb el treball Almirall i el federalisme intransigent.
Ha editat les memòries de l’advocat, periodista i dirigent republicano federal barceloní Conrad Roure (1841-1928) titulades Recuerdos de mi larga vida, 6 toms, Vic, Eumo-IUHJVV, 1994-1999, i és un dels editors d’Antoni Saumell Soler. Miscel·lània in Memoriam, Barcelona, UPF, 2007.
Ha participat en la publicació d’obres col·lectives com Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975). Materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani, 1808-1975 (1998), La Diputació revolucionària, 1868-1874 (2003), Figuras de la Gloriosa. Aproximación biográfica al Sexenio Democrático (2006), Cuba: de Colonia a república (2006) i Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna (2007). Ha publicat El Centre Català. La primera associació política catalanista (1882-1894) (2002). Almirall i el Diari Català (2003). Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) (2004), Valentí Almirall i el federalisme intransigent (2006), i Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894 (2008). També és autor diversos articles de recerca històrica publicats en revistes especialitzades.
Les seves línies d’investigació actual són: la història política espanyola de la segona meitat del segle XIX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.