¾ Com vàreu fer el pas de preocupar-vos per la llengua a preocupar-vos per l’escriptura?

¾ Jo vaig començar a estudiar amb la idea d’estudiar literatura i quan feia filologia vaig començar a fer classes de català per a adults i em vaig interesar molt per l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura. Volia fer un llibre que ensenyés a escriure, que ajudés la gent a escriure i m’ajudés a mi. Em vaig ficar en aquesta historia, vaig començar a investigar i em va sortir el Descriure escriure. El llibre va significar moltes coses. I va tenir un cert ressò. Va ser molt ben acollit. El llibre ha canviat la meva vida professional. A partir d’aquí he tingut moltes ofertes de treballar en cursos a tot l’estat, perquè el llibre fou traduït al castellà. He fet col·laboracions des de la Xunta de Galícia, a professors d’ensenyament de llengua catalana o castellana, de les Canàries, la Rioja, el govern autonòmic de Madrid o al País Valencià. Al País Valencià hi vaig cada curs acadèmic.

¾ Em sembla que això que heu fet és com l’ou de Colom. Ens preocupàvem molt per la llengua, i poc, gens, per l’escriptura. El vostre èxit es basa en això, a fer una cosa que, incomprensiblement, ningú no havia fet fins ara. Antoni Comas havia de fer un tractat d’estilística, anunciat per una editorial avui desapareguda, però no el va arribar a enllestir.

¾ En efecte, s’ha estudiat molt la llengua i tot just ara s’han començat a estudiar aplicacions de la llengua. Estil és un terme que no engloba tot el que abasta l’escriptura. Estil parla del producte, de les frases. Però hi ha una altra part, com el món de la psicologia, de les estratègies, les actituds i els usos socials de l’escriptura que no queden reflectits en l’estil. Per exemple, si comparem La cuina de l’escriptura amb llibres d’estil, el meu llibre inclou coses que són importants per a la gent que escriu, com ara tècniques de creativitat o de pensament. La cuina és, en aquest sentit, un còctel de coses molt variades i que inclou la psicologia, la retòrica i la lingüística. Diria que és un refregit de moltes coses.

¾ D’on heu pouat, on us heu inspirat per a confegir el vostre manual?

¾ De la tradició nord-americana, de llibres divertits, dirigits no pas a l’escriptor, sinó a tota mena de públic. El llibre és el fruit de vuit anys d’experiències de cursos de redacció en tota mena de contextos, des d’advocats a mestres. Molta gent té por d’escriure, hi té poca confiança, està angoixada i veu difícil de passar-ho bé escrivint i acaba donant a l’escriptura una aurèola molt per sobre la realitat! El llibre vol desmitificar l’escriptura i animar la gent a utilitzar-la en benefici propi, per passar-s’ho bé, aprendre coses, fer el que vulgui. El títol és això, que la gent agafi el davantal i escrigui.

¾ Heu parlat d’advocats. No creieu que les sentències judicials són els textos més mal escrits del món? Mai no m’he cregut que els jutges, amb el rebuscament que fan de l’escriptura, siguin capaços de descobrir la veritat.

¾ Jo diria que els àmbits tècnics del llenguatge, el jurídic i l’econòmic, són els més desafortunats, perquè s’hi repeteixen uns tics, producte d’unes maneres de fer absotutament anacròniques. En una societat democràtica, la transparència de la informació és bàsica. Però, a hores d’ara, això és una cosa bastant utòpica. Molt pocs papers són fàcils d’entendre. Només en les declaracions d’hisenda s’han fet esforços per a corregir la situació.

¾ Hi ha prou consciència, entre la població, d’això que acabeu de dir?

¾ No n’hi ha prou. La percepció social del que és ben escrit és encara epidèrmica. La gent es pensa que és més greu presentar un escrit amb faltes d’ortografia que no pas amb faltes de comprensió. També cal que la gent sàpiga que les coses s’han de dir d’una manera planera i comprensible per a tothom. Qualsevol cosa es pot fer entendre.

¾ Un escriptor, fet o potencial, pot llegir La cuina de l’escriptura?

Si fos escriptor m’agradaria llegir-lo, però la literatura és la cosa menys analitzable i més opinable i ha de ser així. L’escriptura no es redueix a la literatura.

¾ Però no us agradaria de fer un manual d’estilística o creieu que a ixò ultrapassa el vostre àmbit professional?

¾ No ho sé. Ja veurem on em porta la vida. Diria que és una cosa allunyada. Abans m’agradaria de fer altres coses, com ara escriure literatura. Em penso que és difícil escriure un manual d’estilística. Seria fàcil si es fes un refregit de manuals francesos o anglesos.

¾ Teniu por de denunciar els defectes dels nostres escriptors, com feu dels textos periodístics?

¾ Déu me’n guard.

¾ Quan llegiu literatura no utilitzeu el llapis vermell, com feu amb els diaris?

¾ No.