El joc de Rere les línies
Aquestes són les tres
falsedats que hi ha a Rere les línies. Estan estratègicament
repartides al llarg del llibre i tenen caires ben diferents:
-
1a falsedat. Pàgina
57, línia 10. Apartat Contrastant interpretacions del
segon capítol, Comprendre la ideologia, primer paràgraf,
numerat amb la xifra 1. On diu al "farero de Capdepera
(poble de la Costa Brava)" ha de dir "al farero
de Capdepera (poble de la costa mallorquina)".
És una falsedat de tipus cultural i ben fàcil per
al lector català... No em diguis que no! (Per a la versió
castellana, amb lectors americans, he hagut de buscar una altra
cosa.) He triat aquesta mentida fàcil i al principi del llibre
perquè els lectors la trobin aviat i s’animin a buscar
la resta, que són més de contingut i menys evidents...
-
2a falsedat. Pàgina
149. Apartat La retòrica del castellà del
capítol 8. Retòriques, tercer paràgraf
(amb l’epígraf Paràgrafs). És
tot fals. No té cap fonament. Hi ha força pistes que
ho mostren:
-
A diferència
de la resta de punts del mateix apartat, aquesta afirmació
no es basa en cap recerca empírica. Ni s’esmenta
cap referència bibliogràfica ni s’aporta fonamentació
de cap mena. El que es diu és especulació, una -suposada-
opinió personal.
-
La idea que els paràgrafs
en castellà són més breus que en anglès
és incoherent amb la resta de trets ressenyats. Si el castellà
tendeix al barroquisme i a fer oracions més llargues que
l’anglès, semblaria més lògic que els
paràgrafs fossin també més llargs.
-
És ingenu
o simplista parlar en general de “paràgrafs més
curts”, sense especificar en quina mena de gènere
o de tipus de text. Una sentència judicial, una notícia
de diari o un informe químic tenen paràgrafs de
llargària diferent per raó del format, el propòsit,
l’estructura, etc. Hi poden haver tradicions diverses en
l’ús del paràgraf en disciplines diferents.
Per tot això, aquest paràgraf
és clarament fals. Ho has descobert? Aquesta mentida ja tenia
més contingut i calia llegir-la amb atenció.
- 3a falsedat. Pàgina
235 a l’original. Apartat Dos exemples, del capítol
14, Notícies i prospectes, últim paràgraf
abans del final.
On
diu Peitel [...] i repeteix quatre cops el nom del producte per garantir-ne
la comprensió. És una estratègia eficaç
per fomentar una bona aplicació del medicament.
|
Hauria de dir
Peitel [...] i aprofita el recurs publicitari de repetir innecessàriament
quatre cops la marca comercial o el nom del producte, amb el propòsit
de garantir-ne la memorització. No sembla cap estratègia
encaminada a fomentar que s’administri millor el producte.
|
L’error aquí s’amaga
en el comentari lingüístic d’un prospecte de medicament.
Per diverses raons el fragment dret té més plausibilitat
i coherència:
- El propòsit d’un
prospecte mèdic és informar el pacient que ha de prendre
el medicament o les persones que l’hi administren. No té
finalitat comercial.
- El nom del medicament és
a l’inici del prospecte, com a títol, amb lletra destacada.
En qualsevol moment el lector el pot consultar i “recordar”.
No té sentir repetir-ne el nom tants cops a l’interior
del text.
- Aquestes repeticions innecessàries
del nom poden entorpir la comprensió de la resta de qüestions,
que són més rellevants, com els principis de la substància
o la via d’administració.
Per tot això, es tracta
d’una falsedat o d’un error -premeditat- molt clar.
Qualsevol altra falsedat que
no sigui alguna d’aquestes, és un oblit o un error de l’autor
-si és que ho pots demostrar empíricament. Si no, és
només una discrepància. Ja que la diversitat i la discrepància
ens enriqueix, estaré content de saber de tu i del que penses...
|
