Recerca
 

Intervenció en la comunicació escrita de les organitzacions [resum] [índex]

CASSANY, D. Intervenció en la comunicació escrita de les organitzacions. Experiències de formació en redacció d'informes tècnics en empreses privades i organitzacions públiques. Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, núm. 2788. 1996. ISBN: 84-475-1287-8.

Tesi doctoral per optar al títol de doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació (Ciències de l'Educació) al Departament de Didàctica de la llengua i de la literatura de la Universitat de Barcelona. Dirigida per María Paz Battaner i Joan Solà. Barcelona, 18-10-1995.

Resum:

Àmbit de treball. Les organitzacions públiques i privades (empreses, associacions, fàbriques, institucions, etc.) tenen necessitats comunicatives importants que requereixen la intervenció de lingüistes especialitzats. D'una banda, el funcionament d'una organització depèn de les comunicacions internes que es produeixen entre les diverses persones i unitats que la componen. Com més eficients siguin aquestes comunicacions, millor serà el funcionament intern i més rendibilitat podrà obtenir l'organització. De l'altra, diversos factors socioeconòmics incideixen sobre la comunicació externa de les organitzacions: el vertiginós desenvolupament tecnològic imposa una renovació continuada dels sistemes de comunicació (fax, ordinadors, e-mail, internet); l'expansió dels mitjans de comunicació permet que les empreses s'anunciïn i es projectin en aquests i, doncs, que requereixin lingüistes especialitzats per gestionar aquestes comunicacions; la internacionalització dels mercats exigeix que les empreses usin idiomes diversos per relacionar-se amb clients i proveïdors; l'augment sensible de la competitivitat provoca que la llengua passi a ser un valor discriminatori i que les organitzacions tinguin cura de la qualitat lingüística que ofereixen; finalment, els poders públics legislen sobre aquestes comunicacions (regulacions i normatives sobre informació als clients, bilingüisme, etiquetatge, etc.), amb l'objectiu de defensar els drets de la ciutadania. Per tot això, avui dia una organització moderna, competitiva i eficient exigeix la intervenció continuada de lingüistes especialitzats que gestionin aquestes necessitats: que renovin els sistemes de comunicació, que formin el personal, que tradueixin, corregeixin o redactin la normativa interna o la correspondència amb els clients, que supervisin les campanyes publicitàries, etc.

Hipòtesi, objectius i plantejament. Les dues hipòtesis fonamentals que demostra la tesi són que els lingüistes poden tenir ¾ i han de tenir¾ una funció nuclear en el desenvolupament de les organitzacions, gestionant les diverses necessitats continuades que experimenten aquestes; i que una intervenció formativa breu en redacció tècnica, sobre els especialistes que elaboren informes interns, permet incrementar notablement la qualitat d'aquestes comunicacions i, doncs, l'eficàcia de l'organització. A més, la tesi també recull les aportacions teòriques que han fet sobre el tema disciplines diverses com la lingüística aplicada, la teoria de l'organització o la psicologia industrial, i presenta un marc delimitat de treball per a futures recerques.

Aspectes metodològics. S’analitzen les necessitats comunicatives d'una organització moderna i les diverses intervencions que un mediador lingüístic pot dur-hi a terme, a fi de satisfer-les i de millorar l'activitat general de l'organització.

Descripció. La 1a part del treball descriu l'estat actual de la recerca en aquest camp, mentre que la 2a presenta les diverses experiències de formació en redacció tècnica, efectuades en diversos organismes (capítol 6). Els annexos inclouen tot el material didàctic de les experiències: programes de curs, programacions de classe, exercicis amb solucionaris, escrits d'aprenents comentats pel professor, un diari del professor, avaluacions del curs, mostres de textos originals i reformulats, etc. Els capítols més rellevants són:

  • El 2n presenta els conceptes fonamentals. Des de l'àmbit de la psicologia organitzativa es defineix organització, necessitats comunicatives o cultura organitzativa. L'aportació de la lingüística aplicada consisteix en la formulació dels conceptes de planificació, gestió, mediació, servei i intervenció lingüístiques, i també en la recerca de criteris científics per elaborar una tipologia de comunicacions o textos de l'organització.
  • El 3r explora les comunicacions de l'organització. Presenta els àmbits comunicatius bàsics (extern / intern; canals formal i informal; horitzontal / vertical; oral / escrit), segons els manuals de comunicació a l'empresa, i els critica. També proposa una nova classificació de tipus comunicatius basada sobretot en la funció: tipus tecnicocientífic (informes, controls de qualitat, memòries, investigació), organitzatiu (normativa, instruccions, procediments; inclouria el llenguatge administratiu i el judicial), comercial (publicitat, correspondència, catàlegs) i protocol·lari (saludes, correspondència personalitzada).
  • El 4t analitza l'informe tècnic. Es defineix el context situacional que produeix aquesta comunicació (perfil de l'autor, anàlisi del lector, funcions comunicatives), els processos de composició i recepció del document i les característiques discursives (estructura, organització de la informació) i lingüístiques del text. El capítol posa èmfasi en les principals dificultats que presenta aquesta comunicació: l'asimetria entre autor i lector i les funcions diverses i contradictòries que ha de complir el document.
  • El 5è delimita el concepte d'intervenció lingüística i classifica les distintes tasques que poden incloure-s'hi. En primer lloc, presenta els diversos professionals (psicòlegs industrials, periodistes, publicistes, enginyers) que realitzen activitats afins a la intervenció lingüística, i enumera les característiques pedagògiques que ha de tenir una intervenció. La tipologia d'intervencions que es proposa distingeix les accions realitzades sobre l'estructura de l'organització (auditoria comunicativa, disseny de processos organitzatius, implementació de recursos tecnològics), sobre el personal (avaluació, formació heterodirigida, disseny de sistemes d'autoformació, assessoria), sobre l'estil (manuals d'estil, formularis, plantilles) o sobre el document (supervisió, traducció, redacció).
  • El 7è i el 8è analitzen amb detall els principals components discursius de l'informe intern. El 7è se centra en els components de la presentació de l'informe (portada, títols absoluts i interns, índexs absoluts i intermedis, sumaris informatius i descriptius); i el 8è en els de l'exposició (objectius, estructura, paràgrafs) i en els del tancament (conclusions, recomanacions, annexos). Per a cadascun d'aquests documents es dóna una definició, unes característiques discursives i uns criteris de redacció, a més d'exemples reals originals i reformulats.
  • El 9è descriu minuciosament la prosa expositiva de l'informe tècnic, dóna consignes per millorar-la i mostra exemples originals i reformulats de fragments reals. Els aspectes lingüístics que s'estudien són l'extensió de l'oració, les construccions actives i passives, les afirmatives i les negatives, el gerundi, la proporció dels components nominal i verbal (ràtio de noms i verbs, la complementació nominal, els verbs febles) i l'ordre dels mots (posició de la informació, nombre i col·locació dels incisos i relacions entre les paraules).
  • El 10è se centra en els subsistemes semiòtics de representació de dades en l’informe: les taules numèriques, els formats paraverbals (columnes, numeracions, etc.), els recursos infogràfics i els senyals per llegir.

Índex:

Metodologia

1a PART: Lingüística aplicada a les organitzacions

Conceptes previs. Organització. Necessitats comunicatives. Cultura de l'organització. Recerca sobre organització i llengua. Lingüística aplicada. Conceptes d'aplicació lingüística. Servei lingüístic. Tipologies.

Les comunicacions de l'organització. Tipus d'organitzacions i llengua. Àmbits comunicatius. Tipus de comunicació. Comunicació global.

L'informe tècnic. Definició. Situació comunicativa. Processament. Text.

La intervenció lingüística. Característiques de la intervenció. Intervencions afins a la llengua. Tipologia d'intervencions: sobre l'estructura, sobre el personal, sobre l'estil, sobre el document. Inversions en gestió lingüística.

2a PART: Formació lingüística en comunicació especialitzada

Cursos de redacció d'informes tècnics. Experiències realitzades. Enfocament metodològic. Fases de la intervenció formativa.

Estructura: presentació. Definició. Portada. Títols. Índexs. Sumaris.

Estructura: exposició i tancament. Exposició: definició. Objectius. Estructura del contingut. Paràgrafs. Tancament: definició.

Redacció especialitzada: la prosa expositiva. Enfocament didàctic. Extensió. Actives i passives. Afirmatives i negatives. Gerundis. Noms i verbs. L'ordre dels mots.

Redacció especialitzada: la presentació visual. Recursos gràfics. Senyals per llegir. Esquemes visuals. Taules numèriques. Enumeracions. Conclusions.

Web de Daniel Cassany Recerca