El 9 NOU 04-10-1993

DANIEL CASSANY HA PUBLICAT UN NOU LLIBRE SOBRE TÈCNIQUES D’ESCRIPTURA

L'obra del filòleg vigatà va més enllà de la gramàtica

EDUARD QUEROL

Vic.- “Heu entrat mai a la cuina d’un escriptor? Us agradaria entrar-hi? Us agra­daria espiar-lo mentre treba­lla i poder veure com prepara les obres? Doncs veniu! Pas­seu!”. Amb aquestes paraules el filòleg vigatà Daniel Cassany convida els lectors a introduir­-se a La cuina de l'escriptura, el seu darrer llibre. Segons Cas­sany, l’obra és “un manual pla­ner i pràctic de tècniques d’escriptura dirigit a tothom que tingui inquietuds per escriure”. Alhora, el llibre té com a objectius ensenyar a redactar millor, desangoixar l’individu que es veu en la necessitat d’expressar-se per escrit i, en definitiva, demostrar que es pot passar una bona esto­na mentre s’escriu. La cuina de l’escriptura és un assaig rigorós, que recull les ensenyances més importants de la tradició occi­dental de redacció. En paraules de l’autor, “s’hi expliquen les recerques científiques més rellevants; les tècniques per buscar, ordenar i nodrir ide­es; l’estructura del missatge escrit o alguns dels recursos retòrics que s'utilitzen per pescar lectors”. Tot això, però, no significa que el contingut sigui avorrit, ja que s’hi poden trobar jocs amagats, trucs diver­tits i més de 150 exemples pràctics (amb textos administratius, periodístics o dels seus propis alumnes) que componen “un còctel digerible” i fàcil de llegir.

Al mateix temps, el llibre és un doble recull. D’una banda, intenta incorporar totes les recomanacions que des de la resta de disciplines -com la psi­cologia o la retòrica- es fan vers el món de l’escriptura. De l’altra, inclou el producte dels anys de treballs i viatges del seu creador. En aquest sentit, i mal­grat que tot just ha superat els 30 anys, Cassany ja ha publicat més de 10 llibres, molt relacio­nats amb tècniques de redacció. Alguns d’ells han reeixit força isón de lectura obligatòria a les

facultats, com per exemple el títol Descriure escriure, que s’a­consella als alumnes de perio­disme. Cassany ha destacat que aquests llibres intenten seguir la tendència nord-americana, a l’hora de construir una obradidàctica sobre el llenguatge, que vagi més enllà de la gramàtica, que doni importància a l’estructura i a l’ordenació de les idees dins el text.

PROFESSOR A LA POMPEU FABRA

Paral·lelament, el filòleg català compagina les tasques d’assagista amb la feina com a professor de redacció dels alumnes de Traducció i Inter­pretació de la Universitat Pom­peu Fabra. Ambdues facetes incideixen directament en el món de la docència del llen­guatge, un món pel qual es va interessar mentre treballava a la Direcció General de Política Lingüística de Barcelona. Des d’aquesta vessant, Cassany s’ha format una opinió sobre la nor­malització del català, en referència a l’ús quotidià i per­sonal, i a l’ús que se’n fa en els mitjans de comunicació. Tot i que no es mostra gaire optimis­ta davant la normalització de la llengua catalana, accepta que cada vegada s’escriu més, tant en català com en castellà, i amb una major voluntat per fer-ho millor. Segons l’autor, “la societat exigeix formació. Per formar-se s’ha d’estudiar i, per estudiar, s’ha d’escriure”.

ARXIU

Igualment, argumenta que per fer una declaració de la renda, per resoldre problemes legals o per recordar dades d’interès, s’ha d’escriure. Per tant, aques­tes necessitats impossibiliten “la fi de l’era Gutenberg”, és a dir, la desaparició del paper imprès. Accepta, tanmateix, que el nombre de mitjans de comu­nicació escrits en català, sobre­tot als àmbits comarcal i local, està augmentant. “La qualitat lingüística d’aquestes publica­cions –diu Cassany– acostuma a dependre, però, del grau de professionalitat dels seus redactors i dels recursos econòmics del periòdic”.

Per contra, dins l’àmbit individual, lamenta que “cada cop hi ha menys persones que escriguin un pensament fugis­ser, un sentiment, una carta, una reflexió, una declaració d’amor o un diari personal”. Cassany reivindica, per als qui mostren inquietuds per aprendre a escriure, la creació d’un espai –anàleg al d’una facultat de belles arts on s’aprèn a pintar­– en el qual s’ensenyi a redactar d’una forma entenedora, planera i estructurada. També, defensa l’organització de tallers literaris per a professionals, com els que es fan a Anglaterra. La cuina de l’escriptura, en conseqüència, és un manual que preveu tots aquests aspectes.