El 9 NOU

Divendres, 8 de gener de 1988

EL VIGATÀ DANIEL CASSANY HA FET UN LLIBRE PER APRENDRE A ESCRIURE BÉ

Vic.- «Descriure escriure» és el tí­tol del llibre que ha escrit Daniel Cassany, filòleg, que treballa al Departament de Política Lingüística de la Generalitat on estudia i inves­tiga tot tipus de qüestions sobre la llengua. El llibre explica de manera teòrica i amb exemples significatius el procés que s'ha de seguir per es­criure bé qualsevol text, des d'una instància o un currículum, fins a un article periodístic o literari. Cas­sany pensa que saber escriure bé està a l'abast de tothom «quan jo parlo d’escriptor em refereixo a qualsevol persona que escrigui, encara que sigui una carta; el que passa és que per escriure una car­ta s’ha de fer d’una manera i per qualsevol altre text d’una altra».

La idea bàsica del llibre és que aprendre a escriure és com aprendre a conduir, que tothom pot fer-ho, «escriure no és només saber gramàtica, jo diria que aquesta s’ha de saber en un deu per cent. Tampoc és una operació espontània, improvisada que surt com un bolet, sinó que és una operació molt lenta, molt laboriosa, que re­quereix molt de temps per fer es­borranys fins aconseguir el treball final. S’han de deixar de banda els prejudicis i no pensar que només saben escriure els que tenen un do natural. Si bé hi ha gent que no pot anar al París-Dakar, tothom sap anar per una autopista i satis­fer, les seves necessitats vitals quant a conducció. El mateix pas­sa amb l’escriptura; no tothom pot escriure una “Madame Bovary”, però tothom ha de ser capaç d’es­criure el que pensa».

Un llibre d’aquest tipus, difícil de definir, no s’havia fet abans en ca­talà, i Cassany s’ha basat a l’hora de fer-lo en estudis americans. «Està enfocat com una anàlisi de la llen­gua i l’aprenentatge de la llengua que és relativament nou a Nord-a­mèrica. Hi ha pocs llibres i estu­dis sobre el tema, tots fets als anys vuitanta i penso que en aquest sen­tit és nou». El llibre té, per al seu autor, diversos interessos perquè ensenya com s’han de relacionar les frases entre elles, com s’ha d’estruc­turar un text i com posar la varie­tat dialectal en un moment de­terminat.

«ÉS BASTANT DIFÍCIL TROBAR TEXTOS BEN ESCRITS»

Cassany explica que trobar un text que sigui bo, en el sentit d’estar ben escrit, és molt difícil en aquest país. «Quan parlo de ben es­crit, vull dir que normativament estigui bé, que les idees siguin cla­res, que estigui ben estructurat, que els paràgrafs siguin coherents i que no hi hagi cap error d’estil. I això és molt difícil de trobar. En literatura és més fàcil perquè hi ha molta gent que intervé en el que s’escriu i s’aconsegueix un millor producte final. En canvi, en perio­disme, és bastant desastrós, supo­so que és perquè no hi ha tant temps per corregir-ho i llavors ja depèn únicament de la capacitat personal del periodista». Cassany pensa que en castellà tampoc hi ha un bon nivell d’escriptura, tot i que la normativa esta més ben resolta que en català.

L'autor reconeix que la gent no sap fer una sèrie de processos bàsics per escriure un text i que en aquest sentit el paper de l’escola és important. «El llibre pot ser útil per a tothom qui d’una manera o altra es dediqui a escriure i també com a manual per a les escoles». Cas­sany ha estat uns dos anys per es­criure’l i ho ha fet de manera pla­nera. «Em sembla que esta ben es­crit», afegeix rient.