Universitat Pompeu Fabra
HDA Hemeroteca Digital d'Autors

Els anys que el franquisme va voler doblegar Nèstor Luján

30-05-2011

Els anys que el franquisme va voler doblegar Nèstor Luján

Per Carles Pont Sorribes (Universitat Pompeu Fabra)


Citació recomanada:
Pont, Carles (2011). "Els anys que el franquisme va voler doblegar Nèstor Luján" http://www.upf.edu/obraperiodistica/anuari-2011/nestor-lujan-periodista.html

Resum:

El periodista i escriptor Nèstor Luján Fernández va néixer  l'1 de març de 1922 a Mataró i va morir a Barcelona el 1995. El 1958 és nomenat director de Destino, càrrec que va haver de deixar el 12 d'abril de 1969 en compliment d'una sentència del Tribunal de Orden Público. Anys més tard torna assumir la direcció adjunta amb Xavier Montsalvatge fins el 1975.

Paraules clau: Nèstor Luján, Destino, Llei Fraga, gastronomia, llengua catalana

Article en format .pdf

  

L'autor

Nèstor Luján, l'articulista

El periodista i escriptor Nèstor Luján Fernández va néixer  l'1 de març de 1922 a Mataró i va morir a Barcelona el 1995. De jove ja mostrava les seves inquietuds per la literatura i la història: primer cursà batxillerat als Maristes i després Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. Inicià les col·laboracions periodístiques a la revista Alerta del Sindicato Español Universitario i el 24 de setembre de 1943 publicà el primer article a Destino, la publicació marcà la seva trajectòria professional. Luján va començar d'ajudant del redactor en cap Eugenio Nadal i el 1946 redacta el primer lliurament de la columna Al doblar la esquina, que va tenir un reputació considerable. Miguel Delibes es dirigeix a Luján com a "admirado escritor" (Vila, 2003) i Josep Pla escriu que delectava poder-lo llegir.

El 1952 Nèstor Luján entrà a formar part de la redacció de El Noticiero Universal i el mateix any obté el títol de periodista de la recent creada Escuela Oficial de Periodismo, on més tard va fer de professor. El 1958 és nomenat director de Destino, càrrec que va haver de deixar el 12 d'abril de 1969 en compliment d'una sentència del Tribunal de Orden Público. Anys més tard torna assumir la direcció adjunta amb Xavier Montsalvatge fins el 1975.

Nèstor Luján va escriure prop de 25 mil articles i uns vuitanta llibres (Pons, 2004). A banda dels mitjans esmentats, va treballar, entre altres, a Historia y Vida; revista de la qual en fou director ; La Vanguardia; El Observador i l'Avui. La temàtica de les seves col·laboracions va ser diversa, des de la tauromàquia, a la política, passant pels seus celebrats articles de gastronomia, viatges, boxa o història.

  

Destino: Una revista de moltes vides

La revista Destino va ser fundada per un grup de catalans l'any 1937 a Burgos. Durant la Guerra Civil exerceix d'òrgan dels intel·lectuals catalans vinculats a Falange Española. L'any 1939, acabada la guerra, la revista es trasllada a Barcelona i en reprèn l'edició un dels seus fundadors, Josep Vergés, juntament amb Ignasi Agustí i l'ajuda de Joan Ramon Masoliver. Malgrat el seu naixement falangista, Destino es converteix en una revista incòmode pel règim del General Franco.

La revista la van dirigir Ignasi Agustí, Xavier Montsalvatge, Nèstor Luján i Baltasar Porcel, però com escriu Luján a El túnel dels anys 40, el veritable director de Destino sempre fou Josep Vergés.  L'any 1975 adquireix Destino el polític Jordi Pujol. La revista tancà l'any 1980 i cinc anys més tard es prova de reeditar-la sense èxit. Al cap de vuit números, el 22 de maig de 1985, el tancament és definitiu.

Durant els més de quaranta anys de la revista, en cal destacar col·laboradors com:  Joan Estelrich, Miguel Delibes, Joan Fuster, Ana María Matute, Joan Perucho, Josep Pla, Manuel Brunet, Josep Palau i Fabre, Jaume Vicens Vives, Azorín, Santiago Nadal, Sempronio, Josep Maria de Sagarra, Camilo José Cela, Manuel Jiménez de Parga, Juan Goytisolo, Pere Gimferrer, entre altres.

 

Tema i Període

El període triat s'inicia el mes de març de 1966 coincidint amb l'aprovació de la Ley de Prensa e Imprenta, coneguda com a Llei Fraga, i s'allarga fins al tancament temporal deDestino, el mes de desembre de 1967. Aquests dos anys han estat escollits en coincidir amb una època d'abundant obra periodística de Nèstor Luján. Alhora és un període en què el periodista no es mossega la llengua contra el règim. És especialment crític amb el rector de la Universitat de Barcelona, Francisco García Valdecasas; denuncia el mal estat de les carreteres; defensa la candidatura olímpica de Barcelona o interpel·la el president de la Diputació per no emprar el català. En aquest període Luján també va escriure reportatges de viatges, cuina o història.

Els anys 1966 i 1967 van ser convulsos per a Destino. El 18 de març de 1966 s'havia aprovat la Llei de Premsa i Impremta promoguda pel ministre d'informació i Turisme, Manuel Fraga. Els responsables de Destino, amb el seu director al capdavant, van llegir que s'obria un període nou en la llibertat d'expressió. Tanmateix, si jutgem els fets que s'esdevindrien, s'equivocaven. La revista va ser expedientada reiteradament fins que va ser tancada el desembre del 1967. La sanció incloïa una multa de 250 mil pessetes i el processament del director, Nèstor Luján.

La raó del tancament va ser una acumulació d'expedients -vegeu antologia- que culminaren l'octubre del 1967 amb la una carta d'un lector titulada "El catalán se acaba" i signada pel senyor Jacinto Pujol. Aquell text era una provocació als catalanistes que no agradà, sorprenentment, al règim. Des del Govern es va posar en dubte l'autenticitat de la carta i ja que no es volia tenir més embolics amb la llengua. S'ordena segrestar la sortida de la revista. D'aquest rocambolesc episodi no se'n sap ben bé el responsable, hi ha qui diu que la carta va ser redactada per l'editor Josep Vergés i no pel lector. De fet, la persona que responia a aquest nom va negar haver-la escrit (Pons, 2004).

  

Antologia

El primer article triat per a l'antologia és de la secció que cada setmana feia Luján i que portava per nom Al doblar la esquina. És un text que va publicar dies abans de l'aprovació de la Llei Fraga. Critica l'estat de les carreteres, exemplificat magistralment en el recorregut entre Tarragona i Còrdova. És un article que es pot emmarcar en l'estil crític i escèptic que ell identificava amb textos d'Estelrich, Montaigne o Pla.  

Luján escrivia de política però no deixava els seus textos de gastronomia o viatges. Un reportatge que ofereix un excels periodisme viatger es va publicar el 2 d'abril de 1966 sobre Costa de Marfil. El document dóna bons detalls de la geografia, de la població i de la política del país.

L'estreta escletxa que obre la Llei Fraga va ser aprofitada per Luján per aprofundir en aquelles decisions que no li agradaven. El 7 de maig publicava una columna on demanava explicacions al Comitè Olímpic Espanyol per donar suport a la candidatura olímpica de Madrid de l'any 1972 en comptes de la de Barcelona.

Del setembre del 1966 hem seleccionat un dels habituals articles gastronòmics escrits amb el pseudònim Pickwick. És un text en el que explica el Tafelspitz, el gran plat austríac amb bou bullit, i el Sacher, un dels postres més coneguts de Viena. L'article demostra un cop més l'erudició de Luján quan relata plats que amaneix amb lluïdes anècdotes històriques.

L'article que suposa el primer expedient a la revista Destino amb la nova llei de premsa l'escriu precisament Nèstor Luján el dia 22 d'octubre del 1966. El periodista demana la dimissió del rector de la Universitat de Barcelona, Francisco García Valdecasas, i fa una defensa del Sindicat Democràtic d'Estudiants. Uns dies abans, el vuit d'octubre, i en consonància amb la contundència que empra contra el Rector, escriurà un article en el que demana al president de la Diputació de Barcelona perquè no parla en català.

El darrer article de Luján de l'any 1966 el publicà el 31 de desembre i és un elogi de la Llei de Premsa. Escriu que "ha funcionado con estupenda normalidad", però 'l'ensabonada' al ministre Fraga arribaria massa tard (Pons, 2004). Des de finals del 1966 la revista rep una suma d'expedients que acaben amb el  tancament temporal. L'any 1967, Néstor Luján, però també Jiménez de Parga o Santiago Nadal, no miren prim i continuen publicant articles que molesten al Govern franquista.

El primer article que hem escollit del 1967 és del 13 de gener. Luján redacta un polèmic text sobre el despoblament rural. El dia 21 tractava la mateixa temàtica i argumentava amb números del subsecretari d'economia l'èxode rural i també criticava que España esdevingués només un paradís per al turisme: "... seremos el Estado-fonda y el Estado-coto (...). Ya nos imaginamos la parte de España que solamente estará poblada por perdices, corzos, jabalíes y liebres".

El dia 29 d'abril, Nèstor Luján escriu un article contundent en el que defensa un procés més democratitzador d'Espanya i alhora defensa la política liberal. És en motiu d'una interpel·lació de l'alcalde de Llerena (Badajoz), Fernando Robina Domínguez, al ministre de Comerç. Luján es posiciona a favor de poder preguntar als ministres però rebutja el contingut de la intervenció de Robina perquè defensava el latifundisme o proteccionisme comercial amb el qual el periodista no hi estava d'acord.

El mateix 29 d'abril l'editor Vergés fa publicar a tota plana la sanció de 50 mil pessetes contra Luján per un altre article: Nuestro director, don Nestor Lujan, sancionado con 50.000 ptas. de multa. Això serà habitual a partir d'ara. Cada sanció que rep la revista o el seu director surt publicada a tota plana, talment com si es volgués provocar a les autoritats franquistes. 

El mes de setembre Nèstor Luján publica un article en defensa de la llengua catalana. El dia 16 es felicita que s'iniciï l'ensenyament del català a l'escola primària de Barcelona i confirma l'augment del que considera interès pel català. També afirma que els immigrants el volen aprendre: "Una voluntad de integrarse en la sociedad que les rodea, que es formar parte eficaz y razonable de este conjunto de pueblos y lenguas que se llama España".

Acabarem aquesta antologia amb un article en què Luján s'adona que la Llei de Premsa no és el que es pensava i fa una dura crítica al Govern per la seva opacitat informativa. El 2 de desembre de 1967 demana que s'oblidi la propagada oficial i s'expliqui la veritat. Escriu: " Quien estas páginas dirige y que lleva ya siete expedientes administrativos y un procesamiento, nada tiene que añadir a la publicado durante un largo año en las páginas de nuestra revista. Sólo en una cosa deberíamos insistir: en evitar a cuantos se expresan en forma oficial o de forma oficiosa sobre la Administración y la política española a que lo hicieran en lo sucesivo con este loable sentido de la realidad que ahora se ha impuesto". Aquest article és publicat al darrer número de Destino abans del tancament temporal de dos mesos en compliment de la sanció imposada pel Ministerio de Información.

  

Articles triats:

Malas carreteras y peor información.  5 de març de 1966.

Viaje a Costa de Marfil. 2 d'abril de 1966.

Una olimpiada frustrada. 7 de maig de 1966.

El Tafelspitz y la Sachertorte. 10 de setembre de 1966.

El presidente de la Diputación y la lengua catalana. 8 d'octubre de 1966.

El problema de la Universidad de Barcelona. 22 d'octubre de 1966.

Los espeluznantes números del señor subsecretario. 21 de gener de 1967.

Memoria de la autarquía. 29 d'abril de 1967.

La enseñanza del catalán. 16 de setembre de 1967.

La practica de la humildad. 2 de desembre de 1967.

 

Bibliografia

Casasús, Josep Maria (1996). Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa.

Geli, Carles i Huertas, Josep Maria (1990). Les tres vides de Destino. Barcelona: Col·legi de Periodistes - Diputació de Barcelona.

Luján, Nèstor (1995). El túnel dels anys 40. Barcelona: La Campana.

Pons, Agustí (2004). Nèstor Luján. El Periodisme liberal. Barcelona: Columna.

Vila, Enric (2003). <<Néstor Luján: entre el rostre i la màscara. La construcció d'una identitat de supervivència>>. Trípodos, número 14, 123-140.

 

Data de recepció: 3 abril 2011
Data d'acceptació: 4 abril 2011


Darrera actualització 29-11-2012
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona