Universitat Pompeu Fabra
HDA Hemeroteca Digital d'Autors

Núm. 2 - Maig 2011

  • El primer periódico de la península Ibérica: la gazeta de Valencia (1619)

    Per Carmen Espejo (Universidad de Sevilla)

    Presentem en aquest treball el primer diari publicat a la Península Ibèrica. Es tracta de la Gazeta de València de 1619, de la qual només es coneixia fins ara un número, i del qual recents investigacions han tret a la llum almenys dos números més.

  • Luís Soto y su comprometido exilio gallego

    Per Ana González Neira (Universidade da Coruña)

    Després de la Guerra Civil Luís Soto va continuar el seu desterrament mexicà treballant com a periodista. Fidel a la seva ideologia comunista i nacionalista, els seus textes van denunciar constantment la situació de Galicia durant el règim franquista. Va col.laborar amb tot els caps gallecs que van aparèixer a Mèxic durant l'exili. Va reivindicar i va reflexionar sobre els trets identitaris de la galeguidade i va propugnar l' unió de les forces polítiques gallegues durant la diàspora.

  • Julio Camba i la renovació de la crònica parlamentària

    Per Gema Cano Jiménez (IES África de Fuenlabrada, Madrid) 

    Julio Camba pertany a aquesta plèiade de brillantíssims periodistes espanyols finiseculars dels quals és difícil discernir la seva vessant periodística de la literària. M'estic referint als González Ruano, Flórez, Corpus Barga, etc.

    Camba no és només un autor interessantíssim pel seu subtil humor britànic, ho és també per altres qüestions no menys importants. Els seus articles són reflex dels vaivens polítics que li va tocar viure, i alhora mirall de la mateixa transformació ideològica que va patir la seva vida. Aquest viratge ens ofereix una riquesa enorme des del punt de vista periodístic, ja que la multitud de temes que va abastar i el seu vitalisme canviant el va portar a escriure als diaris ideològicament més dispars: El Mundo, El País, El Sol, ABC.

    Però per damunt de tot, Camba va ser en l'humà un individualista, i en el periodístic un hereu de la ironia de Larra, de l'esperit crític de la Generació del 98 i 14, i un avançat al seu temps amb un periodisme directe, crític i modern.

  • Els anys que el franquisme va voler doblegar Nèstor Luján

    Per Carles Pont Sorribes (Universitat Pompeu Fabra)

    El periodista i escriptor Nèstor Luján Fernández va néixer  l'1 de març de 1922 a Mataró i va morir a Barcelona el 1995. El 1958 és nomenat director de Destino, càrrec que va haver de deixar el 12 d'abril de 1969 en compliment d'una sentència del Tribunal de Orden Público. Anys més tard torna assumir la direcció adjunta amb Xavier Montsalvatge fins el 1975.

  • Un fugitiu al ABC de Sevilla (1937-1939)

    Per Concha Langa Nuño (Universidad de Sevilla)

    Jacint Miquelarena (Bilbao 1891-París 1962) va ser un destacat escriptor com a autor de llibres de viatges, una novel.la de humor i recopilacions de les seves cròniques periodístiques. Autor avui oblidat (que alguns estudiosos relacionen amb la generació del 27), va començar com a periodista esportiu per a ser després corresponsal en diversos països. La seva adscripció a la primitiva Falange pot explicar el seu oblit en l'actualitat. Figura senyera del periodisme espanyol, va viure part de la guerra amagat en una ambaixada per escapar i relatar les seves experiències en ABC de Sevilla, fòrum des del que donaria suport als rebels apassionadament.

  • Honoré de Balzac, retrat de la literatura i la política del seu temps

    Per Ruth Rodríguez-Martínez (Universitat Pompeu Fabra)

    Conegut per la seva monumental Comèdia Humana, Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va mantenir al llarg de la seva vida una estreta i complexa relació amb el periodisme. En aquest cas es recullen alguns dels textos publicats per l'autor a La Revue parisienne

  • El magisteri històric-polític d'Antonio Fontán al diari Madrid (1967-1971)

    Per Carlos Barrera (Universidad de Navarra)

    El diari Madrid va ser, entre el 5 de setembre de 1966 i el 25 de novembre de 1971, un dels diaris espanyols més crítics amb l'evolució del règim de Franco. Les discrepàncies que va mantenir, en fons i forma, van acabar amb el seu tancament per ordre governativa. Des d'abril de 1967 Antonio Fontán va ser el seu director. Encara que no es va prodigar tant com altres col.laboradors habituals de la cèlebre "pàgina 3" d'opinió, les seves peces escrites al Madrid constitueixen un testimoni de gran valor sobre la seva visió dels principals problemes de l'Espanya de llavors. Els seus aguts anàlisi estaven habitualment dotats d'una rica contextualització històrica i d'una visió no només política sinó també moral dels problemes i dels seus possibles solucions. Com va dir en el seu article de comiat dels seus lectors, va ser un "lustre tan poblat de realitats, com de frustracions i esperances".