Universitat Pompeu Fabra
HDA Hemeroteca Digital d'Autors

Manuel Aznar Zubigaray: els inicis a la premsa basca nacionalista. D'Imanol a Gudalgai (1913-1914)

10-06-2009

Manuel Aznar Zubigaray: els inicis a la premsa basca nacionalista. D'Imanol a Gudalgai (1913-1914)

,

Per Javier Díaz Noci (Universitat Pompeu Fabra) i Koldobika Meso Ayerdi (Universidad del País Vasco)

Citació recomanada: Diaz Noci, Javier; Meso Ayerdi, Koldobika  (2010). "Manuel Aznar Zubigaray: els inicis a la premsa basca nacionalista. D'Imanol a Gudalgai (1913-1914) ". Obra Periodistica, 1. http://upf.edu/obraperiodistica/anuari/manuelaznar.html

Resum: 

Aquesta monografia se centra en l'etapa de formació de l'estil del periodista navarrès Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, 1893-Madrid, 1975). El que serà director d' El Sol, La Vanguardia i l'Agència Efe, començà publicant el 1913 cròniques i comentaris al diari nacionalista Euzkadi amb el pseudònim d'Imanol. El 1914, coincidint amb la prestació del servei militar obligatori, va assolir un espai fix a la primera plana del diari per a publicar els seus comentaris sobre la Primera Guerra Mundial, signant com a "Gudalgai" ("Recluta"). 

Paraules clau: Manuel Aznar Zubigaray,  Euzkadi, Primera Guerra Mundial, crònica, comentari

L'autor

Manuel Aznar Zubigaray, periodista

Un dels periodistes espanyols més coneguts i que, per unes raons o altres, ha rebut més atenció en els últims temps, és sense cap dubte el navarrès Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, 1893-Madrid, 1975). La vida professional d'Aznar va ser, si més no, molt variada: durant els més de seixanta anys de trajectòria periodística va començar escrivint a diaris tradicionalistes de la seva terra natal, Navarra, va un dels periodistes més important del nacionalisme basc al voltant de la I Guerra Mundial, va dirigir el diari liberal El Sol de Madrid, els diaris cubans El País i El Diari de la Marina, en tornar a Espanya va tenir una època republicana - conservadora i maurista, més aviat-, i, després de la Guerra Civil espanyola i alineat amb la Falange, va dirigir el Diario Vasco de Sant Sebastià, La Vanguardia de Barcelona (convertida en La Vanguardia Española) i l'Agència Efe, a més de crear la revista Semana, escriure diversos llibres d'història militar de la guerra, i aconseguir diversos encàrrecs com a diplomàtic per part del règim franquista. Va ser, tot i els seus espectaculars  -almenys, des d'un punt de vista actual- canvis ideològics, un periodista amb milers de textos publicats sota el seu nom o sota nombrosos pseudònims. Al periodista i diplomàtic va dedicar Jesús Tanco Lerga la seva tesi doctoral publicada després com a llibre (Tanco Lerga, Jesús. Manuel Aznar. Periodista y diplomático. Barcelona: Planeta, 2004).

 

El periòdic

El diari Euzkadi

El nacionalisme basc, creat pels germans Arana Goiri (Sabino i Lluís) a les darreries del segle XIX, ha donat sempre molta importància a la publicística. El primer periòdic (no diari) de Sabino Arana va ser Bizkaitaŕa [ El Biscaí], de 1893 a 1895. El segon va ser Baseŕitaŕa [ El Pagès], el 1897. A la mort del fundador del Partit Nacionalista Basc, l'estratègia d'aquesta formació política, d'acord amb el pensament de Sabino Arana, que concebia el País Basc com a una república federal, va ser crear setmanaris a Guipúscoa ( Gipuzkoaŕa), Biscaia ( Bizkaitaŕa), Àlaba ( Arabaŕa) i Navarra ( Napartaŕa). El 1913, però, amb Engracio de Aranzadi al capdavant, el PNB va decidir crear un diari informatiu, d'empresa, que s'hauria de distribuir per tot els territoris d'Euskadi, Aquest diari, un dels més importants de la història del periodisme basc d'abans de la Guerra Civil, juntament amb El Liberal i el catòlic La Gaceta del Norte, tots tres de Bilbao, es va publicar fins al juny de 1937, quan les tropes franquistes entren a la capital biscaïna.

 

Tema i període triats

L'etapa de formació de l'estil al diari Euzkadi

En aquest text, precisament, en fixarem en l'activitat de Manuel Aznar Zubigaray al diari nacionalista Euzkadi. Manuel Aznar Zubigaray, aleshores un jove de 18 anys, hi va escriure des d'un bon començament, fent servir el pseudònim d'Imanol. De fet, ni tan sols es podria considerar un sobrenom: "Imanol", segons les normes onomàstiques del fundador del Partit Nacionalista Basc, Sabino Arana Goiri, és la variant basca de "Manuel". A més a més, va ser el nom amb el qual va batejar al seu primer fill, nascut precisament a Bilbao del seu matrimoni amb Mercedes Acedo: Manuel (Imanol) Aznar Acedo.

Durant els dos primers anys (1913-1914), val dir, durant la que podríem anomenar l'etapa d'aprenentatge periodístic i de formació del seu estil, Manuel Aznar Zubigaray va signar com a Imanol. Sembla clar que també va escriure molts més articles, notícies i cròniques de forma anònima. Per exemple, hi ha testimonis que diuen que el jove Aznar anava a la Diputació de Biscaia vestit de soldat (estava fent el servei militar) per a escriure després les cròniques corresponents al diari Euzkadi. De fet, existeix una secció dedicada a la Diputació que rarament duu cap firma. El mateix es pot dir de moltes notícies esportives, secció en la qual Aznar Zubigaray era un valor segur, o de les cròniques de cultura i espectacles.

L'any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial. Va coincidir amb la prestació del seu servei militar obligatori, que va dur a terme fonamentalment a Bilbao. El jove Aznar va assolir un espai fix a la primera plana del diari per a publicar els seus comentaris al conflicte bèl·lic; els primers, signant com a "Imanol", i a partir de setembre de 1914, com a "Gudalgai" ("Recluta"), sense deixar de publicar altra mena de textos (esportius, culturals o doctrinaris) amb el seu nom basc. Fins i tot, va arribar a  escriure almenys un parell de textos en llengua basca, saludats de forma entusiasta pel responsable de la secció basca del diari, Evaristo Bustinza Kirikiño, i pel corresponsal navarrès -i paisà d'Aznar, ja que eren del mateix poble, Etxalar. S'ha de tenir en compte el mèrit afegit d'aquesta decisió: el basc no va ser un idioma codificat i estandaritzat fins al 1968, i, mentrestant, qui volgués emprar-la havia de buscar la manera d'escriure correctament una llengua mai apresa a l'escola.

Durant aquesta etapa, Manuel Aznar Zubigaray va escriure de temes molt diversos. Són la crònica i el comentari els gèneres que més s'estima; sempre que pot, Aznar Zubigaray hi afegeix un titolet amb una d'aquestes paraules.

 

Els articles triats

Les cròniques d'Imanol i de Gudalgai

El primer article de Manuel Aznar Zubigaray es va publicar l'1 de febrer de 1913. Amb ell, comença una sèrie titulada "Mis crónicas" que va publicar intermitentment. Des del començament, el jove periodista tracta d'establir una relació amb el lector. El títol d'aquest primer text seu a les pàgines d' Euzkadi és força significatiu: "Ofrenda". El sentiment religiós d'Aznar Zubigaray va mantenir-se constant al llarg de la seva obra.

Les cròniques d'Aznar es van alternar amb altres tipus de textos més informatius. L'esport, la política i les arts, especialment el teatre, van ser els seus temes preferits. Fins i tot, el desembre de 1914 va estrenar a Bilbao una obra, El jardín del mayorazgo, de caire igualment nacionalista. A la música va dedicar una de les seves primeres cròniques, la del 3 de febrer de 1913: "Jesús Guridi en Barcelona", en la qual parla de l'estrena de l'òpera Mirentxu al Liceu. Aznar Zubigaray es desfa en elogis a la figura d'un músic excel·lent i especialment estimat pel nacionalisme basc. "La ópera Mirentxu habrá sido para los catalanes [...] una ofrenda de vasquismo [...] un símbolo, una aparición [...], toda una visión [...]. Guridi ha sido en Barcelona un símbolo, ha sido nosotros, ha sido Euzkadi". Tots els recursos simbòlics de la retòrica nacionalista i eclesial són aquí més que clars.

Nogensmenys, el lloc on l'estil d'Aznar es va polir a la secció d'esports, "Vida deportiva". Manuel Aznar Zubigaray va ser molt conegut pels seus contemporanis per les seves cròniques sobre futbol, un esport al qual el nacionalisme basc va considerar molt important. Les cròniques sobre l'Athletic de Bilbao tenien un component emocional clar: el davanter centre de l'equip, Aquilino Acedo, va ser el seu cunyat. Un exemple de crònica futbolística la trobem a l'exemplar del 24 d'agost de 1913, "Heroica jornada del Athletic".

Aznar no oblidava el seu origen navarrès, que va incloure en els seus interessos polítics d'aleshores. A finals de juny de 1913 va prendre part d'un míting del PNB a Zalla, ressenyat en les mateixes pàgines d' Euzkadi (30 de juny de 1913, pàgina 2). El 2 de setembre d'aquell any, ja a la primera pàgina, va publicar una crònica titulada "Un gran corazón", sobre Navarra, el nacionalisme i la religió, tres de les seves passions d'aleshores.

L'esdeveniment que va donar al jove Manuel Aznar Zubigaray l'oportunitat de fer-se un nom va ser, però, la I Guerra Mundial. Va coincidir, a més a més, amb la seva època de servei militar. De fet, va signar els seus comentaris al conflicte amb un nou pseudònim, "Gudalgai", un neologisme sabinià que significa "recluta". Abans d'esclatar la Guerra, però, va publicar un recull d'articles d'anàlisi força interessants. Un d'ells és "El nacionalismo servio [sic]. La tragedia de Sarajevo", el 2 de juliol de 1914, sobre l'atemptat mortal contra l'arxiduc Francesc Josep d'Austria. Aznar hi fa un repàs dels nacionalismes europeus d'aleshores (inclosos, com era costum l'irlandès, el català i el basc) i condemna els mètodes violents, "los que hacen causa común con los lobos de la falsa democracia". Imanol (encara signava així) tampoc no oblida en un article del 8 d'agost de 1914, titulat "Camino de la guerra. Los soldados que se han ido",  la vessant humana de les guerres i dels soldats francesos i alemanys que en aquells primers moments del conflicte van ser cridats (com ell) al servei militar obligatori.

Manuel Aznar Zubigaray, en aquell moment un ideòleg del nacionalisme basc, es va sentir obligat a explicar, en un article del 12 d'agost de 1914 ("Actitud nacionalista. La fuerza y el derecho") quina devia ser l'actitud del seu partit. Seguint a Ramiro de Maeztu, Aznar troba que només és possible o l'imperialisme o el nacionalisme. "Ahora que la fuerza marcha a la guerra a batirse", hi escriu, "parece la mejor ocasión para que triunfe el derecho", i pensa, amb un pacifista francès, "que una conflagración europea vendría en beneficio de las pequeñas nacionalidades". El 3 de setembre de 1914 publica "Momentos nacionalistas. Los principios fundamentales", insistint en aquest tema i fent una crida perquè l'imperialisme alemany no guanyés.

Decididament, i sense deixar d'escriure, sempre com a "Imanol", en altres seccions del diari, Aznar Zubigaray es va especialitzant en els seus comentaris a la guerra. El 15 d'agost de 1914 escriu el text "Comentarios del momento", una miscel·lània de temes amb l'eix central de la confrontació bèl·lica que prefigura la sèrie de "Comentarios a la guerra" que el farà famós. El primer article de la sèrie, no signat però amb pocs dubtes que sigui seu, és del 14 de setembre de 1914. El segon, ja amb la firma "Gudalgai", és del 16 de setembre de 1914.

Manuel Aznar va continuar pràcticament cada dia publicant el seu comentari bèl·lic a la primera plana d' Euzkadi, i després, traslladat a França, cròniques des del front.  fins a mitjans de 1917. Llavors va començar a negociar un altre destí periodístic: El So de Nicolás María de Urgoiti.

Articles de Manuel Aznar Zubigaray

 

 

 


Darrera actualització 29-11-2012
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona