Enric Ucelay-Da Cal va néixer a Nova York, fill d'exiliats espanyols i estudià la seva carrera als Estats Units; el 1969 obtingué la seva llicenciatura de Bard College (ara Bard University) i el 1979 li fou concedit el doctorat per la Columbia University. Ha estat molts anys catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, abans de venir a la UPF; ha estat "visiting professor" a la Duke University i a la Venice International University. |
![]() |
Ha publicat uns 200 articles acadèmics en revistes professionals i llibres en català, castellà, anglès, francés i italià. Els seus llibres més importants són: La Catalunya populista: Imatge, cultura i politica en l'etapa republicana, 1931-1939 (La Magrana, 1982); Macià i el seu temps (Diputació de Barcelona. Presidència. Gabinet de Publicacions, 1985); La paz simulada: una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, conjuntament amb Francisco Veiga i Àngel Duarte (Alianza,diverses edicions, la darrera és de 2006); El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, (Edhasa, 2003), i Notícia nova de Catalunya: consideracions crítiques sobre la historiografia catalana als cinquanta anys de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives, conjuntament amb Josep M. Fradera (CCCB, 2005). Dirigí La Joventut a Catalunya al segle XX: materials per a una història (Diputació de Barcelona, 1987, 2 vols.).
Si ja ho tens clar, preinscriu-te! i si vols més informació ens pots trobar a Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives