Aquesta assignatura pretén aportar una primera aproximació al poder polític, a l’estat i a la democràcia. El curs s’estructura en tres parts: la primera introdueix el concepte de poder polític i els diferents tipus d'anàlisi politicològic. El segon tema està centrat en l'estat, la seva evolució i en les seves formes organitzatives. La tercera part s’ocupa de les diferents dimensions de les democràcies liberals actuals i dels principals problemes de la teoria política als inicis del segle XXI.
 

Objectius de l'assignatura

L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir als estudiants en la ciència i el pensament sociològics. La sociologia com a ciència pretén explicar les connexions entre les diferents dades de la realitat (en aquest cas la realitat social), té com a objectiu incrementar el nostre coneixement.

Si per pensament sociològic entenem el conjunt de la producció intel·lectual dels sociòlegs, aleshores no només ens trobem amb intents més o menys afortunats de explicar la realitat, sinó també amb diverses formulacions més generals sobre el que aquesta és i sobre el que aquesta hauria de ser. En aquest sentit, d’acord amb Raymond Boudon, podem dir que junt amb la sociologia cognitiva, la que aporta coneixements, existeix una sociologia crítica i expressiva. A vegades aquests diferents tipus de sociologia han estat seguit per diferents sociòlegs o, fins i tot per diferents corrents sociològics. Però sovint, en un mateix sociòleg hi trobem elements de cadascuna d’aquestes variants.

En aquest sentit, en aquest curs s’introduirà als estudiants en el que en podríem anomenar “corrent principal” de la sociologia i en el seu bagatge conceptual i teòric.
 

Prerequisits per al seguiment de l’itinerari formatiu

• El seguiment d’aquest curs no requereix coneixements previs. Tanmateix és important conèixer les principals línies de pensament filosòfic del món modern i contemporani, així com les principals fites històriques d’aquest període.
• En aquest sentit es recomana a aquells alumnes que en el seu batxillerat no hagin cursat una Història de la Filosofia, que a l’inici de curs repassin algun manual de referència per tal de familiaritzar-se amb aquest coneixements. 
• També és important la capacitat de lectura en llengua anglesa per tal d’accedir a la lectura de determinada bibliografia.
 

CompetÈncies a assolir en l’assignatura

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals 1. Comunicació oral i escrita de idees i problemes sociològics 2. Capacitat d’aprenentatge autònom de conceptes i teories sociològiques. 3. Cerca de dades sociològiques i informació a Internet. Interpersonals 4. Treball en petit grup Sistèmiques 5. Capacitat de anàlisi i de síntesi 6. Capacitat d’aplicar els   coneixements sociològics a la pràctica 7. Capacitat crítica

1. Capacitat d’utilitzar el llenguatge sociològic en l’estudi de casos concrets 2. Capacitat de pensar problemes socials a la llum de les principals teories sociològiques 3. Saber distingir entre argumentacions basades en fets i argumentacions basades en valors 4. Sensibilitat per captar les múltiples facetes de les desigualtats a les nostres societats, especialment les de classe, ètnia i gènere. 5. Entendre la creació i manteniment de l’ordre social. 6. Entendre el conflicte com a motor del canvi social. 7. Entendre les condicionants socials de l’acció humana.

 

AVALUACIÓ

Hi haurà dos tipus d’avaluació: una continuada i una altra final, amb un valor respecte de la nota final d’un 50% cadascuna.

L’avaluació continuada es realitzarà a partir dels tres seminaris que els estudiants seguiran al llarg del curs. Es tindrà en compte, la lectura de la documentació requerida, la participació en els seminaris i –si s’escau- la  elaboració de treballs escrits. Per tal d’aprovar l’assignatura cal haver tret una nota mitjana dels tres seminaris de cinc o superior a cinc.

En casos extraordinaris  i degudament justificats els professors podran sol·licitar un o més treballs substitutius de l’assistència als seminaris.

L’avaluació final consistirà en un test de resposta múltiple de vint preguntes sobre diferents continguts teòrics i conceptuals tractats al curs, tant a les classes de gran grup, com a les de seminari.

Per aprovar l’assignatura caldrà haver aprovat les dues avaluacions: final i continuada. 

A la convocatòria de setembre caldrà examinar-se dels continguts dels seminaris suspesos, així com del test sobre el conjunt del curs.
 

ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L'ASSIGNATURA

El curs no es basarà principalment en la transmissió de coneixements per part del professor sinó en la potenciació de les capacitats d’aprenentatge dels estudiants.

Per a tal efecte, s’han programat una sèrie d’activitats presencials –en grup gran i en grup de seminari- que, finalment, hauran de facilitar l’aprenentatge dels alumnes.

En el grup gran es treballaran els blocs definitoris de la matèria i els seus principals corrents i línies de pensament, així com l’aprenentatge del principals conceptes i teories sociològiques. Tanmateix, aquestes classes rarament consistiran en lliçons magistrals sobre un determinat tema. Més aviat versaran sobre comentaris de la bibliografia a utilitzar, presentació de textos a llegir per a posterior comentari, presentació dels principals sociòlegs amb instruccions sobre com obtenir-ne més informació, llistats de conceptes a treballar i instruccions sobre com fer-ho.

El professor mostrarà en tot moment la seva disposició a contestar totes les preguntes dels estudiants sobre els blocs que s’estan treballant i estimularà la reflexió sobre les qüestions problemàtiques que es plantegin.

Pel que fa al treball en grup petit –seminaris- se centrarà bàsicament en l’aprenentatge de diferents blocs de contingut però treballant especialment les diferents competències que abans s’han assenyalat. L’enfocament aquí serà bàsicament participatiu i, tot i que s’hi tractaran blocs amb contingut teòric, es procurarà respondre a la naturalesa pràctica de la disciplina, simulant situacions de recerca, plantejament de preguntes, estimulant la “imaginació sociològica”, fomentat la capacitat d’anàlisi i crítica, etc.

Finalment, els estudiants treballaran en grup, o de manera individual sobre les diferents instruccions que els professors els hauran donat, tant en les classes de grup gran com en els seminaris.