Text en format word

Sèrie monogràfica de diapositives: La ceràmica Tang Sèrie monogràfica de diapositives: La poesia Tang

Després de més de tres segles de Desunió, a finals del segle VI, la dinastia Sui, amb un paper similar al que havia jugat la dinastia Qin al segle II aC, va poder reunificar Xina gràcies a l'existència de múltiples elements comuns. Els Sui, basant-se en un sincretisme volgut, van dur a terme una profunda reorganització de l'estat, tant en l'aspecte administratiu com en el militar, agrícola i legislatiu. Però els Sui van incórrer també en fortes despeses que acabarien precipitant la seva caiguda: la construcció del Gran Canal va mobilitzar enormes masses de població, va connectar entre elles  les zones més densament poblades i va ser un element decisiu en el desplaçament de la població cap al sud que s'inicia en aquest període. La construcció de les successives capitals, Chang'an i Luoyang, i la de la Gran Muralla van esgotar les arques de l'estat i aquest es va ensorrar quan les successives guerres contra Corea van abocar al país a un esforç excessiu: una rebel·lió generalitzada va portar al poder a la dinastia Tang.

La consolidació de la dinastia Tang va ser obra de l'emperador Taizong, que va estendre les fronteres xineses més enllà dels Pamirs, amb què aconseguir una pau momentània amb els tibetans i la submissió dels turcs i dels uigurs. La passió dels Tang pels cavalls -uns animals que seran essencials en la seva expansió- la relativa llibertat de moviment de les dones i la importància del joc de polo evidencien una relació inicial amb els turcs. És en aquest regnat que Xuanzang arriba de l'Índia i que Xina manté unes relacions estretes amb la Pèrsia Sassànida, mentre Chang'an, una ciutat immensa, coronada per les grans pagodes budistes, s'omple de temples maniqueus i nestorians amb estrangers pul·lulant pels seus carrers, barris i mercats. La protecció de l'emperadriu Wu Zetian al budisme va consolidar el poder social i econòmic d'aquest, mentre l'emperadriu fomentava també les convocatòries d'exàmens per fugir del poder de l'aristocràcia. L'edat d'or dels Tang va arribar amb el regnat de Xuanzong (712-756), en què la creació intel·lectual i artística va agafar un impuls inigualat. A la cort de Xuanzong, on es creuaven les influències d'Àsia Central, Índia i Iran, a on afluïen ambaixades procedents de tota Àsia, hi havia en aquells moments els més grans poetes de la història de Xina, entre els quals, Li Bai, Du Fu, Wang Wei i Meng Haoran, amb els quals es consolida també la relació entre poesia i pintura. Amb aquest regnat, però, s'acaba la gran glòria dels Tang. Els àrabs, després de conquerir la Pèrsia Sassànida, van avançar sobre Àsia Central, enfrontant-se amb els xinesos a la batalla de Talas (751), mentre l'emperador, distret en els delits de la seva cort i de la seva concubina Yang Guifei, abandonava cada cop més el govern del país. La importància creixent de l'exèrcit va propiciar, el 756, la rebel·lió d'An Lushan, que va conquerir Chang'an i Luoyang i va obligar a l'emperador a abandonar la capital. 

La supressió de la rebel·lió d'An Lushan, feta en gran part amb mercenaris uigurs, va debilitar l'estat i va portar a una centrifugació general del poder. Mentre els uigurs s'instal·len al Gansu, els tibetans s'estenen per Àsia Central i arriben a saquejar Chang'an: a partir del 790, Xina queda tallada del món exterior.

Durant el període dels segons Tang, la desintegració del poder del centre provoca un creixement molt ràpid del comerç. La importància dels intercanvis, tant interns com externs, es posa de manifest en la proliferació dels forns ceràmics i amb l'extraordinària varietat de formes i qualitat de colors de la ceràmica Tang. Amb el centre de gravetat del món xinès desplaçat cap al Yangzi, Xina aviat té més vinculacions amb el mar, per on ara arriben àrabs i perses,  que amb Àsia Central. La pèrdua del contacte amb l'Índia afecta el budisme, que es veu ara sotmès a persecucions repetides i a una hostilitat creixent per part dels lletrats confucians fins arribar a la Proscripció del 845. A finals del segle IX, la combinació de regionalisme i xenofòbia va culminar en la rebel·lió de Huang Chao el 880, que va saquejar Canton, va matar tots els estrangers i va estendre els seus exèrcits per mitja Xina. 

Tal com havia passat amb la dinastia Han, la dinastia Tang va tenir una influència enorme fins i tot després de la seva desaparició. Els Tang van crear una administració civil basada en una divisió provincial  uniforme, unificadora, centralitzada i barata. Els Tang consoliden també el control d'aquesta administració a través de la implantació dels exàmens: el resultat serà un cos autònom amb una educació uniforme, especialment consolidat a partir del regnat de Wu Zetian,  que farà contrapès a les faccions de la cort i al poder arbitrari dels emperadors. Amb els Tang culmina també el sistema legal xinès i la confucianització de la llei. Les reformes agrària i militar, que van tenir una important incidència en els primers Tang, van decaure ràpidament a partir de la rebel·lió d'An Lushan.