El 221 a.C., Qin Shihuangdi, rei de Qin, va acabar la conquesta dels Regnes Combatents , va controlar les quatre zones econòmiques clau i va unificar Xina en un únic imperi.  La consolidació de l’imperi xinès és l’obra de la dinastia Han, que va saber capitalitzar la revolta general contra els Qin, tot i conservant l’essencial de la seva herència. 

        L’imperi Qin va caure per la combinació del descontent popular per l’extrema duresa dels seus governants amb l’odi de l’antiga noblesa i els lletrats. Liu Bang, que va saber imposar-se a les múltiples bandes de rebels, va fundar un imperi que, contemporani del de Roma, n’és també un paral·lel pel que fa al poder, al prestigi i al significat històric. 

       L’imperi Han (202 a.n.e. - +220) es divideix en dos grans periodes: Han Anteriors o Occidentals (202 a.n.e. - +9), amb capital a Chang’an, i Han Posteriors o Orientals (+25 – 220) amb capital a Luoyang, situada més cap a l'est. Ambdós periodes estan separats per l’interregne de Wang Mang (+9-25). 

        La organització jurídica i administrativa de l’imperi segueix fil per randa la que van crear els Qin, tant en la divisió provincial com en l’articulació dels impostos i dels treballs públics, en la construcció de la xarxa de carreteres, en el pes donat a les lleis i en els monopolis de la sal i el ferro. Als dos pols de l’estat Han es trobaven els camperols i l’emperador, que tot i tenir un poder absolut, deixava l’administració central en mans d’un cos relativament petit de funcionaris, promocionats essencialment pel sistema de recomanació i pel seu pas per la universitat imperial. A nivell provincial, aquests funcionaris governaven en consens amb els notables locals, mentre als nivells més inferiors de prefectures i pobles els notables locals i els caps dels clans assumien tot el poder. 

        El moment culminant dels Han Anteriors va ser el regnat de Han Wudi (140-88) que va jugar un paper decisiu en la centralització econòmica i administrativa de l’estat i que va escapçar de forma perdurable l’aristocràcia xinesa en abolir el dret de primogenitura i obligar al repartiment de l’herència entre tots els fills. Va ser també durant aquest regnat que es va produir la gran expansió dels Han per Àsia.

       La pressió de la Xina dels Han  va motivar l’aparició de grans coalicions tribals a les seves fronteres del nord, que en alguns casos, com el dels xiongnu, no van tardar en convertir-se en estats poderosos, rivals temibles per la seva mobilitat i pel seu control dels cavalls, en  contrast amb la sòlida implantació territorial dels sedentaris i amb l'esforç que els calia a aquests per llevar un exèrcit. En reacció a la pressió dels xiongnu, els Han van reparar i allargar la Gran Muralla dels Qin.

        La política de l’estat xinès davant l’amenaça dels xiongnu va oscilar entre la guerra i una política de regals que va omplir de seda les estepes d’Euroasia. És ara que sorgiran les primeres referències occidentals sobre Xina i les primeres referències xineses sobre el món romà.  És a partir d'aquest moment que la seda, a través dels imperis Kushan i Part arribarà a l'imperi Romà i que començarà a activar-se tant la ruta de la seda com  tota la complexa xarxa comercial d'Euràsia. Per intentar disminuir els costos d’aquesta política i reprendre els atacs contra els xiongnu Han Wudi va enviar l’expedició de Zhang Qian, que malgrat el fracàs de la seva missió concreta, va descobrir les rutes que lligaven Xina al SE d’Àsia i a l’Àsia Central: serà en base a aquesta informació que Han Wudi  llençarà la gran expansió militar que culminarà amb l’establiment dels xinesos a Àsia Central i en l’articulació d’un tràfic intens de cavalls a les ciutats frontereres, a canvi de productes agrícoles i artesanals als voltants de la gran Muralla.

           A mitjans del segle I, les intrigues dels Han van aconseguir dividir en dos l'imperi xiongnu i van reprendre la política de regals: un terç dels ingressos dels Han Posteriors van quedar absorbits pels regals als xiongnu i les sedes xineses van arribar a Índia, Pèrsia, Àsia Central i el món romà. Els disturbis ocasionats per l'interregne de Wang Mang va fer retrocedir la presència xinesa a Àsia Central, però els Han Posteriors van reprendre les guerres: el general Ban Chao (31-102 dC) va arribar al mar Caspi i des d'allí va enviar l'expedició de Gan Ying que va fondejar al Golf Pèrsic i va proporcionar al món xinès les primeres notícies sobre el món romà.

          La ruta de la seda, alimentada inicialment per les sedes que els Han regalaven als xiongnu, unia Chang'an amb el desert de Taklamakan, amb els oasis al peu del Tianshan i, a través dels Pamirs, amb els móns indi i persa. La ruta, atravessada per caravanes que recorrien les distàncies de forma intermitent, estava plena de monestirs excavats a la roca, com ara Dunhuang, les coves de Bezeklik o els grans budes de Bamiyan. El seu volum comercial depenia de l'articulació política d'euràsia. La seva importància, tant artística com econòmica, va durar més de 1.000 anys i no va declinar fins que les rutes marítimes van substituir a les continentals. Malgrat que el volum dels intercanvis que hi circulaven va ser sempre limitat,  van ser molts els productes que durant l'edat antiga van viatjar de Xina cap a Occident i d'Occident cap a Xina.

        L’augment dels impostos ocasionats per la política expansiva  dels Han Anteriors, que va trencar l'equilibri entre els recursos de l'estat i les despeses militars, va arruinar als petits propietaris i va permetre la consolidació de grans latifundis: l’empobriment dels camperols va arrossegar la ruina del govern, va omplir el país de bandits i va facilitar el cop d'estat de Wang Mang. El desgavell provocat per aquesta usurpació va fer retrocedir la implantació dels Han a Àsia Central. Amb els Han Posteriors (25-220) Xina recuperarà els oasis del Taklamakan i  s’establirà al Vietnam.

       Els Han concebien les seves relacions amb el món exterior en base a un text clàssic, el Yugong, que identificava Xina i  civilització i que situava a l'emperador,  concebut com un monarca universal amb fortes implicacions religioses, en el centre del món civilitzat, adjudicant una barbàrie als pobles exteriors proporcional al seu allunyament del centre. Amb aquesta concepció, la relació de Xina amb els altres pobles no es podia establir en peu d'igualtat: durant dos milenis, el sistema que les va articular va ser el del comerç tributari, perl que Xina va sentir un interès intermitent al llarg dels segles.

       L'imperi Han es va acabar enmig d'una gran crisi agrària al segle II a.C. que va culminar amb una gran rebel·liód 'inspiració taoista, la dels Turbants Grocs. Les bandes desls rebels i les dels militar encarregats de reprimir-los van assolar el territori fins que Xina va acabar dividint-se en els Tres Regnes.