Xina és un immens país, de mides similars a les d'Europa, situat a l'extrem oriental del continent asiàtic, on hi viu la quarta part de la població mundial. Les seves províncies, de dimensions similars a les dels estats europeus i amb poblacions sovint molt superiors a aquests, mostren una diversitat molt gran entre elles. Xina, amb unes distàncies comparables a les europees, ocupa un espai equivalent a 5 fusos horaris. 

    La geografia fìsica de Xina ve determinada en primer lloc pel nus del Pamir i les seves ramificacions que modelen tot l’oest xinès. En aquesta zona neixen els grans rius xinesos i els del sudest d’Àsia. El perfil geomorfològic de Xina descendeix gradualment d'oest a est amb tres grans esglaons. L'estructura geològica de Xina es deu en gran part al entrecreuament de plegaments horitzontals i verticals, tot i que aquest fenòmen és més identificable a la part occidental que a la oriental on multitud de muntanyes de mitja alçada es creuen en totes les direccions. 

    La Xina històrica es pot dividir en Xina del nord i Xina del sud, amb grans diferències climàtiques, econòmiques i històriques, i ambdues articulades respectivament entorn dels grans rius Huanghe i Yangzi. Les variacions del clima, determinades pels monsons, segueixen un gradient de sud a nord, i delimiten zones molt diferenciades entre elles. amb una clara divisió dels conreus: el blat al nord i l'arròs al sud. La subdivisió de Xina en diverses regions agrícoles vé també determinada pel contrast en alçada entre l'est i l'oest. Tot plegat fa que només un petit percentatge de la superfície de Xina sigui terreny cultivable. 

   L'espai que ocupa actualment l'estat xinès recobreix tant el territori de la Xina històrica, amb les seves regions econòmiques clau, com una sèrie de zones que li eren perifèriques i que no sempre han format part del seu territori.  Les regions econòmiques clau de Xina tenen totes en comú una agricultura intensiva, d'alts rendiments, en la qual s'ha sustentat el gran creixement demogràfic xinès especialment concentrat a la Xina oriental. 

    El 90% de la població xinesa pertany a l'ètnia Han, que s'ha anat estenent des del nucli original de la conca del Huanghe cap al sud, en una marxa ininterrompuda cap al tròpic, que s'inicià en temps de la dinastia Han i que a partir dels Song dóna ja molt pes a la Xina del Sud. Les minories nacionals estan especialment concentrades a les zones perifèriques i al sudest. 

    Les regions econòmiques clau de Xina són: 

        * La terra de loess i la plana al.luvial del Huanghe, caracteritzada per les terrasses de secà , les cases de terra piconada i les vivendes excavades al loess. Les ciutats més importants d’aquesta zona són Pekin, Tianjin i Xi’an. El riu Groc, amb els seus canvis constants de curs, ha estat al llarg dels segles tant una font de riqueses com una gran amenaça, i ha obligat a treballs constants de manteniment, tant en el món antic com en el segle XX, per tal de prevenir les inundacions. Aquesta és la zona on va néixer la civilització xinesa i és a partir d'aquí que es va organtizar el principal contacte de Xina amb el món exterior durant l'edat antiga, la ruta de la seda. La Gran Muralla separava el món dels nòmades del dels sedentaris. 

        * La conca del Yangzi, caracteritzada pel conreu de l’arròs, de llarga tradició i altíssims rendiments, i els canals d’irrigació. Les ciutats més importants d’aquesta zona són Shanghai i Nankin. El riu Yangzi, navegable en gran part del seu curs, i amb un cabdal menys incontrolable que el del riu Groc, gràcies a l'abundància de llacs que al llarg del seu curs actuen com pantans naturals, fa funcions, juntament amb els seus múltiples afluents, d'un gran i ramificat mar interior de Xina. El Gran Canal, realitzat al segle VI, va assegurar la unió de la Xina del Huanghe amb la del Yangzi. Actualment, s'hi està fent una immensa i polèmica presa, la de les Tres Gorges que inundarà ciutats densament poblades i que ha provocat el desplaçament de prop de 20 millions de persones.  Els paisatges del Yangzi muntanyosos i ennuvolats han estat durant segles la font d'inspiració dels pintors xinesos. 

        * El Sichuan, caracteritzat per les terrasses irrigades, la gran varietat de conreus. Les ciutats més important d’aquesta zona són Chengdu i Chongqing. La irrigació de la plana de Chengdu, feta al segle III a.n.e., va ser l'obra d'enginyeria hidràulica del món antic, i va canviar el curs de la història de Xina, proporcionant als seus governants un immens excedent agrícola. La connexió entre el Sichuan i la resta de Xina es fa a través de les gorges del Yangzi. 

        * El Guangdong i en general la zona del sud, caracteritzat per l'extensió del conreu de l’arròs, la importància de la pesca, sovint feta amb cormorans,  l'elevat grau d'humitat i el gran nombre de collites anuals, la implantació intensiva a la zona kàrstica del Guangxi i la importància dels contactes per mar a través de l’estuari del riu de les Perles. Les ciutats més importants d’aquesta zona són Canton i Hong Kong. 

    Altres regions importants de Xina són també: la plana de Manxúria entorn del riu Liao, intensament conectada amb les planes al.luvials i el Shandong a travès del golf de Bohai; el Fujian, caracteritzat per un terreny molt muntanyòs, ric en te,  una gran diversitat dialectal, una línia costanera molt retallada i una població de sempre volcada cap al mar i que conserva en la seva arquitectura popular de cases fortificades el record de conflictes passats. Les ciutats més importants d’aquesta zona són Fuzhou i Quanzhou. I el Yunnan, que amb una geomorfologia original i amb àmplies zones d'alta muntanya englobades dins de l'àrea cultural tibetana, té també una important població musulmana. 

    El Xinjiang, o Turquestà xinès, situat en el nordoest de Xina, quedava enllà de la Gran Muralla i per allí entraven tradicionalment les grans caravanes que creuaven els Pamirs. El centre de la regió el forma el duríssim desert del Taklamakan, amb el curs endorraic del riu Tarim. Les vores del desert encerclades pels monts Tianshan i Kunlun, estan puntejades de múltiples oasis i eren creuades constantment per les  caravanes de la ruta de la seda. El gran centre budista de Dunhuang es troba a la confluència del Xinjiang amb el corredor de Gansu i fins allí arriben les últimes torres de la Gran Muralla 

    Actualment, tota la zona costanera, de nord a sud, destaca de la resta de Xina pel seu desenvolupament econòmic. Les desigualitats en el desenvolupament regional provoquen actualment grans emigracions internes que no sempre poden ser absorvides. 

    Xina ha estat durant mil.lenis un estat basat essencialment en l’agricultura, amb escassa ramaderia i una forta densitat de població. Les grans muntanyes, els deserts i el gran oceà l’han mantingut molt aïllada de la part occidental del continent euroasiàtic. A Xina s’hi ha desenvolupat una civilització altament original i coherent que ha mantingut els seus trets definitoris des de l’antiguitat fins al segle XX.