Quanzhou és una ciutat costanera de la província del Fujian situada davant de la illa de Taiwan. Durant els segles XIII i XIV l’activitat comercial es desenvolupà molt en aquesta ciutat, així com a Canton, a causa de la intensificació del circuit comercial xinès orientat sobretot cap al sud-est asiàtic per obtenir espècies a canvi dels productes típics de la Xina, com la seda i la porcellana. Per fer-nos una idea més clara de la importància que prenen aquestes ciutats costaneres del Fujian durant aquest període, comentarem els relats de tres viatgers d’aquesta època amb mentalitats diferents que ens donen la seva visió d’aquesta ciutat tan important. En primer lloc, us comentarem la visió de la ciutat que el viatger venecià Marco Polo va relatar al seu company de cela durant el seu empresonament per genovesos al 1298. Marco Polo ha estat el primer viatger que va arribar a la Xina i ens en va fer una relació, malgrat que sembla introduir certs elements inventats, potser fruit de la imaginació del narrador que no va ser Marco Polo sinó, com hem dit abans, el seu company de cela. En aquest relat el venecià ens mostra clarament, d’una banda, la seva mentalitat comercial, ja que en què més s’interessa és en descriure el funcionament del comerç al port de Quanzhou, i de l’altra, la seva mentalitat europea medieval, perquè presenta errors, confusions i s’admira d’elements quotidians per la civilització xinesa. En primer lloc, especifica l’origen dels navegants del port: indis i els propis habitants de la província, que ell anomena erròniament Mangi i la creu diferent a Catay. En segon lloc, presenta les diferents mercaderies que hi arriben: espècies, sobretot el pebre, pedres precioses, perles, teles, fustes i porcellana ( de la qual en desconeix completament el seu procés de fabricació, ja que quan narra l’arribada a Tingiú, un centre estatal que té el monopoli de la fabricació de la porcellana, intenta descriure’l, però el descriu mitificant-lo, com un procés ancestral entre pares i fills, quan en realitat s’obté de la mescla del caolín, el quars i el feldspat a unes temperatures d’entre 1250 i 1300 graus en uns grans forns.). En tercer lloc, presenta les diferents maneres en què l’emperador recapta els impostos del comerç que arriba a la ciutat: un 10 % dels productes van directament a mans de l‘emperador i un tan per cent més, segons el producte, pel lloguer d’una plaça en el port (30% pel gènere petit, 40% per espècies i mercaderies en general i 45% pel pebre). El fet que el preu del lloguer per les embarcacions que transportaven pebre fos tan elevat presenta la gran importància que tenia aquest producte. Marco Polo s’interessa tan per la recaptació d’impostos per dos motius: el primer, perquè per un europeu era una novetat, ja que a Europa no estava controlat el comerç ni pels reis ni per la noblesa, ans al contrari, per un dels grups intermitjos entre la noblesa i els serfs com eren els comerciants, i el segon, perquè segons el seu relat el Gran Khan el va nomenar governador d’una província de la qual havia de recaptar els impostos, però estranyament no apareix el seu nom com a governador de cap província en cap dels Annals xinesos. En relació amb la mentalitat europea del moment, Marco Polo se sorprèn de les infrastructures tan complexes com són les canalitzacions del sud de la Xina, ja que deté un moment la relació per explicar el procés. També se sorprèn de la gent que hi habita: són idòlatres, cosa que no li interessa gaire; parlen diferents dialectes d’una mateixa llengua i s’entenen entre ells (això es deu al fet que els diferents dialectes xinesos són de difícil comprensió entre ells oralment, però en escrit, en ser una llengua codificada des de tan antic i no basar-se en la reproducció d’uns sons, s’entenen fàcilment entre ells.); són pacífics, segurament els veu així per la pràctica de la meditació del budisme ch’an, que era totalment desconegut per un europeu. En resum, Marco Polo ens dóna una visió d’una ciutat de gran intercanvi comercial i de gran abundància, imatge que anirà arribant a Europa provocant la creació d’una imatge europea respecte Xina de nació molt rica i abundant. En segon lloc comentarem la informació que tenim sobre aquesta ciutat per part de Ibn Battuta. Abans de començar cal tenir clar qui era aquest home per tal d’entendre millor els aspectes més significatius de la seva descripció. Ibn Battuta fou un viatger àrab que naixé a Tanger l’any 1304 en el si d’una família acomodada. Aquest bon home es dedicà a viatjar durant tota la seva vida observant els llocs per on passava. La seva aportació a la història té un nom clar: Diari de ruta, el llibre on recollí tot el que veié. Per afegir una “pista” més diré que pel món islàmic aquest home és un gran historiador i avui en dia no només està reconegut sinó que es construeixen fundacions amb objectius diferents sota la “protecció” del seu nom. Així doncs, ens hem d’enfrontar al text sabent que part de les seves explicacions estaran dirigides a mostrar la situació dels seus en aquest món asiàtic. Respecte al text el primer que hem de senyalar és que al igual que Marco Polo l’autor parla en termes comercials de Zaytun. Comença per comentar-nos com és la ciutat (“grande y magnífica”) quins productes la distingeixen (“telas de terciopelo satinadas”) y com és de gran el seu port. Després de tot això i partint de la seva cultura, compara la distribució de l’espai en aquesta amb el lloc del qual prové i passa directament a la descripció de la situació de la comunitat musulmana en aquest. D’aquest últim punt cal destacar quines activitats realitzaven els creients islàmics (es dedicaven al comerç) i el tracte que donaven a aquells que com Battuta els visitaven: “Estos comerciantes, al residir en tierra de infieles,cuando les llega un musulmán se regocijan enormemente (...) Le entregan la limosna lega, con lo que se vuelve ric, como si fuera uno de ellos” Per acabar, parlarem de la figura d’Oderico de Pordenone, un monjo italià que també va viatjar a Quanzhou. De tota manera, el seu relat es molt obtús i mancat de molta i valuosa informació. Esmenta Quanzhou, segons ell Chaitón, de passada. Ell hi porta uns ossos a mode de reliquiari per a dos monestirs més que probablement franciscans. Resumeix la riquesa i abundància de la ciutat en dos barems. El primer, una comparació de tipus econòmic sobre el valor del sucre, que pel que sembla, és barat. D’altra banda, destaca el tret del tamany. Segons ell, la ciutat de Quanzhou és el doble de gran que una de les grans metròpolis de la Itàlia medieval, Bolonya. Però el que més crida l’atenció de Oderico pel que fa a les gents, és un aspecte relacionat amb la seva litúrgia religiosa. A l’hora però de fer-ne una descripció, Oderico cau en el parany de la ignorancia. La raó es deu a que parla de com els fidels politeistes de Quanzhou, ofereixen menjar als seus deus, partint del fet de posar-los cuits a sota de les imatges. El baf de vapor que en surt, és hipotèticament ensumat pels déus, els quals així, reben l’aliment dels seus fidels. Però també el sorprèn que després els fidels retiren les viandes i se les mengen. El parany que abans esmentàvem fa referència al desconeixement de la tradició clàssica greco-llatina d’Oderico, qui sembla obviar que en època dels grecs i també dels romans, una part dels animals, els greixos, es cremaven, esdevenint-ne els fums, aliments per als deus olímpics. Tot i la seva sorpresa i el menyspreu cap aquesta ritualització de l’àpat, Oderico parla d’una terra rica i abundant en tot allò que els homes precisen. El seu relat sobre Quanzhou es talla de cop per decisió pròpia seva, ometent una més profunda explicació.  

2
Luis Vicente, Jesus Mª Vicente, Angel Viejo, Isis Ruiz

Per poder comprendre la visió que van tenir Marco Polo, Ibn Batuta i Oderic de Pordenone, haurem de situar-los en un espai històric i presentar-los. 

Començarem per la figura més coneguda de totes, que és Marco Polo (1254-1324), un mercader venecià, que a diferència dels altres viatgers que ho havien fet abans que ell (Carpini i Rubruck), parla amb gran simpatia del Gran Kahn i proporciona una imatge d’una Xina rica i esplendorosa, que agrada en l’àmbit europeu, per això queda la seva visió sobre Xina més que la de cap altre. El seu llibre és un fidel reflex de les fantasies i de la realitat que es va poder trobar a la Xina i serà un dels grans llibres llegits pels navegants durant el segle XV. La ruta que va seguir Marco Polo entre 1271-1295 és a grans trets la següent: Venècia, Jerusalem, Ormuz, Kashgar, Karakorum, Pequin, Ceilan, Kerman, Constantinopla, Venècia.

Una altre figura és Ibn Battuta (1304-1377), que proporcionarà a l’Islam una visió acurada de la Xina d’aquell moment, és a dir, de l’imperi mongol i de les comunitats musulmanes instal·lades en cada ciutat de les que parla. El seu viatge (1325-1349) surt de Tànger, passa per La Meca, Siria, Índia, Sumatra, Java, desembarcant a Quanzhou, arribant fins a Pequin. Torna per Quanzhou, Bagdad, La Meca, Tánger.

L’altre visió que és dóna al text és la del sacerdot Oderic de Pordenone (1286-1331), franciscà d’origen txec, que a petició del Papa i juntament amb dos missioners més, viatja cap a la Xina entre 1314-1315 i el 1330. Sortint de Padova, arriba a Constantinopla, d’allà va cap a Ormuz, Índia, Cantón, Fuzhou, Hangzhou, Pequin, Àsia interior i torna a Itàlia. Oderic de Pordenone va ser una espècie de Marco Polo amb hàbits, que viatjava per evangelitzar la zona.  

Un cop s’han situat cronològicament i històricament aquests personatges, hem de deixar clar el context del qual parlen, la ciutat de Quanzhou. Aquesta és una de les ciutats que agafa importància després de la decadència de Canton al s.VIII. En l’època Song i després de l’ocupació mongola de la Xina del sud, entre els segles XI al XIV, el port més actiu serà Quanzhou, el Zaiton dels mercaders musulmans, en les costes del Fujian. Ja en aquesta època hi ha un gran desenvolupament dels centres comercials, sent el cas de Quanzhou un de tants altres. L’economia prové del comerç i de l’artesanat (ceràmica, seda, ferro, paper, etc.) que afecta a tot l’imperi i que el seu beneficiari immediat és l’Estat, que imposarà unes taxes comercials interiors i uns drets de duana a les fronteres i als ports comercials. Es creen oficines per fer aquesta funció i una d’elles es situa a Quanzhou. L’activitat del gran port del Fujian no va disminuir inclús després de la conquesta mongola al 1276. Va tenir aquesta ciutat una influència islàmica, que amb la dinastia Yuan es van anar creant petites comunitats musulmanes a Xina, construint-se paral.lelament mesquites a Sichuan, Gansu, Xi’an i Quanzhou, entre d’altres. Quanzhou es troba situada a la desembocadura del riu. Les importacions que té son l’encens, les pedres rares (àgates, ambre, etc.), banyes de rinoceront, fusta de sàndal. Les seves exportacions marítimes més importants són la seda i la porcellana.

Pel que fa referència als textos hem d’aclarir que, un cop situats els personatges i la ciutat, ens trobem davant de textos molt diferents, ja que no es fixen en els mateixos temes.
Marco Polo ens fa una descripció geogràfica molt precisa dels llocs de pas i dels paratges pels quals suposadament passa. Ens parla, sobretot, del poder central del Gran Khan, destacant les seves riqueses i els impostos que rep. També en aquest relat ens explica que la ciutat de Çaiton (nom d’influència àrab) destaca per sobre de tot la seva geografia, el seu port, un dels més grans. Els vaixells porten mercaderies molt preuades com perles, pedres precioses. Destaca de manera molt precisa que els xinesos obtenen sempre beneficis en el comerç. Un altre dels aspectes que destaca és el sistema d’impostos xinès, tot dient que el 10% del que arriba va a parar a mans dels gran Khan. Ens fa una breu explicació del lloguer de naus, l’estada al port, les tarifes dels productes. Dins la seva narració fa acurada menció de la porcellana xinesa, de gran qualitat, que intenta valorar dins el comerç. Per finalitzar, descriu molt bé els llocs, l’organització política i la geografia de la zona.

Sembla que les descripcions que fa Ibn Battuta són d’un geògraf i no d’un comerciant com era ell. Destaca amb gran precisió on es situa cada ciutat i parlant de Quanzhou s’obsessiona amb la idea del seu nom. Insisteix amb la grandiositat d’aquesta. També com Marco Polo, descriu el port de la ciutat, però no el riu que hi ha juntament al mar, aspecte en què si es fixa el venecià. Aquest musulmà no ens parla en termes comercials, sinó només es fixa en les comunitats musulmanes que hi viuen, de com cada casa és autosuficient. Compara Quanzhou amb Siyilmasa, mentre que Marco Polo no por fer-ho amb cap ciutat europea. El seu objectiu és parlar del col·lectiu musulmà de Xina, parlant de Quanzhou sobre la seva organització estructural, separat dels xinesos. Ens parla de les institucions religioses (emir, ambaixador) i administratives ("jeque") dins de la comunitat musulmana. Es fixa en el col·lectiu musulmà de comerciants de la zona. Igualment ens narra que hi ha una mesquita dins de la ciutat.

Orderic de Pordenone, com a monjo franciscà que és, tracta la seva narració com si fos una Bíblia, estructurat tot per capítols i amb un vocabulari més sofisticat. Igual que Marco Polo, Oderic destaca la grandiositat i riquesa de la ciutat de Quanzhou. També com a fanàtic religiós es centra en les comunitats cristianes i en els seus centres religiosos. També ens parla dels altres cultes que existeixen a la ciutat, ell no busca comerciar (com Marco Polo), ni descriure la zona (com fa Ibn Battuta), ell vol convertir la gent, és més un espia religiós. Fa un estudi minuciós dels centres de culte d’aquest poble. A la fi del seu relat, ell mateix afirma que la resta d’aspectes els passa per sobre, tot destacant que encara i sent infidels a Crist, són molt rics.