Els textos sobre l'illa de Ceilan són de tres autors de cultures molt diferents, però propers en el temps. El més breu és el de Marco Polo, mercader europeu que viatjà per Àsia al segle XIII i arribà a Ceilan com ambaixador de Kubilai Kahn. Principalment parla de les pedres precioses de l'illa i fa una ràpida descripció de les formes de vida indígenes. Molt més detallada és la narració d'Ibn Battuta, un explorador i geògraf musulmà del segle XIV que viatjà per diverses ciutats i regions de Ceilan controlades per diferents reis. Esmenta les perles i les pedres precioses de l'illa, recull llegendes locals i destaca que els seus habitants siguin budistes o hindús (el budisme s’havia introduït a Ceilan al segle III a.C., encara que havia sigut perseguit en més d’una ocasió). Finalment, el text que millor relata els costums i la situació política de Ceilan és el de l'eunuc xinès Ma Huan que viatjà amb les expedicions de Zheng He del segle XV.  Aleshores Ceilan era un estat tributari de la Xina i el comerç de seda, porcellana i coure a canvi de les perles i pedres precioses de l'illa era important.  Dels tres textos s'extreu la visió d'una illa molt rica, poblada i comercial en la que l'arròs, el sèsam, el coco i la llet són els aliments bàsics d'un poble que consumeix poca carn.

Els textos que fan referència a Sumatra tenen alguns matisos semblants als de Ceilan. Per exemple, Marco Polo tampoc explica gaire coses de l’illa: la seva extensió, les riqueses i el rei que les regeix; per les dades que ens dóna sembla que no hagi estat perquè no són molt concretes. En canvi, com havíem vist a Ceilan, Ibn Batuta i Ma-Huan són més concrets. El primer a part del que ens explica Marco Polo, posa més èmfasi en trobar musulmans (esmenta que la princesa de l’ïlla parla àrab) i en traçar un recorregut amb vaixell. El musulmans que Ibn Batutta troba són comerciants que s’han establert a l’illa.  Ja al segle XIII, l’islamisme havia arribat a Sumatra, encara que es reduïa a una minoria. Això últim també ho concreta Ma-Huan i, com passava a Ceilan, es fixa més en l’element xinès de Sumatra, ja que ens descriu el cultiu de l’arròs i els tipus de gent que es va trobar (entre d’ells gent T’ang). A principis del segle XII hi ha indicis de xinesos que habiten permanentment a l’illa. Això es deu a que l’imperi Song del Sud havia relaxat molt les normes de comerç exterior per la pressió de l’imperi mongol. Per aquest motiu molts xinesos s’havien casat amb dones d’aquella zona i havien establert la seva residència a Sumatra. També explica que era un estat tributari de la Xina i que comerciaven amb monedes de coure a canvi de porcelana blava i seda (restes que posteriormente s’han trobat en aquella zona en excavancions arqueològiques), entre d’altres coses.