EL PAS DE FAXIAN  I DE XUANZANG PER L’AFGANISTAN
Faxian, era un monjo budista que surt l’any 399 dC de Chang’an cap l’Índia per terra,   per trobar els textos originaris budistes a fi d’aconseguir completar la Vinaya pitaka. Aquest fet és devia principalment a la dificultat que suposava en primer lloc l’adaptació del budisme a la llengua xinesa i a l’existència de textos de tradicions molt diverses. Això va impulsar els monjos budistes xinesos a viatjar per recopilar i reunir textos amb el propòsit d'instaurar les lleis budistes a Xina. Així doncs no és estrany que en el fragment destaquin sobremanera les referències a elements budistes com una stupa o la descripció d’una relíquia de Buda. El text de Faxian és de gran importància ja que és l’únic text sencer conservat d’aquesta època dels primers pelegrinatges. Aquests pelegrinatges duraran fins a principis del segle IX, dins d’aquest corrent de viatges també s’inscriu el de Xuanzang. Aquest, a diferència de Faxian, que ho fa per mar, tornarà a Xina també per la ruta terrestre, del seu fragment destaca la menció als grans budes de Bamiyan.
 
EL PAS DE MARCO POLO PER L’AFGANISTAN
Marco Polo, que inicià el seu viatge l’any 1252, es diferencia completament de l’objectiu dels dos anteriors viatgers xinesos, ja que ell és un comerciant venecià i conseqüència d’això és una acurada descripció que inclou informació detallada sobre les ciutats, les distàncies entre elles, els productes que tenen, els que comercien, etc.; la importància del comerç és sempre un fet a destacar si predomina sobre d’altres activitats.

Malgrat es puguin tenir reserves de si Marco Polo va estar realment a la Xina i les coses que ens explica sobre les seves relacions amb el Gran Kahn són verídiques, del que si que no hi ha cap mena de dubte és que va passar per l’actual Afganistan, com queda palès amb la gran minuciositat en que descriu les seves gents, els seus costums, la seva religió (observem l’expansió dels mongols), el tipus de terreny i recorregut amb el que es trobaria algú si passés per allà, etc., acompanyat de certa coneixença del que havia passat a la zona sota la dominació dels mongols, que encara dominaven la zona però aquesta es troba dividida entre diferents senyors sota domini d’un dels Khanats que es formaren a la mort de Gengis Kahn. Però això es troba acompanyat de parts del text on la seva imaginació o fantasia també hi són presents, i així trobem, per exemple, "caballos con cuernos", per posar un exemple de la quantitat d’elements fantàstics que estan present en El llibre de les meravelles. 

Del relat de Polo es pot deduir que l’Afganistan era un punt clau en el tràfic comercial asiàtic, el que també portava l’existència de molts lladres segons en quines zones, i el pas d’exèrcits que ho saquejaven tot. També observem la varietat geogràfica segons les zones, amb grans serralades i grans zones desèrtiques passant per zones bones pel cultiu, etc.

IBN BATTUTA SOBRE L’AFGANISTAN
Ibn Battuta és un musulmà, nascut a Tanger al 1303 que, arrel del seu pelegrinatge a la Meca, decideix recórrer totes les terres de l’islam. Així, patrocinat pel soldà, recorre el nord d’Àfrica, l’Aràbia, Constantinoble, l’Afganistan i el Pakistan, fins arribar a Nova Delhi. Visita també Xina, com a ambaixador.

Ibn Battuta viatja del 1325 al  1349. En aquell moment, la zona d’Afganistan està sota domini mongol, sota el khanat de Il-khan. A l’oest, però llinda amb l’imperi musulmà Abbàssida, és una zona de contacte, això que acaba fent que els mongols s’islamitzin, a partir del segle XIII.

El viatge de Ibn Battuta, com el de Xuangzang o Faxian, està mogut per motius religiosos, però té un caràcter molt diferent. Faxian i Xuangzang van a buscar els textos sagrats, en canvi Ibn Battuta vol descriure les comunitats musulmanes de cada regió.  A diferència de Marco Polo a Ibn Battuta no li interessa el paisatge ni els costums dels pobles autòctons,  només veu els musulmans. L’estil és també força diferent perquè Ibn Battuta més que descriure les comunitats musulmanes reals  (no parla mai de la gent senzilla, només dels caps i grans personatges) ,  el que fa és recollir les llegendes sobre les ciutats o els soldans musulmans que troba en el seu camí, i sobretot lloar aquests personatges com a bons musulmans.  Com que té aquestes objectius tan definits a l’hora d’escriure el seu relat, no esmenta la resta de comunitats religioses, que segur que eren abundants en una zona com l’Afganistan , que ha estat sempre una zona de contactes molt intensos. Marco Polo, en canvi, si que troba budistes, cristians, jueus i nestorians. Per la seva banda, Ibn Battuta explica amb molts detalls la conquesta de Gengis Khan, que arriba a ocupar Bagdad, ja que devia ser una llegenda molt popular a la zona, cosa que Marco Polo no fa.

Ibn Battuta ens descriu  molt bé els soldans musulmans, la seva relació amb  els mongols i amb les tribus turques de la zona. També explica una revolta xiïta a la ciutat de Herat contra el soldà sunnita, la qual cosa indica que la vitalitat del món musulmà és molt important a la zona. Descriu constantment les mesquites, les madrasses i les zawgüies (petites ermites de sants musulmans). Destaca, també, constantment que moltes de les ciutats per on passa han estat arrasades per Gengis Khan.

Aquestes tres visions sobre Afganistán són molt diferents i, per això, complementàries. Faxian i Xuanzang es preocupen només pels textos sagrats i veuen només budistes. Marco Polo descriu molt més el paisatges geogràfics i els costums locals i Ibn Battuta es fixa exclusivament en els musulmans perquè la seva intenció és lloar els grans personatges de l’islam.