Aquesta Historia Mongolorum va ser escrita per Giovanni Carpini, franciscà que és enviat pel Papa a Àsia Central perquè informi dels pobles que hi ha a la retaguarda dels musulmans en el moment en què es duen a terme les Croades. En aquest text, Carpini descriu els mongols, els costums i religió, però el seu objectiu és, sobretot, descriure les seves tàctiques i organització militar.

De tota manera, en el text, encara que no explícitament, hi ha referències als estrangers que circulen, en aquest moment, per Àsia Central Cetnral o que viuen entre els mongols.

Un dels col·lectius més important, entre aquests estrangers, són els religiosos i concretament l'església nestoriana, que té una presència notable en aquesta zona. Els nestorians són una heretgia que tene com a base d'expansió la zona de Síria i Irak. Els nestorians diferenciaven dues persones en Crist: la humana i la divina. No veneren a Maria perquè no la consideren la mare de Déu sinó només del Crist humà. Aquesta creença té conseqüències importants: es posa en qüestió la funció redemptora de Crist. A més a més, el fet que no venerin Maria és molt visible en el culte. Precisament en el moment en què l'església està fixant els seus dogmes, i concretament el de la Trinitat, no es poden permetre aquestes opinions divergents i així al 431, al concili d'Efes, els nestorians són condemants. El nestorianisme es caracteritza també pel culte a les relíquies, pels festivals i perl a tolerància cap a altres pobles i la flexibilitat de les seves normes: no és necessari el celibat, els nestorians poden viure del seu treball... Tots aquests elements fan més fàcil l'expansió del nestorianisme.
Degut  la seva expulsió, els nestorians són desplaçats cap a l'est, capa  Pèrsia. Després, s'expandeixen en direcció a l'orient i cap a la ruta de la seda. Potser per aquest fet, estan molt vinculats al món del comerç i dels negocis: hi ha monestirs nestorians al llarg de tota la ruta de la seda i són llocs de parada dels comerciants.

La seva expansió recorre la ruta de la seda i els seus oasis. On té, sembla ser, més arrelament és a la zona nord, a l'estepes entre les tribus nòmades: els Keraits, Merkites, els Naiman (confederació de tribus nòmades unides pel cristianisme), totes aquestes són tribus que apareixen al text quan es descriu la conquesta de Gengis Khan. Fins i tot, arriba a la Xina Tang, on té força presència, fins a les proscripcions del 842, que també afecten als nestorians.

És amb l'estat mongol que el nestorianisme agafa força de nou. Com molt bé explica el text, és d'entre aquestes tribus (on ja hi ha tradició nestoriana) d'on surt Gengis Khan i el seu imperi. Aquest fet és un dels que explica l'arrelament nestorià al món mongol. Unaltre element que afavoreix el nestorianisme, dins els mongols, és la pax mongolica, que permet comunicacions i contactes molt més fluids i segurs i que fa que els diferents centres nestorians puguin estar en contacte entre ells i amb el patriarca de Bagdad. Per altra banda, els nestorians tenen un paper important dins l'estat: són metges i físics, els educadors dels prínceps mongols, consellers, administradors, ja que coneixen l'administració persa que els mongols adopten. Són una classe culta, que als mongols tota mena de serveis. Molt sovint també les dones i les mares dels mongols són nestorianes. Tot això, gàcies a l'actitud oberta que tenen els khan  respecte la religió, no té importància la veritat religiosa mentre es sigui fidel al khan.

La importància dels nestorians dura, però, mentre duren els mongols. El nestorianisme mai va quatllar en la societat xinesa (amb estructures familiars i tradicions més rígides que les tribus nòmades). La majoria dles nestorians a Xina eren estrangers. Amb la caiguda dels mongols i la desarticulació de la ruta de la seda i tot el seu món de contactes del qual s'alimenten els nestorians, es perden els contactes i la relació amb Bagdad, i els monestir queden diseminats i es van apagant.

A part dels nestorians, encara que no és el tema que interessa a Carpina, ens informa també d'altres estrangers que es troben dins el món dels mongols, sobretot, a través del relat del seu viatge i dels personatges que hi va trobant. Els més nombrosos són els russos. Axí, per exemple, el primer que apareix és el gran duc de Rússia: Miquel que va a "rendir pleistia a Bati". En el relat, Carpini explica la mort del duc rus Yeroslao, segurament emmetizinat. Aquesta anècdota és interessant per veure la postura del Khan davant d'aquest assassinat: el khan vol fer cridar al fill de Yeroslao per a matar-lo, segurament peruqè el creu responsable de l'assassinat i vol fer justícia. Tot i que axiò no passés realment així, sí que en podem deduir que el Khan està envoltat de clergues russos i que permet que davant la seva tenda més important aquests realitzin ostentosament les seves oracions cristianes a la manera grega. Esmenta també, en diversos passatges, a "Vasílico, duque de Rusi, quien nos informó con todo pormenor sobre las cosas de los tártaros". Aquest personatge és qui li explica com funciona la diplomàcia de regals amb els mongols. Tot això ens indica que els russos no només tenen una relació diplomàtica amb els mongols sinó que també estan força incorporats a la cort del Khan i a l'estat mongol, des de fa temps, perquè són els traductors, els intermediaris els que coneixen i expliquen a Carpin els costums mongols, fins i tot és un artesà rus, anomenat Cosme, qui ha cisellat el tro del Khan.

A la tenda del Khan apareixen també altres estrangers: se'ns parla d'hongaresos, polonesos, algun francès. Ja al final del viatge, Carpini troba mercaders de Constantinopla anomenats Miguel de Gënova, Manuel de Venecia, Nicolás de Pisa, entre d'altres.

En definitiva, el text posa de manifest que el món dels mongols és ple d'estrangers, que els contactes són constants i fluids. Apareixen continuament personatges no mongols que són els que informen a Carpini. A part dels nestorians, els estrangers més esmentats són els russos, ni un ni els altres son només viatgers o comerciants de pas sinó qeu estan des de fa temps integrats al món dels mongols, els quals tenen l'habilitat d'agafar aquests estrangers i incorporar-los al a seva organització perquè reailtzin per a ells tota mena de serveis com a artesans, educadors, administradors... Amb la caiguda dels mongols i l'adveniment de la dinastia Ming, tot aquest món de relacions quedarà truncat, qj aque aquesta dinastia promourà més aviat l'aïllament de Xina.