L’Imperi Han (202 a.n.e – 220) es divideix en dos grans períodes: els Han Anteriors o Occidentals, que van des de l’any 202 a.n.e. fins a l’any 9, i el Han Posteriors o Occidentals (de l’any 25 fins al 220), separats per l’interregne de Wang Mang. La pressió de la Xina dels Han va motivar l’aparició de grans coalicions tribals a les seves fronteres del nord que en alguns casos, com el dels xiongnu, no van tardar en convertir-se en estats poderosos i rivals temibles per la seva mobilitat. La política de l’estat xinès davant d’aquesta amenaça va oscil·lar entre la guerra i una política de regals que va omplir de seda les estepes d’Euroàsia (cal remarcar que hi havia un gran excedent de seda). Aquesta seda circulava per  certes rutes comercials on es manipulaven d’altres materials com va ser el cas de les espècies. Aquestes eren considerades com a productes de luxe i anaven des de les remotes Illes Molucas fins a l’Àfrica i a la conca Mediterrània, passant per les costes de la Xina i de la Índia. Es comerciava amb safrà, nou moscada, clau d’espècia, cardamom, canyella o pebre i aquestes eren utilitzades o bé com a condiment de cuina i per la conservació d’aliments o bé amb finalitats medicinals (a la Índia i a Xina sobre tot). 

Les rutes comercials, en un primer moment, van anar per terra seguint diferents trajectes. Comerciants i caravanes feien una part del recorregut amb la qual cosa era un comerç realitzat tant per xinesos, indis, perses, àrabs i romans. Aquestes rutes terrestres, però, de mica en mica van ser desplaçades per les marítimes, molt més econòmiques. Aquestes sortien  de la Xina meridional i anaven o bé cap a Japó i Corea o bé cap a Occident i les duien a terme comerciants àrabs i indis . A més no  només es comerciava amb la seda i les espècies, sinó que juntament amb aquests dos productes en circulaven molts d’altres. Cap a Occident es portava seda, ferro colat, fruites, flors i espècies i cap a Xina es duien substàncies útils per a la medicina, corals, vidre, raïm, magranes, nous, incens, jade i grans cavalls (que no hi havia a Xina). Alhora, junt amb aquest productes, la ruta de la seda també va servir per a què hi circulessin tot tipus d’idees, religions i conceptes entre Orient i Occident. Va ser a través d’aquestes rutes que el budisme es va introduir per tot l’Àsia Central i sobre tot per Xina: els grans temples i grutes  budistes es troben lligats als principals centres comercials de la ruta. Però no va ser l’únic ja que també hi circularen d’altres idees com el nestorianisme, el zoroastrisme, l’islamisme i el maniqueisme.