La navegació comercial per l’oceà Índic té una tradició mil·lenària. Ja al segle III a.C els intercanvis marítims entre Síria i Mesopotàmia i també dins tota la Mediterrània oriental eren molt intensos. Però no serà fins al segle I d.C quan la Xina dels Han començarà la seva participació en la famosa ruta de la seda. És llavors quan, després de moltes dificultats, es controlarà totalment la zona de Canton, port principal d’obertura marítima cap a tot el sud-est asiàtic i també cap al mercat de la ruta de la seda. Així entraran en connexió l’ imperi xinès Han, amb el Kushan, el Part i l’imperi romà (vistos d’orient a occident)

S’articula primer la ruta de la seda per terra que era llarga, perillosa i molt costosa perquè s’havia de protegir les caravanes dels possibles atacs durant el camí i també pagar tributs a certs pobles (s’enriquiren especialment els múltiples prínceps d’Aràbia que tenien el monopoli del comerç a la zona) durant el viatge. El coneixement dels monsons al segle I a.C per part de mariners romans permetrà la integració de la costa oriental romana amb el món índic. Aquesta ruta marítima és més ràpida, barata, segura i permet transportar un major volum de mercaderies. Cal destacar també que, degut a un enfrontament bèl.lic entre l’imperi part i el romà durant el S.I, la ruta terrestre desapareix durant un cert temps, guanyant un relevant protagonisme la via marítima.

És important recalcar que la ruta de seda per mar sempre va estar formada per un nombre reduït de persones i vaixells però que va continuar vigent fins al segle XIX com la via d’accés més ràpida des d’occident a Xina. Malgrat això, cap al segle III dC., la ruta és feia per trams, mai en un sol viatge transoceànic des de l’extrem xinès fins a Aràbia (o viceversa) que hagués resultat una empresa difícilment possible. Era una navegació de cabotatge que resseguia, encara insegura, les costes per evitar els pirates d’alta mar (la presència dels quals anirà augmentant).El moment de màxima esplendor d’aquesta via marítima es donarà durant la dinastia Song (entre els segles X iXII) amb una millora de les tècniques de navegació , d’entre les quals destaca l’invent de la brúixola.

La ruta per mar s’iniciava des de Canton o Hanoi cap al sud i passant entre la península Malaia i Sumatra  fins arribar al Ganges. Vorejant la costa oriental índia fins a l’illa de Ceilan i d’aquí resseguint la costa occidental fins al nordoest del subcontinent indi. Aquí es bifurcava el camí: pel sud de la península Aràbiga travessant el Mar Roig fins a Alexandria o bé navegant pel Golf Pèrsic i continuant per terra fins Damasc, Petra, Antioquia, Palmira o Tir, les ciutats més importants de la Mediterrània Oriental.