Du Fu
El país està malmès, però perduren rius i muntanyes,
i a ciutat, en primavera, s’espesseixen herba i arbres.
Temps trasbalssat, a les flors els espurnegen llàgrimes,
separació odiosa, als ocells se’ls desboca el cor.
Tres mesos fa que cremen els focs d’alarma:
daria una fortuna per una carta de casa.
Els cabells blans em cauen de tant estirar-me’ls:
Ja gairebé no s’hi aguanten les agulles al cap.