| A |
| Açoka |
Emperador
(273-232 aC) de la dinastia Maurya, que va propiciar la implantació
i difusió del budisme. |
| Ahimsa |
No
violència envers homes ni animals: ideal predicat tant pels budistes
com pels jains, que va contribuir tant en la disminució dels sacrificis
bramànics com en la difusió del vegetarianisme. |
| Ajanta |
Temple
excavat a la roca al nord del Decan, amb importants escultures i frescos
budistes que van del segle II al segle VII dC. |
| Ajivika |
Secta
rival del jainisme i del budisme, de concepcions deterministes i fatalistes. |
| Amherst, lord |
Lord Amherst (1773-1887)
va dirigir el 1916 una missió diplomàtica anglesa a l'emperador
Jiaqing, i que, en negar-se ell a fer el koutou, va acabar en fracàs
total. |
| Amitbaba |
Buda
que governa el Paradís d'Occident. És molt important en el
budisme Mahayana. |
| Amaravati |
Localitat
de la vall de riu Krishna, on entra els segles II i III dC es va desenvolupar
una important escola d'art budista. |
| Analectes |
Recull
de les dites de Confuci. |
| Ananda |
El
principal deixeble de Buda. |
| An Lushan |
An Lushan (703-753) marca
el principi del declivi dels Tang, contra qui es va revoltar el 755. An
Lushan, un alt comandant d'origen turc, era un favorit de la concubina
Yang Guifei i es va revoltar contra el tron aprofitant el clima de desastre
creat per la pèrdua de les terres del sud a mans del nou estat de
Nanzhao i per la derrota infligida als Tang pels àrabs a la batalla
de Talas. |
| Anyang |
Darrera
capital dels Shang. |
| An
Shigao |
148
dC; traductor al xinès dels textos hinayana. |
| Arbre
Bodhi |
L'arbre
sota el qual Buda va rebre la Il·luminació, a Bodh Gaya. |
| Arhat |
Practicant
ideal del budisme, segons l'escola Theravada, que ha aconseguit alliberar-se
totalment de les passions. |
| Arrow, guerra d' |
La guerra de l'Arrow (1856),
també anomenada Segona Guerra de l'Opi, va esclatar el 1856 arran
de la detenció per part dels xinesos de la tripulació del
vaixell Arrow i del subsegüent bombardeig de Canton per part dels
anglesos. Canton va caure en mans d'una força conjunta d'anglesos,
francesos i americans i la guerra va acabar amb la firma del tractat de
Tianjin (1858). |
| Arthasastra |
Tractat
sobre l'art de governar, atribuït a Kautilya, ministre de Candragupta
Maurya (325-297 aC), fundador de l'imperi Maurya. |
| Atman |
Principi
d'individualitat. |
| Auto-enfortiment |
El moviment d'auto-enfortiment
(1861-95) va ser un programa de modernització militar i industrial
que el tron va desenvolupar a Xina entre les guerres de l'opi i la guerra
sino-japonesa. El seu moment culminant va ser la Restauració Tongzhi. |
| Avalokitesvara |
Buda
anterior a Bodhisattva de la misericòrdia que a Xina es va difondre
com a deessa Guanyin. |
| B |
| Bactriana |
Regió
de Balkh, a Afganistan, que va ser important en la influència hel·lenística
al NO de l'Índia. |
| Baihua |
El baihua és
la llengua corrent de Xina, en oposició al wenyan, o llengua
culta. A partir del moviment del 4 de maig de 1919 es va convertir en la
la llengua escrita habitual. |
| Bamiyan |
Antic
centre caravaner a l'Afganistan, famós pels seus temples budistes
i pel Gran Buda excavat a la roca. |
| Ban
Gu |
Ban
Gu (32-92 dC), autor de la Història dels Han, que cobreix el període
dels Han Anteriors i que segueix el model de història dinàstica
iniciat per Sima Qian. |
| Banda Verda |
Organització criminal
de Shanghai durant la primera meitat del segle XX, que controlava l'opi,
la prostitució i el crim organitzat a la ciutat. Chang Kaishek en
va formar part els anys 20 i la va utilitzar en contra dels comunistes
a la matança de Shanghai. |
| Bharut |
Nucli
budista amb una important producció artística al segle II. |
| Bhiksu |
Monjo
mendicant. |
| Bhumisparsamudra |
Gest
de "prendre la terra per testimoni": reflecteix la decisió de Buda
de continuar sota l'arbre Bodhi fins a resoldre el problema de com eliminar
el sofriment. |
| Benevolència
(ren) |
És
la virtut moral que fa que una persona s'interessi per les altres |
| Bodh
Gaya |
Lloc
de la Il·luminació de Buda |
| Bodhi |
Despertar,
descobriment de les Quatre Nobles veritats en el Budisme. |
| Boddhidharma |
Monjo
llegendari hindú que hauria introduït a Xina el budisme Chan
el 420 dC. |
| Boddhissatva |
Futur
Buda, que està a punt de rebre la Il·luminació, però
que retarda la seva entrada al Nirvana per tal d'ajudar als altres homes. |
| Borobudur |
Stupa
monumental al centre de Java, amb l'estructura d'un mandala i una immensa
riquesa escultòrica. 504 Budes de cos sencers i milers de figures
en baixos relleus. Segle VII dC. |
| Bóxers |
La rebel·lió
dels Bóxers (1899-1901) va ser una resposta xenòfoba a la
creixent penetració estrangera a Xina. El recolzament de l'emperadriu
Cixi va donar força al moviment que va arribar a assetjar, durant
55 dies, el barri de les legacions a Pequín. L'indemnització
que Xina va haver de pagar arran de la derrota va arruinar definitivament
al país. |
| Brahmana |
Textos
sagrats que són apèndixs als Vedes, i bàsicament comentaris
especulatius sobre els ritus vèdics. Van ser compostos entre 800
i 600 aC. |
| Buda |
Il·luminat. |
| C |
| Caitaya |
Lloc sagrat
de les religions populars índies, centrat en un arbre, o un monticle
de terra, que va ser assimilat com a tal tant pel hinduisme com pel jainisme. |
| Cai Yuanpei |
Cai Yuanpei (1868-1940)
va ser rector de la universitat de Pequín de 1916 a 1926. Intel·lectual
de talent, educat en els exàmens tradicionals, però també
a Leipzig i París, és un reformista molt actiu
en el terreny de l'educació i sota el seu mandat la universitat
de Pequín es va convertir en el focus del moviment del 4 de maig
i en una institució plural i oberta en què hi convivien tendències
polítiques diverses dins del marc comú d'un gran rigor intel·lectual.
Entre els professors d'aquest període cal destacar el degà
de lletres, Chen Duxiu, i el professor de filosofia, Hu Shi. El 1928 va
col·laborar activament en la fundació del principal centre
investigador de Xina, l'Acadèmia Sinica. Partidari primer de Jiang
Jieshi quan aquest es va enfrontar amb els comunistes, s'hi va enfrontar
després quan el Guomindang va esdevenir cada cop més autoritari
i indiferent als sofriments del poble, fundant la Lliga xinesa dels Drets
de l'Home. |
| Cakravartin |
Emperador
universal que, igual que els Budes, apareix de temps en temps per tal de
governar benèficament tots els homes i a totes les terres. |
| Camí
Mitjà |
La doctrina
predicada per Buda en el seu primer sermó que es troba a mig camí
entre la vida luxuriosa dels brahmans i la mortificació de la carn
dels ascetes. |
| Camí
Recte |
Carretera
que unia la capital dels Qin, Xianyang, amb la Gran Muralla, al nord, en
línia recta. |
| Canton System |
Per tal de controlar el
comerç exterior, el govern manxú el va circumscriure a Canton.
El Canton System (1760-1842) autoritzava els estrangers a residir en un
únic barri portuari on hi tenien també els magatzems, del
qual no podien sortir ni podien portar-hi les seves famílies. El
comerç s'havia de realitzar xclusivament amb uns pocs comerciants,
hong,
expressament autoritzats pel govern i agrupats en el Cohong. |
| Cel (Tian) |
El Cel és
una divinitat que agafa importància a partir dels Zhou i que s'identifica
amb la suprema voluntat moral. |
| Celles Roges |
Societat secreta
amb tendències taoistes que va participar activament en la revolta
que va enderrocar Wang Mang. |
| Cent Dies |
Període de Cent
dies, de l'11 de juny al 21 de setembre de 1898, en què l'emperador
Guanxu, sota la influència de Kang Youwei, va promulgar una sèrie
de mesures reformistes que van ser posteriorment anul·lades per
l'emperadriu Cixi. |
| Chan |
Nom d'una
branca del budisme, originària de Xina, i que s'estengué
pel Japó amb el nom de Zen. El Chan rebutja la tradició de
les escriptures i busca la il·luminació sobtada en la meditació. |
| Chang Kaishek |
Jiang Jieshi (1887-1975)
va estudiar al Japó i va prendre part a la revolució de 1911.
A partir de 1924 va dirigir l'acadèmia militar de Whampoa i, en
morir Sun Yatsen, es va fer amb la direcció del Guomindang el 1926.
El 1927 va llençar l'Expedició cap al Nord, destinada a reunificar
Xina i dominar els Senyors de la Guerra. L'èxit de l'expedició
va reforçar la seva posició i li va permetre eliminar els
comunistes de Shanghai. De 1927 a 1937 va dirigir el govern xinès
durant la dècada de Nanquín, i va forçar els comunistes
a abandonar la base del Jiangxi i a replegar-se al nord amb la Llarga Marxa.
El 1937, per fugir de la invasió japonesa, va traslladar el govern
a Chongqing i es va mantenir allí, amb actiu suport dels aliats,
fins al final de la segona guerra mundial. De 1945 a 1949 es va enfrontar
als comunistes en una guerra civil i, en perdre-la, es va refugiar a Taiwan
on va establir el govern de la República de Xina. |
| Chang'an |
Capital dels
Han Anteriors, situada a les vores del riu Wei, on ara hi ha la moderna
ciutat de Xi'an. |
| Chen Duxiu |
Nascut el 1879, va rebre
una educació tradicional i va passar els exàmens imperials,
però a partir de 1898 va rebre la influència dels modernistes
i va anar a estudiar a Japó i a França. El 1915 va fundar
el diari Joventut, que es va convertir en el fòrum intel·lectual
més important de Xina. Incorporat a la Universitat de Pequín
com a degà de lletres, va prendre part activa en el moviment del
4 de maig, i el 1921 va ser un dels membres fundadors del partit comunista
xinès, del qual va ser secretari fins a 1927. Simpatitzant del trotskisme,
va ser expulsat del partit el 1929. |
| Chen Yun (1900-1995) |
Fill de Shanghai i tipògraf
de professió, és un dels pocs dirigents comunistes xinesos
de procedència obrera. Membre del partir comunista a partir de 1924,
va participar en la sublevació de Shanghai que va dirigir Zhou Enlai
el 1927. El 1932 marxa cap a la zona soviètica del Jiangxi,
on forma part del buró polític. Va participar a la Llarga
Marxa i va ser assessor de Mao a Yan’an, on es va especialitzar en afers
econòmics. Durant els primers anys de la República va dirigir
la reorganització de la indústria, els transports i les infraestructures
i a mitjans dels 50 va promoure el Primer Pla quinquennal, d’inspiració
soviètica. Va mantenir sempre posicions realistes, oposant-se a
la col·lectivització ràpida i intentant reintroduir
una economia de mercat després del desastre del Gran Salt Endavant.
Va aconseguir sobreviure sense ser mai purgat. |
| Cinc Clàssics |
Els Cinc
Clàssics (jing) - el Clàssic de la Poesia,
el Clàssic dels Documents, el Clàssic dels Ritus,
el Clàssic dels Canvis i el Clàssic de la Música
- constituïen el currículum bàsic dels exàmens
imperials juntament amb els Quatre Llibres i la Crònica
de Primaveres i Tardors. |
| Clàssic
dels Canvis |
Yijing,
o
Clàssic dels Canvis, és bàsicament un manual d'endevinació
basat en les interpretacions donades a cadascun dels 64 hexagrames bàsics.
El llibre es deuria començar a recopilar entorn de l'any 1.000 aC,
però la seva forma definitiva és del segle I. |
| Cinc Elements |
Els cinc elements
o fases són fusta, foc, terra, metall i aigua, i deriven un
dels altres segons un sistema de correspondències que engloba
la totalitat del cosmos. Aquesta cosmologia correlativa va ser molt important
amb els Qin i amb els Han. |
| Cinc Mesures
d'Arròs |
Moviment messiànic
taoista similar al dels Turbants Groc, que va ser important en les revoltes
que van acabar amb els Han Posteriors. |
| Cinc Preceptes |
En el budisme,
no matar, no robar, no cometre accions impures, no mentir i no prendre
substàncies intoxicants. |
| Cinc Relacions
Bàsiques |
Les Cinc Relacions
bàsiques del confucianisme són les que lliguen entre ells
Sobirà i súbdit, Pare i fill, Marit i Muller, Germà
gran i germà petit i Amic i amic. |
| Cixi |
Cixi (1835-1908) va ser
emperadriu regent diverses vegades a partir de 1861 i va governar Xina
de
facto des de 1861 fins a la seva mort. Durant tot aquest període
va constituir un poderós fre a tots els intents de modernització. |
| Clàssic
dels documents |
Shujing,
o Clàssic dels Documents, és una col·lecció
de discursos atribuïts a emperadors i ministres, des dels emperadors
mítics fins als reis Zhou, que reflecteixen un passat ideal. La
historiografia xinesa atribueix a Confuci la seva recopilació. |
| Clàssic
de la Poesia |
Shijing,
o
Clàssic
de la Poesia, és una col·lecció de cants populars
i de himnes oficials, la majoria dels quals daten de la dinastia Zhou.
La historiografia xinesa atribueix a Confuci la seva recopilació. |
| Cohong |
Agrupació dels
mercaders, hong, oficialment autoritzats a comerciar amb els europeus
durant el període del Canton System. |
| Confuci |
Confuci (551-479
aC) va formular, a partir de tradicions anteriors, la necessitat de basar
l'harmonia social en l'ètica. Els ensenyaments del primer gran mestre
de Xina, basats en l'estudi aprofundit dels Clàssics, el valor central
de la pietat filial i la necessitat de practicar unes virtuts morals bàsiques
- la més important de les quals és el respecte pels altres,
o benevolència, ren - que troben la seva expressió
social en els ritus, li, que intentaven articular una societat basada
en les Cinc Relacions bàsiques, amb l'home noble com a màxim
exponent. |
| Cong |
Tub
ritual de jade, quadrat per fora i rodó per dins, que simbolitza
la compenetració de la terra i el cel, molt estès entre les
cultures del nord de Xina, especialment a partir de la cultura de Longshan. |
| Corredor
de Gansu |
Franja
de territori situat entre les altes muntanyes - continuació del
Kunlun - i els inicis del desert de Gobi. Resseguit per la Gran Muralla,
i amb una porció de loess a la seva banda oriental, aquest corredor
ha estat sempre la prolongació natural de les terres de loess i
el braç que unia la plana central xinesa amb el Xinjiang. Estès
de Lanzhou a Dunhuang, era un dels trams més concorreguts de la
ruta de la seda. |
| Cosmologia
correlativa |
Corrent filosòfic
que, a partir de cinc elements o fases en perpetu canvi, fusta, foc, terra,
metall i aigua, elabora un sistema de correspondències que engloba
la totalitat del cosmos. La cosmologia correlativa va ser molt important
amb els Qin i amb els Han. |
| Crema dels
Llibres |
L'any 213
aC l'emperador Qin Shihuangdi va ordenar la crema dels Clàssics
i dels llibres de les Cent Escoles, per tal d'evitar que servissin de base
a l'oposició a l'estat legista. |
| D |
| Dao (Camí) |
El Dao
és el concepte central dels corrents de pensament xinès.
Pels confucians representa l'equilibri entre l'home i la totalitat de l'ordre
socio-polític, mentre que pels taoistes es centra en l'equilibri
entre l'home i el món natural. |
| Daodejing |
El Llibre
del Camí i de la virtut (Daodejing), atribuït a
Laozi (s. VI aC.) però que probablement és l'obra de diversos
autors al llarg d'uns quants segles. És un poema místic,
de 81 capítols, que busca la fusió de l'home amb el cosmos,
que exalta el valor del buit i persegueix l'aniquilació de desigs
i passions. |
| Dawenkou |
Cultura
del neolític xinès, estesa per la península de Shandong,
activa entre 5.000 i 3.000 aC, i caracteritzada pels inicis de l'estratificació
social i de l'escapulimància. |
| Deng Xiaoping |
Deng Xiaoping (1904-1937)
era fill d’una família de grans propietaris agrícoles del
Sichuan; el 1920 va marxar a França dins d’un programa mig de treball
mig d’estudi. Sent obrer de la Renault va ingressar al partit comunista.
En tornar a Xina el 1926, va establir una base guerrillera de curta durada
al sudoest i després es va incorporar a la república soviètica
del Jiangxi i va recolzar activament a Mao entre 1932 i 1934, en especial
durant la Llarga Marxa. La seva importància militar va anar creixent
durant la guerra civil en què era comissari polític d’un
dels tres exèrcits de la Xina del nord. Del 1949 al 1952 va ser
secretari polític del partit al Sichuan. El 1953 va ser ministre
de Finances. A partir de 1954 va començar a destacar com a comissari
polític i el 1956 va ser nomenat secretari general del partit comunista.
Deng formava part del grup dels pragmàtics, juntament amb Zhou Enlai
i Liu Shaoqi. Malgrat que va dirigir la campanya contra els dretans de
1957, va caure en desgràcia durant la Revolució Cultural
i va ser desterrat al camp. Després de la mort de Mao, va aconseguir
ràpidament agafar el poder a Hua Guofeng i es va convertir en el
líder indiscutit de Xina des de 1977 fins a la seva mort. Partidari
de la liberalització econòmica, va llençar l'era de
les reformes, mentre s'oposava a tota obertura política, com va
quedar clar tant a 1979, en el Mur de la Democràcia, com al 1989,
a Tiananmen |
| Dharma |
La Llei que
regeix l'univers, el cos doctrinal del budisme. |
| Dharmacakramudra |
Gest de "girar
la roda de la llei": simbolitza el primer sermó de Buda al Parc
dels Cérvols. Les dues mans al pit, amb l'esquerra sota la dreta
i girada cap amunt, l'anular de l'esquerra tocant el dit petit de la dreta. |
| Dhyana |
Meditació. |
| Dhyanamudra |
Gest de meditació,
amb les dues mans obertes a la falda, descansant l'una sobre l'altra, amb
els polzes tocant-se. |
| Du Fu |
Du Fu (712-770) és
considerat, juntament amb Li Bai, amb el que va coincidir a la cort de
Xuanzong, un dels dos més grans poetes de la literatura xinesa.
Profundament confucià, va suspendre sempre els exàmens oficials
i va conèixer la pobresa i l'exili, arran de la rebel·lió
d'An Lushan. Els seus poemes, de factura impecable, tenen sovint un contingut
social. |
| Dukha |
Sofriment
inherent a l'existència. |
| Dunhuang |
Localitat
situada a l'entrada del desert de Taklamakan on es troben les més
grans coves budistes d'Àsia Central. Dunhuang va ser un centre actiu
des dels Han fins a la invasió dels Xixia en el segle XI. A part
dels frescs, de valor incalculable, a Dunhuang hi va quedar amagat, durant
1.000 anys, un enorme dipòsit de documents, que en part van ser
adquirits el 1907 i 1908 per Aurel Stein i Paul Pelliot i es troben avui
al British Museum i al Musée Guimet. |
| G |
| Gandhara |
Regió
situada al nord de l'actual Pakistan on, el segle I dC, va sorgir l'art
greco-búdic, en el qual es combinaven les tradicions índies
i hel·lenístiques. |
| Gautama |
Nom del clan
a qual pertanyia la família de Buda. |
| Gong |
El príncep Gong,
regent juntament amb Cixi durant la dècada de 1860-70, va començar
a interessar-se per la modernització de Xina arran de la seva participació
en la convenció de Pequín de 1860, i va jugar un paper important
durant tot el període de la restauració Tongzhi i del moviment
d'auto-enfortiment a través del Zongli Yamen que ell va crear
i presidir. |
| Gordon |
Gordon (1833-1885) va
crear la Ever-Victorious Army amb què va lluitar contra els
Taiping |
| Gran Canal |
Projecte realitzat pels
Sui entre 584 i 610 que unia amb una via d'aigua contínua les riques
regions arrosseres del Yangzi amb les capitals i les zones estratègiques
del nord. Els sofriments provocats per la construcció d'aquesta
ingent obra d'enginyeria van precipitar la caiguda dels Sui. El 1.280,
els mongols faran un tram directe de Hangzhou a Pequín, de 1.800
km, que es va mantenir vigent fins el segle XX. |
| Gran Muralla |
La "Gran Muralla
de 10.000 li" té una longitud de 5.000 km comptant totes
les branques secundàries, i de 2.700 km si es té només
en compte la línia principal que uneix el pas de Jiayuguan, al corredor
de Gansu, amb Shanhaiguan, a la costa del golf de Bohai. La Gran Muralla
es va construir sobre les muralles anteriors aixecades pels estats xinesos
dels Regnes Combatents. El primer traçat continu va ser el de la
dinastia Qin (221-206 aC), que va ser reparat i perllongat cap a l'oest
durant la dinastia Han (205 aC-220dC) per tal de protegir el corredor de
Gansu de les incursions dels xiongnu. L'interès de l'estat xinès
per la Gran Muralla ha estat intermitent. Als segles V i VI, els Wei del
Nord (386-584 dC) i els Qi del Nord (550-577 dC) van edificar traçats
nous a la vora de Datong, mentre els Sui (581-618 dC) van fer una línia
nova per protegir l'Ordos dels tibetans. Ni els Tang, ni els Song ni els
mongols van interessar-se mai per la Gran Muralla, que va enrunar-se en
gran part entre els segles VII i XV. La darrera versió de la Gran
Muralla va ser construïda per la dinastia Ming per tal de protegir-se
dels mongols, i són les restes d'aquest tram les que es visiten
avui prop de Pequín. Les restes de la Gran Muralla Qin i Han, en
terra piconada, es troben principalment a la part occidental. |
| Guanyin |
Deessa
de la misericòrdia. És la forma que va prendre a Xina el
boddhissatva Avalokitesvara. |
| Guomindang |
Partit nacionalista xinès,
fundat per Sun Yatsen el 1911, sobre la base de l'anterior Tungmenghui.
El 1913, Yuan Shikai el va declarar il·legal i, el 1920, Sun Yatsen
el va reorganitzar seguint els principis del centralisme leninista, tot
i que el cos doctrinal del partit no era el marxisme sinó els tres
principis (Nacionalisme, Benestar del Poble i Democràcia). A la
mort de Sun Yatsen el 1925, la direcció del Guomindang
va passar a mans de Jiang Jieshi (Chang Kaishek). Malgrat l'existència
d'un front unit amb els comunistes des de 1923, Jiang Jieshi va trencar
amb aquests durant l'expedició cap al nord, i va perpetrar la matança
de Shanghai. L'actitud vacil·lant del Guomindang enfront
de la invasió japonesa de 1937 va donar força als comunistes,
i l'enfrontament entre ambdós poders va desembocar en una guerra
civil en acabar la segona guerra mundial. El Guomindang va perdre
la guerra el 1949 i les restes del seu exèrcit es van refugiar a
Taiwan, van secessionar l'illa del continent. |
| Gupta |
Dinastia
fundada per Chandra Gupta (320-335 dC) que va regnar entre els segles IV
i VI sobre tota l'Índia del nord i part del Decan. |
| H |
| Hakka |
Grup culturaln xinès,
que pertany als Han i que es va desplaçar de la Xina del nord cap
a Guangxi, Guangdong i Fujian cap al segle XII. Les seves lluites amb la
població d'aquesta zona els van portar a edificar unes vivendes
fortificades i a sumar-se, a mitjans del XIX, a la rebel·lió
dels Taiping. |
| Hanfei |
Hanfei o Hanfeizi
(280-233 aC) va ser un escriptor brillant i un legista influent, que va
argumentar que el poder de l'estat procedeix de les seves lleis i no de
la virtut de savis i reis ni de les tradicions ancestrals, i va formular
la necessitat d'enriquir l'estat i enfortir l'exèrcit. |
| Hart, Robert |
Robert Hart (1835-1911)
va reorganitzar les Duanes Marítimes Imperials de les que va ser
director des de 1863 fins 1908, i les va transformar en un instrument fiscal
eficaç, gestionat pels xinesos i dirigit pels estrangers |
| Hexagrames |
Els 64 hexagrames
formats per la combinació de 49 tiges d'aquilea en línies
contínues i discontínues, es van formar a partir de reculls
camperols de presagis fins cristal·litzar en un sistema simbòlic
complex que grafia les 64 coincidències bàsiques en què
conflueixen totes les estructures possibles de l'univers. |
| Hinayana |
El "petit
vehicle", nom amb què el budisme mahayana designa les formes anteriors
del budisme. El budisme hinayana es va estendre per Ceilan i sud-est d'Àsia
en els segles immediatament anteriors al canvi d'era. |
| Hoabinhià |
Cultures
del sud de Xina i del sud-est asiàtic, caracteritzades per una agricultura
de tubèrculs combinada amb caça-recol·lecció. |
| Hong Xiuquan |
Hong Xiuquan (1814-1864)
era fill d'una família hakka del Guangdong. Després de suspendre
els exàmens oficials, va estudiar amb missioners protestants a Canton
i després d'una greu malaltia va arribar a la conclusió que
era el germà petit de Jesucrist. Amb un grup de hakka va iniciar
la rebel·lió dels Taiping i va establir la seva capital a
Nanquín. Quan la ciutat va ser presa pels imperials 11 anys més
tard, Hong es va suicidar. |
| Huang Chao |
Huang Chao va viure durant
els segons Tang i va protagonitzar una gran rebel·lió xenòfoba
entre 875 i 884. El 879 va capturar Canton i , després de matar
a milers de comerciants àrabs que hi vivien, va enfilar cap al nord,
va conquerir Chang'an i va fundar-hi una nova dinastia. Les seves campanyes
van deixar un record de xenofòbia i destrucció i marquen
el final de la dinastia Tang. |
| Huangdi |
Un
dels Cinc Emperador mítics amb que Sima Qian va fer començar
la història xinesa. Huangdi, que vol dir "emperador groc", va ser
el creador de la nació xinesa i l'unificador del territori. |
| K |
| Kanishka |
Emperador
(78-126 dC) de la dinastia Kushan que va promoure el budisme i va tenir
un pes decisiu en la difusió per Àsia Central tant del budisme
com de l'art del Gandhara. |
| Kang Youwei |
Kang Youwei (1858-1927)
va proposar un paquet de mesures, arran de la derrota xinesa contra els
japonesos del 1895, que posteriorment van ser adoptades l'any 1898 per
l'emperador Guanxu, durant els Cent Dies. Quan l'emperadriu Cixi va acabar
violentament amb el període reformista, Kang es va exiliar al Japó. |
| Kangxi |
Kangxi (1654-1722 /r.1662-1722)
va ser el segon emperador de la dinastia manxú. En el tron des dels
15 anys, va establir definitivament el poder manxú a Xina dominant
la rebel·lió dels Tres Feudataris (generals fidels als Ming),
va incorporar Mongòlia i el Tibet i va conquerir Taiwan (1683),
expulsant-ne Koxinga. La firma amb els russos del tractat de Nerchinsk
(1689) va fixar definitivament les fronteres de l'Amur entre ambdós
imperis. Durant el seu regnat els jesuïtes van ocupar un lloc destacat
a la cort com experts en matemàtiques, astronomia i tecnologia militar
fins que la querella dels ritus (1715) els va fer perdre influència. |
| Kapilavastu |
Capital del
regne del pare de Buda. |
| Karma |
En el budisme
i el món indi es refereix a l'acció. Acumulació dels
actes passats que determina la condició present i la vida futura
dels individus. |
| Koguryo |
Les colònies
Han a Corea van acabar desembocant en el primer estat coreà, el
Koguryo, a finals dels Han Anteriors. Serà a través del Koguryo
que la cultura Han arribarà al Japó. Consolidat entorn del
budisme a partir del segle IV, el segle V el seu territori cobria la major
part de Manxúria i dos terços de Corea. Va resistir els atacs
dels Sui i de l'emperador Tang Taizong, però va ser finalment derrotat
per un atac conjunt del regne de Silla (Corea del Sud) i dels Tang el 668. |
| koutou |
Genuflexió ritual,
feta amb els dos genolls i amb el cap tocant al terra, que calia fer enfront
de l'emperador. La negació a fer-lo va ocasionar conflictes amb
les missions diplomàtiques angleses de lord Macartney i lord Amherst. |
| Kumarajiva |
314-413 dC:
traductor al xinès dels textos mahayana. |
| Kushan |
Imperi constituït
pels Yuezhi, amb fortes influències hel·lenístiques. |
| Kushinagara |
Lloc del parinirvana
de Buda. |
| L |
| Lama |
Al Tibet,
mestre religiós. |
| Laozi |
Personatge
semillegendari, que hauria viscut a mitjans del segle VI aC i contemporani
de Confuci, a qui s'atribueix l'autoria del Daodejing |
| Legisme |
El pensament
legista es va difondre per Xina durant el període dels Regnes Combatents
i va ser especialment important en el regne de Qin. És conegut sobretot
per les reformes de Shang Yang i els escrits de Hanfei. |
| Li Bai |
Li Bai, o Li Po (701-762)
passa per ser el més gran poeta xinès, juntament amb el seu
contemporani Du Fu. Taoista, imaginatiu i molt amant del vi, Li Bai va
ser un dels grans animadors de la cort de Xuanzong, malgrat que no havia
passat els exàmens imperials, i va patir, com tots, les desastroses
conseqüències de la rebel·lió d'An Lushan. |
| Li Dazhao |
Li (1888-1927) va ser
un dels primers marxistes xinesos. Va participar en el moviment del 4 de
maig de 1919 quan era bibliotecari de la Universitat de Pequin, i va fundar
amb Chen Duxiu la revista Xin Qingnian, Nova Joventut. |
| Longshan |
Cultura
del neolític xinès, activa entre 3.000 i 2.000 aC, que recobreix
les cultures de Yangshao i Dawenkou, i que mostra una ceràmica negra
feta amb torn, apta pels usos rituals d'una societat fortament estratificada. |
| Li Hongzhang |
Li Hongzhang (1823-1901)
va agafar importància com a ajudant de Zeng Guofan durant la guerra
contra els Taiping i va col·laborar estretament amb Gordon i la
Ever Victorious Army. Recolzat per l'exèrcit local, que l'havia
ajudat a vèncer els Taiping, va participar activament en el desenvolupament
econòmic de Xina durant el període d'auto-enfortiment, propiciant
la introducció de tecnologia moderna, acadèmies militars
i empreses industrials. Va jugar un paper prominent en totes les relacions
diplomàtiques amb occident però va ser severament humiliat
i ferit durant la firma amb Japó del tractat de Shimonoseki. |
| Li Si |
Li Si (280-208
aC) va ser el primer ministre legista de Qin Shihuangdi i el cervell del
seu imperi. La seva biografia es troba al capítol 87 de les Biografies
de les
Memòries Històriques de Sima Qian. |
| Lin Zexu |
Lin Zexu (1785-1850) partidari
de prohibir el fumar opi, va ser encarregat per l'emperador de suprimir
el tràfic de l'opi a Canton. El 1839 va fer incautar i cremar 20.000
caixes d'opi, fet que va desembocar a la Primera guerra de l'opi. Després
del tractat de Nanquín, a causa de les queixes dels anglesos, va
ser exiliat a Xinjiang. |
| Liu Bang |
Liu Bang era
un petit funcionari dels Qin que va saber imposar-se durant la guerra civil
que va seguir a la caiguda del primer imperi i que va fundar l'imperi Han,
del qual va ser emperador amb el nom de Gaozu (202-195 aC) |
| Liu Shaoqi (1898-1969) |
Fill d’una família
de camperols rics del Hunan, va marxar a Moscou el 1921, on va estudiar
a la Universitat Comunista dels Treballadors d’Orient i on es va inscriure
en el Partit Comunista Xinès. Membre del Comitè Central des
de 1927, entre 1927 i 1932 va ser un militant actiu a Manxúria i
a Shanghai, i el 1932 va marxar cap a la República soviètica
del Jiangxi. A Yan’an va recolzar a Mao valorant molt positivament les
contribucions teòriques de Mao al marxisme i va inventantar el concepte
de la sinització del marxisme. A partir de 1945, Liu es converteix
en el número 2 del partit. Després del Gran Salt Endavant
es va enfrontar a Mao i a partir de 1962 organitza el desmantellament de
les comunes. |
| Luoyang |
Capital dels
Han Posteriors o Orientals, situada a les vores del riu Luo, afluent del
Huanghe. Va ser també la segona capital dels Tang. |
| Lu Xun |
Lu Xun (1881-1936), el
més important escriptor de la Xina contemporània, que és
retratada en les seves històries breus, de forma sardònica
i implacable: la barreja de misèries, supersticions i grandesa de
la Xina tradicional. El 1918 va publicar el Diari d'un boig a la
revista Joventut
i al 1920 La veritable història d'AQ.
El
1930 va fundar la Lliga dels Escriptors d'Esquerra. |
| M |
| Macartney, lord |
Lord Macartney (1737-1806)
va ser enviat a Xina el 1793 amb la missió d'obrir el comerç
entre Gran Bretanya i Xina i d'establir relacions diplomàtiques
entre ambdós països. Macartney, que es va negar a fer el koutou
davant de l'emperador, va tornar amb una carta de Qianlong, dirigida al
rei George III d'Anglaterra, en la qual li manifestava que a Xina no li
faltava res i que no calia que hi continuessin enviant mostres de les manufactures
angleses. L'ambaixada de lord Macartney prefigura l'esgotament del Canton
System (1760-1842). |
| Maghada |
Regne del
nord de l'Índia, a l'actual Bihar, d'on van sorgir tant l'imperi
Maurya com el Gupta. |
| Mahavira |
Fundador del
jainisme, al segle VI aC, el més important dels corrents religiosos
contemporànis del budisme. |
| Mahayana |
El "gran vehicle",
moviment budista sorgit a l'Índia al segle I i que es va estendre
cap a Xina i Japó en els primers segles de la nostra era. |
| Maitreya |
Buda del futur. |
| Manchukuo |
Estat titella crat pels
japonesos a Manxúria el 1932, de què Puyi en va ser emperador
nominal. |
| Mandala |
"Cercle",
un cosmograma que representa al mateix temps el macrocosmos de la divinitat
i el microcosmos psicològic de qui practica la meditació
tàntrica. Aquest dibuix no figuratiu que serveix de base a la meditació
és comú a totes les escoles del budisme, i és un element
predominant en el tantrisme. |
| Mandat del
Cel |
Teoria político-religiosa
que sorgeix amb els Zhou i que vincula la legitimitat del govern amb la
seva conducta moral. Aquesta teoria, que proporciona una data de caducitat
a la dinastia regnant, i que legitima el dret a la rebel·lió
en cas de mal govern, es va convertir en l'espina dorsal de la filosofia
política xinesa i va obligar es governants a tenir una cura especial
del benestar del poble. |
| Manjusri |
Boddhisatva
de la saviesa. |
| Mantra |
Fórmules
màgico-religioses utilitzades tant per la religió vèdica
com pel budisme tàntric. |
| Mantrayana |
Budisme tàntric. |
| Maodun |
Maodun (209-174
aC) va fundar l'imperi xiongnu i es va enfrontar victoriosament als primers
emperadors Han. |
| Mara |
Dimoni budista,
que va temptar Buda just abans de la Il·luminació. |
| Matança
dels lletrats |
Immediatament
després de la crema dels llibres, Qin Shihuangdi va ordenar el 212
aC la matança de 460 mestres, que la tradició va identificar
amb lletrats confucians. |
| Mathura |
Important
centre religió a l'Índia del nord. |
| Maya |
Mare de Buda. |
| Megàstenes |
Ambaixador
seleucida a la cort maurya, autor de la principal descripció de
l'Índia al segle III aC. conservada fragmentàriament a través
de la seva reproducció en altres obres. |
| Menci |
Menci (390-305
aC) va ser el primer gran deixeble de Confuci. Va destacar per la seva
creença en la bondat de la naturalesa humana i per l'elaboració
conservadora de les doctrines confucianes. |
| Meng Haoran |
Poeta Tang, contemporani
de Wang Wei, i famós, com aquest, pel tractament del paisatge en
la seva poesia. |
| Milinda |
Menandre o
Milinda, rei indo-grec del Punjab, és el personatge principal de
la Milindapatna, Preguntes a Milinda, recull de les seves
converses amb el monjo budista Nagasena que formen una introducció
al budisme a l'abast de tothom. |
| Mont Meru |
Una gran muntanya
que marca el centre de la terra i que es troba tant en la cosmologia hindú
com en la budista. |
| Moviment anti-dretà |
Campanya de Mao contra
els intel·lectuals, iniciada immediatament després del moviment
de les Cent Flors, durant el qual havien sorgit serioses crítiques
a Mao i al partit. El moviment va afectar a 500.000 intel·lectuals
que van ser enviats al camp a reeducar-se. |
| Moviment del 4 de maig |
El moviment del 4 de maig
de 1919 va començar com a una protesta dels estudiants de la universitat
de Pequín contra la clàusula del tractat de Versalles que,
en acabar la I Guerra Mundial, va transferir al Japó les colònies
alemanyes al Shandong. Al caràcter inicial nacionalista del moviment
s'hi van sumar aviat consignes reformistes que cridaven contra la botiga
de Confuci i totes les antigalles i demanaven una modernització.
D'aquest moviment arrenquen tant la tradició nacionalista com la
comunista a la Xina contemporània. |
| Mudra |
Gestos rituals
budistes amb significat espiritual específic. |
| Muye, Batalla
de |
Batalla realitzada
al voltant del 1050 aC en què els Zhou, dirigits per Wuwang, el
rei guerrer, i ajudats per una coalició de pobles bàrbars,
van enderrocar els Shang. |
| N |
| Naga |
Geni-serp
que juguen un paper a l'art budista, especialment a Angkor Vat. |
| Nalanda |
Gran centre
universitari i monàstic del budisme, al sud de Pataliputra. |
| Nanquín, tractat
de |
El tractat de Nanquín
(1842), el primer dels tractats desiguals, es va firmar en acabar la primera
guerra de l'opi, i va implicar l'abolició del Cohong,
l'obertura de cinc ports francs i l'entrega de Hongkong als anglesos, als
quals Xina va haver de pagar també una indemnització de 21
milions. |
| Nerchinsk |
A finals del
segle XVII, l'emperador Kangxi, per tal d'evitar la implantació
creixent de russos al nord-est de Manxúria, va emprendre diversos
atacs contra les principals bases comercials russes de la zona, Albazin
i Nerchinsk. Per estalviar-se una guerra continuada, que tant a russos
com a xinesos els quedava molt excèntrica, ambdues parts van firmar
el tractat de Nerchinsk el 1689, que fixava la frontera sino-russa del
riu Amur al mateix lloc on és avui. Aquest tractat, en què
els jesuïtes van jugar un paper important com a intèrprets,
constituïa una excepció notable de la pràctica xinesa
tradicional en les relacions amb l'exterior, ja que es va firmar explícitament
entre estats sobirans en peu d'igualtat. |
| Nian, rebel·lió |
La rebel·lió
Nian (1851-1858), probablement hereva amb les del Lotus Blanc de finals
del segle XVIII, es va estendre pel Shandong i Anhui arran de la misèria
provocada per les inundacions del riu Groc. La rebel·lió,
contemporània de la dels Taiping, va ser derrotada pels exèrcits
de Zeng Guofan i Li Hongzhang. |
| Nirvana |
L'absència
total de cobdícia, odi i engany, a què s'arriba com a resultat
de l'extinció de tot desig i del propi ego. |
| Nova Joventut |
La revista Xin Qingnian,
Nova
Joventut, publicada entre 1915 i 1921, va jugar un paper essencial
en la revolució literària dels anys 20. Sota la direcció
de Chen Duxiu, i amb la col·laboració activa de Li Dazhai,
la revista publicava en baihua, o llengua corrent, i va obtenir
col·laboracions tan importants com "El diari d'un boig" de Lu Xun. |
| P |
| Pagoda |
Terme que
designa les stupes i els temples de l'est de l'Índia i el Nepal,
caracteritzades per la superposició de múltiples pisos. |
| Pali |
Llengua emparentada
amb el sànscrit, en què es va redactar el primer cànon
budista que és el que constitueix la base del budisme Theravada. |
| Panini |
Lingüista
i gramàtic del segle IV aC que va fixar el sànscrit. |
| Parinirvana |
Moment de
l'extinció física de Buda i de la seva entrada al nirvana. |
| Pataliputra |
Capital de
Maghada amb els Maurya. |
| Peng Dehuai |
Peng Dehuai (1898 -1974)
va jugar un paper important durant la Llarga Marxa i la Guerra Civil. El
1950 va dirigir les tropes xineses durant la guerra de Corea. Va ser ministre
de Defensa de 1954 a 1959 i va criticar durament a Mao a la reunió
de Lushan tot denunciant els desastres del Gran Salt Endavant. |
| Pictogrames |
En l'escriptura
xinesa, grup minoritari dins del conjunt dels caràcters amb una
grafia directament derivada d'un dibuix pictogràfic original. Malgrat
que n'hi ha menys de 1000, són molt utilitzats. |
| Pietat filial |
Per a Confuci
la columna vertebral de l'harmonia social és la relació que
lliga entre ells als membres d'una mateixa família, en especial
els fills als pares. |
| Pitaka |
Cistella:
secció del cànon budista. |
| Prakrit |
Grup de llengües
derivades del sànscrit en què es va redactar el cànon
budista en els primers segles de la nostra era. |
| Primaveres
i Tardors |
La Crònica
de Primaveres i Tardors cobreix el període de la història
del regne de Lu des del 722 al 481 aC, i dóna nom a aquest període
de la història de Xina |
| Puyi |
Puyi (1905-1967) va ser
el darrer emperador manxú. Va ser emperador als tres anys, el 1908,
en morir l'emperadriu Cixi, i va ser enderrocat per la revolució
de 1911. Va ser emperador de l'estat titella de Manchukuo, creat pels japonesos
a Manxúria el 1932. |
| R |
| Radical |
Element semàntic
d'un caràcter que indica el grup genèric al qual pertany.
Els 214 radicals són les claus per buscar els caràcters en
el diccionari. |
| Rahula |
Fill de Buda. |
| Regnes Combatents |
Darrer període
de la dinastia dels Zhou Orientals, en què, des de 470 fins a 221
aC, els regnes xinesos van lluitar incansablement entre ells fins que els
últims set van ser conquerits pel regne de Qin, que va implantar
el primer imperi. |
| Rig Veda |
El Rig Veda,
composat entre 1500 i 900 aC, i que és el text religiós més
antic del món que encara manté la seva qualitat de sagrat,
és una col·lecció de 1028 himnes destinats als sacrificis
oferts en els cultes aris. |
| Ritus (li) |
Són
la manifestació externa de l'harmonia social i la virtut personal. |
| Riu
de les Perles |
Desembocadura
del riu Xijiang que s'obre en un triangle que té per vèrtexs
Canton, Hongkong i Macao. |
| Riu
Huai |
Riu
de la Xina Oriental, situat entre el Huanghe i el Yangzi. Constitueix la
línia divisòria entre la Xina de l'arròs i la Xina
del blat. |
| Riu
Huanghe |
El
riu Huanghe o riu Groc, és el gran riu del nord de Xina. Neix al
Tibet i desemboca al golf de Bohai, i gran part del seu recorregut transcorre
entre les terres de loess. Va ser entorn del riu Huanghe i dels seus principals
afluents, els rius Wei, Fen i Luo, que va néixer la civilització
xinesa. |
| Riu
Wei |
Principal
afluent del riu Huanghe. Situat en plena terra de loess, a les seves vores
s'hi van situar tant Banpo, el poblat Yangshao, com Xianyang, la capital
dels Qin, i Chang'an, la capital dels Han. |
| Riu
Xijiang |
Riu
de la Xina del sud, que desemboca a Canton, a l'estuari del riu de les
Perles. |
| Riu
Yangzi |
El
riu Yangzi o Changjiang neix al Tibet i desemboca al mar de la Xina Oriental.
Es fàcilment navegable fins al Sichuan i al llarg del seu recorregut
s'hi troben diversos grans llacs. |
| S |
| Sakyamuni |
"El savi dels
sakyes", és a dir Siddharta Gautama, Buda. Fa referència
a la tribu dels sakyes a la qual pertanyia. |
| Sama Veda |
És
el segon dels Vedes i consisteix en una sèrie de versos del Rig
Veda, organitzats per propòsits litúrgics. |
| Samsara |
La sèrie
d'existències que encadenen els homes al sofriment. |
| Sanchi |
Centre budista
del segle IV aC, on es troba la primera gran stupa del budisme. |
| Sangha |
La comunitat
monàstica del budisme. |
| Shangdi |
Màxima
divinitat dels Shang, que probablement personificava el col·lectiu
dels avantpassats Shang. |
| Sànscrit |
Antiga llengua
dels indis, introduïda a l'Índia pels aris, que va donar lloc
a múltiples dialectes -pali, prakrits- i que posteriorment es va
convertir en la lingua franca del budisme. |
| Senyors de la Guerra |
Caps militars locals que
van ser importants entre la mort de Yuan Shikai, 1918, i el triomf dels
comunistes el 1949. Entre ells cal destacar Feng Yuxiang al Shaanxi i Zhang
Zuolin a Manxúria. |
| Shang Yang |
Shang Yang
(390-338 aC) va ser un legista que, amb les seves reformes orientades a
concentrar tot el poder a mans de l'estat i a reduir el poder dels senyors
feudals i dels grans nuclis familiars, va iniciar les transformacions socio-econòmiques
que acabarien portant al regne de Qin a la fundació de l'imperi. |
| Shennnong |
Un
dels Tres Augusts, incorporats tardanament a la mitologia xinesa, i considerat
inventor de l'agricultura i la medecina. |
| Shijing |
veure Clàssic
de la Poesia. |
| Shimonoseki |
Pel tractat de Shimonoseki
(1895), firmat en acabar la guerra sino-japonesa, Xina cedeix a Japó
Taiwan i les illes Pescadores, renuncia a tota pretensió sobre Corea,
ha de tolerar la presència japonesa al sud de Manxúria i
pagar una enorme indemnització. Aquest tractat, que representa el
súmmum de la humiliació per Xina, provoca la reacció
dels Cent Dies. |
| Shujing |
veure Clàssic
dels Documents. |
| Shun |
Un
dels Cinc Emperador mítics amb què Sima Qian va fer començar
la història xinesa. Va ser notori per la pietat filial amb què
va suportar un pare cruel i un germà malvat. |
| Siddharta
Gautama |
Nom i cognom
del Buda històric. |
| Siku quanshu |
El Siku quanshu, o
"Biblioteca completa dels Quatre Tresors", va ser recopilat, durant el
regnat de Qianlong, entre 1773 i 1793. La col·lecció, de
36.000 volums, reuneix totes les grans obres de Xina, però exclou
les que no eren favorables als manxús. |
| Sima Qian |
Sima Qian
(145-86 aC), autor de les Memòries Històriques, va
viure en temps de l'emperador Han Wudi i és l'iniciador de tota
la tradició històrica xinesa posterior. |
| Símbol
de rebus |
El símbol
de rebus és un pictograma que s'utilitza no pel seu valor original
sinó per representar el so que evoca. |
| sino-japonesa, guerra |
La guerra sino-japonesa
(1894-95) va esclatar arran de les pretensions japoneses sobre Corea i
Manxúria i es va tancar amb el tractat de Shimonoseki. |
| Sistema del
pou |
Organització
del territori en què set propietaris amb parcel·les articulades
entorn d'un pou treballen conjuntament una vuitena parcel·la que
pertany al senyor feudal. |
| Soma |
Beguda sagrada,
obtinguda per pressió a partir de les tiges d'una planta desconeguda,
fortament estimulant i que s'utilitzava en els sacrificis bramànics.
Els zoroastrians perses tenien una beguda similar. |
| Song tsan Gampo |
Song tsan Gampo (608-649,
r. 618-641/646-9) va consolidar el regne del Tibet i va establir la capital
a Lhasa. El seus matrimonis amb una princesa xinesa i una nepalesa el van
inclinar cap al budisme i va articular el nou estat entorn d'aquesta fe,
tot proclamant els primers codis de lleis i promocionant l'educació
amb la introducció de l'escriptura tibetana. |
| Stupa |
Monument que
originàriament tenia forma de túmul i que commemora la mort
de Buda o d'algun altre il·luminat. Sovint conté relíquies. |
| Sudodana |
Pare de Buda. |
| Sun Yatsen |
Sun Yatsen (1866-1925)
va néixer el 1866 en una família de camperols pobres prop
de Canton. El 1879 va emigrar a Honolulu a casa d'un germà gran
que era ja plantador de canya. Allí hi va aprendre l'anglès
i es va convertir al cristianisme, abans de tornar a Hongkong a estudiar
medicina. El 1894 va organitzar la Xingzhonghui, Societat pel renaixement
de Xina, i va intentar, sense èxit, diverses revoltes a Canton.
El 1905 va fundar a Tòquio la Tongmenghui, Lliga jurada,
on formula els Tres Principis del poble: Nacionalisme, Democràcia
i Benestar del Poble. Després de moltes insurreccions fracassades,
va ser proclamat president de la República el 1911, però
pocs mesos després va haver de cedir el lloc a Yuan Shikai, que
va perseguir el partit de Sun Yatsen, anomenat ara Guomindang ,
Partit del Poble, tot obligant-lo a aquesta a exiliar-se a Tòquio.
En morir Yuan Shikai va tornar a Xina i va formar diverses aliances amb
el Senyor de la Guerra de Canton, acostant-se cada cop més a la
Internacional Comunista i formant amb els comunistes el primer front unit.
El seu projecte de reunificar el país sota una república
progressista té un gran impacte sobre tots els revolucionaris xinesos
i, per això, tant els nacionalistes com els comunistes el consideraran
el pare de la pàtria. Sun va morir a Pequín el 1925. |
| Sutra |
Escriptura
budista amb contingut doctrinal. |
| T |
| Taiping, rebel·lió
dels |
La rebel·lió
Taiping (1851-1864) va ser el moviment social més important del
segle XIX i va estar a punt d'acabar amb la dinastia manxú. Originada
al sud, en una zona amb forta implantació de les societats secretes
i molt empobrida arran del desplaçament dels centres comercials
cap a Shanghai després del tractat de Nanquín, la rebel·lió
presenta en els seus orígens una barreja d'elements cristians i
budistes que van fer creure al seu dirigent, Hong Xiuquan que era el germà
petit de Jesucrist. Els rebels, en gran part d'origen hakka, va conquerir
molt ràpidament les artèries fluvials del sud i van aconseguir
capturar Nanquín el 1853, on van establir-hi la capital del Regne
Celestial de la Gran Pau. Profundament anti-manxús, utòpics
i reglamentistes, el seu poderós moviment de reformes va quedar
truncat per les dissensions entre els dirigents i per la seva incapacitat
de conquerir Pequín i Shanghai. Incapaç d'acabar amb ells,
el govern dels manxús va haver de demanar ajut a exèrcits
amb base local i a forces estrangeres. |
| Tantra |
Forma del
budisme, i també d'altres religions de l'Índia, que vincula
la meditació a un ritual elaborat i ple de fórmules màgiques,
els ensenyaments de la qual es transmeten de forma esotèrica. |
| Taizong |
Taizong (599-649, r.626-649)
era fill del fundador de la dinastia Tang, va ajudar de forma decisiva
a consolidar la dinastia i en va ser el segon emperador. Seguint en la
línia iniciada pels Sui, va implantar la reforma burocràtica,
la codificació de les lleis, la promoció dels funcionaris
a través dels exàmens i la millora de tots els sistemes de
comunicació. En política exterior, va lluitar contra els
turcs, aconseguint el control del Taklamakan; va firmar una pau amb el
Tibet enviant una princesa a la cort de Song tsan gampo, i va mantenir
relacions diplomàtiques intenses amb els perses. Per contra, va
fracassar en els atacs contra Corea. Taizong és un dels emperadors
més importants de tota la història de Xina. |
| Taotie |
Figura animalística
esquematitzada, omnipresent als bronzes Shang, que representa un animal
amb grans ulls, banyes i urpes organitzades simètricament entorn
d'un eix central i que també es pot interpretar com a dos animals
simètrics encarats. |
| Tathagata |
Un
dels noms de Buda, "el que ha vist les coses tal com són". |
| Terra
piconada |
Procediment
de construcció de murs i parets al nord de Xina, consistent en piconar
capes successives de terra de loess. |
| Theravada |
"La doctrina
dels antics", la forma més antiga del budisme. Actualment és
la'única forma de budisme no mahayana que sobreviu. |
| Tianjin, tractat de |
El tractat de Tianjin
(1858) es va firmar entre Xina i Anglaterra, França, USA i Rússia,
en acabar la segona guerra de l'opi o guerra de l'Arrow. El tractat va
concedir l'obertura de més de 10 nous ports, el reconeixement diplomàtic
per les nacions europees i el dret de missioners i comerciants a penetrar
en el interior de Xina. El tractat va ser ratificat a la Convenció
de Pequín de 1860. |
| Tongzhi, restauració |
Període reformista
que coincideix amb el regnat de l'emperador Tongzhi (1862-74) i que intenta
provocar un auto-enfortiment del país per evitar futurs desastres
com els recents de les guerres de l'opi i de les grans rebel·lions
populars. |
| Tres Gorges |
Les Tres Gorges,
situades sobre el curs mig del Yangzi, entre les ciutats de Yichang (Hubei)
i Fengjie (Sichuan), han estat sempre una zona de difícil navegació
- que ha contribuït a l'aïllament del Sichuan - i d'una gran
bellesa de paisatges - que han inspirat a poetes i pintors de la Xina Clàssica
-. Actualment són el centre d'un imponent projecte hidràulic:
s'hi està construint la presa més gran del món que
inundarà ciutats, com la de Fengdu, amb milions d'habitants. L'èxode
ocasionat, juntament amb la inundació de zones de gran interès
històric i cultural i amb l'alteració ecològica que
en resultarà, han fet que aquesta presa sigui un tema molt conflictiu. |
| Tres Joies
del Budisme |
El Buda, el
Dharma - la doctrina - i la Sangha - la comunitat monàstica. |
| Tres Regnes |
El període
posterior al dels segons Han es coneix amb el nom de Tres Regnes (220-264
dC), ja que Xina va quedar dividida en tres unitats políticament
independents. |
| Tríades |
Les Tríades, així
anomenades per l'èmfasi que posen en l'harmonia entre Cel, Terra
i Home, són societats secretes que van sorgir arran de la lluita
contra la implantació dels manxús al segle XVII i, que, durant
tota la dinastia, van inspirar rebel·lions de caire anti-manxú,
tot jugant un paper, per exemple, en la rebel·lió dels Taiping.
Al llarg del segle XX van anar abandonant el perfil polític per
convertir-se en màfies influents en el món del crim. |
| Trigrames |
Els vuit trigrames
resulten de les combinacions de tres línies senceres o trencades,
que en estreta connexió amb molts d'altres fenòmens, aconsegueixen
captar aspectes fonamentals de l'equilibri còsmic. El seu desenvolupament
posterior donarà lloc als 64 hexagrames del Yijing o Llibre
dels canvis. |
| Tripitaka |
"Les Tres
Cistelles", terme que designa el conjunt del cànon budista, dividit
en tres cistelles: la Vinaya Pitaka - que conté les regles monàstiques
- , la Sutra Pitaka - que conté els textos sagrats - i l'Abhidarma
Pitaka - que conté els comentaris a les escriptures. |
| Turbants Grocs |
Moviment messiànic
taoista sorgit al Shandong el 184 dC arran d'unes inundacions del riu Groc
, que propugnava la instauració de la Gran Pau i que va jugar un
paper decisiu en el final dels Han Posteriors. |
