Una gerra de vi entre les flors,
que decanto sol, sense amics per beure amb mi.
Alço la tassa i convido a la lluna radiant,
em giro cap a la meva ombra i ja som tres.
Heus aquí que la lluna de beure no en sap res
i l’ombra només fa que seguir el meu gest.
Companys per un moment, amb la lluna portant l’ombra,
donem pas a l’alegria, i que ens duri fins la primavera!
Jo canto, i la lluna es gronxa perplexa,
Jo ballo, i l’ombra es blinca i desgavella.
A hores serenes, que bé ens ho passem plegats!
Quan ben borratxos, cadascú se’n va pel seu cantó.
Lligats per sempre en una relació sense sentiments
quedem per trobar-nos allà lluny, a la Via Làctea.
 

                                                Trad. D. Folch