TEXT XINÈS SOBRE EL COMERÇ DEL SEGLE XIIZHU YU , Pingzhouketan
(Xerrades des de Pingzhou )[Text escrit durant el primer quart del segle XII, abans de 1117. El pare de l'autor va ser funcionari de Canton a finals del segle XI]
En el barri estranger de Guangzhou[1] viuen tota la gent que venen de mar enllà. Es designa un cap estranger entre ells que es fa càrrec de tots els seus afers. Un dels seus deures específics consisteix en encarregar-se de que els comerciants estrangers paguin els seus tributs [a la cort xinesa]. El funcionari estranger duu barret, túnica i sabates i porta una tableta com si fos xinès. cada cop que un estranger comet un delicte en algun lloc, se l'envia a Guangzhou i, si el delicte queda provat, se'l porta al barri estranger. Allí se'l lliga a una fusta i se'l fueteja de cap a peus: tres cops de jonc equivalen a un de bambú gruixut.
La Superintendència de Vaixells Mercants (shiboshi) de Guangzhou és una vella institució. Quanzhou, a la província de Fujian, i Mingzhou i Hangzhou a la província de Zhejiang, donat que són ports de mar tenen també Superintendència de Vaixells Mercants. No obstant, de les tres, la de Guangdong [2] era la més pròspera. Cas de que els funcionaris i subalterns d'aquesta província fessin extorsions, els mercaders amarraven a un altre port que els carreguès menys. Es per això que aquestes tres províncies van tenir els seus períodes de prosperitat i decadència.
Quan arriben els vaixells, el Comissionat en Cap i el Superintendent de Duanes examinen les càrregues i cobren els impostos. Les perles, la càmfora i tots els articles de gran qualitat paguen el 10%. La closca de tortuga, la fusta i els articles de baixa qualitat paguen el 30%. A part d'aquests drets de duanes, cada mercat oficial cobra una petita taxa. Un cop pagats aquests impostos, la resta queda a disposició dels mercaders.
Si algú intenta retirar part del carregament abans que el vaixell no hagi pagat els drets de duanes, ni que sigui una mínima part, se li confisca tot el carregament i se li aplica, a més, un càstig d'acord amb la gravetat de la ofensa. Es per això que els mercaders no gosen violar aquestes regulacions.
Els vaixells salpen el mes 11 o 12 per tal d'aprofitar el vent del nord, i tornen la 5ª o 6ª lluna per tal d'aprofitar el vent del sud. Quan no hi ha vent no poden treure els màstils i les veles pengen a un cantó, enganxades al màstil, que poden moure com si fos una porta. [...] Poden utilitzar el vent en tres direccions.
D'acord amb les reglamentacions del govern referents als vaixells d'alta mar, en els grans vaixells, amb uns quants centenars d'homes, i en els petits que en porten més de cent, un dels mercaders més importants és nomenat cap de vaixell. La Superintendència de Vaixells Mercants li dona un certificat que l'autoritza a utilitzar el fuet de bambú per castigar als seus homes.
Els mercaders diuen que només gosen fer-se a la mar amb vaixells grans i tripulació nombrosa, ja que mar enllà tot és ple de pirates que saquegen els vaixells que no són del seu propi país.
Els comerciants es divideixen entre ells l'espai del vaixell i cadascun coloca les seves mercaderies en l'espai que li correspon. De nit, dorm damunt d'elles.
La major part del carregament consisteix en ceràmica.
Els capitans dels vaixells coneixen la configuració de les costes; de nit es guien per les estrelles i de dia pel sol. Quan fa núvol miren l'agulla que apunta al sud o bé llencen un fil de cent peus de llargada amb un ham amb el que recullen terra del fons del mar: per la olor determinen on són.
[HIRTH, Friedrich, & ROCKHILL, W.W. (1912).Chau Ju-kua. Translated from the Chinese and annotated. San Petesburg. (reed. 1967, Taipei, Ch'eng wen Publishing Company), p.: 17, 20-21]
Notes:
[1] Guangzhou és Canton
[2] Guandong és la província de la que Guangzhou (Canton) és capital.