TEXT XINÈS SOBRE LA XINA DEL SEGLE XII I EL COMERÇ AMB ELS ÀRABS[Zhao Rugua (Chau Ju-Kua): era inspector de comerç exterior de Fujian. La seva obra Zhufanzhi (Relació dels pobles bàrbars) va ser escrita entre finals del segle XII i principis del segle XIII]
Da Shi
Da Shi [1] és al nord-oest de Quanzhou[2], d'on el separa una gran distància, de manera que els vaixells estrangers difícilment poden fer seguit tot el viatge. En salpar de Quanzhou, els vaixells tarden uns quaranta dies en arribar a Lanli[3], on comercien. L'any següent es tornen a fer a la mar, i tarden uns seixanta dies per completar el viatge.
La majoria dels productes del país es porten a Sanfoqi[4], on els venen a mercaders que els porten a Xina.
El país de Da Shi és poderós i guerrer. La seva extensió és molt gran i els seus habitants es distingeixen de tots els altres estrangers per la seva elegància en el vestir.
En gran part del país el clima és molt fred, i es forma una capa de neu de 3 o 4 peus; és per això que valoren tant les pells.
La capital del país, denominada Misuli [5] és un gran centre important per al comerç dels pobles estrangers. El rei porta un turbant de brocat de seda i de tela de cotó estrangera. Cada cop que hi ha lluna plena o lluna nova es posa un barret que és pla per dalt, de vuit cares d'or pur i adornat amb les millors pedres precioses del món. El seu vestit és de brocat de seda i se'l lliga amb un cinturó de jade. Va calçat amb sabates d'or. El seu palau té columnes de cornalina, parets d'alabastre, rajoles de cristall de roca i maons de jasp ajuntats amb morter fet d'esteatita. Les cortines i mampares són de brocat amb dibuixos teixits en seda de tots els colors i fils d'or pur.
El tron del rei està adornat amb perles i pedres precioses i els graons que hi pugen estan recoberts d'or pur. Els diversos cossis i atuells que hi ha entorn del tron són d'or i de plata, i darrere del tron hi ha una cortina teixida amb perles magnífiques. En les grans cerimònies de la cort, el rei seu darrere d'aquesta cortina i a ambdós costats, per protegir-lo, es coloquen els ministres d'estat, portant escuts i cascs d'or i armats amb espases magnífiques.
Els seus altres oficials s'anomenen Dawei; cadascun d'ells està al front d'uns vint mil cavallers. Els cavalls tenen uns quants peus d'alçada i duen els peus ferrats. El seu exèrcit és coratjós i excel.leix en tota mena d'exercicis militars.
Els carrers tenen una amplada de més de cinquanta peus. Al centre hi ha una via de vint peus d'amplada i quatre peus d'alçada per als camells, cavalls i bous que porten càrrega. A ambdós costats hi ha voreres per als vianants pavimentades amb unes maquíssimes lloses verdes i blavoses. Els habitatges de la gent són com els dels xinesos, només que en comptes de rajoles utilitzen làmines de pedra.
El menjar consisteix en arròs i altres cereals. El be estofat amb tiretes de pasta es considera un plat refinat. Els pobres mengen només peix, vegetals i fruites. Prefereixen els plats dolços més que no pas els agredolços. Fan vi del suc del raïm i també tenen una beguda feta amb una decocció de sucre i espècies. Amb mel i espècies fan uns vins de flors altament embriagants.
La gent molt rica utilitza una mesura pròpia en comptes de les balances quan han de fer negocis amb or i plata. Als mercats, plens de soroll i enrenou, s'hi emagatzemen grans quantitats de domassos amb fils d'or i plata, brocats i materials d'aquesta mena. Els artesans són veritables artistes.
El rei, els funcionaris i el poble veneren el Cel. També tenen un Buda anomenat Maxiawu[6]. Cada set dies es tallen els cabells i es retallen les ungles. Per any nou es passen tot un més fent dejuni i cantant oracions. Cada dia eleven cinc pregàries al cel.
Els camperols treballen els seus camps sense témer inundacions ni sequeres; un riu de deus desconegudes proporciona aigua suficient per a la irrigació. Durant l'estació que no hi ha conreus, el nivell del riu manté uns marges estables i, quan arriba el moment de plantar, va pujant dia a dia.
Un funcionari, encarregat de vigilar el riu, espera que l'aigua arribi al seu nivell més alt i aleshores convoca la gent perquè llaurin i sembrin els seus camps. Quan tenen aigua suficient, el riu torna al seu nivell anterior.
En aquest país hi ha un gran port de dos-cents peus de fondària, obert al mar cap al sud-est, i que té ramals que el connecten a tot arreu. A ambdós cantons del port hi ha cases i hi fan fires diàries a les quals acudeixen vaixells i carros carregats de cànem, blat, mill, mongetes, sucre, farina, oli, llenya, gallines, bens, ànecs, oques, peixos, mariscs, dàtils, raïm i altres fruites.
Els productes del país consisteixen en perles, vori, banyes de rinoceront, encens, àmbar, putchuk, clau, nou moscada, benjuí, aloè, mirra, sang de drac, assafètida, wunaqi, bòrax, vidre opac i transparent, closques de petxines, corall, ulls de gat, gardènies, aigua de roses, agalla, cera groga, suaus brocats d'or, tela de pell de camell, teixits de cotó i setí estranger.
Els mercaders estrangers que trafiquen amb aquests productes els porten per comerciar a Sanfoqi i Foluoan[7].
Els països següents depenen de Da Shi: Maluomo, Shiho, Nufa[8], Yasibaoxian[9], Luosimei[10], Mugulan[11], Qieliji[12], Pinuoyé[13], Yilu[14], Baida[15], Silian [16], Bailian[17], Liji[18], Puhualuo[19], Longba[20], Bipalo[21], Uriba[22], Wengli[23], Lishi[24], Majia[25], Bisiluo[26], Licini[27] i Urusili[28].
Originàriament aquest país era una dependència de Boshi. Durant el període daye de la dinastia Sui (605-617), un home savi i il.lustrat que vivia entre els perses va trobar entaforada en un sot una pedra amb una inscripció i ho va prendre per un bon presagi. Per això va convocar a tot el poble, va arrabassar a la força tot el que li calia i va allistar els seus seguidors. Cada dia que passava eren més el que el seguien fins que va ser prou poderós per nomenar-se rei i apoderar-se de la part occidental de Boshi[29].
A partir del període yonghui de la dinastia Tang (650-656) els Da Shi han vingut repetidament a la nostra cort a prestar tribut. Abans de l'època del seu rei Penimuhuan[30], se'ls anomenava Da Shi vestits de blanc; després de Apoluoba se'ls anomena Da Shi vestits de negre.
En el quart any del període kende de la dinastia regnant (966), el monjo Xingjin va viatjar cap a les regions occidentals. Se li va donar un document oficial dirigit al rei perquè fes palesa la nostra simpatia.
En el primer any del període kaibao (908) van enviar delegats amb tribut a la nostra cort i el quart any (971) van venir juntament amb una delegació de Zhancheng [31] i de Shipo [32] a portar regals a Li Yu [33] al Jiangnan [34]. Yu no va gosar acceptar-los i els delegats van plantejar la qüestió a la cort. Una ordre del consell va prohibir que es portessin més tributs.
En el quart any del període shunhun (993) van enviar tribut a través del delegat Liyawu. Aquest, en una audiència que se li va concedir a la sala Zhonggong de Palau, va manifestar que el seu país estava al costat de Da Qin [35] i que produïa vori i banyes de rinoceront. En preguntar-li l'emperador Taizong [36] com s'ho feien per caçar els rinoceronts i elefants, va contestar: "Per capturar elefants, utilitzem elefants d'esquer, i així ens hi acostem fins que els podem capturar amb un llaç; per capturar rinoceronts, un home s'enfila a un arbre amb un arc i unes fletxes i vigila des d'allí l'animal fins que pot disparar i matar-lo. No es dispara als cadells, ja que es poden capturar.
El delegat va rebre com a regals un vestit de cerimònia, un barret i un cinturó i, a més a més, l'equivalent en or del valor dels seus tributs.
El tercer any del període yongli (986), els delegats de Da Shi van venir a la cort juntament amb una delegació de Bintonglong [37].
El sisè any del període xianjing (1003) van enviar a Mani [38] i d'altres amb un tribut de perles i amb la petició que se'ls donessin regals a canvi. Tot i que l'emperador Zhengzong no volia menystenir la seva petició, quan els delegats van estar a punt per entornar-se'n, se'ls va acomiadar amb honors extraordinaris.
El primer any del període jingde (1004) el delegat es va quedar a la capital, juntament amb els delegats de Sanfoqi i Pugan [39], per tal de celebrar la festa de les llanternes i van ser obsequiats amb tantes monedes i vi com van voler.
El quart any (1007) van venir acompanyant a una missió tributària de Zhangcheng, i en aquesta ocasió se'ls va permetre visitar els temples budistes i taoistes i els jardins i els parcs imperials.
Durant el període nazhong zianfu (1008-1117), mentre l'emperador havia anat a la part oriental de l'imperi per tal d'oferir un sacrifici, el cap Tuopoli [40] va demanar permís per anar a portar personalment els seus tributs a l'emperador a la muntanya Taishan [41]. Se'l va autoritzar.
El quart any (1011) aquest delegat va tornar a venir mentre l'emperador havia anat a Fenyin a oferir un sacrifici, i l'emperador li va ordenar que seguís a la cort.
Segons una vella tradició de Guangzhou [42] hi havia un home de Da Shi, anomenat Wusihuluhua, que tenia cent trenta anys. Duia una arracada a cada orella i tenia un aspecte imponent. Aquest home explicava que, feia molt de temps, a causa de la gran admiració que sentia per la civilització de l'imperi, es va embarcar en un vaixell de Guluo [43] i va viatjar fins a Xina. L'emperador li va regalar un vestit de brocat i un cinturó de plata i, a més, hi va afegir una peça de seda.
Durant els període yuanyu (1086-1094) i kaixi (1205-1208) Da Shi va enviar missions tributàries a la cort.
Un comerciant estranger anomenat Shinawei, Da Shi de naixement, es va establir al suburbi sud de Quanzhou. Menyspreava les riqueses i, imbuït per l'esperit de les contrades occidentals, va construir un tanatori a l'extrem sud-occidental del suburbi de la ciutat per poder proporcionar el darrer repòs als cadàvers abandonats dels mercaders estrangers. L'inspector de duanes Lin Zhiqi ha consignat aquest fet.
Mulanpi
[Cap. 35: Costa sud de la Península Ibèrica. pp.: 142-143]El país de Mulanpi [44] està a l'oest del país de Da Shi. Hi ha un gra mar i a l'oest d'aquest mar hi ha innumerables països, però Mulanpi és el país que visiten els grans vaixells de Da Shi. En salpar de Tobandi [45] al país de Da Shi, s'arriba a aquest país desprès de navegar durant més de cent dies. A cadascun d'aquests grans vaixells hi van alguns milers d'homes i a bord hi duen emmagatzemats vi i provisions, i també telers. Si es parla de vaixells grans, els més grans de tots són els de Mulanpi.
Els productes d'aquest país són extraordinaris; els grans de blat tenen tres centímetres de llargada, i els melons sis peus de circumferència, suficient per un àpat de vint o trenta persones. Les magranes pesen cinc lliures, els prèssecs dos lliures, les llimones més de vint lliures, els enciams pesen més de deu lliures i les seves fulles tenen tres o quatre peus de llargada. L'arròs i el blat es guarden en sils desenes d'anys sense que es facin malbé. Entre els productes originals del país hi ha ovelles estrangeres, que tenen uns quants peus d'alçada i amb unes cues grans com ventalls. En arribar la primavera, els obren la panxa i en treuen unes quantes desenes de lliures de greix, despres els tornen a cosir i les ovelles segueixen vivint; si no se'ls tragués el greix els animals s'inflarien i moririen.
Si es viatja per terra des de Mulanpi durant dos-cents dies, els dies duren només sis hores. A la tardor, quan s'alça el vent de l'oest, homes i bèsties han de beure inmediatament per mantenir-se en vida: si tarden a fer-ho, moren de set.
[HIRTH, Friedrich, & ROCKHILL, W.W. (1912).Chau Ju-kua. Translated from the Chinese and annotated. San Petesburg. (reed. 1967, Taipei, Ch'eng wen Publishing Company]
Notes:
[1] Da Shi és el nom que els xinesos donaven als àrabs
[2] Quanzhou: ciutat de la costa del Fujian. Es el Zayton de Marco Polo
[3] Lanli: costa occidental de l'India, dita de Malabar.
[4] Sanfoqi: Palembang, Sumatra oriental.
[5] Misuli: Egipte.
[6] Maxiawu es llegeix Mahamat en cantonès.
[7] Foluoan: Beranang, una dependència de Sanfoqi, a la costa occidental de la peninsula malaia.
[8] Maluomo, Shiho i Nufa es troben a la costa de hadramaut, a la península aràbiga.
[9] Yasibaixian, en dialecte del Fujian es llegeix Asupauhan. Es tracta de Ispahan, a Iran.
[10] Luosimei és el Khwarizm, regió situada al mar d'Aral.
[11] Mugulan és Makran, regió situada a la costa occidental del Pakistan.
[12] Qieliji, Kalhat, al golf Pèrsic, a prop d'Ormuz. És el Calatu de Marco Polo.
[13] Pinuoye és Africa.
[14] Yilu és Irak.
[15] Baida és Bagdad.
[16] Silian és Siraf, o Shiraz, a la regió de Fars, al golf Pèrsic.
[17] Bailian és Bahrein.
[18] Liji és Tiz, a la costa de Makran.
[19] Puhualuo és Bujara.
[20] Congba és Zanzibar.
[21] Bipalo és la costa de Berberia.
[22] Uruba és Sohar, al golf Pèrsic.
[23] Wengli és Oman .
[24] Lishi és l'illa de Kish, al golf Pèrsic.
[25] Majia és la Meca.
[26] Bisiluo és Basora.
[27] Licini no està localitzat.
[28] Urusili és Mosul.
[29] Boshi es Pèrsia.
[30] Penimuhuan és Ibn Muruan II, el darrer califa omeia, mort el 750.
[31] Zhangcheng és Annan
[32] Shipo és Java.
[33] Li Yu era un príncep que es va rebel.lar contra el primer emperador Song el 972 i es va mantenir durant tres anys a Nankin.
[34] El Jiangnan, literalment el sud del riu, designa les terres del sud de Xina, és a dir la vall del riu Yangzi.
[35] Da Qin era el nom que els Han havien donat a la part oriental de l'Imperi Romà
[36] Taizong va ser el primer emperador de la dinastia Song.
[37] Bintonglong és Panrang, a la costa de Cotxinxina.
[38] Mani pot voler dir simplement que eren musulmans o bé referir-se més concretament a algú pertanyent a la dinastia islàmica dels Samanides.
[39] Pugan és Pagan, una de les primeres ciutats històriques de Birmània.
[40] Tuopoli era el capità d'un vaixell àrab.
[41] Taishan és una muntanya sagrada que es troba al Shangdong. Des de l'imperi Han allà s'hi feien els sacrificis més solemnes de l'imperi, que només podien ser oficiats per l'emperador.
[42] Guangzhou és la ciutat de Canton.
[43] Guluo és Acteh, a la costa nord-occidental de Sumatra.
[44] En el moment en que Zhao Rugua escriu aquest text, al sud de la península hi havia el regne dels Almoràvids
[45] Tobandi és Damietta, al braç esquerra del Nil.