TEXT ÀRAB SOBRE LA XINA DEL SEGLE XII[Aquesta obra àrab, del segle XII, recull la narració del mercader Sulaiman, feta a la primera meitat del segle IX i que, juntament amb la Ibn Wahab de Basora, de la segona meitat del segle IX, va ser inclosa per Zeyd Hassan de Siraf al seu llibre "Cadena de Cròniques"]
Entre les causes de que les mercaderies siguin tan cares [a Siraf] hi ha els incendis que es produeixen de vegades a Kanfu [1], que és l'escala dels vaixells i el punt de reunió comercial dels àrabs i dels xinesos. Aquests incendis destrueixen les mercaderies ja que les cases estan fetes de fusta i joncs. Una altra causa són els naufragis que pateixen els vaixells que van i venen de Xina, i els pillatges que sofreigen i també el veure's obligats a fer llargues escales que fa que les mercaderies s'acabin venent a païssos no àrabs. També passa que els vent els arrossega cap al Yemen o a altres regions, on hi venen les mercaderies. I a vegades es veuen obligats a passar-hi llargues temporades per reparar els seus vaixells.
El mercader Suleiman va explicar que a Kanfu, que és el lloc de trobada dels comerciants, hi ha un musulmà a qui els xinesos han atorgat poder per resoldre els conflictes sorgits entre els musulmans que van a aquesta regió. Els dies de festa, és ell qui dirigeix la pregària dels musulmans, fa les cerimònies, i formula els vots a favor de l'autoritat que regeix els musulmans.
Pel que fa als llocs d'on procedeixen, es diu que la major part de vaixells xinesos fan el seu carregament a Siraf, on arriben les mercaderies procedents de Basora, Oman i altres indrets que es carreguen als vaixells xinesos.
Els xinesos tenen or, plata, perles, brocats, seda: tot això abunda molt, però només són mercaderies, ja que de moneda només fan servir peces de coure. [Els vaixells] porten a Xina vori, encens, lingots de coure, closca marina - que és la pell de la closca de les tortugues - i banya de rinoceront amb la qual es fan cinturons. Tenen una ceràmica d'excel.lent qualitat amb la que es fan uns cossis prims com gerres de vidre: tot i ser de ceràmica s'hi veu a traves la lluentor de l'aigua. Quan els mariners entren al seu país, venuint del mar, els xinesos els confisquen totes les mercaderies i les entaforen en uns magatzems que queden sorta vigilància durant sis mesos, fins que no ha arribat el darrer vaixell. Desprès d'això, se'n queden les 3/10 parts i entreguen la resta als mercaders.
Si un àrab o un altre estranger viu a Xina, ha de pagar un impost sobre els bens mobles per poder-los conservar. Si el cost de la vida augmenta el govern treu menjar de les seves reserves i el ven a un preu inferior al del mercat, de manera que el cost de vida elevat no dura gaire. El tresor s'alimenta únicament dels impostos: crec que cada dia el tresor de Khanfu recapta 50.000 dinars, tot i que no és pas la més important de les ciutats xineses.
El rei recapta personalment, com fonts importants d'ingressos, la sal i una herba que beuen amb aigua calenta i de la a totes les ciutats es venen quantitats considerables. Té més fulles que un trébol, és una mica més perfumada que aquest però és amarga: es fa bullir l'aigua i se li tira damunt. Els hi serveix per tot. La totalitat del que entra al Tresor està constituit per l'impost, la sal i aquesta herba.
[SAUVAGET, Jean (1948).Ahbar As-Sin Wa L-Hind: Relation de la Chine et de l'Inde. Paris. Les Belles Lettres]
Notes:
[1] Kanfu és el nom que els àrabs donaven a Canton