Carta del Kan Guyuk al papa Inocenci IV (1246)

Nosaltres, pel poder del Cel etern, Kan dels grans Ulus,

Ordenem

Aquesta és una versió que s'envia al gran Papa, escrita en llengua musulmana per tal que la pugui llegir i entendre. Els teus emissaris han escoltat la petició de l'assemblea que s'ha realitzat en les terres de l'emperador.

Si t'arriben amb aquest missatge, tu, que ets el Gran Papa, vine en persona a servir-nos juntament amb tots els altres prínceps. En aquell moment et donaré a conéixer tots els comandaments de la Yasa.

Em dius també que has elevat pregàries i oracions demanant que jo rebi el bautisme. Aquestes pregàries no les entenc. També m'has enviat unes altres paraules: "Em sorpren que hagis agafat totes les terres dels magyars i dels cristians. Diga'm quina falta havien comès". Aquestes paraules teves tampoc les entenc. El Déu etern ha matat i anhilitat aquestes terres i aquests pobles per no haver donar suport a Gengis Kahn ni al Khagan quan aquests dos havien estat enviats per tal de donar a conéixer la voluntat de Déu. Aquells a qui tu et refereixes eren impúdics, al igual que les teves paraules; eren orgullosos i van matar als nostres emissaris. Com et pots imaginar que algú pugui anihilar i matar pel seu propi poder si ho fa en contra de la voluntat de Déu?

Per molt que diguis que jo m'hauria de convertir en un cristià nestorià tremolòs, adorar a Déu i ser un asceta, com ho saps tu a qui tria Déu per absoldre i a qui mostra pietat? Com ho saps tu que les paraules que tu dius venen recolzades per Déu? Jo he sotmès totes les terres, des d'on es lleva el sol fins on es pon. Qui podria fer una cosa així en contra de la voluntat de Déu?

Tu ara hauries de dir, amb el cor a la mà: "Em sotmetré i et serviré". Tu mateix, al front de tots els teus prínceps, has de venir i rendir-me pleitesia. Si ho fas, reconeixeré la teva submissió.

Si no fas cas de la voluntat de Déu, si decideixes ignorar-la, et consideraré enemic meu. D'aquesta manera ho entendràs. Si no ho fas així, Déu sabrà el que jo sé.

Al final del segon Jumada de l'any 644 (1246)