He plantat mongetes al peu de la muntanya del sud,
ha crescut un tou d’herba, però ben pocs brots.
Em llevo a trenc d’alba per eixarcolar les herbes
i me’n torno amb la lluna al cap i l’aixada al dors.
Pels senders ensorrats entre herbes i canyissos
la rosada del capvespre m’empapa els vestits.
Dur la roba amarada, ni em reca ni em dol
poder fer el que hem ve de gust és tot el meu delit.

                                               Trad. D. Folch