M’he trenat una cabana a llindar d’on són els homes,
però lluny de la faramalla de cotxes i cavalls.
Digan’ s doncs noble senyor, com te’n has pogut sortir?
Tinc el cor enllà de mi i el meu tros també llunyeja..
Tot collint crisantems arran del clos de llevant,
el neguit m’ha pres en veure els serrats del sud.
L’ alé de les muntanyes llambreja al sol ponent,
Estols d’ocells al vol s’apleguen per tornar.
Tot això té un sentit intens:
a punt de copsar-lo em fugen els mots.

                                            Trad. D. Folch