| Any | Història política i militar | Dinastia | Arts, ciències i religió |
| 7.000 | Cultura de Yahgshao | Societat igualitària. Conreu del mill. Ceràmica roja amb dibuixos geomètrics. Poblat de Banpo | |
| 5.000 | Cultura de Yangshao Cultura de Dawenkou |
Amb la cultura de Dawenkou, al Shandong augmenta la diferenciació socioeconòmica i apareix l'escapulimància. Augmenten els vincles entre les diferents cultures prehistòriques del nord i amb les de la vall del Yangzi | |
| 3.000 | Cultura de Longshan | S'inicia la diferenciació social i econòmica. Apareien evidències de violència interior i exterior. Ceràmica negra feta amb torn. Inicis de la metal.lúrgia del coure. Muralles de terra piconada. | |
| 2.000 | Cultura d'Erlitou |
|
Aparició d'una élite amb riquesa i poder. Signes clars de culte als avatpassats. |
|
c.1.570 |
Els Shang dominen tota la vall
del riu Groc
Muralles de Zhengzhou
|
|
Gran desenvolupament de les tècniques del bronze. Els homes del bronze s'imposen per damunt d'un sustrat neolític. Domesticació del búfal. Apareix escriptura amb caràcters, lligada a endevinació de caire shamànic. Implantació en ciutats amb grans muralles (Zhengzhou). Carros de guerra i arcs complexes. Tombes reials amb múltiples sacrificis humans (Anyang). |
| c.1.045 770 |
Un poble del noroest, els Zhou, venç als Shang a la batalla de Muye i exten el seu poder per tota la terra de loess i la plana al.luvial del Huanghe. Distrueixen les terres conquerides entre els seus familiars i companys i implanten un feudalisme que atorga, però, un gran poder als nuclis famliars. La legitimació del nou estat es basa en el Mandat del Cel. |
DE L’OEST |
Primera anotació d’un eclipsi.
Segons la tradició, Zhougong escriu el Yijing, el Clàssic de l’Endevinació. Comencen a a transmetre's, per oral o per escrit, els textos del Clàssic de la Poesia i del Clàssic de la Història |
| 770 475 |
Les invasions de pobles del noroest obliquen
a desplaçar la capital cap a l'est, a Luoyang. Decau el poder dels reis Zhou i Xina queda de fet dividida en més de cent petits regnes. |
DE L’EST a) Primaveres i Tardors |
550 Ensenyaments de Confuci, a qui s'atribueix
també la recopilació del Clàssic de la Poesia, el
Clàssic de la Història i de la rònica de Primaveres
i Tardors S’estructura la tradició taoïsta entorn de la figura de Laozi. 490: Mozi |
| 475 221 |
Els estats més petits van
sent absorbits pels grans, fins que nomès en queden set, que són
els Regnes Combatents, els més importants dels quals són
el de Chu al sud, i el de Qin a l'oest. La resta d'estats, ámb una
orientació més tradicional, són els Estats del Centre
o Zhongguo. Els estats del nord construeixen muralles i s'adopten les tàctiques de cavalleria dels nòmades del nord. Les reformes legistes de Shan Yang i la irrigació de la plana de Chengdu al Sichuan donen la primacia a l’estat de Qin. |
DE L’EST b) Regnes Combatents |
S’aplica el ferro a l’agricultura
Agafa una gran importància el debat filosòfic de les Cent Escoles: Menci i Xunzi desenvolupen el confucianisme Liezi i Zhuangzi desenvolupen el taoïsme Shang Yang i Hanfeizi desenvolupen les teories legistes Zou Yan articula l’escola del yin-yang Es generalitza l'ús de la laca. Es fixa el Lijing , el Clàssic dels Rituals |
|
221 206 |
Qin Shihuangdi venç als
altres Regnes, unifica Xina i instaura el primer imperi xinès, destruint
el poder dels senyors feudals. Sota inspiració del primer ministre,
Li Si, es promulga una severa legislació des de la capital, Xianyang,
destruint a tots els opositors, es cremen els clàssics i es maten
els lletrats que podrien presentar oposició a la destrucció
de l'ordre tradicional. Unificació d'escriptura i de pesos i mesures.
Construcció de la Gran Muralla, unint totes les muralles anteriors, d'enormes palaus i de la tomba del mont Li. Expansió de l’imperi cap al sud. |
QIN |
Unificació d’escriptura,
monedes, pesos i mesures.
Crema dels Llibres i matança dels lletrats. |
| 206 9 |
A la mort de Qin Shihuang es subleven
tant els camperols com els antics senyors feudals. Liu Bang guanya la revolta
general contra Qin i funda la dinastia Han amb capital a Chang’an.
L’amenaça dels xiongnu es resol alternativament amb guerres i amb la política de regals. Expansió de l’emperador Han Wudi cap a Àsia Central. El viatge de Zhang Qian per Asia Central obre la ruta de la seda. |
HAN DE l’OEST |
Recuperació i fixació
del Clàssics. Confucianització de l’estat. S'introdueixen els exàmens per accedir a la carrera de funcionari. Augment de la burocràcia estatal. Sima Qian escriu les Memòries Històriques Es desenvolupa una poesia de cort, els fu. S'estableixen monopolis estatals sobre la sal i el ferro. Gran millora de les tècniques agricoles: guaret i rotació de conreus. Grans avenços tècnics 60.000.00 d'habitants |
| +9 +23 |
Wang Mang usurpa el tron dels Han i introdueix mesures radicals: intenta nacionalitzar la terra i repartir-la entre els camperols i revitalitza els monopolis estatals |
MANG |
|
| +23 220 |
Restauració de la dinastia
Han. Capital a Luoyang. Conquesta del sud de Xina i del Vietnam del nord.
Disminueix el poder de la dinastia: al país es fan forts els senyors
feudals i la cort cau a mans de les dones de l'harem i dels eunucs.
La rebel.lió dels Turbants Grocs, de filiació taoïsta acaba amb la dinastia Han. |
HAN DE L’EST |
Introducció del budisme
a Xina Invenció del paper Pan Gu escriu la Història de la Dinastia Han El comerç xinès arriba al golf Pèrsic Primer diccionari xinès (Shuo wen) Chang Heng inventa el primer sismògraf |
| 220 280 |
En caure la dinastia Han,l'imperi es fragmenta en els Tres Regnes, Wei, Wu i Shu Han | ELS TRES
REGNES |
|
| 280 316 |
Breu reunificació de Xina | DINASTIA
JIN |
|
|
316 581 |
L'imperi es fragmenta en una multipolicitat de dinasties, les Dinasties del Sud i del Nord. Als regnes del sud hi governen dinasties xineses, les Sis Dinasties, mentre al nord hi ha diversos regnes a mans de pobles "bàrbars", el més important dels quals és la dinastia dels Wei del Nord (386-534). | PERIODE
de DESUNIÓ |
Introducció del budisme: sota patronat
oficial al nord i en els cenacles aristocràtics al sud.
Coves de Datong i de Longmen a les capitals successives dels Wei del Nord. Primers peregrins budistes: viatge de Faxian a l'Índia, i inici dels treballs a Dunhuang. Creació poètica: Tao Yuanming |
| 581
618 |
Unificació de Xina Construcció del Gran Canal Guerres de Corea |
DINASTIA
SUI |
Primers ponts penjants |
|
618 906 |
Gran expansió territorial per Àsia
Central. 751, batalla de Talas amb els àrabs frena l'expansió.
Control de Manxúria i Corea 690-705: l'emperadriu Wu instaura la breu dinastia Zhou 712-756: regnat de Xuanzong 756: Rebel.lió d'An Lushan Atacs a Chang'an de uigurs i tibetans. 874-884: rebel.lió de Huang Chao i saqueig de Canton |
DINASTIA
TANG |
Grans peregrinacions budistes: viatges a l'Índia
dels monjos Xuanzang i Yijing. Esplendor cultural a la cort de Xuanzong. Edat d'or de la poesia xinesa: Du Fu, Li Bai, Wang Wei. Cosmopolitisme: musulmans, maniqueus i nestorians a Chang'an. Ambaixades de Pèrsia i Bizanci. Els grans poetes dels segons Tang: Han Yu, Bai Juyi, Li Shangyin. Gran influència budista fins 845. 845: proscripció del budisme |
|
607 960 |
Les Cinc Dinasties i els Deu Regnes | PERIODE
DE DESUNIÓ |
Introducció de les armes de foc |
|
960 |
Imperi amb capital a Kaifeng, enmarcat
al nord pel regne dels Kitan (916-1125) i pel regne dels Xixia (1030-1227).
1068-1086: reformes de Wang Anshi. Canvis econòmics significatius: urbanització, creixement comercial, monetarització de l'economia i moneda de paper. Revolució agrícola |
DINASTIA
SONG DEL NORD |
Aparició de la impremta
i de la bruixola. Edat d'or de la pintura xinesa. Gran importància de la poesia: Su Dongpo Perfeccionament del sistema dels exàmens |
| 1127 1279 |
Capital a Hangzhou. Emmarcat al nord pel regne dels Jin (1126-1234) i pel regne dels Xixia (1030-1227). | DINASTIA
SONG DEL SUD |
Apogeu cultural i econòmic
1180-1200: neoconfucianisme de Zhi Xi |
| 1279 1368 |
Capital a Kambalic (Pekin). Kubilai Kahn fracassa en el intents de conquerir Japó. La pesta negra es difon cap a Europa |
DINASTIA
YUAN |
Viatges de Guillem de Rubruck, Oderic de Pordenone
i Marco Polo. Importància político-religiosa del lamaísme tibetà |
| 1368 1644 |
Zhu Yuanzhang implanta un imperi despòtic
i posa la capital a Nankin. Yongle: capital a Pekin i expedicions de Zheng He per l'Índic, SE Àsia i Àfrica. A partir del segle XV, Xina es tanca sobre sí mateixa. Pirateria japonesa 1516: portuguesos a Macao 1564: castellans a Filipines 1581: arribada dels jesuites amb Matteo Ricci |
DINASTIA
MING |
Apogeu de la pintura. Importància de la ceràmica d'exportació Introducció del blat de moro Primeres grans novel.les xineses: Viatge cap a Occident, Flors en una gerra d'or. Exploracions geogràfiques de Xu Xiake |
|
1644
1911
|
Màxima extensió territorial
de l'imperi. Conquesta d'Àsia Central: Tibet, Xinjiang, Mongòlia.
A partir XVII: Introducció de conreus americans i gran creixement demogràfic. Estabilitat política i econòmica durant els llargs regnats de Kangxi (1661-1722) i Qianlong (1736-1795) Les relacions amb els russos s'estabilitzen amb el tractat de Nerchinsk. Les relacions amb els occidentals es canalitzen a travès del Canton System (1760-1842). Finals XVIII: sínicien les grans rebel.lions populars amb la del Lotus Blanc Al segle XIX, penetració dels europeus amb les guerres de l'opi i grans rebel.lions populars: Taiping, Bòxers. |
DINASTIA
QING |
Presència dels jesuites
a la cort de Kangxi. Grans novel.les xineses: El Bosc dels Lletrats, El Somni del Pabelló Roig Gran compendi literari Siku quanshu fet per Qianlong, acompanyat de la Inquisició Literària Autosuficiència xinesa: carta de Qianlong a George III entregada a lord Macartney S. XIXprimeres traduccions d'obres occidentals. 1872: s'envia el primer grup d'estudiants als Estats Units |
© Dolors Folch