Tema 6. Monjos i mercaders


1. La penetració del budisme a Xina
a. El budisme Han

a. Esquema de la introducció del budisme a Xina
b. Esquema de la difusió del budisme amb els Han
c. Buda de l'època Han

d. Esquema dels pros i contres de la implantació del budisme a Xina


2. La influència índia
a. L'Índia Gupta

a. Mapa de les rutes comercials de l'Índia a l'edat antiga
b. Mapa dels grans centres d'art budista
c. Mapa d'Euràsia, 450 dC
d. Vista general de les coves d'Ajanta
e. Les coves d'Ajanta
f. Plànol de les coves d'Ajanta
g. Karle. Santuari de pedra amb stupa
h. Ajanta, figura de buda
i. Ajanta, sostre
j. Ajanta, figures


3. Els budes gegants
a. Les coves de Bamiyan
  a. Les 32 marques del super home
b. Dos plànols de la vall de Bamiyan
c. Vista de les fortificacions de Bamiyan
d. Restes de projectils a Bamiyan
e. Panoràmica general de Bamiyan
g. Bamiyan, el Gran Buda
g. Bamiyan, el Buda Petit
h. Bamiyan, el Buda Mitjà

i. Semicercle de capelles entorn dels peus del Gran Buda de Bamiyan
j. Sostre d’una de les capelles entorn dels peus del Gran Buda de Bamiyan
k. Sostre en llanterna d’una de les capelles entorn dels peus del Gran Buda de Bamiyan
l.Sostre i columnes en una de les capelles de Bamiyan
m. Ambulatori entorn del cap del Gran Buda de Bamiyan. Restes de frescos
n. Budes en mandorla cobrint el sostre de les coves
o. Fris de Budes cobrint el sostre d’una cova
p. Sostre
q. Detall dels ambulatoris entorn dels caps del Budes. Restes de frescos
r. Detall
s. Fresc amb Buda, o Maitreya, assegut, amb mudra de pacificació i sedes – símbol de reialesa – voleiant entorn del seu cap
t. Destrucció de les coves
b. L'entrada del budisme pel Sichuan. Leshan


a. Buda de Leshan
b. Buda de Leshan damunt del riu
c. Detall d'un ull del Buda de Leshan
d. Detall dels peus del Buda de Leshan
e. Acantilats de Leshan on hi ha el Buda


4. La penetració del budisme a Xina
a. Els Wei del nord
 

a. Esquema de la implantació del budisme al nord
b. Pervivència del corredor de Gansu dins de l'òrbita xinesa durant el Període de Desunió
c. Mapa de l'emigració d'un milió de xinesos del nord al sud a principis del segle IV dC
d. Mapa dels Wei del Nord i els Qi del Sud

1. Les coves de Yungang, s. V
  a. Mapa de la situació de les coves de Yungang, s.V
b. Buda de Yungang
c. Les coves de Yungang, parets profusament esculpides
d. Yungang, budes amb rostres daurats
e. Yungang, budes gegantins dins de les coves
f. Yungang, repetició de models
g. Yungang, interior
h. Yungang, influència índia. Figures i stupa central
2. Les coves de Longmen, s. VI - XI

a. Mapa de la situació de les coves de Longmen
b. Coves de Luoyang, vista general
c. Budes de l'època Wei
d. Longmen, cova de Vairocana amb accés des del riu, Tang
e.Cova central de Vairocana, Tang
f. Vairocana, figura central, i Ananda, Tang
g.Cap de Guardià, Tang
h. Apsara esculpida


5. Les coves del corredor de Gansu
  a. Mapa dels grans complexos de coves budistes xineses
b. Mapa de les coves del corredor de Gansu i de la regió de Dunhuang
a. Maijishan, segles V - XI
  a. Mapa de la situació de Maijishan
b. Panoràmica de les coves de Maijishan
c. Figures de Buda de Maijishan
d. Figura de Maijishan
b. Binglingsi, s. V - XVIII
  a. Mapa de la situació de Binglingsi, s. V - XVIII
b. Buda de Binglingsi
c. Cova del segle V
c. Kizil, segles IV - VIII
  a. Mapa de la situació de Kizil, segles IV - VIII
b. Descripció de Kucha de Xuanzang (any 630)
c. Vista de les coves de Kizil
d. Kizil, fresc amb fragments arrencats
e. Rostres amb parentiu bizantí a Kizil
f. Imatges amb ascendència índia a Kizil
g. Apsara
h. Dansa de la reina Candraprabha Kizil, Cova del Tresor, al voltant del S.VI
i. Deessa amb músic i jove brahman. Influència índia
j. Músics celestials
k. Monjo meditant davant d’una calavera, al voltant del segle VI
l. Kizil, setze donants, segle VII
m.Kizil. Figures amb armes, segle VI
d. L'inici de les coves de Dunhuang, 366 dC

a. Mapa de la situació de Dunhuang
b. Paisatge de Dunhuang
c. Vista de les coves de Dunhuang
d. Vista de les coves de Dunhuang


6. El testimoni dels viatgers budistes
  a. Mapa dels itineraris dels grans viatgers xinesos, Faxian i Xuanzang
b. Xuanzang portant rotllos budistes a la Xina
c. Arribada de Xuanzang a Chang'an
d. Mapa del viatge de Songyun i Huisheng (518-522)
e. Mapa del trabjecte de Yijing, anada i tornada (671-695)

7. La difusió de la tecnologia de la seda
  a. Esquema de les causes de la difusió de la seda
b. Monedes bizantines a Xina. Solidus bizantí d’or. Període de Justinià, segle VI
c. Imitació de monedes bizantines
d. Moneda sassànida amb altar zoroastrià
d. Dandan-Uilik: arribada a Khotan de la princesa Han amb cucs de seda amagats al cap, s. V
e. Disseny de sedes xineses: influències estrangeres
f. Sedes del cementiri d’Astana, Turfan
g. Motius d’influència persa a les sedes del cementiri d’Astana, Turfan, Dinastia Tang

8. La connexió sogdiana
 

a. Camell procedent de la Sogdiana
b. Escriptura sogdiana
c. Plànol d'Afrasiab
d. Afrasiab. Altar zoroastrià
e. Camells, cavalls i elefants sobre fons de laspislàzuli en el fris d’Afrasiab
f. Afrasiab, Cortesans amb vestits de seda amb motius perses
g.Pendjikent
h. Arribada d’una princesa xinesa
i. Príncep bevent


9. Els graffiti del Karakorum
 

a. Mapa de la via directa de Kashgar a Taxila: la ruta del Karakorum
b. La vall de Hunza: Shangri-la
c. Nadiu de la vall de Hunza
d. La duresa de la ruta del Karakorum
e. Cultes prehistòrics a Chilas. Cèrvols prehistòrics; sols i cérvols
f. Home assegut i uns homes conduint una rècua de cavalls
g.El pas dels budistes per Chilas. Stupas a la neu; Buda amb els seus deixebles sobre fons de cèrvols
h. Stupes amb devots pregant
i. Stupes amb sedes voleiant
j. Sogdià abusant d’un budista