Imprimir

Tema sencer

1. La cultura Han
En el terreny cultural, la característica essencial dels Han és el seu eclecticisme. Els confucians, que han sobreviscut a les persecucions dels Qin amb una aurèola de guardians de la tradició, ocupen ara un paper central al govern per bé que aquest apliqui sovint una política legista i que a palau hi pul·lulin els mags taoistes. Però són els confucians qui, pel seu interès pels precedents, fixaran ara el text i els comentaris dels Clàssics i controlaran tot l’ensenyament. Entre les aportacions culturals més importants dels Han hi ha la historiografia que, a partir de Sima Qian, que va pagar amb la castració la seva passió intel·lectual, es desenvoluparà com una de les més grans creacions intel·lectuals del món xinès. La poesia, per la seva banda, continuarà en un lloc central en l’univers estètic xinès, accentuant tant els seus aspectes descriptius del món natural com els de la crítica social. Pel que fa a l'escultura, el classicisme contingut dels primers Han va anar obrint-se cap a una expressivitat creixent per desembocar en un art figuratiu plenament barroc. Tot i que el bronze es segueix utilitzant, creixen en importància les laques, el jade i la ceràmica. 

Amb els Han Posteriors es modifiquen també els costums funeraris: si els Qin i primers Han es feien enterrar amb les sevs tropes i els símbols del seu poder, a final dels Han els enterraments es fan més comuns i la gent més comú es fa enterrar amb objectes necessaris per la vida quotidiana, com són jocs de taula o uns pocs animals.

2. La implantació xinesa a Corea
El poder militar dels Han i el seu prestigi cultural expliquen la difusió del model sínic per tota Àsia Oriental - Corea, Japó, Vietnam -, si bé la proximitat o llunyania del centre xinès determinarà matissos importants.

Quan Qin va unificar Xina el 221 aC i va conquerir el regne de Yan, centrat a l'actual regió de Pequin, es va implantar també en les colònies que aquest tenia -per protegir un comerç considerable- a la zona de Corea del Nord: però en caure Qin el control xinès sobre aquesta àrea remota es va esvair i el 194 aC un fugitiu xinès va fundar en aquella zona el regne de Choson que va atraure desenes de milers de fugitius xinesos que fugien de les rebel·lions i guerres civils que van acompanyar la caiguda dels Qin: els primers orígens de Corea es barregen doncs de forma inextricable amb el món xinès. La política expansionista de Han Wudi va culminar en la conquesta de Choson per part de l'imperi Han el 108 aC i en la instal.lació de la colònia de Lelang on una èlit altament lligada al món xinès mantenia contactes fins i tot amb el sud del Yangzi i el Sichuan i rebia regularment delegacions japoneses. La colònia xinesa de Lelang va durar 400 anys i va sobreviure a Wang Mang, a la crisi dels Han Orientals i als Tres Regnes en que es va fragmentar l'imperi Han: a través de Lelang es van introduir a Corea el confucianisme i l'escriptura xinesa. A finals del segle III dC, els xinesos fins i tot hi van fundar encara una segona guarnició, la de Taifang, potser sobre la base de nuclis importants de població xinesa que s'hi hauria refugiat durant els períodes d'inestabilitat de l'imperi Han.

3. La implantació xinesa a Vietnam
Vietnam va tenir una evolució semblant a la de Corea. El cor de Vietrnam és la conca del riu Roig, el Tonquin, entorn de Hanoi, separada del sud de Xina per muntanyes baixes i per la jungla: una barrera important sobretot perquè constituïa un autèntic cinturó epidemiològic. Poc després de la fundació de l'imperi Qin, 221 aC, aquest va ordenar la conquesta de Lingnan el 214 aC. - "el sud de les serralades", zona que designava les actuales regions de Guangdong, Guangxi i Vietnam del nord -, on s'havia desenvolupat la cultura del bronze de Dongson (500-300 ac). En caure els Qin, l'antic territori de Lingnan es va independitzar i s'hi va fundar el regne de Nanyue, "yue del sud" on, enmig de la crisi del poder imperial i lluny del centre, l'antiga cultura de Dong Son va resurgir amb força. El 111 aC, l'emperador Han Wudi va enviar 100.000 soldats que van reincorporar tot el Lingnan a l'imperi. Amb aquesta conquesta els xinesos van instal.lar a Vietnam un protectorat xinès, que, amb les seves divisions administratives, taxes de l'emperador Xuandi (73-47 aC) i lleves, funcionaris, escriptura xinesa i clàssics confucians, es va superposar sobre la cultura dels poblats. Amb els Han Posteriors, la rebel.lió de les germanes Trung en el 40-42 dC va propiciar una nova intervenció Han: aquest cop els xinesos van fondre els tambors Dong Son que eren el símbol de la realesa i van transformar el protectorat en una província de l'imperi xinès.

4.L'impacte Han sobre el Japó
A diferència de Corea i Vietnam, al Japó les influències xineses hi arribaran molt més diluïdes. Però, a diferència també de Corea -en contacte amb Manxúria i el món de les estepes-, i Vietnam - exposada a un allau d'influències de l'Índia i el sud-est d'Àsia - a Japó la influència xinesa era la única. És per això que els ritmes del continent marcaran, duran les primeres etapes, els del Japó insular. Les influències - i les migracions- li arribaven sobretot via Corea, però ja des de la prehistòria hi van haver també contactes amb les poblacions Yue de les costes sudest de Xina. Amb el període Yayoi, que va del 300 aC al 300 dC, la prehistòria japonesa fa un canvi tan radical que és impossible no atribuir-lo a una emigració important, probablement procedent de Corea i lligada amb l'establiment de la colònia Han a Lelang : amb la nova cultura, que es desplega des de Kyushu cap a la plana de Kanto, apareixen plegats el tèxtil, una nova ceràmica, la metal·lúrgia - tant la del bronze, aplicada a funcions rituals i clarament emparentada amb la xinesa, com la del ferro, aplicada a instruments quotidians, i l'agricultura irrigada. La nova cultura Yayoi va desplaçar en tot la indígena Jomon i va introduir una nova llengua, una nova organització social - basada en els clans Uji - i una nova religió, el Shinto. La societat Yayoi s'articulava entorn dels clans Uji, fortement patriarcals i jerarquitzats, cadascun dels quals tenia el seu kami, o divinitat lligada als elements naturals. La societat Yayoi no tenia, però, ni moneda ni escriptura.