Imprimir

Tema sencer

Resum del tema

1.	Implantació dels Han
2.	Han Anteriors
3.	El regnat de Han Wudi
4.	El regnat de Wang Mang
5.	Els Han Posteriors

1. Implantació dels Han
La consolidació de l’imperi xinès és l’obra de la dinastia Han, que va saber capitalitzar la revolta general contra els Qin, tot i conservant l’essencial de la seva herència. 

L’imperi Qin va caure per la combinació del descontent popular per l’extrema duresa dels seus governants amb l’odi de l’antiga noblesa i els lletrats. Liu Bang, que va saber imposar-se a les múltiples bandes de rebels, va fundar un imperi que, contemporani del de Roma, n'és també un paral·lel pel que fa al poder, al prestigi i al significat històric. Malgrat les similituds, les diferències entre ambdós imperis són molt sensibles tant en l'agricultura com en l'organització de les superestructures.

El que sabem dels Han procedeix, en primer lloc, de fonts textuals: les Memòries Històriques de Sima Qian i la Història dels Han de Ban Gu, juntament amb l’abundant corpus literari i filosòfic d’aquells segles. Per altra banda, les capitals de Chang’an i Luoyang i els múltiples palaus i tombes excavats, continuen proporcionant regularment aportacions relevants. 

L’imperi Han (202 a.C - +220) es divideix en dos grans períodes : Han Anteriors o Occidentals (202 a.C - +9), amb capital a Chang’an, i Han Posteriors o Orientals (+25 – 220) amb capital a Luoyang, situada més cap a l'est. Ambdós períodes estan  separats per l’interregne de Wang Mang (+9-25).

Totes dues capitals es trobaven sobre afluents del riu Huanghe, a la zona més poblada de l'imperi. Les dues estaven rodejades per muralles imponents  i tenien unes mides que les convertien en dues de les ciutats més grans del món de la seva època. En el seu interior, els palaus i centres cerimonials hi ocupaven un espai central, mentre la resta de la ciutat s'organitzava en barris tancats i molt sovint emmurallats separats per avingudes de mides imponents

2. Els Han Anteriors
En el primer període els Han es van haver d'enfrontar a una sèrie de perills, que amenaçaven l'estabilitat de la nova dinastia. En els primers anys, incapaços inicialment de reorganitzar tot l’imperi sobre la base provincial-burocràtica dels Qin, van combinar aquest model amb la creació d’una sèrie de regnes vassalls. Bona part del que sabem dels Han surt d'excavacions relacionades amb aquests prínceps locals i posa en evidència les diversions, la música, el protocol, les creences i la riquesa que van acompanyar aquests notables fins a la mort: una de les tombes excavades, la de Liu Sheng, conté riqueses pròpies d'un rei. Els particularismes nobiliaris van culminar amb la revolta dels regnes del 154 a.C però l'estabilitat de l'imperi li va permetre no només superar aquesta crisi sinó també les moltes altres que van provocar el poder creixent tant de les famílies de les emperadrius i dels eunucs com el dels terratinents-funcionaris. 

3. El regnat de Han Wudi
El moment culminant dels Han Anteriors va ser el regnat de Han Wudi (140-88) que va jugar un paper decisiu en la centralització econòmica i administrativa de l’estat i que va escapçar de forma perdurable l’aristocràcia xinesa en abolir el dret de primogenitura i obligar el repartiment de l’herència entre tots els fills.

L'organització jurídica i administrativa de l’imperi segueix fil per randa la que van crear els Qin, tant en la divisió provincial com en l’articulació dels impostos i dels treballs públics, en la construcció de la xarxa de carreteres, en el pes donat a les lleis i en els monopolis de la sal i el ferro. Als dos pols de l’estat Han es trobaven els camperols i l’emperador, que tot i tenir un poder absolut, deixava l’administració central en mans d’un cos relativament petit de funcionaris, promocionats essencialment pel sistema de recomanació i pel seu pas per la universitat imperial, que governaven en consens amb els notables locals. 

La riquesa econòmica dels Han es basava en una agricultura pròspera, que en incorporar les innovacions procedents del període dels Regnes Combatents, tenia la productivitat més alta del món i que permetia alimentar una població nombrosa a tot arreu on fos possible implantar el model d'agricultura intensiva en què es basava l'estat Han. Les innovacions agrícoles introduides pels Han van permetre conrear uns 38 milions d'Ha, una quantitat que es mantindria establia durant tot el mileni següent, fins arribar als Song. El comerç, malgrat la importància dels espais que ocupaven a Chang’an els mercats de l’Est i de l’Oest, tenia una base monetària feble i estava en gran part controlat per l’estat intervencionista Han. 

L’èxit dels Han va dependre sempre de la capacitat del poder central per imposar-se a les tendències particularistes dels grans propietaris agrícoles i per mantenir un equilibri entre els recursos de l’estat i les despeses militars.

4. El regnat de Wang Mang
L’augment dels impostos ocasionats per la política expansiva  dels Han Anteriors va arruinar els petits propietaris i va permetre la consolidació de grans latifundis: l’empobriment dels camperols va arrossegar la ruina de l'estat i va omplir el país de bandits. 

A principis del segle I el cop d’estat de Wang Mang intentarà redreçar la situació amb una reforma agrària i un canvi en el sistema monetari. Però la manca d’un cadastre ben fet farà inefectiu el repartiment de terres i els freqüents canvis de moneda crearan un gran desgavell monetari. El fracàs de les mesures reformistes de Wang Mang va fer esclatar la rebel·lió de les Celles Roges, a mans dels quals va morir Wang Mang. 

5. Els Han Posteriors
Els Han Posteriors (25-220) traslladen la capital de Chang’an a Luoyang i reorganitzen tant la burocràcia xinesa – és ara que s’inventarà el paper –, com la producció agrícola i artesanal - és ara que s’inventarà la pre-porcellana -, tot recuperant els paràmetres bàsics de l'expansió xinesa – és ara que es recuperaran els oasis xinesos d’Asia Central i que Xina s’establirà al Vietnam -.

A mitjans del segle I, les intrigues dels Han van aconseguir dividir en dos l'imperi xiongnu i es va reprendre la política de regals: un terç dels ingressos dels Han Posteriors van quedar absorbits pels regals als xiongnu i les sedes xineses, especialment importants al Sichuan i al Shandong, van arribar a Índia, Pèrsia, Àsia Central i el món romà.

Passat el segle I, quan les ciutats comencen a empobrir-se i la noblesa es refugia en propietats emmurallades al camp, on es concentra la vida cortesana i comencen a sortir per tot arreu torres de vigilància amb una doble funció econòmica i militar, és impossible impedir el poder creixent dels terratinents provincials i dels eunucs de palau. En acabar el segle II, les lluites internes entre diversos grups de pressió havien debilitat de tal forma l’aparell de l’estat que aquest es va desfer definitivament el 220 dC.