Resum
del tema
1.
Legisme i regne de Qin
Els elements
bàsics de l'imperi Qin es perfilaven ja en el regne de Qin, on
la formidable màquina
de guerra dels Qin i el caràcter implacable de les seves victòries
li van permetre la conquesta i la creació d'un nou ordre administratiu
i polític en un temps rècord. A tot el continent eurasiàtic,
per altra banda, els impulsos anaven també en la mateixa direcció:
l'imperi persa de Darius,
el d'Alexandre Magne
i l'imperi Maurya d'Açoka
representen la formació d'unitats polítiques imperials,
de grandària molt superior a totes les anteriors.
Des del punt de vista polític el corrent més important dels
segles IV i III és el legista,
que busca explícitament enriquir l'estat i enfortir l'exèrcit:
una fórmula que influirà fins ara als estats xinesos. A
diferència dels confucians, els legistes propugnen que l'essencial
per tal que l'estat funcioni és el mecanisme de les lleis i no
la qualitat moral del rei i dels funcionaris. Els legistes més
significatius van ser Shang Yang (390-338 a.C), que amb les seves reformes
al segle IV va convertir l'estat de Qin en el més poderós
dels Regnes Combatents, i Han
Feizi (m. 233 a.C), un escriptor lúcid i extraordinàriament
amè.
De tots els estats
del període dels Regnes Combatents el de Qin va ser el que millor
va entendre quina era la direcció dels canvis
socio-econòmics que van transformar la Xina del període
dels Regnes Combatents. Els legistes, a partir de Shang
Yang, li van proporcionar l’instrument necessari per la ordenació
del nou estat; i la conquesta del Sichuan
i les obres hidràuliques
allí realitzades, el van dotar dels recursos necessaris per llençar-se
a la conquesta de tot Xina.
2.
La unificació de Xina
L’imperi
Qin és l’obra del seu fundador Qin Shihuangdi (247-210 a.C) i del
seu conseller Li Si, que a partir de la seva requisitòria
contra l’expulsió dels estrangers es va convertir en el cervell
de l’imperi. Proclamat
emperador immediatament després de la conquesta de Xina, Qin
Shihuang, tot recolzant-se en una legitimació basada no en el Mandat
del Cel sinó en la Cosmologia
correlativa, va proclamar immediatament l’abolició
del feudalisme, la implantació
de l’administració provincial i la unificació del sistema
de pesos i mesures,
de les monedes i de
l’escriptura.
3.
Les grans obres públiques
Amb les
comunicacions internes de l’imperi assegurades a través de la creació
d’una xarxa de carreteres i completada amb obres
hidràuliques que garantien la comunicació de les vies
fluvials amb les terrestres, Qin Shihuang es va expansionar cap al nord
i va delimitar la frontera de l’imperi unint entre elles les antigues
muralles locals dels Regnes Combatents. Les deportacions massives
que van acompanyar l’aixecament de la Gran Muralla es van accentuar encara
més amb la construcció del Camí Recte i, sobretot,
amb la del palau imperial d’Afang i de centenerars d'altres palaus a Xianyang
i amb la construcció
de la seva tomba, el mausoleu de Lintong.
Les fonts per l’estudi de la dinastia
Qin (221-206 a.C) són per una banda, les grans històries
escrites bàsicament durant la dinastia Han -Les Memòries
Històriques de Sima Qian (145-86 a.C), i la Història
dels Han de Ban Gu (32-92 a.C)-, i per l’altra, les grans troballes
arqueològiques a
la vora de l’actual Xi’an: les restes del palau
d’Afang, el mausoleu
de l’emperador i l’exèrcit
de terracota.
4.
L'aristocràcia imperial
La unificació imperial va anar acompanyada d’una refundició
ideològica que, basada en un nou
codi de lleis, va culminar amb la crema
dels llibres i amb la matança
dels lletrats.
La
mort de Qin Shihuang va arrossegar la de Li Si i el seu fill, el segon
emperador, que va regnar un brevíssim període abans de ser
destronat per una sublevació popular estimulada pel sofriment
ocasionat per les deportacions i els impostos desorbitats que eren
necessaris per fer funcionar les grans obres públiques de l’imperi.
5.
L'impacte de Qin sobre el món xinès
Malgrat
la seva curta durada i l'enorme duresa que el va caracteritzar, l'herència
de Qin, consistent en la unificació del món xinès
en un estat únic i centralitzat, en l'articulació de tot
el territori amb grans obres públiques, en la consolidació
d'un estat intervencionista basat en l'agricultura
i amb el monopoli d'alguns productes com la
sal i el ferro, i en l'enfrontament amb els pobles exteriors, va tenir
un impacte enorme en el
món xinès.
|