Imprimir

Tema sencer

Documents relacionats amb el tema

Resum del tema

1. Posició cronològica dels Zhou
La dinastia Zhou és la més llarga de la Història xinesa, ja que va des de la conquesta dels Shang (1070 a.C) fins a la seva conquesta per part dels Qin (221 a.C). Tradicionalment, però, es distingeixen dos períodes: els Zhou Occidentals, amb la capital sobre el riu Wei, a la vora de Xi'an, del 1070 al 770 a.C, i els Zhou Orientals, amb la capital a la vora de l'actual Luoyang, del 770 al 221. Aquests, al seu torn, es divideixen en dos períodes, Primaveres i Tardors, del 770 al 475 i Regnes Combatents del 475 al 221. 

Els Zhou eren un poble situat a l'oest del regne Shang, entre la vall mitjana del riu Wei i el corredor de Gansu, que havien anat adoptant paulatinament les pautes culturals dels Shang, com es posa d'evidència en algunes odes antigues. 

Les fonts per conèixer els Zhou Occidentals són els textos clàssics, els bronzes, amb les seves llarges inscripcions que poden arribar a tenir 500 caràcters, i l'arqueologia. Els objectes Zhou, tant bronzes com jades, mostren una estètica més cortesana, amb abundants peces decoratives,  allunyada cada cop més de la potència primària dels Shang. 

2.Conquesta i relació amb els bàrbars
Els Zhou predinàstics estaven menys estructurats que els Shang i eren, per tant més flexibles en el seu tracte amb els pobles bàrbars dels voltants: serà amb una coalició amb aquests que el rei Wuwang dels Zhou aconseguirà vèncer als Shang a la batalla de Muye. L'estat Zhou, més ampli que el Shang, ocupava el territori de forma desigual deixant múltiples zones a mans de pobles no sinitzats contra els quals els reis Zhou van haver de lluitar intensament al llarg de tot el seu regnat. 

El carisma dels primers reis Zhou els va convertir en paradigma de totes les virtuts per les generacions futures, en especial per la tradició confuciana. Wenwang, el rei culte, va dissenyar tota l'estratègia per atacar els Shang que va finalment aplicar Wuwang, el rei guerrer, conqueridor del territori. Però el gran organitzador va ser Zhougong, que va estructurar el territori a partir d'un feudalisme que, sobre la base que el rei delegava una sobirania limitada sobre parcel·les del seu estat en els seus vassalls, donava una sòlida base territorial al nou estat. La resta dels reis Zhou van haver de lluitar intensament contra els reductes de pobles no sinitzats que ocupaven gran part de l'interior del regne.

Malgrat que de guerre n'ha haver moltes, la gran majoria eren contra els bàrbars interiors, és a dir les bosses de pobles no sinitzats dins del territori mateix dels Zhou Occidentals, mentre que els enfrontaments entre xinesos van ser molt menors: el record que en va quedar va ser el d'una gran pau que acabaria convertint-se en la utopia retrospectiva de la Tradició Central xinesa. 

Cap al 740, davant dels atacs imparables dels bàrbars de l'oest, els Zhou van traslladar la seva capital cap a l'est, començant així el periode dels Zhou Orientals anomenat Primaveres i Tardors.

3.El feudalisme xinès
A diferència d'Occident, el feudalisme xinès no emergeix després d'una etapa imperial sinó que la precedeix, i no s'instal·la com forma socio-política exclusiva sinó que conviu amb una protoburocràcia. Des del punt de vista territorial el feudalisme Zhou sembla haver-se articulat, en base a parcel·les simèticament distribuïdes entorn d'un pou d'ús comunitari. Les ciutats Zhou eren centres rituals amb edificis derivats dels dels Shang mentre que els sacrificis a les tombes comencen a ser reemplaçats per estatuetes substitutòries. 

4.El Mandat del Cel
Culturalment, els Zhou destaquen per una nova cosmologia, que substitueix el Shangdi dels Shang per una nova divinitat, el Cel o Tian , amb un fort component ètic. La legitimació dels reis es basa en què tenen el Mandat del Cel, però és una legitimació amb data de caducitat, ja que la poden perdre en cas de conducta inadequada: de pas, aquesta teoria proporciona una justificació moral a la sublevació dels Zhou contra el darrer rei Shang, un depravat notori segons la tradició. D'acord amb la teoria del Mandat del Cel, Tianming, el governant xinès esdevé el Fill del Cel, Tianzi, i és l'únic qualificat per oferir els sacrificis importants. 

5.El Yijing
L'eclipsi de Shangdi ve acompanyat d'una substitució dels sacrificis pels rituals i en la compaginació dels oracles basats en les closques de tortuga (que mantenia inicialment una parafernàlia dels endevins similar a la dels Shang) amb la interpretació dels 8 trigrames originals i els 64 hexagrames, formats per la combinació de línies contínues i discontínues. Les interpretacions sobre aquests hexagrames es troben al Yijing o Clàssic dels canvis que, originat a partir de reculls camperols de presagis, va anar acumulant al llarg dels segles interpretacions diverses prodecents de les pràctiques endevinatòries i va cristal·litzar finalment en un sistema complex de símbols que registren totes les coincidències que conflueixen en el moment determinat de l'endevinació i que reflecteixen totes les estructures possibles de l'univers. Aquest llibre, sense símil possible en la nostra civilització, és un dels textos canònics més importants de tota la tradició xinesa i té ja com a rerafons la dicotomia entre els dos principis bàsics, yin i yang, que serà el substrat comú a tota la filosofia xinesa.