Imprimir

Tema sencer

Resum del tema

1.	La cultura d'Erlitou
2.	Les fonts dels Shang
3.	L'estat Shang
4.	La cultura de Sanxingdui
5.	La mitologia xinesa

1.La cultura d'Erlitou
Cap al 2000 apareix la cultura d'Erlitou, situada a la vall central del Huanghe, que amb objectes de bronze, treball molt elaborat del jade i tombes de grans proporcions evidencia ja la presència d'una élite poderosa i rica, i que probablement coincideix amb la primera de les dinasties xineses, la Xia, fins ara considerada mítica. Tant les dimensions dels seus palaus i tombes com la riquesa i varietat dels objectes que s'hi han trobat apunten ja a una societat molt més jerarquitzada i amb més contactes que la de Longshan i emparenten clarament la societat d'Erlitou amb la de les primeres fases de la dinastia Shang.

La dinastia Shang, la segona de les Tres Dinasties pre-imperials (Xia, Shang i Zhou), va sorgir a mitjans del segon mil·lenni aC. La cultura Shang es va desenvolupar a partir de les antigues cultures Longshan i va madurar directament a partir de la cultura Erlitou. Es tracta, per tant, d'una dinastia ubicada essencialment a la zona de la terra de loess.


2.Les fonts dels Shang
El que sabem de la dinastia Shang prové essencialment de quatre fonts: arqueologia, les inscripcions a les peces oraculars, els bronzes Shang i les fonts escrites. 

a) Arqueologia
Destaquen especialment les exacavacions de les capitals successives dels Shang, en especial les restes de les muralles i palaus de Zhengzhou i de les tombes de Anyang).

Una tomba del conjunt d'Anyang, la de Fu Hao una de les 60 dones de l'emperador Wu Ding, que va regnar entorn del 1200 aC), conté una riquesa extraordinària en bronzes, jade i vori.

b) Inscripcions a les peces oraculars
Les primeres proves de l'existència d'una escriptura van aparéixer a Xina relativament tard, amb els Shang tardans, cap el 1200 a.C.: són els caràcters que apareixen en els bronzes i ossos i closques oraculars i que mostren una escriptura ja plenament formada, sense que ens hagin quedat proves arqueològiques de les fases anteriors. A diferència dels sumeris, els xinesos no van inventar l'escriptura per portar els comptes sinó per parlar amb els déus, i aquesta diferència entre uns orígens pràctics i uns màgics, marcaria tota l'evolució posterior d'aquestes dues tradicions. Si per una banda els caràcters xinesos conservaran una aura sagrada, l'absència d'un alfabet obligarà a la creació de sistemes complexos per arxivar.

Un caràcter ocupa sempre el mateix espai i es forma per la combinació d'una sèrie de trets fonamentals, de nombre variable, que pot anar des de 1 fins a prop de 70 i que cal escriure sempre en un ordre estricte. En xinès clàssic els caràcters s'arrengleraven de dalt a baix i de dreta a esquerra, fet que corrobora la hipòtesi de que els primers escrits, anteriors als que apareixen en bronzes i oracles, es van fer sobre tiretes de fusta o bambú. 

Tot i que alguns caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic (pictogrames, indicadors o agregats lògics), com en totes les escriptures, el procés de formació dels caràcters fa que la majoria d'ells sigui  una combinació d'un component semàntic, el radical i un fonètic. De fet els caràcters pictogràfics són només un petit percentatge del total, mentre que més del 95% són de tipus compost. 

Les inscripcions a les peces oraculars ens proporcionen una gran quantitat d'informació sobre l'horitzó  ideològic de l'elit Shang.

c) Els bronzes Shang
Els bronzes Shang, notables tant per la riquesa decorativa d'entrellaçats geomètrics entorn la figura del taotie, com per les tècniques de fundició, s'articulaven en unes categories fixes que recuperaven formes procedents del neolític, i eren, més que no pas els edificis, la principal marca del prestigi del rei, que en posseïa grans sèries. En el seu interior s'hi troben inscripcions curtes. 

Amb els Shang arriba també una nova tecnologia, visible ja en els bronzes: els carros conduits per cavalls, enganxats pel coll com a tot arreu a l'edat antiga.El caràcter shang per dir carro conserva la forma d'aquests primers carros, visible encara en el caràcter modern. La presència dels carros i l'aparició del bronze es relacionen també amb la presència, als oasis del Tarim, a finals del segon mil.lenni aC., de poblacions indoeuropees, de les que s'han conservat mòmies d'homes i dones, amb trets clarament indoeuropeus i que haurien posat en comunicació indirecta als Shang amb els grans centres culturals del Proper Orient on tant la metal.lúrgia com els carros amb cavalls es coneixein des de molts segles abans. El mateix caràcter shang, que significa comerç, apunta també a una relació activa amb el món exterior.

3.L'estat Shang
L’estat Shang va sorgir basant-se en tres oposicions bàsiques: l'estratificació social, que genera una gran concentració de recursos i es basa en els instruments coercitius de la guerra, els impostos i el ritual;  l'estratificació territorial, que polaritza els nuclis rurals petits entorn dels centres amb funcions rituals i administratives; i l'estratificació inter-estatal, que ocasiona tant una implantació progressiva dels homes del bronze en nuclis urbans que reprodueixen un mateix model cultural,  com l’agrupació dels clans en un estat de fronteres permeables.

La unitat social bàsica eren els llinatges, articulats entorn del culte als avantpassats i jerarquitzats d’acord amb la seva proximitat al llinatge reial. El poder del rei es legitimava en l’endevinació i es manifestava en el ritual. D’això se’n deriven les dues grans aportacions dels Shang a la història de Xina: la fixació de l’escriptura i els grans bronzes, lligats a rituals shamànics marcats per l’estreta interrelació entre homes i animals (tret cultural que Xina comparteix amb la cultura maia). 

El poder del rei Shang va anar augmentant al llarg del segles, i va substituir progressivament el dels shamans, i va culminar al darrer període amb capital a Anyang, tant en el control exclusiu de l'endevinació per part dels monarques com en l'enorme importància dels sacrificis en les tombes dinàstiques, alguns dels quals posen en evidència les lluites constants dels Shang contra els pobles proto-tibetans de la seva perifèria occidental. La religió dels Shang s'articulava entorn del Shangdi, els emperadors de dalt, figura que personificava tots els avantpassats de la casa regnant. 

En acabar els Shang, la orientació de la civilització xinesa mostrava ja diferències substancials amb la de les cultures del Proper Orient i Grècia i havia consolidat ja alguns dels trets més essencials de la seva originalitat social i cultural. 

4.La cultura de Sanxingdui
La influència Shang, però, es va estendre fins a la conca del Yangzi i el Sichuan, com és evident per les grans estàtues de bronze de Sanxingdui, que si bé empren una estètica molt diferent de la del nucli Shang original, evidencien també un complet domini de les tècniques metal·lúrgiques del bronze. 

5. La mitologia xinesa
A diferència d'altres civilitzacions, les poques llegendes de la Xina sobre els orígens de la humanitat, com la de Pangu i Nü Wa, van aparèixer molt tard, procedeixen de pobles no xinesos i mai es van articular en una mitologia sistemàtica. Per contra, els mites sobre els orígens de la civilització estan plenament estructurats i comencen amb una jerarquia de reis que subsumeixen déus antics: a diferència dels nostres grecs que divinitzaven els seus herois, els xinesos humanitzaven els seus déus.