Imprimir
|
Tema sencer |
Resum
del tema
1.
La implantació Tang i el regnat de Gaozu
L'any 617, Li Yuan
(566-635), duc de Tang, un dels generals més importants dels Sui
i un representant clàssic de l'aristocràcia mixta xinesa/xianbei/turca
que havia controlat la Xina del nord-oest durant segles, va aconseguir
enderrocar els Sui amb l'ajuda del seu fill Li Shimin i amb el suport
dels turcs i fa fundar la dinastia
Tang. Li Yuan va ser el primer emperador Tang, Gaozu (618-626) i es
va imposar per la moderació dels seus mètodes: de fet, Gaozu
no fa una revolució sinó que restaura l'ordre amb una nova
dinastia. La passió dels Tang pels cavalls
-uns animals que seran essencials
en la seva expansió- la relativa llibertat de moviment de les
dones i la importància
del joc de polo evidencien
una relació inicial amb els turcs.
Des del primer moment, Gaozu va recuperar les mesures dels Sui en tots
els aspectes essencials. En el camp econòmic, reinstaura el control
de pesos, mesures i preus i instaura una nova moneda, mentre la política
financera descansa encara sobre el sector agrícola de la població,
i, per garantir-la, es restableix el juntian. Aquest sistema va
funcionar millor com més poderós era l'estat: la primera
meitat del segle VIII, amb el regnat de Xuanzong, serà el moment
culminant tant pel sistema dels camps iguals com per la recollida d'impostos.
És també amb els Tang i dins dels àmbits budistes
que agafa ara importància el consum
del te. Gaozu va adoptar el codi dels Sui, amb lleugeres
modificacions. Aquest codi va gaudir d'un prestigi immens i va ser
adoptat per tots els estats que estaven a l'esfera xinesa: el Japó
Nara i Heian, Corea, Vietnam. L'adopció d'un marc legal comú
per part d'aquests països és un altre dels elements claus
que defineixen l'àmbit cultural comú dels països d'Àsia
Oriental. En política administrativa, Gaozu va seguir també
els passos dels Sui, va uniformitzar les mides
provincials, i va crear una poderosa administració
central, tot i que s'intentava sempre que la llei central s'implementés
mitjançant un compromís amb les necessitats locals i a través
d'un cos de funcionaris. El mecanisme que va permetre el desenvolupament
d'aquesta burocràcia va ser el sistema dels exàmens
que, iniciat ja amb els Sui, es consolidarà de ple amb els Tang.
2.
L'expansió exterior i el regnat de Taizong
Però Gaozu es va apartar de l'herència Sui en la política
religiosa convertint de nou el confucianisme en la ideologia dominant
i prenent mesures contra budistes i taoistes: és possible que aquesta
política, que va encendre l'oposició del clergat, precipités
la seva dimissió i permetés que un dels seus fills, el futur
emperador Taizong
(626-649), es fes amb el poder.
En política
exterior, el gran èxit de Taizong va ser la pacificació
dels turcs orientals, que a la primera meitat del segle VII eren els principals
enemics dels xinesos. Per contra, els enfrontaments amb la branca dels
Tuyuhun, que estaven al Qinghai i estaven pressionats pel nou poder que
sorgia al Tibet, continuaven essent constants. Les guerres de Taizong
a Àsia Central van estendre la fama xinesa per tot el continent
i a Chang'an,
una ciutat inmensa,
van arribar ambaixades de Pèrsia Sassànida, Índia
i Bizanci, mentre els productes
xinesos s'estenien cap a aquests països. Els viatges eren tan
freqüents que les tombes s'omplen d'imatges d'estrangers muntats
en camells i de
carros de viatge tirats
per bous. La influència d'Àsia Central es filtra a la
cort xinesa i és visible tant en objectes
de luxe com en la música
i fins i tot en la forma
de seure. Mai des dels Han havia tingut Xina tant prestigi: va ser
aleshores quan missioners siris van portar el nestorianisme
a Xina i la capital es va omplir de temples maniqueus,
zoroastrians i nestorians, amb estrangers pul·lulant pels seus
carrers, barris i
mercats. La tradició
mahometana diu també que és en aquest moment que els comerciants
àrabs van portar l'Islam a Canton.
Decidit a consolidar l'imperi, Taizong va afavorir especialment els talents
administratius de l'escola confuciana i va impulsar l'educació,
concebuda essencialment com la via de formació dels funcionaris
civils. Als darrers anys de la seva vida, però, un fet el va decantar
cap a una protecció decidida del budisme:
el retorn a Xina de Xuanzang
el 645, a qui va proporcionar immediatament un ajut financer decisiu.
3.
El regnat de Wu Zetian
Després de Taizong, el poder va passar a mans de Wu Zetian, una
concubina que va arribar a emperadriu i va conspirar a la cort més
de seixanta anys. Malgrat les intrigues de la cort, l'estat va continuar
funcionant ja que l'eix del funcionament de l'estat eren la llei codificada
i les regulacions administratives. L'administració xinesa va arribar
a la seva maduresa al segle VII: a partir d'aquest moment serà
capaç formar un cos relativament autònom que feia contrapès
tant a les faccions que es formaven a la cort (eunucs, famílies
de les emperadrius, generals) com al poder arbitrari dels emperadors.
Tampoc la política exterior dels Tang es va ressentir dels complots
a la cort: entre 625 i 683 s'obre un dels períodes d'expansió
més grans de la història de Xina. Els xinesos van prendre
tot el Tarim als Turcs occidentals, els protectorats xinesos van arribar
fins a les vores de Pèrsia i quan l'imperi sassànida va
caure a mans dels àrabs, el fill del darrer monarca es va refugiar
a Chang'an. La primera ambaixada àrab es va presentar a la cort
Tang el 651. De fet, les guerres d'aquest període van fer que la
zona controlada pels Tang fos més gran que mai, però van
forçar la capacitat militar del país fins a límits
insostenibles.
Un cop implantada la nova dinastia, el 690, Wu Zetian, com tots els usurpadors,
va dictar les disposicions necessàries per tal d'assegurar-se el
suport popular. Va prendre una sèrie de mesures per revitalitzar
la situació econòmica de l'imperi que van fer que al final
del segle VIII el camp passés per un període de prosperitat
agrícola; per tal d'eliminar del poder a l'aristocràcia
del nord-oest que controlava encara bona part dels llocs de poder de l'estat,
Wu Zetian es va recolzar en els funcionaris i va potenciar
l'entrada a l'administració a través dels exàmens:
és a partir d'ara que l'élite educada té una influència
decisiva a la cort i que els exàmens es converteixen en una arma
política del poder imperial; va afavorir
expressament el budisme i va introduir als exàmens unes sutres
que exaltaven la primacia de l'estat per damunt de l'individu. Al final
de la seva vida, però, l'emperadriu es va decantar cap al confucianisme.
4.
El regnat de Xuanzong i l'edat d'or dels Tang
L'edat d'or
dels Tang és de 710 a 755, i correspon al regnat de Xuanzong (712-756),
que va restaurar tant l'organització interna com l'expansió
exterior i en el regnat del qual la creació intel·lectual
i artística va agafar un impuls inigualat. Chang'an es converteix
en la ciutat més cosmopolita del món, on es creuen les influències
d'Àsia Central, Índia i Iran. El Turquestan xinès,
per on passen les grans caravanes, coneix ara una època de prosperitat
sense precedents: les pintures del període Tang a Dunhuang donen
fe d'aquesta prosperitat. També ara es multipliquen els intercanvis
per mar que asseguraran les rutes marítimes entre Shandong, Japó
i Corea, i entre Nagasaki i Hangzhou: Canton es va convertir en un centre
cosmopolita de comerç internacional en el segle VIII. La importància
dels intercanvis, tant interns com externs, es posa de manifest en la
proliferació dels forns
ceràmics i amb l'extraordinària varietat de formes i
qualitat de colors de la ceràmica
Tang.
La població
Tang va continuar concentrada
al nord, amb una pauta
similar a la dels segles anteriors, tot i que s'inicia ja ara el transvassament
de població
cap al sud. De fet, no serà fins als Song que la distribució
demogràfica s'acostarà a la pauta
actual, donant un pes cada cop més gran al sud i a la costa.
El regnat de Xuanzong ve marcat també per l'enfrontament entre
la nova burocràcia - promocionada pels primers emperadors Tang
i, en especial, per Wu Zetian - i l'antiga aristocràcia que intenta
ara recuperar el seu poder: l'imperi quedarà polaritzat entre aquests
dos grups, mentre Xuanzong va caure sota la influència de la més
famosa dona fatal de la història de Xina, Yang Guifei.
Malgrat això els Tang es veuen obligats a cedir a la pressió
exterior: des del 714, va haver-hi cada any una invasió de tibetans.
Al llarg del segle VIII, una nova amenaça es va consolidar al sud-est,
a la zona que ara ocupa la província xinesa de Yunnan: els xinesos
van ser derrotats pel regne de Nanzhao i els va caldre renunciar al control
del sud-oest. El mateix 752 els xinesos van ser derrotats pels àrabs
a la batalla de Talas
i van perdre el control d'Àsia Central, que va quedar en mans dels
uigurs.
5.
La rebel·lió d'An Lushan i els Tang Posteriors
Les grans conquestes exteriors, amb campanyes a més de 1.500 km
de la capital, havien comportat una major capacitat de decisió
per part dels generals, mentre l'emperador s'havia rodejat de la cort
més brillant de la història xinesa, on rivalitzaven poetes
i pintors de la talla de Li
Bai, Du Fu,
Wang Wei i Meng
Haoran, i vivia absorbit per les refinadíssimes festes
de palau on passava dies i nits en companyia de la bellíssima Yang
Guifei. Al 755, amb 200.000 soldats a les seves ordres, un dels caps militars,
An Lushan, va
conquerir tant Luoyang com Chang'an. L'emperador, obligat a fugir cap
al Sichuan, es va haver d'enfrontar a una sublevació del seu seguici
que li va exigir la mort de Yang Guifei. Arran de la rebel·lió,
Xina va perdre el control d'Àsia Central i va quedar tallada del
món exterior. La supressió de la rebel·lió
d'An Lushan, feta en gran part amb mercenaris uigurs, va debilitar l'estat
i va portar a una centrifugació general del poder. Mentre els uigurs
s'instal·len al Gansu, els tibetans s'estenen per Àsia Central
i arriben a saquejar Chang'an: a partir del 790, Xina queda tallada del
món exterior. Per
poder obtenir la pau, el nou emperador va haver de reconèixer els
poders dels rebels a les províncies i es va produir una centrifugació
general del poder: a partir d'ara la història de la dinastia Tang
consistirà en gran part en intentar recuperar el control fiscal
i territorial dels primers Tang.
A partir del 755 les principals estructures dels Tang - el sistema uniforme
de repartiment de les terres, l'organització financera de l'estat
- s'esvaeixen. Les regions militars no triguen a convertir-se en zones
semi-independents, i l'imperi Tang comença a perdre el control
de les regions militars, on les mateixes tropes - sovint convertides en
exèrcits d'ofici, formats per mercenaris - trien els seus caps
mentre desapareix l'administració civil: a la llarga aquests caps
militars acabaran independitzant-se i la Xina dels Tang es fragmentarà.
A nivell econòmic, la terra passa de ser propietat pública
a ser privada i apareixen els grans latifundis. Els ingressos fiscals
de l'estat canvien ara de caràcter i enlloc de basar-se exclusivament
en els agricultors passen a basar-se també en el comerç,
que agafa ara una importància sense precedents que anticipa en
part el desenvolupament econòmic dels Song.
La pèrdua d'Àsia Central té conseqüències
greus a nivell cultural: privat de les seves connexions amb el món
indi, el budisme xinès no trigarà a decaure, sotmès
a persecucions repetides i a una hostilitat creixent per part dels lletrats
confucians fins arribar a la Proscripció
del 845. Tancada sobre sí mateixa, la que havia estat la Xina
cosmopolita dels Tang mirarà amb suspicàcia tot l'estranger:
aquesta actitud culminarà amb l'aparició del neoconfucianisme,
la supressió de les religions estrangeres i les grans rebel·lions
xenòfobes de Huang Chao al final del període, el 880, que
van saquejar Canton, van matar tots els estrangers i van estendre
els seus exèrcits per mitja Xina.
