Imprimir

Tema sencer

Resum del tema

1.	La reunificació de l'imperi
2.	El regnat de Wendi
3.	La organització administrativa dels Sui
4.	Les grans despeses dels Sui

1. La reunificació de l'imperi
Després de més de tres segles de Desunió, a finals del segle VI, la dinastia Sui, amb un paper similar al que havia jugat la dinastia Qin al segle II aC, va poder reunificar Xina gràcies a l'existència de múltiples elements comuns. La unificació dels Qin, al 221 aC i la dels Sui el 581 dC presenten similituds òbvies: totes dues dinasties van aconseguir col·lapsar el vell món de fidelitats feudals i articular un estat ric i un exèrcit poderós, totes dues van fer enormes obres públiques i cap de les dues va poder resistir la onada de descontent que els seus esforços desmesurats van generar, totes dues van durar molt poc i totes dues van obrir el pas a grans dinasties, la Han i la Tang, que conservarien l'essencial de la seva obra, durarien segles i ampliarien de forma espectacular el territori.

La reunificació Sui, feta de del nord, va implicar la conquesta del sud, que no es va completar fins al 589. Les campanyes dibuixen ja les constants militars dels Sui: enormes mobilitzacions - 518.000 soldats van atacar el regne de Chen -, i construcció de grans infrastructures de suport - graners per donar suport logístic i construcció el 584 del que seria el primer tram del Gran Canal. Però caldrà esperar el regnat següent, el de l'emperador Yangdi, que sent príncep havia estat virrei del sud i el coneixia bé, perquè la vall del Yangzi s'integri plenament en l'horitzó econòmic i cultural dels Sui.

2. El regnat de Wendi
La unificació Sui va venir del nord i va sorgir del bloc de famílies aristocràtiques en les quals la sang xinesa es barrejava amb la de l'estepa des de feia generacions. El seu artífex va ser Yang Jian, el futur emperador Wendi (581-604): des del primer moment, tant la denominació dels nous càrrecs com l'estil literari dels comunicats oficials adopten un llenguatge clàssic confucià, especialment important per incorporar la Xina del sud, on les tradicions Han es conservaven meticulosament. L'altre element legitimador de Wendi va ser la fe budista, per la qual ell sentia més inclinació que no pas cap al confucianisme. Sobre la base d'un confucianisme amb un fort biaix legista, i d'un budisme imperial, els Sui, basant-se en un sincretisme volgut, van dur a terme una profunda reorganització de l'estat, tant en l'aspecte administratiu com en el militar, agrícola i legislatiu.

Per tal de resoldre la financiació de l'aparell civil i militar de l'estat, i acabar al mateix temps amb la fragmentació de l'autoritat que es derivava dels grans latifundis controlats per l'aristocràcia, Wendi va generalitzar el juntian, la distribució igualitària dels camps, que ja havia implantat l'emperador Xiaowen dels Wei del nord i va dibuixar un sistema fiscal que fos simple i barat de fer funcionar. Wendi va emprendre una ingent revisió de tot el sistema legal que es va concretar en el codi Kaihuang, que unia les tradicions legals del nord i el sud - una síntesi que el qualificava per convertir-se en el codi legal de la Xina reunificada -, i reduïa i racionalitzava els articles del codi. Aquest codi serà el model que seguirà el codi legal dels Tang i tots els codis successius de la Xina imperial.

3. La organització administrativa dels Sui
Per assenyalar la unificació del país es va construir una nova capital, Daxingcheng, la ciutat del Gran Renaixement, situada al sud-est de l'antiga Chang'an dels Han: era una ciutat de grans dimensions. El poder centralitzat que simbolitzava la nova capital es va fer també efectiu a través d'una nova estructura legal i institucional que va intentar acabar amb els privilegis de les grans famílies, doblegar el poder dels militars i articular una administració civil. Tot el període que comença ara i que es perpetuarà amb els Tang és una lluita entre el poder central - que pretén controlar l'entrada del individus a l'administració i enfortir les institucions centralitzades - i els grans clans aristocràtics que intenten preservar els seus privilegis. Per tal d'acabar amb la proliferació dels nivells administratius intermitjos, Wendi va decidir seguir el model altament centralitzat del primer imperi Qin i va ordenar la immediata reducció de províncies i prefectures, així com la unificació de les mides de les unitats regionals. Per tal d'establir criteris objectius per comprovar la competència dels candidats a funcionaris es van establir els exàmens. Per tal de crear un cos civil al marge dels interessos de la gran aristocràcia, Wendi va prendre també una sèrie de mesures: prohibició de servir en la pròpia regió natal; limitació del temps de permanència en un mateix càrrec a tres anys; informe anual a la cort d'un responsable de la província sobre el funcionament de l'administració local; captació de funcionaris de tots els racons de l'imperi.

4. Les grans despeses dels Sui
Però els Sui van incórrer també en fortes despeses que acabarien precipitant la seva caiguda. El successor de Wendi, Yangdi, va decidir traslladar la capital a Luoyang, una decisió que va mobilitzar una quantitat ingent de mà d'obra i de recursos. La construcció del Gran Canal va mobilitzar enormes masses de població, va connectar entre elles les zones més densament poblades, va propiciar el desenvolupament de grans ciutats al llarg del seu recorregut i i va ser un element decisiu en el desplaçament de la població cap al sud que s'inicia en aquest període. Igual que va passar amb la Gran Muralla, el traçat inicial del Gran Canal seria recuperat i ampliat per les dinasties següents. La construcció de les successives capitals, Chang'an i Luoyang, i la de la Gran Muralla van esgotar les arques de l'estat i aquest es va ensorrar quan les successives guerres contra Corea van abocar al país a un esforç excessiu: una rebel·lió generalitzada, especialment activa en les regions properes al Gran Canal, va portar al poder la dinastia Tang.