Imprimir

Tema sencer

Resum del tema

1.	El neolític xinès
2.	La cultura de Yangshao
3.	La cultura de Dawenkou
4.	La cultura de Longshan i Liangzhu
5.	Prehistòria del Japó i Corea

1. El neolític xinès
La prehistòria xinesa es va desenvolupar en un escenari força diferent de l'actual, tant pel que fa al clima i  vegetació com, sobretot, a les variacions del nivell del mar i a la importància de les maresmes interiors. 

El neolític xinès és un dels quatre grans nuclis primigenis dels orígens del neolític al continent euroasiàtic. El neolític d'Àsia Oriental s'inicià simultàniament en diversos àmbits geogràfics. Per una banda, la cultura hoabinhiana del sud - estesa també per tot el sudest d'Àsia -, amb un conreu de turbèrculs al voltant de les cases, que no implica grans canvis socioeconòmics i que manipula més que no pas altera l'ecosistema. Per altra banda,  les cultures cerealístiques del nord - i també del Yangzi - amb una agricultura basada en una baixa diversitat d'espècies, que altera l'ecosistema natural de forma irreversible i provoca canvis substancials en l'organització socio-política. 

2. La cultura de Yangshao
En general, l'anàlisi dels enterraments en les cultures successives entre el 7000 i el 2000 aC mostra una diferenciació social creixent i l'aparició i consolidació d'uns rituals que vinculen el món dels vius amb el dels morts. El shamanisme sembla haver estat també, un element comú a la majoria de les cultures prehistòriques xineses: la seva presència, que s'intueix ja a Yangshao, es reflecteix en les figures humanes que apareixen entorn del 2000aC.

Entre 7000 i 5000,  amb la cultura de Yangshao, situada a les terres de loess, en especial entorn del riu Huanghe arriba ja la maduresa del neolític xinès. A la cultura de Yangshao, els conreus de mill, soja i arbres fruiters, permeten l'assentament en poblats com Banpo, on es desenvolupa una societat igualitària agrupada en clans o llinatges, de la qual ens queden múltiples enterraments i una ceràmica roja amb decoracions geomètriques, on apareixen tant rostres humans com les primeres grafies. La recol·lecció i la pesca proporcionaven un complement important, com es dedueix per la importància dels peixos en la decoració de les peces. Les cases circulars i semisoterrànies s'agrupaven entorn d'edificis comunals de majors dimensions. Algunes tombes apunten a la presència del shamanisme.

3.La cultura de Dawenkou
A partir del 4000 es va desenvolupar també el nucli de Dawenkou, al Shandong, que mostra ja un nivell de complexitat superior al de Yangshao. Dawenkou, a on inicialment es perpetuen formes similars a les de Yangshao, si bé amb una decoració més reduïda, genera aviat unes peces distintives que desembocaran en una notable originalitat en les formes ceràmiques. Altres trets característics d'aquesta cultura són la manipulació de closques de tortugues preparades per a l'endevinació i l'evidència d'una creixent diferenciació socio-econòmica als enterraments, alguns dels quals presenten ja una riquesa insòlita d'objectes. La presència de jade i vori, per altra banda, indica contactes continuats amb terres llunyanes, mentre la posició sistemàtica d'alguns objectes dins de les tombes i la importància concedida a animals domèstics centrals per a l'economia del grup, apunta a una creixent importància dels rituals.

4.Les cultures de Longshan i Liangzhu
Entre el 4000 i el 3000 les diverses cultures locals tendeixen a expandir-se i a augmentar la interrelació entre elles, fins que aquesta interacció cristal·litza cap al 3000 en la cultura de Longshan, que recobreix la cultura de Yangshao i s'estén també cap al Shandong. A Longshan, la diferenciació creixent en riquesa econòmica i poder polític es fa evident a les tombes, plenes de ceràmica negra feta amb torn. L'endevinació per escapulimància, l'abundància de peces de jade amb fortes implicacions rituals, l'aparició de decoració amb taotie, i dels senyals inequívocs de violència a les tombes, suggereixen una vida ritual important. L'aparició dels objectes de coure i del torn de ceràmica indiquen una forta especialització social, la presència habitual del jade posa de manifest un comerç actiu, mentre que les muralles de terra piconada apunten cap a una violència creixent. 

Dins de l'horitzó de Longshan hi trobem també la cultura de Liangzhu, que mostra una elaboració notable del jade, amb importants objectes rituals com els tubs cong i els discs bi decorats amb figures que són ja un clar antecedent del taotie. Els objectes amb rostres enigmàtics donen ja la mesura de la funció del jade com a simbolisme del poder, tal i com recollirà posteriorment la similitud en la grafia dels caràcters xinesos corresponents a rei i a jade. La desigualtat social és també clarament visible a les tombes de Liangzhu, en què esquelets decapitats suggereixen sacrificis humans en els enterraments.

5.La prehistòria del Japó i Corea
Entre l'11000 i el 300 es va desenvolupar al Japó la cultura Jomon, obra d'uns caçadors-recol·lectors-pescadors activíssims que van deixar darrera seu enormes dipòsits de petxines i que es caracteritza per la combinació d'una ceràmica cordada de grans dimensions i l'absència d'agricultura. 

A Corea, com a Japó, la ceràmica va precedir l'agricultura, i la població va seguir caçant i recol·lectant fins a finals del neolític. Els contactes tant amb Xina com amb Japó queden evidenciats per la ceràmica. A finals del neolític es van generalitzar els megàlits, entre els que destaquen els dòlmens, dels quals a Corea n'hi ha més de 200.000.

Des de época prehistòrica, Corea havia tingut relacions sistemàtiques amb la península de Shandong i amb la de Liaoning, al sud de Manxúria: d'allí semblen haver vingut bona part dels seus habitants que s'haurien barrejat amb les poblacions locals de les tribus Han (nom tribal coreà que no t´r res a veure amb el de la dinastia Han). Poc després dels 6000 aC van aparéixer les primeres comunitats neolítiques caracteritzades per una ceràmica decorada amb pinta clarament emparentada amb la de la propera península de Liaodong: però a diferència de Xina i amb similitud amb el Japó, la base econòmica segueix sent la caça, la pesca i la recolecció, s'hi troben poblats petits amb cases semisoterrànies, però no hi ha agricultura. La presència de ceràmica Jomon a Corea indica també l'existència de contactes entre els dos costats de l'estret de Tsushima.

Entre el 2.000 i el 1.000 els canvis són tan evidents que apunten a una arribada important d'emigrants, potser tungús o potser emparentats amb els anomenats bàrbars rong i di que es movien aleshores pel nordest de Xina: l'any llegendari dels orígens de Corea, 2333 aC, no està gaire lluny d'aquestes dates. Els nou vinguts van aportar la metalúrgia del bronze, el conreu de l'arròs i una nova forma d'enterrament en dòlmens. Tot apunta doncs a un augment de la productivitat, associat sempre a la introdució de l'arròs, i a una societat més estrificada, abocada a la guerra i als rituals, com ho eren totes les societats de l'edat del bronze. Però Corea va desenvolupar uns enterraments en dòlmens que són únics al món, tant per les seves mides com per la quantitat: se'n han trobat uns 200.000, el 90% dels quals estan a l'actual Corea del sud.