Hi ha una filera contínua de melons grans i petits.
Els orígens del nostre poble
es van produir a les terres que voregen els rius Ju i Qi.
En temps del vell duc Danfu
excavaven coves i es feien forats,
encara no tenien cases on viure.

El vell duc Danfu
de matinada, va muntar a cavall,
i va cavalcar riu enllà cap a l'oest
fins arribar al peu del mont Qi.
Un cop allà, amb l'esposa Jiang,
va buscar un lloc per establir-se.

Que fèrtil és la plana de Zhou!
Plantes, arreu amargues, són com un xarop d'arròs.
Aquí ens cal començar, aquí ens cal prendre consell,
aquí ens cal consultar la nostra tortuga.
I digué: "Pareu-vos", i digué: "Aquest és el temps oportú,
és ara que construirem vivendes".

I amb l'ànim tranquil es va parar,
i, a dreta i esquerra,
va fixar els límits exteriors i va fer les divisions,
va rompre noves terres i va mesurar els camps.
D'oest a est
ell mateix es va fer càrrec de tots els assumptes.

Va convocar el ministre dels Treballs Públics,
va convocar el ministre de Multituds
i els ordenà construir vivendes.
Amb cordill tibant mesuren línies rectes
i pressionant amb fustes aixequen murs i parets.

Venerable i grandiós, s'alça el Temple dels Avantpassats.
En rengles apretats remouen la terra
i són multitud els qui la van abocant.
Amb brogit piconen a cops de maça.
Se sent un fregadís mentre la van allisant.

De sobte s'alcen centenars de murs
mentre els timbals no paren de repicar.
S'aixeca ja la porta d'accés
i la gran portalada té una alçada imponent.
S'aixeca ara l'entrada interior,
i el portal és grandiós.
Instal·len el túmul de la Terra,
punt de partida de totes les expedicions.

Mai no van interrompre els seus sacrificis
i la seva glòria mai no va empal·lidir.
Els boscos de roure al seu entorn s'aclariren
i s'obriren nous camins.
Les hordes dels Kun van fugir sense treva:
com n'estaven d'esgotats!