Font: SIMA QIAN, Shiji (Memòries Històriques), cap. 6 i 87
[FOLCH, D.: Sima Qian, La formació de l'imperi xinès , Barcelona, Empúries,1991].
 

Els grans dignataris van aconsellar el rei de Qin tot dient:

"[...] Demanem l’expulsió de tots els estrangers."

[...] Li Si va dirigir un memorial al tron dient:

"He sentit que els funcionaris deliberaven sobre l’expulsió dels estrangers i em prenc la llibertat d’afirmar que això seria un error.

Avui dia Vostra Majestat fa venir el jade del mont Kunlun [...], i de la pell dels divins cocodrils en fa timbals. De totes aquestes riqueses Qin no en produeix ni una sola, llavors ¿com és que Vostra Majestat les elogia tant? Si per gaudir de les riqueses calgués que fossin produïdes a Qin, tots aquests jades que alluenten la nit no adornarien els vostres palaus, poc us podríeu delectar amb tots aquests fòtils de corn de rinoceró i de vori, les dones de Zheng i de Wei no omplirien els rerapalaus, aquests magnífics cavalls i corsers no s’amuntegarien als estables exteriors, no us podríeu pas servir de l’or i l’estany de Jiangnan [...].

"Per delitar ulls i orelles un repicar de pots de fang i un colpejar de teules, un puntejar de cítares i un baquetejar d’ossos, i un xisclar "wu,wu" com a cant: vet aquí el que eren de debò els sons de Qin. Les "cançons entre moreres" de Zheng i Wei i les de Zhau, Yu, Wu i Xiang són totes elles músiques de països estranys. ¿Per què creieu que avui es rebutja el repic de pots de fang i el colpeig de teules per adoptar les músiques de Zheng i Wei i es deixa de banda el punteig de la cítara per recollir els aires de Zhao i Yu ? Perquè ens cal tenir davant nostre allò que ens alegra l’esperit i fer les coses d’acord amb els nostres gustos.

"Ara que, quan es tracta de triar homes, això no va pas així. Sense preguntar-se si aniran bé o no, sense discutir si són torts o rectes, es fa marxar els que no són de Qin i s’expulsa els estrangers. Pel que sembla es dóna molt de pes a la sensualitat, la música, les perles i el jade, però ben poc al poble. Però aquest no és el camí per fer-se amo i senyor dels quatre mars ni per governar pel damunt dels senyors feudals.

"El vostre sevidor ha sentit a dir que són les terres vastes les que donen molt de gra, que són els païssos grans els que tenen molta població i que és dins dels exèrcits poderosos que els soldats són valents. Es perquè no s’espolsa la terra que el mont Tai s’ha fet tan gran, és perquè han triat no fluir escanyolits que el riu Huanghe i el mar són tan profunds. I són els reis que no desestimen la massa del poble els que brillen per l’esclat de la seva virtut. I això és el que us cal fer si no voleu que la terra se us esberli pels quatre cantons i voleu evitar que el poble se senti estrany dins del regne[...].

"Doncs bé, hi ha moltes coses que tot i no produir-se a Qin, són molt valuoses, i hi ha molts gentilhomes que, tot i no haver nascut a Qin, desitgen ser-hi lleials. Expulsar ara els estrangers i fornir-ne els països enemics, fer minvar la població i augmentar la dels vostres contrincants servirà, de cara endins, per deixar-vos el país buit, i, de cara enfora, per crear-vos enemics que se n’aniran amb els senyors feudals. Si el que voleu és que el país no tingui adversaris, així no us en sortireu pas."

Aleshores el rei de Qin va revocar l’ordre d’expulsió dels estrangers [...]