Confuci. Lun Yu  (Analectes)

    1. Funcionaris i lletrats
    XIX. 13. Zixia va dir: "El que ocupa un càrrec públic s'ha de dedicar a l'estudi en els seus moments de lleure. L'estudiós, per la seva banda, ha d'ocupar un càrrec públic quan no es dediqui a l'estudi."

    2. L'inici de les Analectes
    I.1. El Mestre va dir:"Estudiar i, en el moment oportú, posar-ho en pràctica, no és també una satisfacció? Tenir amics que vinguin de llocs llunyans, no és també una alegria? Ser ignorat pels homesz i no tenir ressentiment, no és també propi d'un home noble?"

    3. La Utopia retrospectiva, el Dao confucià
    III. 14. El Mestre va dir: "La dinastia Zhou té l'avantatge de contemplar les altres dinasties amb perspectiva. Quina elegància i refinament tenen els seus rites! Jo em quedo amb la dinastia Zhou.
    VI.5. El Mestre va dir: "Que baix he caigut! Fa ja temps que no somnio, com abans, que veig Zhougong".
    XVI.2. Quan el bon ordre predomina al món, les cerimònies, la música i les expedicions punitives procedeixen del Fill del Cel. Quan no hi ha bon ordre en el món, les cerimònies, la música i les expedicions punitives venen dels nobles.

    4. La passió per l'estudi
    V.27. El Mestre va dir: "En un llogaret de cent cases, de bon segur que hi trobaríeu algú tan lleial i sincer com jo, però no n'hi hauria cap a qui li agradés tant estudiar com a mi".
    VII. 19. El Mestre va dir: "Jo no vaig néixer sabent: a mi m'agrada l'antiguitat i en ella investigo sense treva."
    XIV. 24. El Mestre va dir: "Abans s'estudiava per un mateix; ara s'estudia per impressionar als altres"
    VIII.17. El Mestre va dir: "Estudiar consisteix en córrer darrere de quelcom que se'ns escapa, amb la por de perdre el que ja s'ha aconseguit".

    5. La rectificació dels noms
    XIII.3. Zi Lu va dir " El príncep de Wei us està esperant per tal que us feu càrrec de la seva administració. Què serà el primer que fareu?" El Mestre va contestar: "El primer que cal fer és la rectificació dels noms"
    XII. 11. El duc Qing de Qi va preguntar en què consistia el bon govern. El Mestre va contestar: "Que el governant sigui governant, el ministre, ministre, el pare, pare i el fill, fill."
    XV. 4. El Mestre va dir: "Les paraules serveixen per comunicar-se, i prou".

    6. El ritus (li )
    XV. 17. El Mestre va dir: L'home noble té la justícia per fonament i es val dels ritus per dur-la a la pràctica, de la humilitat per manifestar-la i de la sinceritat per perfeccionar-la. El que es comporta així és, en veritat, un home noble."
    III. 13. El Mestre va dir: "Qui pugui governar un estat mitjançant la suavitat que donen els ritus no tindrà dificultats. Qui no pugui governar un estat amb aquesta suavitat, per què vol els ritus?
    VIII.4. L'home noble ha de valorar per damunt de tot tres princips de conducta: que els seus moviments i actituds estiguin lluny tant de la violència com de la desocupació, que els gestos de la seva cara estiguin marcats per la sinceritat i que les seves paraules i exclamacions estiguin lluny de la vulgaritat i de la grolleria. Pels petits problemes dels vasos rituals ja tenim funcionaris especialitzats.
    IX. 3. El Mestre va dir: "Els ritus manen que el barret de cerimònia sigui de lli. Avui en dia se'n porten fets de seda i, com que és de bon preu, jo també faig el mateix que tothom. Els ritus manen que la reverència es faci abans de pujar les escales del temple. Avui en dia es fa la reverència un cop s'han pujat. Això és ostensiu i és per això que jo continuo fent la reverènca al peu de l'escala, encara que això suposi anar en contra del costum general."
    III.4. Lin Fang va preguntar què era essencial en els ritus. El Mestre va contestar: "Bona pregunta. En els ritus més val ser estalviador que caure en grans despeses. En les cerimònies funeràries, més val un dolor profund que una minuciositat excessiva."

    7. La benevolència (ren)
    XII. 22. Fan Chi va preguntar al Mestre sobre la benevolència i el Mestre va dir : La benevolència consisteix en estimar els homes".
    XVII. 6. Zizhang va preguntar al Mestre sobre la benevolència. El Mestre li va dir: "Si ets capaç de posar en pràctica cinc coses seràs considerat benevolent a tot arreu sota el Cel." Zizhang li va demanar quines eren aquestes cinc coses i el Mestre va contestar: "Cortesia, generositat, sinceritat, diligència i amabilitat. Si ets cortès no t'insultaran, si ets generós te'ls guanyaràs a tots, si ets sincer, els demés et donaran la seva confiança, si ets diligent aconseguiràs l'èxit i si ets amable aconseguiràs manar els demés."
    III. 3.  El Mestre va dir: "Si un home no és benevolent, de què li serviran els ritus?"
    I. 16. El Mestre va dir: "No t'amoïnis si l'altra gent no t'aprecia. Amoïna't si tu no aprecies a l'altra gent".

    8. L'home noble
    II. 14. El Mestre va dir: "L'home noble és universal i no es limita; l'home vulgar es limita i no és universal"
    II.12. El Mestre va dir: "L'home noble no és un instrument"
    III.10. El Mestre va dir: "L'home noble no es posa a favor ni en contra de res, segueix el que és just."
    IX.4. El Mestre estava completament lliure de quatre coses: preconcepcions, predeterminacions, obstinació i egoisme"
    VI.16. El Mestre va dir: "Quan les qualitats naturals predominen sobre l'educació, és un home rústic; quan l'educació predomina sobre les qualitats naturals, és un funcionari; quan les qualitats naturals i l'educació es barregen de forma proporcionada, és un home noble"
    II. 13. Zixia va preguntar com era l'home noble i el Mestre va contestar: "L'home noble posa les seves paraules en pràctica abans de dir-les i, després, parla d'acord amb els seus actes."
    XIV.51. Ell és aquell que tot i saber que no hi ha res a fer, ho fa malgrat tot.
    XVI.4. El Mestre va dir: "Hi ha tres menes d'amistat que produeixen beneficis i tres que porten perjudici. És beneficiosa l'amistat amb els rectes, amb els honestos i amb els qui han escoltat i saben moltes coses. És perjudicial l'amistat amb els hipòcrites, amb els aduladors i amb els qui parlen de forma hàbil i tortuosa."
    XVI.19. El Mestre va contesar: "L'home noble detesta que calgui inventar explicacions per no dir clarament el que es vol."
    XIV. 27. L'home noble s'avergonyeix de prometre més del que pot complir.
    I.3. El Mestre va dir: "Les paraules rebuscades i una actitud afectada rara vegada van de tronc amb una profunda humanitat."
    XIII.24. Zi Gong va preguntar: "Què en penseu d'un home que sigui estimat per tots els seus conciutadans?" El Mestre va contestar: "No n'hi ha prou". "I què en pensarieu d'un que fos odiat per tots els seus conciutadans?" El Mestre va contestar: "No n'hi ha prou. El millor és que els bons conciutadans l'estimin i els dolents l'odiin."
    IV.3. El Mestre va dir: "Només l'home veritablement benevolent és capaç d'estimar als homes i és capaç d'odiar als homes".
    XV. 21. El Mestre va dir: "L'home noble és exigent amb si mateix. L'home vulgar és exigent amb els altres".
    XVII. 3. El Mestre va dir: "Només hi ha dues menes de persones que no canvien: els que són extraordinàriament intel·ligents i els que són extraordinàriament estúpids".
    IV. 3. El Mestre va dir: "Només l'home veritablement humà és capaç d'estimar els homes i és capaç d'odiar els homes".
    XV. 28. El Mestre va dir: "Tots l'odien: averigueu la causa. Tots l'estimen: averigueu la causa".

    9. L'educació
    XVII. 2. El Mestre va dir: "Tot i que les naturaleses dels homes són molt properes, el que cadascú apren aparta molt els uns dels altres."
    II. 15. El Mestre va dir: "Aprendre sense pensar és inútil, pensar sense aprendre és perillós."
    I.6. El Mestre va dir: "Cal que els joves, dins de casa, respectin als seus pares i, fora de casa, respectina als qui són més grans que ells; cal que parlin poc i siguin fiable; i cal que estimin a tothom però que intimin només amb els que tenen una autèntica humanitat. Si desprès d'això encara els hi queden energies, que estudiin literatura."
    XIII.5. El Mestre va dir: "És possible que un home es sapigui de memòria les trescentes odes del Clàssic de la Poesia, però si li donen un càrrec en el govern i no és capaç de complir les seves obligacions, o bé si l'envien a llocs llunyans i és incapaç de reaccionar d'acord amb les circumstàncies, de què li serviria el saber uns quants poemes de memòria?".

    10. Una educació per a tothom
    XV.38. El Mestre va dir: "En educació no hi ha d'haver diferències de classe."
    VII.7. El Mestre va dir: "Mai he deixat d'instruir ningú, des de l'home que em porta en pagament un tall de carn assecada damunt l'esquena, fins tots aquells que estan per damunt d'ell."

    11. ¿Què ensenyava Confuci?
    VII. 17. Els grans temes sobre els que Confuci parlava sovint eren: les Odes del Clàssic de la Poesia, el Clàssic de la Història i el manteniment dels ritus."
    XV. 1. El duc Ling de Wei va preguntar al Mestre sobre tàctiqes militars i el Mestre va contestar: "Jo he après moltes coses referents als ritus, però mai he estudiat res que tingués res a veure amb l'exèrcit."
    VII. 20. El Mestre no parlava mai de fets extraordinaris, actes de força, desordres o esperits.
    XVII. 9. El Mestre va dir: "Fills meus, per què no estudieu les Odes? Les Odes estimulen la ment i eduquen la capacitat d'observació, fomenten la relació social i alleugereixen les penes de la vida. D'elles es pot aprendre a complir els deures immediats respecte al propi pare i a complir els deures llunyans respecta al sobirà. En elles s'hi poden aprendre els noms de molts ocells, bèsties, plantes i arbres".
    VIII.8. El Mestre va dir:"La ment es desvetlla amb la poesia, s'afirma amb els rites i es perfecciona amb la música.
    II.2. El Mestre va dir: "Els trescents poemes del Clàssic de la Poesia poden resumir-se en 'no tenir mai pensaments depravats'"

    12. ¿Com ensenyava el Mestre?
    V.19. Ji Wen pensava tres cops abans d'actuar. En saber-ho el Mestre va dir: "N'hi hauria prou amb dos".
    VII. 8.  El Mestre va dir: "No descobreixo les veritats a qui no té ganes de descobrir-les, ni miro de treure de ningú alló que la pròpia persona no sigui capaç d'exhalar. Jo aixeco un dels cantons de problema, però si l'individu amb qui tracto no és capaç de descobrir els altres tres a partir del primer, ja no li torno a repetir."
    II.11. El Mestre va dir: "Un bon mestre és aquell que reexamina l'antiguitat i n'apren coses noves"
    XI.4. El Mestre va dir: "Yan Hui no em serveix de res: està d'acord amb tot el que dic"

    13. La interiorització del Dao
    II.4. Als quinze anys em vaig dedicar de tot cor a l'estudi. Als trenta anys tenia opinions formades. Als quaranta anys ja no tenia incerteses. Als cinquanta anys savia quina era la voluntat del Cel. Als seixanta anys les meves orelles savien escoltar la veritat. Als setanta anys puc seguir els desitjos del meu cor sense deixar de fer mai el que és bo.

    14. La pietat filial
    I.11. El Mestre va dir: "Observa les intencions d'un home mentre tingui el pare en vida. En morir el seu pare, observa el seus actes. Si durant els tres anys següents segueix pel camí del seu pare, podrem dir que és un bon fill".
    II.6 El baró Meng Wu va preguntar en que consistía la pietat filial. El Mestre va dir: "La única preocupació que un bon fill dona als seus pares és la de la seva salut".
    II.7. Ziyou va preguntar en què consistia la pietat filial. El Mestre va dir: "Avui en dia la pietat filial consisteix en mantenir als pares. Però bé mantenim també a gossos i cavalls: a no ser que hi posis respecte, on és la diferència?"

    15. El secular com sagrat
    XI. 11. Quan Ji Lu va preguntar quins deures tenien envers els esperits, el Mestre va contestar: "Si no som capaços de complir amb els nostres deures envers els homes, com podríem complir amb els nostres deures envers els esperits?" Quan li va preguntar sobre la mort, el Mestre va contestar: "Si no entenem la vida, com vols entendre la mort?"
    II. 26. Zigong volia eliminar el sacrifici del corder viu, que es feia el dia primer de cada mes. El Mestre va dir: "Tu t'estimes el corder, jo estimo la cerimònia."
    VI.20. El Mestre va dir: "Dedicar-se intensament als deures que tenim envers la humanitat i, bo i respectant els esperits, mantenir-se'n apartat, això és la saviesa"
    III. 12. El Mestre sacrificava als avatpassats com si estiguessin presents i sacrificava als esperits com si estiguessin presents.

    16. La vida familiar
    I.2. El mestre You va dir: "Entre els qui, com persones, són bons fills i bons germans, pocs n'hi hauran que s'enfrontin als seus superiors; entre els que respecten als seus superiors no en trobaràs cap que es complagui en crear desordres. L'home noble es concentra en l'arrel, ja que quan aquesta pren, el camí que cal seguir sorgeix de forma natural. L'amor als pares i als germans és l'arrel de tot el que és humà."
    II. 21. La pietat filial i l'afecte pels propis germans es poden practicar en l'exercici d'un servei públic. Per tant aquestes qualitats també formen part del servei públic.
    XII. 11. El duc Qing de Qi va preguntar en què consistia el bon govern. El Mestre va contestar: "Que el governant sigui governant, el ministre, ministre, el pare, pare i el fill, fill."
    XIII.8. El duc de She li va dir al Mestre: " A la meva terra hi ha un home tan recte que quan el seu pare va robar un corder va declarar en contra seu". El Mestre va dir: "La gent recta de la meva terra són diferents, ja que un pare encobrirà el seu fill i un fill el seu pare. Aquesta és la veritable rectitud"
    III. 19. El Mestre va dir: "Mentre el pare i la mare estiguin vius no es pot viatjar a llocs llunyans i, si s'hi viatja, cal que sigui a un lloc determinat."
    XVII.21. Un nen no surt dels braços dels seus pares fins als tres anys, i per això tres anys de dol és arreu la norma.

    17. L'estat confucià
    II.3. El Mestre va dir: "Si, per guiar els súbdits, s'utilitza el poder i, per igualar-los, els càstigs, el poble defugirà els càstigs però no s'avergonyirà de res. Si, per guiar els súbdits, s'utilitza la virtut i, per igualar-los, els ritus, el poble tindrà vergonya i, a més, serà honest."
    II.20. El mestre Ji Kang va preguntar: "Què cal fer perque el poble sigui respectuòs, lleial i diligent?" El Mestre va dir: "Tracta'l amb dignitat i el poble serà respectuòs; sigues bon fill i bon pare i el poble serà lleial; promou als homes de talent i educa als incompetents i el poble serà diligent".

    18. L'estat xinès com a nucli civilitzador
    IX.14. Els Mestre volia anar a viure amb les tribus bàrbares de l'Est. Li van dir: "Què hi vols anar a fer? Són pobles salvatges, sense civilitzar." El Mestre va dir: "Si un home noble visquès amb ells no ho seguirien sent."
    II.1. El Mestre va dir: "Governar mitjançant la virtut és comparable a l'estrella polar, que es manté inmòvil mentre tots els astres giren entorn seu."
    III.5. El Mestre va dir: "Els pobles bàrbars que tenen dirigents no es poden comparar amb els pobles xinesos que no en tenen."